La celebració de la Pentecosta portava molts jueus a Jerusalem. Fets 2 ens narra que s'havien ajuntat jueus de moltes nacionalitats. Ens diu el verset 5 que «A Jerusalem residien jueus piadosos de totes les nacionalitats de la terra.» «Estaven tots reunits al mateix lloc, i, de sobte, sobrevingué del cel un brogit com si una ventada es precipités violentament, tant que va retrunyir per tota la casa on eren congregats, i van veure unes llengües com de foc que es repartien i se’n posava una sobre cada un d’ells» FETS 2:1-3* 
El vent i el foc són dues imatges que ja hem vist associades a l'Esperit Sant a l'Antic Testament. Imagina com de sorpresos estarien quan de sobte un vent es va aixecar. I després, sobre el cap de cadascun dels presents es van alçar com a petites llengües de foc. I ens continua dient el text, que «tots foren omplerts de l’Esperit Sant i van començar a parlar en diferents llenguatges, segons l’Esperit els concedia d’expressar-se.» FETS 2:4*
Les persones presents es van adonar que els galileus parlaven l'idioma de la regió de cadascú que escoltava. Diu el text que deien: «Entre confosos i admirats deien: “Guaiteu, ¿no són galileus tots aquests que parlen? Doncs, com és que cadascun de nosaltres els sent parlar en la pròpia llengua nadiua? Parts, medes i elamites, i els residents de Mesopotàmia, Judea, Capadòcia, i també del Pont, de l’Àsia, la Frígia, la Pamfília, l’Egipte i les regions de la frontera de Líbia amb Cirene, i els visitants romans, tant jueus com prosèlits, els cretencs i els àrabs, els sentim explicar la grandesa de Déu en les nostres pròpies llengües.”» FETS 2:7-11*
Notem que aquest do de llengües, regal de Déu, no es tractava de llengües estranyes que ningú no entenia. Això és el que molts que malinterpreten el do de llengües defensen; no obstant això, la Bíblia ens ensenya que quan l'Esperit Sant va baixar a Pentecosta, les llengües que es van parlar van ser idiomes que altres entenien, i una forma que l'evangeli de Jesucrist fos escampat a tots els confins de la Terra. A Fets 4:31* ens diu que els creients, «En acabar la pregària, el lloc on eren reunits va tremolar i tots van quedar plens de l’Esperit Sant, i proclamaven la paraula de Déu amb valentia.» Aquest era el resultat de ser plens de l'Esperit, compartir la Paraula de Déu. Ens diu al capítol 2 que els que allà es trobaven aquell dia «Entre desorientats i confosos es deien l’un a l’altre: “Què vol dir això?”» FETS 2:12*. No entenien el que estava passant. Alguns fins i tot van començar a acusar-los d'estar embriagats. En aquest moment Pere es va aixecar i va parlar als oients, explicant que això que estava passant havia estat anunciat pel profeta Joel a l'Antic Testament. Els va dir a més que Jesús, el qual ells havien entregat i matat, havia ressuscitat, com David havia profetitzat al Salm 16 i al Salm 110.
I va acabar Pere amb aquesta afirmació «Per tant, sàpiga de cert tota la casa d’Israel que Déu ha fet Senyor i Crist aquest mateix Jesús que vosaltres vau crucificar.”» FETS 2:36*«En sentir això van quedar amb el cor tan compungit per aquestes paraules que digueren a Pere i als altres apòstols: “Germans, què podem fer?” Pere els respongué: “Penediu-vos, i que cadascun de vosaltres es bategi en el nom de Jesucrist, perquè us siguin perdonats els vostres pecats, i rebreu el do de l’Esperit Sant. Perquè la promesa és per a vosaltres i els vostres fills i per a tots els qui són lluny, tants com en cridi el Senyor, el nostre Déu.”» FETS 2:37-39*

I aquell dia tan especial, «Els qui van acceptar el seu missatge foren batejats, i aquell dia se’ls van incorporar unes tres mil persones.» FETS 2:41*
I des d’aquell dia «Es mantenien constants en l’ensenyament dels apòstols i en la comunió fraternal i en el partiment del pa i en les oracions.» FETS 2:42*
Adonem-nos que Pere, en el seu missatge aquell dia, els va dir: «Perquè la promesa és per a vosaltres i els vostres fills i per a tots els qui són lluny, tants com en cridi el Senyor, el nostre Déu.”» FETS 2:39*
Aquesta promesa de l'Esperit Sant es fa eficaç també avui dia per a cada persona que penedida, rep el missatge de Crist, i a partir d'aquell moment l'Esperit viu al cos mortal del creient. No es manifesta en llengües, com aquell dia de Pentecosta; aquesta ocasió va ser especial, per marcar clarament aquest primer lliurament de la promesa del Pare. L'evidència de l'Esperit en una vida es mostra per l'obra transformadora que produeix. Gàlates 5: 22-23* ens dóna una llista del fruit que manifesta la presència de l'Esperit a la vida d'un creient. Diu així: «El fruit de l’Esperit és: amor, goig, pau, tolerància, afabilitat, bondat, fidelitat, senzillesa i autodomini.»
Tens evidència a la teva vida de la presència de l'Esperit Sant?Que l'Esperit del Senyor produeixi el seu fruit al teu cor, i la seva obra sigui evident a la teva vida.
*BEC: Bíblia Evangèlica Catalana