Al final del seu tercer viatge missioner, Pau va arribar a Efes desitjós de passar un temps de comunió amb els ancians de l'església, amb els quals va compartir la càrrega que tenia al cor per anar fins a Jerusalem. A Fets 20 llegim que els va dir: “I ara, com veieu, em dirigeixo a Jerusalem forçat per l’Esperit, sense saber què m’hi espera, si no és el que en cada ciutat l’Esperit Sant em ve advertint que m’esperen presons i tribulacions.” FETS 20:22-23*
Pau havia estat per molts llocs compartint la Paraula, i ensenyant als qui vetllarien pels cristians a les esglésies. Però ara sabia que era el moment de tornar a Jerusalem, encara que temia que allò que l'esperava no seria agradable. Al verset 25 els diu a la gent gran que estava segur que no tornaria a veure més els seus rostres.
Pau estava preparat per al que Déu tingués per a ell. Ja havia provat el que era la persecució, però el fruit de la transformació de l'evangeli era per a ell de més importància. Els va dir: “Tanmateix, la vida per a mi no té cap valor, mentre acabi la meva carrera i compleixi el servei que he rebut del Senyor Jesús, donant testimoniatge de l’evangeli de la gràcia de Déu.” FETS 20:24*
Aquest era l'esperit de l'apòstol Pau, joiós de patir si calgués per causa de l'evangeli. I ara exhortava aquests homes que pasturessin els creients que havien estat salvats per l'Esperit Sant de Crist. Els va recordar com ell havia treballat amb les mans per no ser una càrrega per a ningú mentre viatjava, i els va demanar que miressin pel bé del ramat, perquè els llops rapinyaires que s'aixecarien contra aquests no els poguessin arrabassar. Aquesta imatge ens recorda el Bon Pastor, el qui dona la seva vida per les seves ovelles. Pau havia après a imitar Crist, el Bon Pastor, i ara demanava a aquests que ells també ho fessin. I havent pregat junts, es van acomiadar amb plors i abraçades i el van acompanyar al vaixell.
Pau va passar per diversos ports, i els deixebles amb les seves famílies van poder pregar amb ell i acomiadar-se. Hi va haver els que plorant li van pregar que no anés d'allà a Jerusalem, però “Llavors Pau replicà: Què feu plorant i trencant-me el cor? Jo, pel nom del Senyor Jesús, estic disposat no tan sols a ser lligat, sinó fins i tot a morir a Jerusalem.” FETS 21:13*. I ens diu Lluc que “Veient que no el convencíem, vam desistir i diguérem: Que es faci la voluntat del Senyor.” FETS 21:14*
Quan Pau va arribar a Jerusalem, els deixebles, advertint-lo de les xerrameques d'alguns jueus que l'acusaven d'incomplir i animar l'incompliment de les lleis de Moisès, el van animar a anar al temple per complir les tradicions jueves. Així que Pau, prenent quatre homes que havien de complir el vot jueu, van entrar al temple, i havent complert els set dies de la purificació van tornar a entrar; però alguns jueus d'Àsia es van esvalotar acusant Pau d'ensenyar en contra de la llei, i també el van acusar falsament d'haver introduït grecs al temple, ja que a aquests no se'ls permetia entrar. Si no hagués estat per la intervenció de les autoritats romanes del lloc, els jueus haurien mort a Pau aquell dia.
Els soldats romans el van encadenar i el van portar cap a la fortalesa sense saber exactament qui era ni de què se li acusava, per la qual cosa Pau va demanar permís per parlar als que hi eren. Tots van escoltar atentament el relat de la conversió de Pau, de com quan va reconèixer Jesús de Natzaret com el Salvador del món, la seva vida va canviar. A partir d'aquell dia ja no perseguia els cristians, sinó que compartia l'evangeli amb els jueus i també amb els gentils. Però quan va esmentar els gentils, els jueus allà presents van alçar la veu en contra dient: “Esborra de la terra aquest subjecte, que no té dret a viure!” FETS 22:22*
Els soldats, per protegir-lo, el van ingressar a la fortalesa on va romandre pres. El concili romà va qüestionar Pau, i no trobava res de què acusar-lo, però com que els jueus amenaçaven de matar-lo, Pau va romandre tancat. A Fets 23:11* Déu va donar a Pau una pinzellada del que tenia planejat per a ell, quan “La nit següent se li presentà el Senyor i li digué: Coratge! De la mateixa manera que has donat testimoniatge fidel de mi a Jerusalem, l’hauràs de donar a Roma.”
Hi va haver diversos intents de part d'alguns jueus de matar Pau, incloent-hi un complot fallit, però Déu va protegir la vida de l'apòstol, donant-li oportunitats de compartir la Paraula durant el seu arrest a Jerusalem i a Cesarea.
Que bonic veure que malgrat els enemics que un pugui tenir o els perills que pugui enfrontar, la nostra vida està en mans de Déu, i aquí n'estem segurs. La voluntat de Pau no estava en mans dels jueus, o la seva vida hauria acabat aquí a Jerusalem. Déu havia donat a Pau la missió de compartir l'evangeli, i després de compartir-lo a Jerusalem, Déu li va confirmar que el compartiria fins a l'altra banda del mar, a Roma.
Et trobes dubtant del que faràs en un futur pròxim? Tens situacions incertes a la teva vida? Descansa en la veritat de la sobirania i de l'amor de Déu. Ens promet que ens porta al palmell de la mà i res ni ningú ens podrà separar del seu amor.

* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana