El Temple Expiatori de la Sagrada Família és l'obra modernista més important d'Antoni Gaudí, a la qual va dedicar els seus últims quinze anys de vida per complet, i és també el monument més visitat d'Espanya. La construcció d'aquesta basílica es va iniciar a finals del segle XIX i, a data d'avui (any 2014), encara continuen les obres. La principal raó és que es tracta d'un temple expiatori, és a dir, construït a partir de donacions, es fa realment difícil fixar una data de finalització per a la Sagrada Família. Del seu aspecte actual, Gaudí únicament va arribar a construir la façana del Naixement i la cripta, però, l'arquitecte era molt conscient que no acabaria el projecte de tot el temple, i per això va organitzar la construcció de manera que es pogués dur a terme seguint les seves idees. Entre els elements que més destaquen de l'exterior d'aquest temple es troben les seves façanes, que reben els noms de Façana del Naixement, Façana de la Passió i Façana de la Glòria, i les torres amb els seus pinacles. La Façana del Naixement està orientada al nord-est i dedicada al naixement de Jesús, d'aquí la seva exuberant decoració en la qual tots els elements evoquen a la vida. Es divideix en tres pòrtics en honor a les virtuts teologals de l'Esperança, sent aquest el pòrtic més gran dels tres, en estar dedicat a Jesús, i queda situat a l'esquerra; la Fe, situat a la dreta i dedicat a la Mare de Déu; i finalment el pòrtic de la Caritat, situat al centre i dedicat a sant Josep. Aquesta façana també inclou la Porta de Jesús i queda rematada per l'Arbre de la Vida.La Façana de la Passió té la intenció de reflectir la Passió de Jesús, el sofriment de Crist en la seva crucifixió com redempció dels pecats de l'home. Per això, Gaudí va concebre una façana més austera i simple, gairebé sense ornamentació, on destaqués la nuesa de la pedra, com si es tractés d'un cos reduït a la simplicitat del seu esquelet. En aquesta façana podem observar igualment tres pòrtics dedicats a l'Esperança, la Fe i la Caritat, on destaquen les portes de bronze. El pòrtic de l'Esperança presenta la Porta de la Coronació d'espines, de 5 metres d'altura; en el pòrtic de la Fe es pot observar la Porta de Getsemaní, dedicada a l'oració de Jesús a l'hort de les oliveres; i el pòrtic de la Caritat, al centre, presenta dues portes dedicades a l'Evangeli, en què es poden llegir textos que narren els últims dies de Jesús, i entre les dues portes s'aixeca la columna de la Flagel·lació. La Façana de la Glòria és la façana principal i serà la més gran i monumental quan finalitzen les obres. Dedicada a la Glòria celestial de Jesús, representa el camí ascensional a Déu: la Mort, el Judici Final i la Glòria, així com l'Infern. Pel que fa a les torres, Gaudí va projectar que la Sagrada Família fos un temple de gran alçada, perquè pogués albirar des de qualsevol punt de Barcelona. Per a això, va programar la construcció de 18 torres, de diferent altura en sentit ascendent, mesurant la torre més alta 172 metres d'altura. Les torres es distribueixen a raó de dotze pels apòstols, quatre pels evangelistes, més els cimboris de Jesús i la Mare de Déu. Queden rematades per uns pinacles que adoptaran diferent simbologia segons la volta a la qual vagin destinats.
Photo Sagrada Familia 01 by Bernard Gagnon is licensed under  CC BY-SA 3.0