Aquest conjunt d'edificis integrat per la Casa Lleó i Morera, la Casa Amatller i la Casa Batlló, formen part de l'anomenada Illa de la Discòrdia, batejada així per la disparitat d'estils que mostren aquests tres edificis excepcionals. El primer d'ells, la Casa Lleó i Morera, va ser un projecte encarregat per Francesca Morera i Ortiz a començaments del segle XX a l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, qui va realitzar una remodelació de l'anterior edifici aconseguint una autèntica obra modernista. De fet, el propi autor la qualifica com "un Palau de la Música a escala familiar". Si observem la seva façana, trobem contínues al·lusions al cognom de la família, representant la flor de la morera amb diferents materials, i diverses al·legories dels invents del segle XX. La façana està coronada per un templet que destaca sobre l'edifici i li atorga de certa originalitat. Tanmateix, l'esclat del modernisme el trobem a l'interior de l'habitatge, on el visitant podrà gaudir d'un dels conjunts més ben conservats de la ciutat amb vitralls, mosaics, ceràmica, escultura, fusta, marbre i esgrafiat. El vestíbul i l'escala ens mostren les diferents arts aplicades modernistes que els artistes i artesans involucrats en aquesta construcció van saber plasmar a la perfecció partint de les ordres de Domènech i Montaner.A continuació de la Casa Lleó i Morera s'aixeca la Casa Amatller, una brillant obra de Josep Puig i Cadafalch en la que va saber combinar de manera espectacular l'estil neogòtic català amb l'estil flamenc. Aquest últim ho identifiquem pel insòlit rematada superior de l'edifici en forma esglaonada, que li atorga la forma triangular de la casa, realitzat amb rajoles ceràmiques i inspirat en les cases dels Països Baixos. Al vestíbul, on hi ha l'oficina del Centre del Modernisme, es pot contemplar la gran quantitat de columnes, els fanals de bronze i l'elegant escalinata coberta per una espectacular vidriera, que està considerada com una de les millors vidrieres del modernisme. L'últim dels edificis que componen aquesta Illa de la Discòrdia és la Casa Batlló, l'obra més emblemàtica del genial arquitecte Antoni Gaudí i que es pot incloure en la seva etapa naturalista. Gaudí va dotar a la Casa Batlló d'una façana original, fantàstica i plena d'imaginació, i és sens dubte una obra mestra de forma, color i llum. L'exterior de l'edifici destaca per una sèrie d'elements visuals que no s'ha de deixar de veure. En primer lloc, ens trobem amb el revestiment de la façana amb ceràmica de trossos de vidre de diversos colors (el famós trencadís de Gaudí), que creen diversos efectes visuals segons la llum que incideix en ells. A més, destaquen la forma òssia de les columnes, a les quals s'afegeixen formes vegetals; els vidres de colors de forma circular de les finestres; i les baranes de ferro amb forma d'antifaç dels balcons, les quals han estat col·locats sobre peanyes de pedra amb forma de petxina marina. Finalment, la façana culmina en una volta recoberta amb ceràmica vidriada en forma d'escates en tons vermell, verd i blau, que recorda el llom d'un drac. A la seva esquerra s'alça una torre cilíndrica amb forma de bulb (semblant al cap d'un all) decorada amb els anagrames de Jesús, Maria i Josep, i rematada amb la típica creu gaudiniana de quatre braços, orientada als punts cardinals. Per tota aquesta simbologia, una de les interpretacions que s'ha donat a aquesta façana és la de sant Jordi lluitant amb el drac, que les seves víctimes es troben representades per les columnes en forma d'os i els balcons en forma de calavera. Així, la creu de quatre braços seria l'espasa clavada a l'espinada de l'animal, del qual brollaria la sang sobre la ceràmica vermella d'aquesta part de la teulada.
Photo Casa Amatller and Casa Batlló by Bernard Gagnon is licensed under CC BY-SA 3.0