Quan Pau va arribar a Corint, veiem que va anar a treballar amb Aquila i Priscil.la, la seva dona, i s'allotjava amb ells. Aquests eren del mateix ofici que Pau; fabricaven tendes. Ens diu Fets 18 que durant aquest temps Pau treballava tota la setmana amb ells i anava a la sinagoga el dia de repòs a compartir les Escriptures. No obstant això, és curiós llegir que  “Quan Siles i Timoteu van baixar de Macedònia, Pau es va dedicar enterament a la predicació, testificant als jueus que Jesús era el Crist.” FETS 18:5*
Pau hauria rebaixat la seva jornada laboral a poc a poc per poder ensenyar a aquells que buscaven saber de Crist, i segons la demanda va créixer, va acabar dedicat completament a la predicació. Sens dubte això diu molt d'Aquila i Priscil.la, els seus socis al negoci. Estaven disposats a ser flexibles perquè Pau se sentís lliure d'anar a ensenyar els qui volien aprendre. Veiem que aquests tampoc no se sentien lligats al seu negoci quan hi havia necessitat per al ministeri. Aquests s'havien mudat de Roma a Corint, no pas per promoure el seu negoci, sinó per causa de l'evangeli. I quan Pau va sortir de Corint per anar a Efes, veiem que Aquila i Priscil·la, havent fet vot davant Déu, van salpar amb ell.
Diu el text que ells es van instal·lar a Efes, entenem que treballant en el seu negoci de fer botigues, mentre Pau anava a la sinagoga a ensenyar.
Pau va seguir la seva ruta d'esperança per les diferents ciutats, i Aquila i Priscil.la es van quedar a la ciutat d'Efes. Ens explica Lluc que “Va arribar a Efes un jueu anomenat Apol·lo, natural d’Alexandria, home eloqüent i versat en les Escriptures. Havia estat instruït en el camí del Senyor i, fervent en esperit, parlava i ensenyava correctament pel que fa a Jesús, tot i que només coneixia el baptisme de Joan. Aquest va començar a parlar obertament a la sinagoga. Quan Priscil·la i Aquila el van sentir, el van agafar a part i li van explicar més exactament el camí de Déu.” FETS 18:24-26*
Aquest home eloqüent va arribar predicant, però no havia conegut Crist, sinó que predicava el missatge de Joan Baptista. Sens dubte esperava el Messies, però veiem que quan Priscil·la el va escoltar, es va adonar que Apol·los necessitava que algú compartís amb ell el missatge de Crist perquè conegués millor Déu. I així va ser com aquesta, amb Aquila el seu marit, van anar a parlar amb ell en privat. No el van difamar, jutjant-lo sense parlar amb ell del que ensenyava, sinó que ens diu que “el van agafar a part”. I aquest va escoltar i va creure, i volia continuar compartint la Paraula, aquesta vegada proclamant exactament el camí de Déu.
Llegim que “Com que ell duia la intenció de passar a l’Acaia, els germans el van animar i van escriure als deixebles perquè l’acollissin. La seva estada allí va fer molt de bé als qui per la gràcia ja eren creients, perquè públicament refutava amb energia els jueus, demostrant per les Escriptures que Jesús és el Crist.” FETS 18:27-28*. Apol·los, una altra ànima salvada i amb desig de proclamar el missatge, gràcies al discerniment i l'amor cristià de Priscil·la i Aquila.
A Romans 16:3-4*, Pau expressa el seu profund agraïment a aquesta parella que va estar sempre donant-li suport i ajudant en cada oportunitat que van tenir: “Saludeu Prisca i Aquila, col·laboradors meus en l’obra de Crist Jesús. Aquests van arribar fins a exposar el coll per la meva vida, i no sóc pas jo sol qui els ho agraeix, sinó també totes les esglésies dels gentils n’estan agraïdes.”
Gràcies a Déu per persones que donen de si, del seu temps i del que és seu per invertir en la vida espiritual dels altres.

* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana