30 APR 2024 · És el 10 de gener de 1918, un hivern especialment fred. El preu del carbó, així com altres aliments bàsics de primera necessitat, ha pujat de manera considerable.  Europa viu el final de la Gran Guerra i Catalunya, tot i ser un territori aliè al conflicte, ha comerciat amb ambdós bàndols i se n’ha beneficiat econòmicament. Però aquest enriquiment no ha estat general: la majoria de la població pateix les conseqüències de l’especulació i la inflació. Preus de productes bàsics, com l’oli o la farina, han pujat de manera desorbitada. S’estima que la vida es va encarir entre un 23 i un 29% des de 1911.  En aquest context, l’Amàlia Alegre, mestressa de casa, agafa un paper i escriu: "Ciudadanas de atarazanas, manifestaros pacíficamente". Les emplaça a marxar fins a Govern Civil i exigir una baixada del preu de les subsistències. El paper el penja al carrer de l’Om, l’actual barri del Raval. Aquest gest mobilitza, segons els mitjans de l’època, més de 400 dones el primer dia. Les dones surten al carrer a defensar el seu dret i deure de protegir les seves famílies i la seva comunitat. És l’inici d’una revolta exclusivament femenina que durarà dues setmanes. Avui, a SOM Podcast, en parlem amb les seves besnetes, Imma Guillamón i Carmen Jiménez Guillamón, autores del llibre “Amàlia Alegre i la revolta de les dones”.

27 MAR 2024 · L’arqueozoologia és una disciplina que estudia les restes de fauna en contextos arqueològics. És una especialitat força desconeguda, tot i que aporta informació de gran valor. Gràcies a aquesta disciplina, podem saber més sobre els costums alimentaris d’una època; sobre els canvis socio-econòmics d’un període o sobre els models d’explotació ramadera, per posar alguns exemples. Avui volem fer servir l’arqueozoologia per aproximar-nos als models econòmics de l’època romana i anteriors. Ho farem de la mà de Sílvia Valenzuela Lamas. Ella és arqueòloga, especialista en arqueozoologia i científica titular al CSIC, a la institució Milà i Fontanals d’investigació en Humanitats. Amb ella coneixerem també algunes claus d’una especialitat tan desconeguda com apassionant.

4 MAR 2024 · La Guerra Civil espanyola va deixar un rastre de centenars de milers de morts, però també de desapareguts: homes i dones que van morir al front o que van ser represaliats. Moltes d’aquestes persones van acabar a una fossa comuna. Tot i que han passat ja 85 anys des de la fi del conflicte, el cert és que queden moltes incògnites per resoldre. En la qüestió de les fosses comunes, a més, s’ha produït una situació que ha dificultat la tasca dels especialistes, i és que en molts casos ha faltat metodologia científica en l’obertura d’aquestes fosses. Tant és així, que les exhumacions rigoroses són relativament recents. Un cas paradigmàtic és el del maqui Ramon Vila, àlies Caracremada, que va ser exhumat l’any 1999. Va ser la primera exhumació realitzada amb metodologia científica a Catalunya. El seu cos es va extreure amb metodologies arqueològiques i es va fer un estudi paleoantropològic de les seves restes. No es van fer noves exhumacions d’aquest tipus fins l’any 2004. Avui al SOM Pòdcast volem abordar aquesta qüestió amb dos autèntics especialistes. D’una banda, Queralt Solé, professora d’Història Contemporània a la UB i investigadora en aquest camp específic. De l’altra, Jordi Ramos, arqueòleg de l’empresa Àtics amb una dilatada experiència en exhumacions. Amb ells dos repassarem la història de les fosses comunes i l’estat actual de la qüestió.

6 FEB 2024 · Barcelona va ser, durant una època no gaire llunyana en el temps, un important focus de la indústria tèxtil. Les indianes feien furor i les fàbriques que elaboraven aquest material treballaven a tota màquina. I en aquest context, el treball infantil estava a l’ordre del dia. Tant és així que en algunes factories el 70% dels empleats eren menors de 15 anys. Aquest va ser, per exemple, el cas de la famosa fàbrica d’Erasme de Gònima. Ens traslladem a les acaballes del segle XVIII i principis del XIX, en la qual prop del 15% de nens i nenes de 7 a 15 anys treballaven a una fàbrica d’indianes. Avui volem conèixer aquesta realitat amb més profunditat i per fer-ho conversem amb Martín Iturralde, doctor en Història Contemporània i especialista en treball infantil. Amb ell coneixerem com eren les llargues jornades laborals; com era percebut aquest tipus de feina infantil a la societat i quines expectatives de futur tenien aquests nens i nenes.

4 JAN 2024 · Durant els darrers mesos de la Guerra Civil, milers de dones es van veure obligades a fugir de Catalunya soles o amb les seves famílies. Amb els homes al front, empresonats o morts, la càrrega de responsabilitat d’aquestes dones va ser encara més feixuga. La immensa majoria va quedar en una situació de sobtada precarietat i de pura lluita per la supervivència, amb dos grans enemics a la vista: el règim franquista per una banda i l’amenaça nazi per una altra. Per això entre elles van teixir un fil de solidaritat i col·laboració mútua. El Museu de l’Exili de la Jonquera va acollir una exposició sobre aquestes dones que portava per títol ‘Exiliades: els fils vermells entrellaçats’. Aquesta exposició recollia una selecció de 100 casos, tot i que, com dèiem, en van ser molts més. Avui a SOM Pòdcast hem volgut parlar amb la seva comissària, la investigadora Teresa Fèrriz. Amb ella farem un recorregut per la terrible experiència vital que van patir aquestes dones, de qui es diu que eren “les oblidades dels oblidats”. Repassarem també alguns dels noms més destacats, com Natividad Yarza, Maria Àngels Vayreda, Aurèlia Pijoan i d’altres. I sabrem com les va afectar no només la seva condició d’afectades pel franquisme sinó, sobretot, la seva condició de dones.

7 DEC 2023 · L’arqueologia del conflicte és una branca de l’arqueologia que es dedica a estudiar tot allò que té a veure amb l’exercici de la violència. No només pel propi conflicte, sinó per totes les conclusions i implicacions socials que se’n deriven. A Catalunya, com a escenari de batalles importants i d’enfrontaments entre comunitats, tenim un bon grapat d’exemples. Però tot just estem al començament d’un camí en el qual hi ha molt camí per fer. Avui volem aproximar-nos a l’arqueologia del conflicte de la mà de Jordi Principal, director del Museu d’Història de Catalunya i també investigador amb una llarga trajectòria en el camp de l’arqueològica clàssica. Amb ell veurem que el concepte de pau, tal com l’entenem avui, és força recent. I també podrem desfer alguns mites, com ara una hipotètica absència de dones o nens als escenaris de batalla.

31 OCT 2023 · A principis del segle XX, Catalunya vivia una època convulsa de vagues, reivindicacions, canvis socials... És l’època de la Setmana Tràgica, de la vaga de la Canadenca, de moviments artístics importants, del pistolerisme! En aquest context, arriba a casa nostra l’espiritisme, ja popular a Europa. Més enllà de les creences implícites en aquest moviment, l’espiritisme va crear un nou espai d’expressió i de cooperació per a moltes dones, que veien per primer cop una escletxa per compartir les seves inquietuds, per qüestionar les doctrines oficials i, per què no, per reivindicar el paper de la dona com a impulsora. En aquest magma destaquen un grup de dones, la majoria d'elles oblidades per la història. Avui volem parlar d’aquest moviment, i d’aquestes dones, amb Dolorrs Marín. Ella és doctora en Història contemporània i autora del llibre Espiritistes i lliurepensadores.

29 SEP 2023 · És sabut que la indústria del tèxtil va ser un capítol inseparable de la història de Catalunya. Lligat a aquesta indústria, la moda va ser, i encara ho és, un episodi clau. Catalunya compta amb noms de primer nivell en aquest camp: són coneguts els noms de Pedro Rodríguez, Carme Mir, Toni Miró o Pedro Rovira, però ja no ho són tant altres noms com Madame Berbegier, Teresa Solà o Augusta Zagri. Al segle XIX es comença a configurar el que posteriorment serà l’embrió de l’alta costura. A poc a poc, es passarà del treball anònim a l’etiqueta. Del taller a la passarel·la de moda. L’evolució de la moda a casa nostra s’ha convertit alhora en un interessant camp d’investigació: llibres, tesis doctorals, exposicions... fins i tot un Museu Virtual de la Moda. Avui volem aproximar-nos a la moda de la mà de dues veus referents en aquest camp: parlem de Laura Casal-Valls, doctora en història de l’Art i autora d’una tesi doctoral sobre la figura de la modista i els inicis de l’alta costura a finals del segle XIX i principis del segle XX. I també de Josep Casamartina, historiador de l’Art, comissari de diferents exposicions sobre la moda i un dels impulsors de la Fundació Antoni de Montpalau.

27 AUG 2023 · La pirateria és un fenomen que es remunta a l’antiguitat. Però podem dir que l’època daurada va tenir lloc entre els segles XVI y XVIII. Catalunya va ser terra de pirates: durant centenars d’anys la seva costa va ser atacada per pirates i corsaris de totes les nacionalitats mediterrànies. Les Terres de l’Ebre, l’actual Costa Brava, el Maresme, la Costa central... són molts els municipis costaners que en algun moment van patir atacs pirates. Això va modificar l’aspecte del litoral, que es va omplir de torres i construccions militars defensives, moltes de les quals encara esquitxen la línia de la costa. Tot i que el món de la pirateria ha anat tradicionalment envoltat d’un aura de romanticisme, la veritat és que els atacs pirates eren temuts i sovint cruels.Avui al SOM Pòdcast volem conèixer més sobre la pirateria, i per fer-ho ens hem citat al Museu d’Història de Catalunya amb Sylvia Lagarda-Mata. Ella és periodista i autora del llibre Catalunya, terra de pirates: recull de fets històrics i llegendes.

24 JUL 2023 · Avui al SOM Pòdcast fem un nou viatge en el temps i ens situem a principis del segle VIII. El regne visigot, que ocupa bona part de la península ibèrica, es troba en declivi. Aquest context de feblesa l’aprofitaran els sarraïns. Aquest és el nom amb què la cristiandat va anomenar els àrabs, que es van expansionar per tot el nord d'Àfrica, l'Orient Mitjà, l'Àsia Menor i gran part de la península Ibèrica durant l'edat mitjana. Una gran part de la Península va adoptar les estructures socials i econòmiques del nou poble dominant, l'àrab. En canvi, a la zona catalana del nord, la conquesta dels francs al final del mateix segle va donar lloc a la creació de la Marca Hispànica, és a dir, a la Catalunya prefeudal. L’arribada dels sarraïns comporta la irrupció també d’una nova religió: la musulmana, fundada pel profeta Mahoma a principis del segle VII. Aquesta nova formulació religiosa s’acaba arrelant a la península i també comporta un llegat social i cultural potent. Com es produeix l’expansió sarraïna? Hi va haver molta resistència? Com vivia la dona musulmana de l’època? I com era la convivència de musulmans, cristians i jueus? Són algunes de les preguntes que farem a Dolors Bramon. Ella és doctora en filologia Semítica i en Història Medieval. És autora de llibres com ‘Moros i catalans. La història menys coneguda dels sarraïns a Catalunya’.