Que poc que ens agrada patir! És normal per a l'ésser humà evitar el patiment i l'opressió. No obstant això, fins i tot les situacions difícils que arriben a la nostra vida poden comportar resultats favorables en diferents aspectes. A Fets veiem com l'opressió i la persecució van portar l'església de Crist a dispersar-se i així portar l'evangeli a diferents zones del mapa.
La mort d'Esteve a mans d'aquells que odiaven l'evangeli de Crist va iniciar una persecució dels del Camí, com els anomenaven aleshores. Els creients a Jerusalem van haver de sortir per tota la regió de Judea i de Samaria mentre els apòstols van romandre a Jerusalem, i van donar sepultura a Esteve. Però Saule, un fariseu present a la mort d'Esteve “solava l'església, i entrant casa per casa, arrossegava homes i dones, i els lliurava a la presó.” Les autoritats jueves a Jerusalem insistien a reprimir l'avivament que Crist havia impulsat. I mentre ells lluitaven per apagar la flama de l'Esperit, veiem al capítol 8 de Fets que aquells que havien de fugir de Jerusalem seguien predicant l'evangeli allà on anaven.
Felip, un dels set diaques elegits pels apòstols per ajudar l'església va sortir cap a Samaria, on Déu va fer senyals i molts van rebre la Paraula. Ens explica Lluc com l'Esperit del Senyor va guiar Felip cap a Gaza perquè pel camí es trobés amb un alt dignatari de la reina Candace d'Etiòpia que tornava de Jerusalem. L'eunuc etíop anava al seu carro mentre Felip corrent intentava mantenir-se a la mateixa alçada del carruatge. Felip li va preguntar a l'eunuc si entenia què estava llegint. Aquest home que tornava d'adorar al temple li va dir que llegia del llibre d'Isaïes, i va demanar a Felip que pugés al carro amb ell si li podia explicar el que llegia. Felip va pujar, i li va explicar el que Isaïes ensenyava sobre el Messies. «I el passatge de l’Escriptura que llegia era aquest: Com una ovella fou dut a l’escorxador, i com un anyell davant del seu esquilador, ha emmudit i no obre la boca. En la humiliació, el seu judici li ha estat negat; i del seu destí, qui se’n preocupa? Perquè ha estat segat de la terra dels vivents.» Felip li va explicar l'evangeli de Jesús, i l'eunuc va posar la seva fe en Crist i va ser batejat. Després d'això, Felip va continuar cap a Cesarea, i anunciava les bones noves de l'evangeli per on anava.
Aquells que perseguien els cristians no es van donar per vençuts, sinó que vam trobar Saule de Tars anant cap a Damasc a la recerca dels cristians que havien sortit de Jerusalem i que estaven estenent el missatge de l'evangeli fins més enllà de les regions de Judea i Samaria.
Ja els havia anunciat Jesús en ascendir al cel que li serien testimonis a Jerusalem, a Judea, a Samaria i fins a l'últim de la Terra. I els líders que s'oposaven a Jesús estaven, si es pot expressar així, fent necessari complir aquesta tasca.
Aquest viatge de Saule per destruir l'expansió de l'evangeli resultaria, sense saber-ho encara, en un avivament  més gran a l'església de Crist de l’època.
Molts van patir. Joan i Pere van ser empresonats en moltes ocasions, i en totes Déu els va ajudar, arribant a predicar l'evangeli fins i tot en cadenes. Alguns van haver de morir a causa de l'evangeli, com va ser el cas d'Esteve, o de Jaume, germà de Joan, el qual va ser ferit d'espasa a mans del rei Herodes, el mateix cruel Herodes que havia manat tallar el cap de Joan el Baptista .
Però el missatge de salvació de Crist és viu i és eficaç; i és per a temps bons i per a temps dolents. El missatge de salvació produeix goig per als que el reben i amargor per a aquells que el rebutgen. Les reaccions a la veritat de l'evangeli poden ser oposades, però alguna cosa queda clara, i és que quan una persona és confrontada amb la seva necessitat personal de penediment davant del regal de fe que Crist ofereix, no pot sortir com estava; o el rep joiós, o desenvoluparà un rebuig a aquesta veritat que el portarà a un judici etern.
La nostra tasca com a seguidors de Crist és compartir la veritat com van fer els primers creients, estant disposats a rebre la resposta que vingui. Això no està sota el nostre control, però sí sota la supervisió perfecta de Déu. L'obra de fe a cada cor prové de l'Esperit Sant de Déu i cada persona és responsable de la resposta a aquesta invitació. 
Que la paraula de Déu creixi i es multipliqui com en els dies que narra el llibre dels Fets, i transformi molts cors al nostre entorn.

* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana