Ens explica Fets 2:42-47 les experiències que van viure els primers cristians a Jerusalem,  després del lliurament del promès Esperit Sant. Com havia indicat la profecia de l'Antic Testament, i per deixar evidència que això era el lliurament de la promesa, Déu va permetre que els apòstols fessin moltes meravelles i senyals. Aquests miracles van succeir perquè tots els presents poguessin identificar el compliment de la paraula donada per Déu al llibre de Joel (Joel 2)
Enmig dels senyals que vivien, molts que havien sentit el missatge durant el ministeri terrenal de Crist van creure l'evangeli i es van unir a l'església. Ens diu el text que els creients estaven atents a les necessitats d'altres creients, i alguns fins i tot venien els seus béns per ajudar els necessitats. No hem d'entendre del text que vivien en comunes ni que ningú no tingués res propi, perquè veiem que cadascú tenia casa seva. Fins i tot, quan una família venia el seu terreny, tenien el dret de guardar el preu de la venda. Això ho veiem en la trista història d'Ananies i Safira, els quals, volent ser com alguns que havien venut els seus béns per ajudar els necessitats, però alhora mantenir part dels diners, van decidir mentir sobre el preu de venda de la seva hisenda. Pere els va assegurar que el seu pecat no va ser quedar-se amb els diners que els pertanyien. El seu pecat va ser mentir pel que fa a això.
Els primers cristians es reunien per adorar Déu i passar temps junts a diferents cases, i també es reunien al temple contínuament, perseverant en la Paraula i la pregària. Fets 5:42* «I no paraven ni un sol dia, en el temple i per les cases, d’ensenyar i anunciar la bona nova que Jesús és el Crist.» Sens dubte, es mantenien units i s'ajudaven els uns als altres. I tot això ho feien, com llegim a Fets 2, amb alegria i senzillesa de cor.
Aquesta fervent església de Jerusalem va créixer en nombre, i ens narra Lluc que va tocar la vida del poble sencer. «I el Senyor cada dia afegia a l’església els qui s’anaven salvant.» FETS 2:47*. Quin preciós exemple per a qualsevol grup de creients a qualsevol lloc.
Aquesta església a Jerusalem patia oposició dels líders de la ciutat, sent Pere i Joan arrestats en diverses ocasions per predicar la Paraula. Però els apòstols «van sortir del davant del Sanedrí joiosos per haver estat considerats dignes d’aquell ultratge en pro del Nom.» FETS 5:41*. Pere i Joan van ser alliberats per la gràcia de Déu i van poder continuar predicant la Paraula, però no tots els que compartien el nom de Crist van tenir la mateixa sort.
Esteve, un dels homes que ajudaven els apòstols a servir als creients a Jerusalem va ser assassinat per predicar la Paraula. Alguns que volien fer-li mal, en veure que no podien trobar res de què acusar-lo, havien mentit contra ell, acusant-lo de blasfèmia i de voler destruir el temple. Quan el principal sacerdot el va interrogar, Esteve va fer un llarg discurs sobre la trajectòria del poble d'Israel, i com el poble de Déu havia donat l'esquena a Déu malgrat el gran amor del Senyor cap a ells. Esteve va reprendre els qui escoltaven amb aquestes paraules: «Tossuts i tancats de cor i oïda! Vosaltres sempre resistiu l’Esperit Sant; feu el mateix que els vostres pares. Quin dels profetes no han perseguit els vostres pares? Van matar els qui profetitzaven sobre la vinguda del Just, de qui vosaltres ara us heu fet traïdors i assassins.» FETS 7:51-52*
I sentint aquests a Esteve, es van enfurismar molt i el van treure de la ciutat, i el van apedregar violentament. Confrontats amb l'evangeli no se'n van penedir, sinó que es van enfurismar. Esteve va perdre la seva vida aquell dia, però la vida eterna en Crist ningú no se la podia arrabassar. Llegim que «Esteve, ple de l’Esperit Sant, fixant la mirada al cel veié la glòria de Déu i Jesús dempeus a la dreta de Déu, i digué: “Veig el cel obert i el Fill de l’Home dret a la dreta de Déu.”» FETS 7:55-56 *
Aquells creients a Jerusalem sabien que visquessin o que morissin, tenien l'esperança de reunir-se amb el seu Salvador. Això és cert de l'església de Crist a qualsevol lloc i en qualsevol moment històric. El que compartien ells i podem compartir nosaltres és la seguretat que servim un Déu viu i amorós, el poder del qual sana i salva, més enllà de la mort.
Romans 8 ens ensenya que res ni ningú  ens pot separar de l'amor de Crist. La seva obra perfecta és el que uneix la seva església a través de la història. A Ell sigui la glòria!


*BEC: Bíblia Evangèlica Catalana