1 MAY 2024 · Al final del seu tercer viatge missioner, Pau va arribar a Efes desitjós de passar un temps de comunió amb els ancians de l'església, amb els quals va compartir la càrrega que tenia al cor per anar fins a Jerusalem. A Fets 20 llegim que els va dir: “I ara, com veieu, em dirigeixo a Jerusalem forçat per l’Esperit, sense saber què m’hi espera, si no és el que en cada ciutat l’Esperit Sant em ve advertint que m’esperen presons i tribulacions.” FETS 20:22-23* Pau havia estat per molts llocs compartint la Paraula, i ensenyant als qui vetllarien pels cristians a les esglésies. Però ara sabia que era el moment de tornar a Jerusalem, encara que temia que allò que l'esperava no seria agradable. Al verset 25 els diu a la gent gran que estava segur que no tornaria a veure més els seus rostres. Pau estava preparat per al que Déu tingués per a ell. Ja havia provat el que era la persecució, però el fruit de la transformació de l'evangeli era per a ell de més importància. Els va dir: “Tanmateix, la vida per a mi no té cap valor, mentre acabi la meva carrera i compleixi el servei que he rebut del Senyor Jesús, donant testimoniatge de l’evangeli de la gràcia de Déu.” FETS 20:24* Aquest era l'esperit de l'apòstol Pau, joiós de patir si calgués per causa de l'evangeli. I ara exhortava aquests homes que pasturessin els creients que havien estat salvats per l'Esperit Sant de Crist. Els va recordar com ell havia treballat amb les mans per no ser una càrrega per a ningú mentre viatjava, i els va demanar que miressin pel bé del ramat, perquè els llops rapinyaires que s'aixecarien contra aquests no els poguessin arrabassar. Aquesta imatge ens recorda el Bon Pastor, el qui dona la seva vida per les seves ovelles. Pau havia après a imitar Crist, el Bon Pastor, i ara demanava a aquests que ells també ho fessin. I havent pregat junts, es van acomiadar amb plors i abraçades i el van acompanyar al vaixell. Pau va passar per diversos ports, i els deixebles amb les seves famílies van poder pregar amb ell i acomiadar-se. Hi va haver els que plorant li van pregar que no anés d'allà a Jerusalem, però “Llavors Pau replicà: Què feu plorant i trencant-me el cor? Jo, pel nom del Senyor Jesús, estic disposat no tan sols a ser lligat, sinó fins i tot a morir a Jerusalem.” FETS 21:13*. I ens diu Lluc que “Veient que no el convencíem, vam desistir i diguérem: Que es faci la voluntat del Senyor.” FETS 21:14* Quan Pau va arribar a Jerusalem, els deixebles, advertint-lo de les xerrameques d'alguns jueus que l'acusaven d'incomplir i animar l'incompliment de les lleis de Moisès, el van animar a anar al temple per complir les tradicions jueves. Així que Pau, prenent quatre homes que havien de complir el vot jueu, van entrar al temple, i havent complert els set dies de la purificació van tornar a entrar; però alguns jueus d'Àsia es van esvalotar acusant Pau d'ensenyar en contra de la llei, i també el van acusar falsament d'haver introduït grecs al temple, ja que a aquests no se'ls permetia entrar. Si no hagués estat per la intervenció de les autoritats romanes del lloc, els jueus haurien mort a Pau aquell dia. Els soldats romans el van encadenar i el van portar cap a la fortalesa sense saber exactament qui era ni de què se li acusava, per la qual cosa Pau va demanar permís per parlar als que hi eren. Tots van escoltar atentament el relat de la conversió de Pau, de com quan va reconèixer Jesús de Natzaret com el Salvador del món, la seva vida va canviar. A partir d'aquell dia ja no perseguia els cristians, sinó que compartia l'evangeli amb els jueus i també amb els gentils. Però quan va esmentar els gentils, els jueus allà presents van alçar la veu en contra dient: “Esborra de la terra aquest subjecte, que no té dret a viure!” FETS 22:22* Els soldats, per protegir-lo, el van ingressar a la fortalesa on va romandre pres. El concili romà va qüestionar Pau, i no trobava res de què acusar-lo, però com que els jueus amenaçaven de matar-lo, Pau va romandre tancat. A Fets 23:11* Déu va donar a Pau una pinzellada del que tenia planejat per a ell, quan “La nit següent se li presentà el Senyor i li digué: Coratge! De la mateixa manera que has donat testimoniatge fidel de mi a Jerusalem, l’hauràs de donar a Roma.” Hi va haver diversos intents de part d'alguns jueus de matar Pau, incloent-hi un complot fallit, però Déu va protegir la vida de l'apòstol, donant-li oportunitats de compartir la Paraula durant el seu arrest a Jerusalem i a Cesarea. Que bonic veure que malgrat els enemics que un pugui tenir o els perills que pugui enfrontar, la nostra vida està en mans de Déu, i aquí n'estem segurs. La voluntat de Pau no estava en mans dels jueus, o la seva vida hauria acabat aquí a Jerusalem. Déu havia donat a Pau la missió de compartir l'evangeli, i després de compartir-lo a Jerusalem, Déu li va confirmar que el compartiria fins a l'altra banda del mar, a Roma. Et trobes dubtant del que faràs en un futur pròxim? Tens situacions incertes a la teva vida? Descansa en la veritat de la sobirania i de l'amor de Déu. Ens promet que ens porta al palmell de la mà i res ni ningú ens podrà separar del seu amor. * BEC: Bíblia Evangèlica Catalana

30 APR 2024 · Quan Pau va arribar a Corint, veiem que va anar a treballar amb Aquila i Priscil.la, la seva dona, i s'allotjava amb ells. Aquests eren del mateix ofici que Pau; fabricaven tendes. Ens diu Fets 18 que durant aquest temps Pau treballava tota la setmana amb ells i anava a la sinagoga el dia de repòs a compartir les Escriptures. No obstant això, és curiós llegir que  “Quan Siles i Timoteu van baixar de Macedònia, Pau es va dedicar enterament a la predicació, testificant als jueus que Jesús era el Crist.” FETS 18:5* Pau hauria rebaixat la seva jornada laboral a poc a poc per poder ensenyar a aquells que buscaven saber de Crist, i segons la demanda va créixer, va acabar dedicat completament a la predicació. Sens dubte això diu molt d'Aquila i Priscil.la, els seus socis al negoci. Estaven disposats a ser flexibles perquè Pau se sentís lliure d'anar a ensenyar els qui volien aprendre. Veiem que aquests tampoc no se sentien lligats al seu negoci quan hi havia necessitat per al ministeri. Aquests s'havien mudat de Roma a Corint, no pas per promoure el seu negoci, sinó per causa de l'evangeli. I quan Pau va sortir de Corint per anar a Efes, veiem que Aquila i Priscil·la, havent fet vot davant Déu, van salpar amb ell. Diu el text que ells es van instal·lar a Efes, entenem que treballant en el seu negoci de fer botigues, mentre Pau anava a la sinagoga a ensenyar. Pau va seguir la seva ruta d'esperança per les diferents ciutats, i Aquila i Priscil.la es van quedar a la ciutat d'Efes. Ens explica Lluc que “Va arribar a Efes un jueu anomenat Apol·lo, natural d’Alexandria, home eloqüent i versat en les Escriptures. Havia estat instruït en el camí del Senyor i, fervent en esperit, parlava i ensenyava correctament pel que fa a Jesús, tot i que només coneixia el baptisme de Joan. Aquest va començar a parlar obertament a la sinagoga. Quan Priscil·la i Aquila el van sentir, el van agafar a part i li van explicar més exactament el camí de Déu.” FETS 18:24-26* Aquest home eloqüent va arribar predicant, però no havia conegut Crist, sinó que predicava el missatge de Joan Baptista. Sens dubte esperava el Messies, però veiem que quan Priscil·la el va escoltar, es va adonar que Apol·los necessitava que algú compartís amb ell el missatge de Crist perquè conegués millor Déu. I així va ser com aquesta, amb Aquila el seu marit, van anar a parlar amb ell en privat. No el van difamar, jutjant-lo sense parlar amb ell del que ensenyava, sinó que ens diu que “el van agafar a part”. I aquest va escoltar i va creure, i volia continuar compartint la Paraula, aquesta vegada proclamant exactament el camí de Déu. Llegim que “Com que ell duia la intenció de passar a l’Acaia, els germans el van animar i van escriure als deixebles perquè l’acollissin. La seva estada allí va fer molt de bé als qui per la gràcia ja eren creients, perquè públicament refutava amb energia els jueus, demostrant per les Escriptures que Jesús és el Crist.” FETS 18:27-28*. Apol·los, una altra ànima salvada i amb desig de proclamar el missatge, gràcies al discerniment i l'amor cristià de Priscil·la i Aquila. A Romans 16:3-4*, Pau expressa el seu profund agraïment a aquesta parella que va estar sempre donant-li suport i ajudant en cada oportunitat que van tenir: “Saludeu Prisca i Aquila, col·laboradors meus en l’obra de Crist Jesús. Aquests van arribar fins a exposar el coll per la meva vida, i no sóc pas jo sol qui els ho agraeix, sinó també totes les esglésies dels gentils n’estan agraïdes.” Gràcies a Déu per persones que donen de si, del seu temps i del que és seu per invertir en la vida espiritual dels altres. * BEC: Bíblia Evangèlica Catalana

29 APR 2024 · La visita de Pau a Atenes em sembla molt rellevant avui dia. La història bíblica està centrada principalment en el pròxim orient, amb tradicions que poden diferir de les del món occidental. Tanmateix, quan l'evangeli entra a Europa, potser sentiràs com jo, un cert sentiment d'empatia, perquè és la història de com l'evangeli em va arribar a mi.Si heu estudiat la filosofia dels grecs, us resultarà fascinant llegir com Pau va tenir l'oportunitat de portar l'evangeli a filòsofs i pensadors de l’època. Fets 17 ens narra sobre la cultura religiosa grega i com Pau, en arribar-hi, els va parlar del Déu de l'Univers. Diu així: «Mentre Pau els esperava, a Atenes, s’exasperava interiorment veient la ciutat plena d’ídols. De manera que, a la sinagoga discutia amb els jueus i els conversos, i a la plaça, tot el dia amb els qui trobava. Fins i tot alguns filòsofs epicuris i estoics discutien amb ell, i alguns deien: “Què deu voler dir aquest xerraire?” I altres: “Sembla que és propagandista de divinitats forasteres.” Perquè anunciava Jesús i la resurrecció. Llavors, se’l van endur a l’Areòpag i li digueren: “¿Es pot saber quina és aquesta nova doctrina que prediques? Perquè ens fas sentir coses estranyes i volem saber de què es tracta.” I és que a tots els atenesos i als residents estrangers res no els entretenia més que dialogar i escoltar sobre coses noves. Llavors Pau, dret al mig de l’Areòpag, digué: “Atenesos, en tots els aspectes veig que sou extremadament religiosos, ja que, quan passejava i contemplava els vostres monuments sagrats, he trobat un altar amb aquesta inscripció: AL DÉU DESCONEGUT. Doncs bé, això que venereu sense conèixer és el que jo us anuncio. El Déu que va fer el món i tot el que hi ha, per tal com és Senyor del cel i de la terra, no habita en temples fets a mà, ni és servit per mans humanes, com si necessités res; ell dóna a tots vida i alè i totes les coses. D’un de sol ha fet totes les races d’homes perquè habitessin sobre tota la superfície de la terra, determinant les èpoques concretes i els límits dels seus llocs d’habitatge, a fi que busquin Déu i el puguin trobar, ni que sigui a les palpentes, tot i que no és pas lluny de cadascun de nosaltres. De fet, en ell vivim i ens movem i som, tal com han dit alguns dels vostres poetes: «Perquè som també del seu llinatge.» Per tant, si som llinatge de Déu, no podem pas pensar que la divinitat s’assembli a l’or, la plata o la pedra, esculpits artísticament per la imaginació humana. Ara bé, Déu, passant per alt les èpoques d’ignorància, exhorta ara tots els homes d’arreu del món a convertir-se, ja que ha fixat un dia en què ha de jutjar el món amb justícia per mitjà de l’home que ha designat i acreditat davant de tothom, ressuscitant-lo d’entre els morts.” En sentir això de la resurrecció dels morts, uns se’n reien i uns altres van dir: “Sobre això ja t’escoltarem un altre dia.” Així Pau va sortir d’entre ells. Però hi hagué alguns homes que el van seguir i van creure, entre ells Dionisi, l’areopagita; i una dona que es deia Dàmaris; i uns quants més.» FETS 17:16-34 * El missatge de Pau va ser clar i connectat a allò que els oients podien entendre.Pau diu a la primera carta a Timoteu: «Perquè hi ha un sol Déu, també hi ha un sol mitjancer entre Déu i els homes: Crist Jesús, home» 1 TIMOTEU 2:5* Els d'Atenes no havien sentit mai res així abans. Pau els estava presentant a un sol Déu quan ells tenien una àmplia carta de déus. Presentava un Déu Creador que era Senyor sobre el cel i la terra. Un Déu que no havia estat creat per mà humana, sinó que transcendia la humanitat i l'Univers. Un Déu autosuficient que no necessitava adoradors, perquè Ell és el que dona alè i vida. I tot i això, ha establert aquest món perquè les seves criatures creades puguin buscar-lo. El Déu etern ens ha marcat límit de temps a la nostra vida; l'omnipresent ens ha posat límit d'espai. I tot perquè veient les nostres limitacions sentim la necessitat de buscar el qui no té límits. Ell no és lluny, perquè es manté proper als qui el busquen (Salms 145:18). Fins aquí mantenia l'atenció dels atenesos, però Pau no va parar-hi, sinó que els va presentar al mediador entre Déu i els homes, Jesucrist home, el qual ha proveït el perdó de pecats per la seva mort i la vida eterna per la seva resurrecció. Ens diu Lluc al text que quan van sentir de la resurrecció, alguns es van burlar i altres el van començar a evadir dient-li que ja l'escoltarien un altre dia. Pau va deixar el seu discurs allà, però llegim que alguns van creure, i es van ajuntar amb ell. D'aquí se'n va anar a Corint, Efes i Cesarea, viatjant per les regions de Macedònia, Galàcia i Grècia i molts dels que van escoltar van creure. I com llegim a Joan 1:12* «Però a tots els qui l’acolliren, als qui creuen en el seu nom, els ha concedit el poder esdevenir fills de Déu.» M'emociona pensar que el mateix evangeli que els va salvar a ells, és el que ens ofereix Déu avui dia, a la regió on ens trobem. *BEC: Bíblia Evangèlica Catalana

26 APR 2024 · Quan a una església local el Senyor permet que hi hagi diverses persones totalment dedicades, una cosa molt preciosa pot passar. El capítol 13 de Fets comença explicant-nos com «A l’església que hi havia a Antioquia, eren profetes i mestres: Bernabé, Simeó, anomenat Negre, Lluci, el cireneu, Manaèn, que fou company d’infantesa del tetrarca Herodes, i Saule.» FETS 13:1* Tots aquests eren homes que havent conegut Crist, estaven preparats per ensenyar als altres. Ens diu el text que l'Esperit Sant va apartar Bernabé i Saule perquè sortint d'Antioquia, anessin a diferents llocs a ensenyar la Paraula. I així va ser com van començar els viatges missioners de l'apòstol Pau, a qui fins ara se li havia anomenat Saule, sí, el de Tars. En un primer viatge van anar Bernabé i Pau cap a la costa i es van embarcar rumb a Xipre on van predicar a les sinagogues i van presentar l'evangeli al procònsol a Pafos. D'allà creuant el que avui és Turquia, van passar per Perga i van arribar a Antioquia de Pisídia, on els principals de la sinagoga van convidar Pau a compartir unes paraules. Pau va aprofitar aquesta ocasió per presentar l'evangeli començant des de l'Antic Testament i anant fins al compliment de la promesa en Crist, acabant amb una invitació a la justificació i el perdó de pecats per a tots els jueus que hi eren. Ens diu el verset 42 que «quan ells anaven per sortir, els pregaven que el dissabte vinent els parlessin del mateix tema.» I així va ser com gairebé tota la ciutat va poder escoltar el missatge i molts van creure. Van haver de sortir-ne perquè hi va haver oposició de part d'alguns jueus, però Bernabé i Pau van sortir joiosos pel que Déu havia fet. Van trobar la mateixa varietat de resposta en predicar als llocs que van poder visitar; des de voler adorar Bernabé i Pau com si aquests fossin déus, fins a voler matar-los. A Listra Pau va ser apedregat per causa d'alguns jueus que van aixecar falses acusacions, però Déu el va sanar i van poder tornar pels llocs on havien predicat, animant els nous creients a romandre en la fe; i així van arribar de tornada a Antioquia. Déu va portar fins a Antioquia a Silas un creient de Jerusalem, i quan va arribar el moment d'iniciar un segon viatge missioner, mentre Bernabé va anar cap a Xipre amb Joan Marc, el qual havia acompanyat Pau i Bernabé durant part del primer viatge, Pau va anar amb Silas per confirmar les esglésies que s'havien format als llocs on abans havia predicat. És bonic veure que quan van passar per aquestes ciutats, els que havien rebut l'evangeli anteriorment havien crescut en la seva fe i altres havien cregut per la seva paraula. A Listra, un jove creient anomenat Timoteu, el qual era fill d'una dona jueva creient en Crist i de pare grec es va unir a Pau i Siles. Encara que Pau i els seus companys van pensar que seria bo anar cap a Àsia a predicar, aquesta va resultar no ser la voluntat de Déu per a ells en aquell moment, sinó que Déu els va guiar a la zona de Macedònia, arribant a la ciutat de Filips. Allí van conèixer la Lidia, una dona que venia teles; aquesta, en escoltar l'evangeli va creure, i va ser d'ajuda per als servents de Déu. Déu havia portat els seus servents fins a aquest lloc per portar el missatge a aquesta dona i la seva família, i als Filipencs que creurien la Paraula. Allà a Filips, Pau i Siles van acabar a la presó per predicar l'evangeli. Però a mitjanit hi va haver una gran tremolor que va obrir les portes de la presó. El carceller, veient que la seva vida perillava perquè els seus presos podien escapar-se, va empunyar la seva espasa per matar-se, però Pau el va parar, assegurant-li que tots eren allà i que no fugirien. A través d'aquest testimoni, el carceller i la seva família van rebre Crist a les seves vides. Llegim a Fets com aquests homes van anar predicant a Tessalònica i Berea on moltes dones i homes van rebre Crist. I arribant a Atenes, Pau va presentar l'evangeli de Crist enmig de l'areòpag grec. Aquí Pau va basar la seva ensenyança en allò que aquests grecs ja coneixien, per poder presentar-los al Déu veritable que no coneixien, i mostrar-los el camí a la relació personal amb Ell. D'aquí va partir Pau a Corint, on va estar treballant amb Aquila i la seva dona Priscila, procedents de Roma, alhora que predicava la Paraula els dies de repòs fins que s'hi van reunir Siles i Timoteu. Pau llavors va haver de sortir cap a Efes, i se’n va anar acompanyat d'Aquila i Priscila, els quals van romandre a Efes mentre Pau va continuar el seu viatge missioner per les esglésies de camí a Antioquia. Al tercer viatge, ens diu Fets 18, que Pau va ser «va marxar i recorregué successivament la regió de Galàcia i la de Frígia, confortant tots els deixebles.» L'apòstol va tenir bons moments d'evangelització a les diferents regions que va visitar, però també va tenir problemes en moltes d'elles a causa de l'oposició a l'evangeli.  Pau sabia des del principi que hauria de patir per la causa de Crist, però tot i això va anar als jueus i als gentils per donar-los el missatge d'esperança, desitjant que tots arribessin al penediment i al coneixement de Crist. Quin canvi havia fet Déu a la vida d'aquest home! I si ho va poder fer en ell, Déu ho pot fer en qualsevol que trobant-se amb Crist,  l’accepti amb plena confiança. * BEC: Bíblia Evangèlica Catalana

25 APR 2024 · «Mentrestant l’Església tenia pau per tot Judea, Galilea i Samaria, edificant-se i avançant en fidelitat al Senyor, i anava creixent confortada per l’Esperit Sant.» FETS 9:31* Durant aquest temps de pau i edificació a les esglésies de Judea, Galilea i Samaria, els creients estaven en el temor, no pas d'homes, sinó de Déu, i estaven sent enfortides per l'Esperit Sant. Pere va sortir de Jerusalem per anar a visitar-les, compartint i mostrant el poder de Déu. Els de Lida i Saron van veure caminar Enees, el que havia estat paralític durant vuit anys, i els de Java van veure la jove Dorques recobrar la vida quan ja l'havien donat per morta. Molts van veure i van creure, no pels beneficis físics dels miracles, sinó perquè reconeixien el poder que havia obrat a Jesús per resurrecció. Aquest mateix poder estava entre ells, obrant allò que cap home no podia fer. Els homes que els perseguien podrien llevar la vida. Però l'únic que pot donar la vida s'havia ofert per donar vida a cadascú que confia en Ell. Quin gran missatge! Pere es va quedar a Java un temps, a casa de Simó el pellaire. I llegim al capítol 10 de Fets que a la ciutat de Cesarea hi havia un centurió que tenia temor de Déu. No sabem si havia seguit la trajectòria de Jesús o si havia après sobre el poder de Déu Pare durant el temps que havia estat treballant per a l'exèrcit a la regió jueva. Però Corneli pregava Déu, cosa que els romans no feien, i ajudava amb almoines els pobres de la zona, mentre que els romans solien aprofitar-se dels jueus. Déu, que no descuida a qui el busca, va preparar una trobada entre Pere i Corneli que transformaria la vida de tots dos. D'una banda, estant Pere al terrat de la casa de Simó el pellaire, mentre esperava l'hora de baixar a dinar, va veure una visió del cel com un llençol que baixava lligat de les quatre puntes, plen d'animals, quadrúpedes terrestres, rèptils i aus del cel. Però més estrany que la visió en si va ser la veu que va sentir del cel que deia: “Aixeca't, Pere, mata i menja.” No!, mai! Pere no menjaria d'aquests animals, per molta gana que tingués! Aquests eren animals que la llei jueva classificava com a immunds, i Pere, com a bon jueu, no en menjaria. Però Déu li va dir aquestes paraules: «Allò que Déu ha purificat, no ho tinguis tu per impur.» Tres vegades la veu de Déu li va oferir aquests animals per menjar, i tres vegades van tenir aquest intercanvi de paraules Déu i Pere. I el llençol va desaparèixer. Pere estava perplex amb el que això significava per a ell. Però aviat ho va poder descobrir. Déu havia donat instruccions a Corneli, un centurió romà, d'anar fins a Java a buscar Pere. Corneli va enviar als seus homes dient: «“Corneli, el centurió, home just i temorós de Déu, molt apreciat per tot el poble jueu, ha rebut un avís d’un àngel sant per a fer-te venir a casa seva i que escolti el que tu li has de dir.” » FETS 10:22* Aquest home que no era jueu estava buscant Déu, i Déu volia que Pere el guiés als peus de Crist. Corneli havia enviat tres dels seus homes fins a Java perquè Pere anés amb ells a casa seva. Ja havia costat als cristians jueus acceptar que Pau el perseguidor hagués estat transformat per l'obra de Déu, però almenys Pau era jueu. Ara venia un romà volent conèixer Déu, però no pertanyia al poble escollit de Déu. Podia aquest gaudir del regal de Crist? Pere, recordant la visió que havia tingut al terrat, els va allotjar, recordem que Pere havia estat esperant amb gana l'hora de dinar. L'endemà, havent preparat les seves coses va anar amb aquests tres homes fins a Cesarea. Quan Pere va entrar a casa de Corneli, aquest, emocionat, es va postrar davant Pere, però Pere immediatament li va demanar que s'aixequés dient: Alça't, doncs jo mateix també soc home.” Hi havia a la casa molts reunits, que volien escoltar el missatge de Pere. Aquest va començar amb allò que Déu li havia ensenyat a Ell: «i els digué: “Vosaltres sabeu que un home jueu té prohibit de fer-se amb estrangers o d’entrar a casa seva, però a mi Déu m’ha ensenyat que no he de considerar comuna o impura cap persona. Per això, tan bon punt m’heu cridat, he vingut. Ara, doncs, pregunto: Per quina raó m’heu fet venir?” » FETS 10:28-29 A Pere Déu li havia mostrat que ningú s’havia de considerar “immund” o no digne de l'evangeli. I ara estava disposat a atendre les necessitats d'aquests que hi eren reunits. El missatge era l'evangeli de Jesucrist. Va dir Pere: «Ell ha enviat la paraula als fills d’Israel anunciant la bona nova de la pau mitjançant Jesucrist, que és Senyor de tots.» FETS 10:36 . Els va parlar de la seva mort i resurrecció, del lliurament de l'Esperit Sant, i de la missió als cristians, tot dient: «Ell ens ha manat que prediquéssim al poble i testifiquéssim solemnement que és aquest el qui Déu ha constituït per jutge de vius i morts. El testimoni de tots els profetes corrobora que per mitjà del seu nom, tot aquell qui creu en ell rep el perdó dels pecats.”» FETS 10:42-43*. I els que allà estaven van creure i van ser batejats. I així va ser com els cristians jueus, havent sentit de Pere el que havia passat “van glorificar Déu, dient: «“De manera que també als gentils els ha atorgat el penediment que duu a la vida.” » FETS 11:18 I molts jueus, romans, grecs i altres pobles van sentir i van creure, afegint-se a l'església de Crist. Gràcies a Déu perquè no fa cap distinció de persones. Em va oferir salvació a mi, i a tu, i a tot aquell que creu en Ell. * BEC: Bíblia Evangèlica Catalana

24 APR 2024 · Mentre apedregaven Esteve per anunciar l'evangeli, notem que un jove anomenat Saule, natural de Tars, aguantava les robes dels qui l'apedregaven i consentia en la seva mort. Aquest era un perseguidor de cristians, i ens diu el verset 3 del capítol 8 a Fets «Saule, per la seva part, devastava l’església entrant per les cases i arrossegant tant homes com dones i ficant-los a la presó.» FETS 8:3* El capítol 9 ens narra com «Saule, però, encara respirava amenaces de mort contra els deixebles del Senyor, i va anar a trobar el gran sacerdot i li demanà que li concedís credencials per a les sinagogues de Damasc, a fi que si trobava algun seguidor del Camí, tant si era home com dona, els pogués dur lligats a Jerusalem.» FETS 9:1-2* I va ser així com Saule va sortir camí a Damasc, amb la determinació de trobar i arrestar aquests cristians. «Però mentre feia camí s’esdevingué que, en ser prop de Damasc, de sobte esclatà al seu entorn un fulgor celestial, i caient per terra va sentir una veu que li deia: “Saule, Saule, per què em persegueixes?” Ell respongué: “Qui ets, Senyor?” Li digué: “Jo sóc Jesús, el qui tu persegueixes. Aixeca’t, fes cap a la ciutat, i allà et diran el que et cal fer.” Els homes que l’acompanyaven pel camí s’havien aturat estupefactes, perquè, si bé sentien la veu, no veien, però, ningú. Saule s’alçà de terra i, tot i tenint els ulls ben oberts, no veia res. El dugueren de la mà i el van fer entrar a Damasc. Allà s’estigué tres dies sense veure-hi, i sense menjar ni beure.» FETS 9:3-9* Què passaria ara que aquest perseguidor de Crist havia experimentat una trobada personal amb el Senyor? Com canviaria la seva vida? Déu ho tenia tot planejat. Ananies, un seguidor de Jesús, va rebre instrucció d'anar a trobar a Saule el perseguidor. Aquest al principi es va mostrar preocupat per la missió que se li assignava, ja que la fama de Saule era coneguda per tots. Déu li estava dient que Saule pregava i havia vist en visió que un home anomenat Ananies vindria a ell, i que posaria les mans sobre ell per tornar-li la vista. «Però el Senyor li digué: “Vés-hi, perquè aquest és l’instrument escollit per mi per portar el meu nom davant les nacions, els reis i els fills d’Israel. I jo li faré veure el que haurà de patir pel meu nom.” Llavors Ananies se n’hi anà i va entrar a la casa i, imposant-li les mans, digué: “Germà Saule, Jesús, el Senyor, el qui se t’ha aparegut quan venies pel camí, m’envia perquè recobris la vista i t’omplis de l’Esperit Sant.” A l’instant li caigueren dels ulls com unes escates i recobrà la vista. Llavors es va aixecar i fou batejat. Després de prendre aliment va recobrar les forces. I s’estigué amb els deixebles de Damasc uns quants dies.» FETS 9:15-19* Ananies va confiar en Déu malgrat l'amenaça que Saule suposava i va participar en el pla de Déu per a l'expansió de l'evangeli. Imagino que durant aquells dies que Pau va romandre a Damasc, va estar rebent ensenyament intensiu de part dels deixebles de Crist, els quals li van mostrar a la llei que ell coneixia tot el fet anunciat sobre el Messies i com Jesús va complir la llei i va venir a salvar el món del seu pecat. I llegim a continuació com passats molts dies, Pau, el que havia perseguit a l'església de Crist, era perseguit pels líders religiosos que l'havien enviat a Damasc, ja que aquest va començar a predicar Crist a les sinagogues, proclamant que Jesús era sens dubte Crist, el Fill de Déu. Pau va arribar a trobar-se en una situació difícil; els creients en Crist en dubtaven perquè feia res els havia estat perseguint, i els jueus i els grecs volien matar-lo perquè s'havia convertit a l'evangeli. Va ser en aquest moment que Bernabé, confiant en Déu, va intercedir per Pau davant els apòstols a Jerusalem, explicant-los com Saule havia tingut una trobada personal amb Jesús camí a Damasc, i com havia “predicat amb valentia en el nom de Jesús.” Els apòstols van rebre Saule entre ells, i en veure que la seva vida perillava a Jerusalem, el van enviar a Cesarea i d'aquí a la seva terra natal, Tars. Quin goig fa llegir que després d'aquesta intervenció divina, «l’Església tenia pau per tot Judea, Galilea i Samaria, edificant-se i avançant en fidelitat al Senyor, i anava creixent confortada per l’Esperit Sant. » FETS 9:31*. Déu els va donar un respir, concedint-los un temps de pau després de la persecució que havien estat patint. Saule va arribar a ser el que Déu faria servir per portar l'evangeli als gentils, com Déu havia revelat a Ananies quan aquest va anar a trobar-lo. Ananies i Bernabé són exemple per a nosaltres. Aquests dos cristians van confiar en l'obra redemptora de Déu quan hagués estat més fàcil dubtar de la veritable conversió de Saule. Jesús va ensenyar que havíem de ser astuts com a serps i senzills com a coloms. En una situació de perill, és fàcil posar la barrera de l'astúcia i desconfiar de qualsevol que ens pugui fer mal. Però Déu va posar en el cor d'aquests homes la confiança, no pas en l'home en si, sinó en l'obra transformadora de l'Esperit Sant en una vida. I Déu els va fer servir per portar alè a un nou cristià que havia estat rescatat igual que ells. Si Saule no hagués cregut genuïnament, aquests haurien estat posant les seves vides i les dels altres en perill. Si no haguessin seguit la direcció de Déu, haurien perdut l'oportunitat de ser usats per Déu en la propagació de l'evangeli. Potser va ser la seva íntima relació amb el Senyor allò que els va ajudar a discernir i seguir la direcció que Déu els estava marcant. Gràcies a Déu per la seva obra transformadora a la vida de cada creient. Que Déu ens doni saviesa i direcció per fer allò que ens estigui demanant a cada moment de la nostra vida. * BEC: Bíblia Evangèlica Catalana

23 APR 2024 · Que poc que ens agrada patir! És normal per a l'ésser humà evitar el patiment i l'opressió. No obstant això, fins i tot les situacions difícils que arriben a la nostra vida poden comportar resultats favorables en diferents aspectes. A Fets veiem com l'opressió i la persecució van portar l'església de Crist a dispersar-se i així portar l'evangeli a diferents zones del mapa. La mort d'Esteve a mans d'aquells que odiaven l'evangeli de Crist va iniciar una persecució dels del Camí, com els anomenaven aleshores. Els creients a Jerusalem van haver de sortir per tota la regió de Judea i de Samaria mentre els apòstols van romandre a Jerusalem, i van donar sepultura a Esteve. Però Saule, un fariseu present a la mort d'Esteve “solava l'església, i entrant casa per casa, arrossegava homes i dones, i els lliurava a la presó.” Les autoritats jueves a Jerusalem insistien a reprimir l'avivament que Crist havia impulsat. I mentre ells lluitaven per apagar la flama de l'Esperit, veiem al capítol 8 de Fets que aquells que havien de fugir de Jerusalem seguien predicant l'evangeli allà on anaven. Felip, un dels set diaques elegits pels apòstols per ajudar l'església va sortir cap a Samaria, on Déu va fer senyals i molts van rebre la Paraula. Ens explica Lluc com l'Esperit del Senyor va guiar Felip cap a Gaza perquè pel camí es trobés amb un alt dignatari de la reina Candace d'Etiòpia que tornava de Jerusalem. L'eunuc etíop anava al seu carro mentre Felip corrent intentava mantenir-se a la mateixa alçada del carruatge. Felip li va preguntar a l'eunuc si entenia què estava llegint. Aquest home que tornava d'adorar al temple li va dir que llegia del llibre d'Isaïes, i va demanar a Felip que pugés al carro amb ell si li podia explicar el que llegia. Felip va pujar, i li va explicar el que Isaïes ensenyava sobre el Messies. «I el passatge de l’Escriptura que llegia era aquest: Com una ovella fou dut a l’escorxador, i com un anyell davant del seu esquilador, ha emmudit i no obre la boca. En la humiliació, el seu judici li ha estat negat; i del seu destí, qui se’n preocupa? Perquè ha estat segat de la terra dels vivents.» Felip li va explicar l'evangeli de Jesús, i l'eunuc va posar la seva fe en Crist i va ser batejat. Després d'això, Felip va continuar cap a Cesarea, i anunciava les bones noves de l'evangeli per on anava. Aquells que perseguien els cristians no es van donar per vençuts, sinó que vam trobar Saule de Tars anant cap a Damasc a la recerca dels cristians que havien sortit de Jerusalem i que estaven estenent el missatge de l'evangeli fins més enllà de les regions de Judea i Samaria. Ja els havia anunciat Jesús en ascendir al cel que li serien testimonis a Jerusalem, a Judea, a Samaria i fins a l'últim de la Terra. I els líders que s'oposaven a Jesús estaven, si es pot expressar així, fent necessari complir aquesta tasca. Aquest viatge de Saule per destruir l'expansió de l'evangeli resultaria, sense saber-ho encara, en un avivament  més gran a l'església de Crist de l’època. Molts van patir. Joan i Pere van ser empresonats en moltes ocasions, i en totes Déu els va ajudar, arribant a predicar l'evangeli fins i tot en cadenes. Alguns van haver de morir a causa de l'evangeli, com va ser el cas d'Esteve, o de Jaume, germà de Joan, el qual va ser ferit d'espasa a mans del rei Herodes, el mateix cruel Herodes que havia manat tallar el cap de Joan el Baptista . Però el missatge de salvació de Crist és viu i és eficaç; i és per a temps bons i per a temps dolents. El missatge de salvació produeix goig per als que el reben i amargor per a aquells que el rebutgen. Les reaccions a la veritat de l'evangeli poden ser oposades, però alguna cosa queda clara, i és que quan una persona és confrontada amb la seva necessitat personal de penediment davant del regal de fe que Crist ofereix, no pot sortir com estava; o el rep joiós, o desenvoluparà un rebuig a aquesta veritat que el portarà a un judici etern. La nostra tasca com a seguidors de Crist és compartir la veritat com van fer els primers creients, estant disposats a rebre la resposta que vingui. Això no està sota el nostre control, però sí sota la supervisió perfecta de Déu. L'obra de fe a cada cor prové de l'Esperit Sant de Déu i cada persona és responsable de la resposta a aquesta invitació.  Que la paraula de Déu creixi i es multipliqui com en els dies que narra el llibre dels Fets, i transformi molts cors al nostre entorn. * BEC: Bíblia Evangèlica Catalana

22 APR 2024 · Ens explica Fets 2:42-47 les experiències que van viure els primers cristians a Jerusalem,  després del lliurament del promès Esperit Sant. Com havia indicat la profecia de l'Antic Testament, i per deixar evidència que això era el lliurament de la promesa, Déu va permetre que els apòstols fessin moltes meravelles i senyals. Aquests miracles van succeir perquè tots els presents poguessin identificar el compliment de la paraula donada per Déu al llibre de Joel (Joel 2) Enmig dels senyals que vivien, molts que havien sentit el missatge durant el ministeri terrenal de Crist van creure l'evangeli i es van unir a l'església. Ens diu el text que els creients estaven atents a les necessitats d'altres creients, i alguns fins i tot venien els seus béns per ajudar els necessitats. No hem d'entendre del text que vivien en comunes ni que ningú no tingués res propi, perquè veiem que cadascú tenia casa seva. Fins i tot, quan una família venia el seu terreny, tenien el dret de guardar el preu de la venda. Això ho veiem en la trista història d'Ananies i Safira, els quals, volent ser com alguns que havien venut els seus béns per ajudar els necessitats, però alhora mantenir part dels diners, van decidir mentir sobre el preu de venda de la seva hisenda. Pere els va assegurar que el seu pecat no va ser quedar-se amb els diners que els pertanyien. El seu pecat va ser mentir pel que fa a això. Els primers cristians es reunien per adorar Déu i passar temps junts a diferents cases, i també es reunien al temple contínuament, perseverant en la Paraula i la pregària. Fets 5:42* «I no paraven ni un sol dia, en el temple i per les cases, d’ensenyar i anunciar la bona nova que Jesús és el Crist.» Sens dubte, es mantenien units i s'ajudaven els uns als altres. I tot això ho feien, com llegim a Fets 2, amb alegria i senzillesa de cor. Aquesta fervent església de Jerusalem va créixer en nombre, i ens narra Lluc que va tocar la vida del poble sencer. «I el Senyor cada dia afegia a l’església els qui s’anaven salvant.» FETS 2:47*. Quin preciós exemple per a qualsevol grup de creients a qualsevol lloc. Aquesta església a Jerusalem patia oposició dels líders de la ciutat, sent Pere i Joan arrestats en diverses ocasions per predicar la Paraula. Però els apòstols «van sortir del davant del Sanedrí joiosos per haver estat considerats dignes d’aquell ultratge en pro del Nom.» FETS 5:41*. Pere i Joan van ser alliberats per la gràcia de Déu i van poder continuar predicant la Paraula, però no tots els que compartien el nom de Crist van tenir la mateixa sort. Esteve, un dels homes que ajudaven els apòstols a servir als creients a Jerusalem va ser assassinat per predicar la Paraula. Alguns que volien fer-li mal, en veure que no podien trobar res de què acusar-lo, havien mentit contra ell, acusant-lo de blasfèmia i de voler destruir el temple. Quan el principal sacerdot el va interrogar, Esteve va fer un llarg discurs sobre la trajectòria del poble d'Israel, i com el poble de Déu havia donat l'esquena a Déu malgrat el gran amor del Senyor cap a ells. Esteve va reprendre els qui escoltaven amb aquestes paraules: «Tossuts i tancats de cor i oïda! Vosaltres sempre resistiu l’Esperit Sant; feu el mateix que els vostres pares. Quin dels profetes no han perseguit els vostres pares? Van matar els qui profetitzaven sobre la vinguda del Just, de qui vosaltres ara us heu fet traïdors i assassins.» FETS 7:51-52* I sentint aquests a Esteve, es van enfurismar molt i el van treure de la ciutat, i el van apedregar violentament. Confrontats amb l'evangeli no se'n van penedir, sinó que es van enfurismar. Esteve va perdre la seva vida aquell dia, però la vida eterna en Crist ningú no se la podia arrabassar. Llegim que «Esteve, ple de l’Esperit Sant, fixant la mirada al cel veié la glòria de Déu i Jesús dempeus a la dreta de Déu, i digué: “Veig el cel obert i el Fill de l’Home dret a la dreta de Déu.”» FETS 7:55-56 * Aquells creients a Jerusalem sabien que visquessin o que morissin, tenien l'esperança de reunir-se amb el seu Salvador. Això és cert de l'església de Crist a qualsevol lloc i en qualsevol moment històric. El que compartien ells i podem compartir nosaltres és la seguretat que servim un Déu viu i amorós, el poder del qual sana i salva, més enllà de la mort. Romans 8 ens ensenya que res ni ningú  ens pot separar de l'amor de Crist. La seva obra perfecta és el que uneix la seva església a través de la història. A Ell sigui la glòria! *BEC: Bíblia Evangèlica Catalana

19 APR 2024 · Ens explica Lluc al capítol 3 de Fets que Pere i Joan van guarir a un coix de naixement que demanava almoina fora del temple. Aquest, en veure's curat, no se'n va anar, sinó que ens diu el text que va entrar al temple amb ells, i «Com que ell anava agafat a Pere i Joan, tot el poble, impressionat, va córrer per a unir-se a ells al pòrtic anomenat de Salomó. Pere, en veure l’aglomeració, els digué: Homes d’Israel, per què us admireu d’això? Per què ens mireu com si haguéssim fet caminar aquest home amb el nostre poder o la nostra pietat? El Déu d’Abraham, d’Isaac i de Jacob, el Déu dels nostres pares, glorificà el seu servent Jesús, aquell qui vosaltres vau lliurar i vau rebutjar quan va comparèixer davant Pilat, tot i que ell el volia deixar anar» FETS 3:11-13* Al verset 15 Pere els acusa dient: «vau matar l’autor de la vida, però Déu el ressuscità d’entre els morts i nosaltres en som testimonis.» FETS 3:15* Pere aquí identifica Jesús com “l'Autor de la vida,” deixant clara la seva deïtat. Era pel poder d'aquest Autor de la vida que aquest home coix havia estat curat, i no obstant això, en lloc de penedir-se i reconèixer Jesucrist com a Salvador, ells havien rebutjat el Messies. Al verset 19 veiem que Pere una vegada més convida els oients a venir a Crist dient: «Per tant, penediu-vos i convertiu-vos, a fi que els vostres pecats us siguin esborrats, a fi i efecte que vinguin de part del Senyor els temps de repòs» FETS 3:19-20* Ens diu el capítol 4 que mentre parlaven, van venir els sacerdots amb els caps de la guàrdia del temple i els saduceus, els quals negaven la resurrecció, i van arrestar Pere, Joan, i l'home que havia estat curat, i els van tancar a la presó fins a l’endemà. Pensaven que arrestant-los acabarien amb el missatge de Jesucrist, però ens diu el text que els que van sentir van creure, i es van convertir a Crist uns 5000 homes. Imaginem el nombre de dones i nens que també haurien cregut a la predicació de Pere i els altres deixebles. Davant aquesta revolta, els governadors i líders religiosos es van reunir per qüestionar els deixebles, preguntant-los: «Els van fer posar al mig i els interrogaren: Amb quin poder, o en nom de qui feu, vosaltres, això?” Llavors Pere, ple de l’Esperit Sant, els digué: aquest home és aquí davant vostre guarit en el nom de Jesucrist, el Natzarè, que vosaltres vau crucificar, i que Déu ressuscità d’entre els morts.» FETS 4:7-8, 10* I va prosseguir proclamant la salvació oferta per Crist, explicant que «La salvació no es troba en ningú més, perquè no hi ha sota el cel cap altre nom concedit als homes en el qual puguem ser salvats.» FETS 4:12* Després d'escoltar Pere i Joan estaven tots meravellats, perquè sabien que aquests no tenien estudis, i no obstant es notava que havien estat amb Jesús, perquè parlaven com el Mestre. Quina afirmació preciosa de part d'aquells que estaven en contra de l'evangeli. Van dir: «Què farem amb aquests homes? Perquè és evident que s’ha produït un miracle per mitjà d’ells; tots els habitants de Jerusalem ho saben, i no el podem negar» FETS 4:16* No podien negar que Déu hi era amb ells, i no obstant això, volien fer-los callar. Els van amenaçar perquè no parlessin ningú de Crist, però ells van respondre: «Però Pere i Joan els digueren: “Jutgeu vosaltres mateixos si és just davant Déu d’obeir-vos a vosaltres abans que obeir Déu. Nosaltres no podem pas deixar de parlar del que hem vist i sentit.» FETS 4:19-20*. Amenaçant-los, els van deixar anar, però no podien castigar-los de cap manera perquè tot el poble havia vist les seves obres i havien sentit el missatge de l'evangeli. Quin testimoni preciós! Si arribés el moment en què les autoritats et demanessin que callessis i no compartissis la teva fe en Crist, quina seria la teva reacció? Els creients podien creure, però no podien compartir la fe. Tot i això, Joan i Pere, amb mansuetud, es van negar a conformar-se a quedar-se el missatge per a si mateixos i no compartir-lo. Malauradament, sovint no necessitem una amenaça per quedar-nos callats. Seria preferible que ens amenacéssim per parlar que Déu ens hagi de preguntar per què no compartim les bones notícies de l'evangeli. Em sorgeix una altra pregunta per a nosaltres avui: Podrien aquells que estan en contra de Déu identificar-nos com a seguidors de Crist? Aquests homes van haver d'admetre que Pere i Joan tenien Déu en ells. Espero que qualsevol que ens vegi i ens senti es quedi amb la mateixa conclusió de nosaltres. Si tens Crist a la teva vida, si l'Esperit Sant viu en tu, deixa que la seva obra brilli de manera que tots la puguin veure i donin glòria a Ell. *BEC: Bíblia Evangèlica Catalana

18 APR 2024 · La celebració de la Pentecosta portava molts jueus a Jerusalem. Fets 2 ens narra que s'havien ajuntat jueus de moltes nacionalitats. Ens diu el verset 5 que «A Jerusalem residien jueus piadosos de totes les nacionalitats de la terra.» «Estaven tots reunits al mateix lloc, i, de sobte, sobrevingué del cel un brogit com si una ventada es precipités violentament, tant que va retrunyir per tota la casa on eren congregats, i van veure unes llengües com de foc que es repartien i se’n posava una sobre cada un d’ells» FETS 2:1-3*  El vent i el foc són dues imatges que ja hem vist associades a l'Esperit Sant a l'Antic Testament. Imagina com de sorpresos estarien quan de sobte un vent es va aixecar. I després, sobre el cap de cadascun dels presents es van alçar com a petites llengües de foc. I ens continua dient el text, que «tots foren omplerts de l’Esperit Sant i van començar a parlar en diferents llenguatges, segons l’Esperit els concedia d’expressar-se.» FETS 2:4* Les persones presents es van adonar que els galileus parlaven l'idioma de la regió de cadascú que escoltava. Diu el text que deien: «Entre confosos i admirats deien: “Guaiteu, ¿no són galileus tots aquests que parlen? Doncs, com és que cadascun de nosaltres els sent parlar en la pròpia llengua nadiua? Parts, medes i elamites, i els residents de Mesopotàmia, Judea, Capadòcia, i també del Pont, de l’Àsia, la Frígia, la Pamfília, l’Egipte i les regions de la frontera de Líbia amb Cirene, i els visitants romans, tant jueus com prosèlits, els cretencs i els àrabs, els sentim explicar la grandesa de Déu en les nostres pròpies llengües.”» FETS 2:7-11* Notem que aquest do de llengües, regal de Déu, no es tractava de llengües estranyes que ningú no entenia. Això és el que molts que malinterpreten el do de llengües defensen; no obstant això, la Bíblia ens ensenya que quan l'Esperit Sant va baixar a Pentecosta, les llengües que es van parlar van ser idiomes que altres entenien, i una forma que l'evangeli de Jesucrist fos escampat a tots els confins de la Terra. A Fets 4:31* ens diu que els creients, «En acabar la pregària, el lloc on eren reunits va tremolar i tots van quedar plens de l’Esperit Sant, i proclamaven la paraula de Déu amb valentia.» Aquest era el resultat de ser plens de l'Esperit, compartir la Paraula de Déu. Ens diu al capítol 2 que els que allà es trobaven aquell dia «Entre desorientats i confosos es deien l’un a l’altre: “Què vol dir això?”» FETS 2:12*. No entenien el que estava passant. Alguns fins i tot van començar a acusar-los d'estar embriagats. En aquest moment Pere es va aixecar i va parlar als oients, explicant que això que estava passant havia estat anunciat pel profeta Joel a l'Antic Testament. Els va dir a més que Jesús, el qual ells havien entregat i matat, havia ressuscitat, com David havia profetitzat al Salm 16 i al Salm 110. I va acabar Pere amb aquesta afirmació «Per tant, sàpiga de cert tota la casa d’Israel que Déu ha fet Senyor i Crist aquest mateix Jesús que vosaltres vau crucificar.”» FETS 2:36*«En sentir això van quedar amb el cor tan compungit per aquestes paraules que digueren a Pere i als altres apòstols: “Germans, què podem fer?” Pere els respongué: “Penediu-vos, i que cadascun de vosaltres es bategi en el nom de Jesucrist, perquè us siguin perdonats els vostres pecats, i rebreu el do de l’Esperit Sant. Perquè la promesa és per a vosaltres i els vostres fills i per a tots els qui són lluny, tants com en cridi el Senyor, el nostre Déu.”» FETS 2:37-39* I aquell dia tan especial, «Els qui van acceptar el seu missatge foren batejats, i aquell dia se’ls van incorporar unes tres mil persones.» FETS 2:41* I des d’aquell dia «Es mantenien constants en l’ensenyament dels apòstols i en la comunió fraternal i en el partiment del pa i en les oracions.» FETS 2:42* Adonem-nos que Pere, en el seu missatge aquell dia, els va dir: «Perquè la promesa és per a vosaltres i els vostres fills i per a tots els qui són lluny, tants com en cridi el Senyor, el nostre Déu.”» FETS 2:39* Aquesta promesa de l'Esperit Sant es fa eficaç també avui dia per a cada persona que penedida, rep el missatge de Crist, i a partir d'aquell moment l'Esperit viu al cos mortal del creient. No es manifesta en llengües, com aquell dia de Pentecosta; aquesta ocasió va ser especial, per marcar clarament aquest primer lliurament de la promesa del Pare. L'evidència de l'Esperit en una vida es mostra per l'obra transformadora que produeix. Gàlates 5: 22-23* ens dóna una llista del fruit que manifesta la presència de l'Esperit a la vida d'un creient. Diu així: «El fruit de l’Esperit és: amor, goig, pau, tolerància, afabilitat, bondat, fidelitat, senzillesa i autodomini.» Tens evidència a la teva vida de la presència de l'Esperit Sant?Que l'Esperit del Senyor produeixi el seu fruit al teu cor, i la seva obra sigui evident a la teva vida. *BEC: Bíblia Evangèlica Catalana