Pujant Jesús a Jerusalem, va prendre els seus dotze deixebles a part en el camí, i els va dir: «Mireu, ara pugem a Jerusalem i el Fill de l’Home serà lliurat als grans sacerdots i als mestres de la Llei; el condemnaran a mort i el lliuraran als pagans perquè l’escarneixin, l’assotin i el crucifiquin; però el tercer dia ressuscitarà.» MATEU 20:18-19 *
Jesús havia passat tres anys de la seva vida ensenyant els seus deixebles, preparant-los per al dia que la promesa de redempció es culminaria amb la mort i resurrecció del Messies.
Els deixebles no semblaven estar llestos per a aquest missatge, per això els veiem insistint a parlar de temes trivials com qui seria el més gran en el regne de Déu. El regne del cel havia arribat, i Jesús, lliuraria el seu cos per prendre sobre si el pecat de tots nosaltres.
En continuar llegint els evangelis, llegim que quan van entrar a Jerusalem, Jesús sobre un pollí, alguns van rebre Jesús amb palmells i mantells, com la profecia havia assenyalat segles abans, però tots dotze no semblen relacionar-ho.
Els deixebles no semblaven entendre durant tota la setmana els esdeveniments que portarien Jesús al moment de la seva mort, encara que camí cap a Jerusalem, Jesús els havia dit que seria capturat, condemnat, assotat i crucificat.
Però aquest dia, en arribar al final dels evangelis, observem que els deixebles, com ens pot passar a nosaltres, estaven confosos amb les promeses que Jesús els havia fet i amb els esdeveniments que estaven vivint.
Ells estaven amb Jesús quan aquest els va dir que un d'ells el trairia, però ells no sabien qui seria. Quan Judes va portar el grup de soldats al jardí on l'apressarien, Pere va reaccionar per intentar rescatar el seu mestre, i aquest li va haver de parar, perquè com havia indicat, aquest havia estat el pla des de l’eternitat.
Quan Jesús era acusat i escarnit, alguns dels seus deixebles van fugir i el mateix Pere que va dir que moriria per Ell, el va negar per protegir-se a si mateix.
Veiem Jesús davant Pilat, i el poble sencer demanant la seva crucifixió. I per fi Jesús, clavat en una creu, mentre molts miraven, uns contents, uns altres plorant, i «Tots els seus coneguts es mantenien a una certa distància, així com les dones que l’havien seguit des de la Galilea, i des d’allà s’ho miraven.» LLUC 23:49*
El seu cos inert va ser baixat de la creu i sepultat per Josep d'Arimatea, el qual havia cregut en Jesús, i les mateixes dones que seguien el mestre i havien contemplat els fets van ajudar a preparar el seu cos.
Però tot i això, no semblava que els seus seguidors entenguessin tot el que estava succeint, perquè al tercer dia, quan Crist va ressuscitar de la tomba, tots van rebre la notícia amb sorpresa, malgrat que Crist els havia dit que aquestes coses passarien. Els àngels els van haver de repetir: «No és aquí: ha ressuscitat. Recordeu-vos de com us parlava quan encara era a Galilea i us deia: ‘És necessari que el Fill de l’Home sigui posat a les mans dels homes pecadors i sigui crucificat, i que ressusciti el tercer dia’.» LLUC 24:6-7*. Aleshores elles es van recordar de les seves paraules!
Aquesta és una preciosa reflexió. Per fi, per l'obra de l'Esperit, tot allò que havien escoltat tenia sentit. Ara entenien que el seu mestre, el Messies promès, estava complint davant dels seus ulls tot el que havia promès. Jesús va ressuscitar, victoriós sobre la mort. Es presentà davant de molts en el seu cos glorificat, i ascendí al Pare, tal com havia estat anunciat. És aquest Jesús qui ha obert el camí de cada pecador al Pare Sant, perquè tots puguem experimentar vida eterna en Crist. Meditem en aquesta veritat: Déu sempre compleix el que promet.
Els seguidors de Jesús tenien tota la informació necessària per entendre el que estava passant, però no podien veure el que Crist estava fent fins que els seus ulls van ser oberts.
Demana-li a Déu que t’obri els teus ulls, perquè vegis i entenguis el que Déu ha fet per tu.Viu la vida aquí conscient de l'obra de Crist i gaudeix de les promeses de Déu dia a dia.

* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana