Quan a una església local el Senyor permet que hi hagi diverses persones totalment dedicades, una cosa molt preciosa pot passar. El capítol 13 de Fets comença explicant-nos com «A l’església que hi havia a Antioquia, eren profetes i mestres: Bernabé, Simeó, anomenat Negre, Lluci, el cireneu, Manaèn, que fou company d’infantesa del tetrarca Herodes, i Saule.» FETS 13:1* Tots aquests eren homes que havent conegut Crist, estaven preparats per ensenyar als altres. Ens diu el text que l'Esperit Sant va apartar Bernabé i Saule perquè sortint d'Antioquia, anessin a diferents llocs a ensenyar la Paraula. I així va ser com van començar els viatges missioners de l'apòstol Pau, a qui fins ara se li havia anomenat Saule, sí, el de Tars.
En un primer viatge van anar Bernabé i Pau cap a la costa i es van embarcar rumb a Xipre on van predicar a les sinagogues i van presentar l'evangeli al procònsol a Pafos. D'allà creuant el que avui és Turquia, van passar per Perga i van arribar a Antioquia de Pisídia, on els principals de la sinagoga van convidar Pau a compartir unes paraules. Pau va aprofitar aquesta ocasió per presentar l'evangeli començant des de l'Antic Testament i anant fins al compliment de la promesa en Crist, acabant amb una invitació a la justificació i el perdó de pecats per a tots els jueus que hi eren. Ens diu el verset 42 que «quan ells anaven per sortir, els pregaven que el dissabte vinent els parlessin del mateix tema.» I així va ser com gairebé tota la ciutat va poder escoltar el missatge i molts van creure. Van haver de sortir-ne perquè hi va haver oposició de part d'alguns jueus, però Bernabé i Pau van sortir joiosos pel que Déu havia fet. Van trobar la mateixa varietat de resposta en predicar als llocs que van poder visitar; des de voler adorar Bernabé i Pau com si aquests fossin déus, fins a voler matar-los. A Listra Pau va ser apedregat per causa d'alguns jueus que van aixecar falses acusacions, però Déu el va sanar i van poder tornar pels llocs on havien predicat, animant els nous creients a romandre en la fe; i així van arribar de tornada a Antioquia.
Déu va portar fins a Antioquia a Silas un creient de Jerusalem, i quan va arribar el moment d'iniciar un segon viatge missioner, mentre Bernabé va anar cap a Xipre amb Joan Marc, el qual havia acompanyat Pau i Bernabé durant part del primer viatge, Pau va anar amb Silas per confirmar les esglésies que s'havien format als llocs on abans havia predicat. És bonic veure que quan van passar per aquestes ciutats, els que havien rebut l'evangeli anteriorment havien crescut en la seva fe i altres havien cregut per la seva paraula. A Listra, un jove creient anomenat Timoteu, el qual era fill d'una dona jueva creient en Crist i de pare grec es va unir a Pau i Siles.
Encara que Pau i els seus companys van pensar que seria bo anar cap a Àsia a predicar, aquesta va resultar no ser la voluntat de Déu per a ells en aquell moment, sinó que Déu els va guiar a la zona de Macedònia, arribant a la ciutat de Filips. Allí van conèixer la Lidia, una dona que venia teles; aquesta, en escoltar l'evangeli va creure, i va ser d'ajuda per als servents de Déu. Déu havia portat els seus servents fins a aquest lloc per portar el missatge a aquesta dona i la seva família, i als Filipencs que creurien la Paraula. Allà a Filips, Pau i Siles van acabar a la presó per predicar l'evangeli. Però a mitjanit hi va haver una gran tremolor que va obrir les portes de la presó. El carceller, veient que la seva vida perillava perquè els seus presos podien escapar-se, va empunyar la seva espasa per matar-se, però Pau el va parar, assegurant-li que tots eren allà i que no fugirien. A través d'aquest testimoni, el carceller i la seva família van rebre Crist a les seves vides.
Llegim a Fets com aquests homes van anar predicant a Tessalònica i Berea on moltes dones i homes van rebre Crist. I arribant a Atenes, Pau va presentar l'evangeli de Crist enmig de l'areòpag grec. Aquí Pau va basar la seva ensenyança en allò que aquests grecs ja coneixien, per poder presentar-los al Déu veritable que no coneixien, i mostrar-los el camí a la relació personal amb Ell.
D'aquí va partir Pau a Corint, on va estar treballant amb Aquila i la seva dona Priscila, procedents de Roma, alhora que predicava la Paraula els dies de repòs fins que s'hi van reunir Siles i Timoteu. Pau llavors va haver de sortir cap a Efes, i se’n va anar acompanyat d'Aquila i Priscila, els quals van romandre a Efes mentre Pau va continuar el seu viatge missioner per les esglésies de camí a Antioquia.
Al tercer viatge, ens diu Fets 18, que Pau va ser «va marxar i recorregué successivament la regió de Galàcia i la de Frígia, confortant tots els deixebles.»
L'apòstol va tenir bons moments d'evangelització a les diferents regions que va visitar, però també va tenir problemes en moltes d'elles a causa de l'oposició a l'evangeli. 
Pau sabia des del principi que hauria de patir per la causa de Crist, però tot i això va anar als jueus i als gentils per donar-los el missatge d'esperança, desitjant que tots arribessin al penediment i al coneixement de Crist.
Quin canvi havia fet Déu a la vida d'aquest home! I si ho va poder fer en ell, Déu ho pot fer en qualsevol que trobant-se amb Crist,  l’accepti amb plena confiança.


* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana