Èxode 1: 15-17 ens diu: "I va parlar el rei d'Egipte a les llevadores de les hebrees, una de les quals es deia Xifrà, i una altra Puà, i les va dir: Quan assistiu a les hebrees en els seus parts, i vegeu el sexe, si és fill, mateu-lo; i si és filla, aleshores visqui, però les llevadores temien Déu, i no van fer com els va manar el rei d'Egipte, sinó que van preservar la vida als nens".

Has sentit mai aquests noms? Xifrà i Puà. No són comuns, però m'agrada el fet que Déu les inclogui en la seva Paraula, perquè aquestes dues dones es van negar a fer el mal, malgrat posar en risc les seves pròpies vides, i van salvar els nadons dels hebreus a terres d'Egipte.

Com hem vist, Faraó estava disposat a desfer-se dels israelites com fos, per la qual cosa va demanar a les llevadores que matessin els homes hebreus durant el part i deixessin les nenes amb vida. Més ens diu Èxode 1:17 "Però les llevadores temien Déu, i no van fer com els va manar el rei d'Egipte, sinó que van preservar la vida als nens."

Van ser valentes i van defensar la vida malgrat les conseqüències que poguessin haver tingut. A més, ho van fer de manera molt astuta. En lloc d'enfrontar-se contra Faraó, van idear un pla alternatiu. Sembla que es van dedicar a buscar les mares embarassades i van ensenyar a les famílies a atendre el part elles mateixes, per poder dir a Faraó que les dones hebrees tenien els nens abans que arribessin.

Tristament, Faraó acaba donant carta blanca a tot el poble d'Egipte perquè llencin al riu qualsevol nadó que trobin. És per això que veiem els pares de Moisès amagant el nen en néixer durant tres mesos. Ells també van actuar sàviament per protegir aquest nadó que seria usat per Déu.

Llegim la història a Èxode 2. Explica que el seu pare, no podent amagar-lo més temps, va prendre una cistella de papir i la va calafatejar amb betum i pega, i va col·locar-hi el nen i el va posar entre els joncs a la vora del riu. I una germana seva es va posar a la llunyania, per veure el que li passaria. I la filla de Faraó va baixar a rentar-se al riu, i passejant-se les seves donzelles per la ribera del riu, va veure ella la cistella enmig dels joncs, i va enviar a una criada seva que la prengués. I quan la va obrir, va veure el nen; i heus aquí que el nen plorava. I tenint compassió d'ell, va dir: "Dels nens dels hebreus és aquest. Llavors la seva germana va dir a la filla de Faraó: Aniré a trucar-te una nodrissa de les hebrees, perquè et criï aquest nen?”. Maria, germana de Moisès, va anar a trucar a la seva mare, a qui va dir la filla de Faraó: “emporta't aquest nen i cria'l, i jo t'ho pagaré. I la dona va prendre el nen i el va criar.” Èxode 2:3-7, 9

Increïble, Déu ho arregla tot com només Ell pot. No només se salva el nen, sinó que la seva mare l'arriba a cuidar; i a sobre li paguen!! Les que hem agafat temps per quedar-nos a casa i cuidar els nostres fills, hem hagut d'escollir estar amb els nostres fills més temps o guanyar un sou. No obstant això, veiem que el Senyor li permet a Jocabed cobrar per cuidar el seu fill durant la seva infantesa. Quina benedicció! D'aquesta manera, Moisès va passar els anys més tendres amb la família, aprenent de Déu, i quan va arribar a una certa edat, va anar a viure a palau amb la germana de Faraó, que l'havia adoptat. Allí aprendria amb els millors mestres del món, la ciència més avançada del moment. Déu va preparar Moisès per representar el seu poble a la presència del Faraó.
Repassem ràpidament els personatges que van ser imprescindibles perquè la història arribés a un bon final.
Xifrà i Puà van fer possible que Moisès visqués, defensant la vida dels nadons hebreus en contra de les ordenances de Faraó.
Els pares de Moisès van amagar Moisès, enfrontant-se a perills, i van confiar en Déu en enviar el seu nadó riu avall.
La germana de Moisès va ser valenta en obeir els seus pares i seguir la barqueta amb Moisès fins que la va trobar la germana de Faraó, i després es va exposar, oferint a la seva mare com a nodrissa.

Sens dubte, Déu va moure cada fil en la història, però va fer servir persones disposades a exposar-se a algun perill per la causa de Déu.

Què et demana Déu que facis? Estem disposades a obeir al paper que Déu ens ha donat? Pot semblar poc transcendent, però en el gran pla de Déu, pot marcar la diferència.