Entre els segles VIII i XV, la península ibèrica viu l’etapa del que es coneixeria com ‘Al-Andalus’. Durant aquests 8 segles de domini, els àrabs van deixar una petjada evident. La cultura, la política, l’arquitectura, la llengua... tots els elements identitaris de la societat es van impregnar d’una forta influència.
A Catalunya, el Pla d'Almatà és el jaciment més gran que es conserva de l’època. Les seves restes arqueològiques corresponen a un dels barris de madina Balaguer, una important ciutat de nova planta, perfectament planificada, que es creà a partir del segle X.
El Pla d'Almatà va ser el nucli originari de la ciutat i un dels barris principals. Estava envoltat per una muralla, de la qual se'n conserven uns 700 metres.
Balaguer disposava de tots els elements necessaris per poder ser qualificada de madina: la mesquita, el mercat i l'alcàsser o residència de l'autoritat local, per exemple. Però també gaudia de banys, un element fonamental en la vida social de la ciutat andalusina.
Les restes arqueològiques del Pla d'Almatà es troben distribuïdes al voltant de carrers, que dibuixen una ciutat regular i ordenada, amb zones residencials, zones industrials, zones de culte i cementiris.
Un cop més, a l’Arqueopodcast ens submergim en aquesta època apassionant i ho fem des del terreny. El nostre company Robert Sendra hi ha anat per parlar amb Carme Alòs, directora del Museu de la Noguera. Amb ella coneixerem com era la vida a la madina Balaguer i explorarem un dels espisodis més apassionants i desconeguts de la història de Catalunya: l’or de Balaguer.