Saps què és el millor d'aquest regal que Déu ens dona? Que ve amb molts més regals inclosos. Quan rebem el regal de vida eterna per la fe en Crist obtenim sens dubte la salvació eterna, però ja en aquesta vida, rebem molt més al mateix paquet.
Romans 5 ens diu que tenim pau amb Déu. Als versets  9 i 11 ens diu que “som salvats del càstig” de Déu, i hem obtingut la reconciliació. Llegim al  verset 2 que tenim “accés a la gràcia de Déu”. Gràcia significa, “favor no merescut.” i en Crist obtenim el favor de Déu que ningú no mereix. És a dir, que en rebre el regal de la salvació, no només som salvats del càstig de Déu envers el pecat, sinó que entrem en un estat de gràcia, és a dir, rebem favors de Déu, accions a favor nostre que nosaltres en realitat no mereixem. Ara podem gaudir d'una pau que Déu dona i que és impossible experimentar abans de rebre Crist.
L'apòstol ens diu que fins i tot en els moments difícils, quan passem per tribulacions en aquesta vida, els qui som fills de Déu, rebem una sèrie de regals durant aquesta tribulació. Per això els versets 2-4* emfatitzen que podem descansar tant en els moments bons com en els dolents; diu així: “Per ell, també, mitjançant la fe, hem tingut accés a aquesta gràcia en què ens mantenim, i tenim el goig en l’esperança de la glòria de Déu. I no sols això, sinó que també sentim goig en les tribulacions, sabent que la tribulació engendra paciència; la paciència, virtut sòlida; la virtut sòlida, esperança.” És a dir, quan passem tribulació, la nostra paciència és enfortida, i podem contemplar la prova, és a dir, l'evidència que Déu és el que ens sosté. Això verifica l'esperança que tenim en Déu. Ens confirma que la nostra esperança està fixada en el lloc correcte, en la sobirania, la saviesa i l'amor de Déu, i d'aquesta manera confiem que mai no ens sentirem defraudats d'haver confiat en Déu. Ja ho confirmava l'apòstol Pau al capítol 1:16 quan deia: “Perquè no m’avergonyeixo de l’evangeli, que és poder de Déu per a salvar tothom qui creu”  ROMANS 1:16*. L'esperança dipositada en Déu mai no ens avergonyirà; podem descansar en aquesta veritat.
Hi haurà moments en què aquesta esperança no presenti evidències, en què les circumstàncies del moment no ens permetin veure aquesta finalitat que desitgem. Ens diu Romans que aquells que tenim l'Esperit de Déu a les nostres vides patim juntament amb la mateixa creació de Déu en veure l'estat actual del món, però la nostra esperança no està posada en aquest món, sinó que “esperem amb ànsia l’afillament, que és el rescat del nostre cos” Romans 8:23.
Llegim a Romans 8:24-25* “ja que és en l’esperança que vam ser salvats. Ara bé, esperança d’allò que veiem no és esperança: si ja ho veiem, a què treu esperar encara? En canvi, si esperem allò que encara no veiem, ens cal constància per esperar.” 
En els moments que no puguis veure aquesta glòria futura, recorda que Déu és fidel. Deixem que aquesta tribulació present sigui una altra oportunitat d'experimentar la cura i la protecció de Déu a la nostra vida, i no perdem de vista l'evidència de l'esperança que tenim a través de Crist.

* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana