Als éssers humans ens encanten les classificacions, les taules i els rangs. És per això que triomfen les qualificacions, perquè ens permeten veure com anem en comparació amb altres. Els deixebles també van caure en això, i entre ells “van entrar en discussió sobre qui seria el més gran”. Joan i Jacob, fills de Zebedeu, fins i tot van arribar a preguntar-li al Mestre si podien seure cadascun a un costat de Jesús al cel. Això no va caure gaire bé als altres deixebles, els quals es van enfadar amb els dos germans, com ens narra Mateu 20:24. Jesús, en cada ocasió en què els deixebles van caure en la temptació de buscar rang i posicionar-se sobre altres els va ensenyar que al regne del cel, el més gran és el servent de tots.
A Lluc 9:46-48*, «Jesús, que coneixia les seves cabòries, va agafar un infant, se’l va posar al costat, i els digué: “Qui acull aquest infant en nom meu, a mi m’acull, i qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat; perquè qui sigui el més petit d’entre tots vosaltres és el més important.”»
Els deixebles discutien per veure qui era el més important entre ells, i Jesús els va mostrar la neciesa dels seus pensaments. Mateu 18:1-5* ens diu que «Jesús féu venir un infant i el posà dret enmig d’ells, i els va dir: “Us ben asseguro que, si no canvieu i us feu com els infants, no entrareu pas en el Regne del cel. Per tant, aquell qui es farà petit com ara aquest infant, serà el més important en el Regne del cel.» De la mateixa manera que un nen pot veure la grandesa de Déu i meravellar-se per això, hem de nosaltres també humiliar-nos, per veure com n'és de meravellós. Jesús els demanava que no busquessin un lloc acomodat per a si mateixos, i que donessin valor i importància a aquells que altres veien com a menys importants.
Al capítol 19 de Mateu, ens explica que alguns van portar uns nens, perquè posés les mans sobre ells, i pregués; i els deixebles els van reprendre. «Jesús digué: “Deixeu els infants i no els impediu de venir a mi, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells.”» MATEU 19:14*. En aquella ocasió, els deixebles havien cridat l'atenció als que havien portat els nens fins a Jesús, i aquest va deixar ben clar que el regne de Déu és per als humils, i cadascú que vulgui entrar al regne del cel ha de dipositar la seva confiança en Crist. Jesús ens mostra la confiança d'un nen com a exemple a seguir per a tot ésser humà.
Així que qui és el més gran? El regne del cel no consisteix a posicionar-se per estar millor. Però Jesús va deixar ben clar la diferència entre el regne d'aquest món i el regne del cel a Mateu 20 i Marc 10: «però Jesús els reuní i els digué: “Ja sabeu que els dirigents de les nacions se’n fan els amos, i els magnats els sotmeten al seu poder. No ha de ser pas així entre vosaltres, al contrari, el qui de vosaltres pretengui ser important serà el vostre servidor, i el qui de vosaltres vulgui ser el primer, que sigui esclau de tots. De la mateixa manera que el Fill de l’Home no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir i a donar la seva vida en rescat per a molts.”» MATEU 20:25-28*
L'exemple de Crist és evident. Filipencs 2 ens ensenya així: «Tingueu entre vosaltres els mateixos sentiments que tingué Crist Jesús: Ell, tot i que era de condició divina, no va considerar la seva igualtat amb Déu com un dret irrenunciable, sinó que ell mateix es va fer no res i prengué la condició d’esclau. Un cop fet semblant als homes, i externament trobat com humà, s’humilià ell mateix i es féu obedient fins acceptar la mort, però una mort de creu.» FILIPENCS 2:5-8* 
Vols ser gran al regne del cel? Confia en Déu amb tot el teu ésser, pensa en el bé dels altres i mostra l'amor de Déu a través del teu servei.

* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana