La visita de Pau a Atenes em sembla molt rellevant avui dia. La història bíblica està centrada principalment en el pròxim orient, amb tradicions que poden diferir de les del món occidental. Tanmateix, quan l'evangeli entra a Europa, potser sentiràs com jo, un cert sentiment d'empatia, perquè és la història de com l'evangeli em va arribar a mi.Si heu estudiat la filosofia dels grecs, us resultarà fascinant llegir com Pau va tenir l'oportunitat de portar l'evangeli a filòsofs i pensadors de l’època. Fets 17 ens narra sobre la cultura religiosa grega i com Pau, en arribar-hi, els va parlar del Déu de l'Univers. Diu així: «Mentre Pau els esperava, a Atenes, s’exasperava interiorment veient la ciutat plena d’ídols. De manera que, a la sinagoga discutia amb els jueus i els conversos, i a la plaça, tot el dia amb els qui trobava. Fins i tot alguns filòsofs epicuris i estoics discutien amb ell, i alguns deien: “Què deu voler dir aquest xerraire?” I altres: “Sembla que és propagandista de divinitats forasteres.” Perquè anunciava Jesús i la resurrecció. Llavors, se’l van endur a l’Areòpag i li digueren: “¿Es pot saber quina és aquesta nova doctrina que prediques? Perquè ens fas sentir coses estranyes i volem saber de què es tracta.” I és que a tots els atenesos i als residents estrangers res no els entretenia més que dialogar i escoltar sobre coses noves. Llavors Pau, dret al mig de l’Areòpag, digué: “Atenesos, en tots els aspectes veig que sou extremadament religiosos, ja que, quan passejava i contemplava els vostres monuments sagrats, he trobat un altar amb aquesta inscripció: AL DÉU DESCONEGUT. Doncs bé, això que venereu sense conèixer és el que jo us anuncio. El Déu que va fer el món i tot el que hi ha, per tal com és Senyor del cel i de la terra, no habita en temples fets a mà, ni és servit per mans humanes, com si necessités res; ell dóna a tots vida i alè i totes les coses. D’un de sol ha fet totes les races d’homes perquè habitessin sobre tota la superfície de la terra, determinant les èpoques concretes i els límits dels seus llocs d’habitatge, a fi que busquin Déu i el puguin trobar, ni que sigui a les palpentes, tot i que no és pas lluny de cadascun de nosaltres. De fet, en ell vivim i ens movem i som, tal com han dit alguns dels vostres poetes: «Perquè som també del seu llinatge.» Per tant, si som llinatge de Déu, no podem pas pensar que la divinitat s’assembli a l’or, la plata o la pedra, esculpits artísticament per la imaginació humana. Ara bé, Déu, passant per alt les èpoques d’ignorància, exhorta ara tots els homes d’arreu del món a convertir-se, ja que ha fixat un dia en què ha de jutjar el món amb justícia per mitjà de l’home que ha designat i acreditat davant de tothom, ressuscitant-lo d’entre els morts.” En sentir això de la resurrecció dels morts, uns se’n reien i uns altres van dir: “Sobre això ja t’escoltarem un altre dia.” Així Pau va sortir d’entre ells. Però hi hagué alguns homes que el van seguir i van creure, entre ells Dionisi, l’areopagita; i una dona que es deia Dàmaris; i uns quants més.» FETS 17:16-34 *
El missatge de Pau va ser clar i connectat a allò que els oients podien entendre.Pau diu a la primera carta a Timoteu: «Perquè hi ha un sol Déu, també hi ha un sol mitjancer entre Déu i els homes: Crist Jesús, home» 1 TIMOTEU 2:5*
Els d'Atenes no havien sentit mai res així abans. Pau els estava presentant a un sol Déu quan ells tenien una àmplia carta de déus. Presentava un Déu Creador que era Senyor sobre el cel i la terra. Un Déu que no havia estat creat per mà humana, sinó que transcendia la humanitat i l'Univers. Un Déu autosuficient que no necessitava adoradors, perquè Ell és el que dona alè i vida. I tot i això, ha establert aquest món perquè les seves criatures creades puguin buscar-lo. El Déu etern ens ha marcat límit de temps a la nostra vida; l'omnipresent ens ha posat límit d'espai. I tot perquè veient les nostres limitacions sentim la necessitat de buscar el qui no té límits. Ell no és lluny, perquè es manté proper als qui el busquen (Salms 145:18). Fins aquí mantenia l'atenció dels atenesos, però Pau no va parar-hi, sinó que els va presentar al mediador entre Déu i els homes, Jesucrist home, el qual ha proveït el perdó de pecats per la seva mort i la vida eterna per la seva resurrecció.
Ens diu Lluc al text que quan van sentir de la resurrecció, alguns es van burlar i altres el van començar a evadir dient-li que ja l'escoltarien un altre dia. Pau va deixar el seu discurs allà, però llegim que alguns van creure, i es van ajuntar amb ell. D'aquí se'n va anar a Corint, Efes i Cesarea, viatjant per les regions de Macedònia, Galàcia i Grècia i molts dels que van escoltar van creure. I com llegim a Joan 1:12* «Però a tots els qui l’acolliren, als qui creuen en el seu nom, els ha concedit el poder esdevenir fills de Déu.»
M'emociona pensar que el mateix evangeli que els va salvar a ells, és el que ens ofereix Déu avui dia, a la regió on ens trobem.
*BEC: Bíblia Evangèlica Catalana