Mentre apedregaven Esteve per anunciar l'evangeli, notem que un jove anomenat Saule, natural de Tars, aguantava les robes dels qui l'apedregaven i consentia en la seva mort. Aquest era un perseguidor de cristians, i ens diu el verset 3 del capítol 8 a Fets «Saule, per la seva part, devastava l’església entrant per les cases i arrossegant tant homes com dones i ficant-los a la presó.» FETS 8:3*
El capítol 9 ens narra com «Saule, però, encara respirava amenaces de mort contra els deixebles del Senyor, i va anar a trobar el gran sacerdot i li demanà que li concedís credencials per a les sinagogues de Damasc, a fi que si trobava algun seguidor del Camí, tant si era home com dona, els pogués dur lligats a Jerusalem.» FETS 9:1-2*
I va ser així com Saule va sortir camí a Damasc, amb la determinació de trobar i arrestar aquests cristians. «Però mentre feia camí s’esdevingué que, en ser prop de Damasc, de sobte esclatà al seu entorn un fulgor celestial, i caient per terra va sentir una veu que li deia: “Saule, Saule, per què em persegueixes?” Ell respongué: “Qui ets, Senyor?” Li digué: “Jo sóc Jesús, el qui tu persegueixes. Aixeca’t, fes cap a la ciutat, i allà et diran el que et cal fer.” Els homes que l’acompanyaven pel camí s’havien aturat estupefactes, perquè, si bé sentien la veu, no veien, però, ningú. Saule s’alçà de terra i, tot i tenint els ulls ben oberts, no veia res. El dugueren de la mà i el van fer entrar a Damasc. Allà s’estigué tres dies sense veure-hi, i sense menjar ni beure.» FETS 9:3-9*
Què passaria ara que aquest perseguidor de Crist havia experimentat una trobada personal amb el Senyor? Com canviaria la seva vida?
Déu ho tenia tot planejat. Ananies, un seguidor de Jesús, va rebre instrucció d'anar a trobar a Saule el perseguidor. Aquest al principi es va mostrar preocupat per la missió que se li assignava, ja que la fama de Saule era coneguda per tots. Déu li estava dient que Saule pregava i havia vist en visió que un home anomenat Ananies vindria a ell, i que posaria les mans sobre ell per tornar-li la vista. «Però el Senyor li digué: “Vés-hi, perquè aquest és l’instrument escollit per mi per portar el meu nom davant les nacions, els reis i els fills d’Israel. I jo li faré veure el que haurà de patir pel meu nom.” Llavors Ananies se n’hi anà i va entrar a la casa i, imposant-li les mans, digué: “Germà Saule, Jesús, el Senyor, el qui se t’ha aparegut quan venies pel camí, m’envia perquè recobris la vista i t’omplis de l’Esperit Sant.” A l’instant li caigueren dels ulls com unes escates i recobrà la vista. Llavors es va aixecar i fou batejat. Després de prendre aliment va recobrar les forces. I s’estigué amb els deixebles de Damasc uns quants dies.» FETS 9:15-19*
Ananies va confiar en Déu malgrat l'amenaça que Saule suposava i va participar en el pla de Déu per a l'expansió de l'evangeli.
Imagino que durant aquells dies que Pau va romandre a Damasc, va estar rebent ensenyament intensiu de part dels deixebles de Crist, els quals li van mostrar a la llei que ell coneixia tot el fet anunciat sobre el Messies i com Jesús va complir la llei i va venir a salvar el món del seu pecat. I llegim a continuació com passats molts dies, Pau, el que havia perseguit a l'església de Crist, era perseguit pels líders religiosos que l'havien enviat a Damasc, ja que aquest va començar a predicar Crist a les sinagogues, proclamant que Jesús era sens dubte Crist, el Fill de Déu.
Pau va arribar a trobar-se en una situació difícil; els creients en Crist en dubtaven perquè feia res els havia estat perseguint, i els jueus i els grecs volien matar-lo perquè s'havia convertit a l'evangeli.
Va ser en aquest moment que Bernabé, confiant en Déu, va intercedir per Pau davant els apòstols a Jerusalem, explicant-los com Saule havia tingut una trobada personal amb Jesús camí a Damasc, i com havia “predicat amb valentia en el nom de Jesús.”
Els apòstols van rebre Saule entre ells, i en veure que la seva vida perillava a Jerusalem, el van enviar a Cesarea i d'aquí a la seva terra natal, Tars.
Quin goig fa llegir que després d'aquesta intervenció divina, «l’Església tenia pau per tot Judea, Galilea i Samaria, edificant-se i avançant en fidelitat al Senyor, i anava creixent confortada per l’Esperit Sant. » FETS 9:31*. Déu els va donar un respir, concedint-los un temps de pau després de la persecució que havien estat patint.
Saule va arribar a ser el que Déu faria servir per portar l'evangeli als gentils, com Déu havia revelat a Ananies quan aquest va anar a trobar-lo.
Ananies i Bernabé són exemple per a nosaltres. Aquests dos cristians van confiar en l'obra redemptora de Déu quan hagués estat més fàcil dubtar de la veritable conversió de Saule. Jesús va ensenyar que havíem de ser astuts com a serps i senzills com a coloms. En una situació de perill, és fàcil posar la barrera de l'astúcia i desconfiar de qualsevol que ens pugui fer mal. Però Déu va posar en el cor d'aquests homes la confiança, no pas en l'home en si, sinó en l'obra transformadora de l'Esperit Sant en una vida. I Déu els va fer servir per portar alè a un nou cristià que havia estat rescatat igual que ells. Si Saule no hagués cregut genuïnament, aquests haurien estat posant les seves vides i les dels altres en perill. Si no haguessin seguit la direcció de Déu, haurien perdut l'oportunitat de ser usats per Déu en la propagació de l'evangeli. Potser va ser la seva íntima relació amb el Senyor allò que els va ajudar a discernir i seguir la direcció que Déu els estava marcant.
Gràcies a Déu per la seva obra transformadora a la vida de cada creient. Que Déu ens doni saviesa i direcció per fer allò que ens estigui demanant a cada moment de la nostra vida.


* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana