«Mentrestant l’Església tenia pau per tot Judea, Galilea i Samaria, edificant-se i avançant en fidelitat al Senyor, i anava creixent confortada per l’Esperit Sant.» FETS 9:31*
Durant aquest temps de pau i edificació a les esglésies de Judea, Galilea i Samaria, els creients estaven en el temor, no pas d'homes, sinó de Déu, i estaven sent enfortides per l'Esperit Sant.
Pere va sortir de Jerusalem per anar a visitar-les, compartint i mostrant el poder de Déu. Els de Lida i Saron van veure caminar Enees, el que havia estat paralític durant vuit anys, i els de Java van veure la jove Dorques recobrar la vida quan ja l'havien donat per morta.
Molts van veure i van creure, no pels beneficis físics dels miracles, sinó perquè reconeixien el poder que havia obrat a Jesús per resurrecció. Aquest mateix poder estava entre ells, obrant allò que cap home no podia fer. Els homes que els perseguien podrien llevar la vida. Però l'únic que pot donar la vida s'havia ofert per donar vida a cadascú que confia en Ell. Quin gran missatge! Pere es va quedar a Java un temps, a casa de Simó el pellaire. I llegim al capítol 10 de Fets que a la ciutat de Cesarea hi havia un centurió que tenia temor de Déu. No sabem si havia seguit la trajectòria de Jesús o si havia après sobre el poder de Déu Pare durant el temps que havia estat treballant per a l'exèrcit a la regió jueva. Però Corneli pregava Déu, cosa que els romans no feien, i ajudava amb almoines els pobres de la zona, mentre que els romans solien aprofitar-se dels jueus.
Déu, que no descuida a qui el busca, va preparar una trobada entre Pere i Corneli que transformaria la vida de tots dos.
D'una banda, estant Pere al terrat de la casa de Simó el pellaire, mentre esperava l'hora de baixar a dinar, va veure una visió del cel com un llençol que baixava lligat de les quatre puntes, plen d'animals, quadrúpedes terrestres, rèptils i aus del cel. Però més estrany que la visió en si va ser la veu que va sentir del cel que deia: “Aixeca't, Pere, mata i menja.”
No!, mai! Pere no menjaria d'aquests animals, per molta gana que tingués! Aquests eren animals que la llei jueva classificava com a immunds, i Pere, com a bon jueu, no en menjaria. Però Déu li va dir aquestes paraules: «Allò que Déu ha purificat, no ho tinguis tu per impur.» Tres vegades la veu de Déu li va oferir aquests animals per menjar, i tres vegades van tenir aquest intercanvi de paraules Déu i Pere. I el llençol va desaparèixer. Pere estava perplex amb el que això significava per a ell. Però aviat ho va poder descobrir. Déu havia donat instruccions a Corneli, un centurió romà, d'anar fins a Java a buscar Pere. Corneli va enviar als seus homes dient: «“Corneli, el centurió, home just i temorós de Déu, molt apreciat per tot el poble jueu, ha rebut un avís d’un àngel sant per a fer-te venir a casa seva i que escolti el que tu li has de dir.” » FETS 10:22*
Aquest home que no era jueu estava buscant Déu, i Déu volia que Pere el guiés als peus de Crist. Corneli havia enviat tres dels seus homes fins a Java perquè Pere anés amb ells a casa seva. Ja havia costat als cristians jueus acceptar que Pau el perseguidor hagués estat transformat per l'obra de Déu, però almenys Pau era jueu. Ara venia un romà volent conèixer Déu, però no pertanyia al poble escollit de Déu. Podia aquest gaudir del regal de Crist?
Pere, recordant la visió que havia tingut al terrat, els va allotjar, recordem que Pere havia estat esperant amb gana l'hora de dinar. L'endemà, havent preparat les seves coses va anar amb aquests tres homes fins a Cesarea.
Quan Pere va entrar a casa de Corneli, aquest, emocionat, es va postrar davant Pere, però Pere immediatament li va demanar que s'aixequés dient: Alça't, doncs jo mateix també soc home.” Hi havia a la casa molts reunits, que volien escoltar el missatge de Pere. Aquest va començar amb allò que Déu li havia ensenyat a Ell: «i els digué: “Vosaltres sabeu que un home jueu té prohibit de fer-se amb estrangers o d’entrar a casa seva, però a mi Déu m’ha ensenyat que no he de considerar comuna o impura cap persona. Per això, tan bon punt m’heu cridat, he vingut. Ara, doncs, pregunto: Per quina raó m’heu fet venir?” » FETS 10:28-29
A Pere Déu li havia mostrat que ningú s’havia de considerar “immund” o no digne de l'evangeli. I ara estava disposat a atendre les necessitats d'aquests que hi eren reunits. El missatge era l'evangeli de Jesucrist. Va dir Pere: «Ell ha enviat la paraula als fills d’Israel anunciant la bona nova de la pau mitjançant Jesucrist, que és Senyor de tots.» FETS 10:36 . Els va parlar de la seva mort i resurrecció, del lliurament de l'Esperit Sant, i de la missió als cristians, tot dient: «Ell ens ha manat que prediquéssim al poble i testifiquéssim solemnement que és aquest el qui Déu ha constituït per jutge de vius i morts. El testimoni de tots els profetes corrobora que per mitjà del seu nom, tot aquell qui creu en ell rep el perdó dels pecats.”» FETS 10:42-43*. I els que allà estaven van creure i van ser batejats.
I així va ser com els cristians jueus, havent sentit de Pere el que havia passat “van glorificar Déu, dient: «“De manera que també als gentils els ha atorgat el penediment que duu a la vida.” » FETS 11:18
I molts jueus, romans, grecs i altres pobles van sentir i van creure, afegint-se a l'església de Crist. Gràcies a Déu perquè no fa cap distinció de persones. Em va oferir salvació a mi, i a tu, i a tot aquell que creu en Ell.
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana