00:00
07:24
«Parla a Aaron i als seus fills i digues-los: D’aquesta manera heu de beneir els fills d’Israel; els direu: Que el Senyor et beneeixi i et guardi. Que el Senyor faci resplendir el seu rostre damunt teu i et sigui propici. Que el Senyor es digni mirar-te i et concedeixi la pau.» NOMBRES 6:22-26 BEC

Fa anys, quan estava preparant el meu casament, vaig escoltar un arranjament coral amb les paraules de benedicció donades a Moisès per part de Déu perquè Aaron i els seus fills beneïssin al poble d'Israel.
L'arranjament em va agradar tant que el meu llavors nuvi i jo ho vam traduir adaptant el text perquè es cantés el dia del nostre casament.
Compartiré un enllaç d’un enregistrament de l'himne a YouTube (en anglès, però el text és exactament aquests versets).

https://www.youtube.com/watch?v=QcYzO8Y4PH0


Déu volia beneir al seu poble, i va demanar a Aaron i als seus fills, que els beneïssin amb aquestes paraules, i diu el text que “posarien el nom del Senyor sobre els fills d'Israel.” Ells beneirien al poble, però era Déu mateix el qui els beneiria” (6:27)
Quina preciosa promesa del Senyor!

Aquesta bellíssima benedicció pot estendre's a cada persona que ha posat la seva confiança en Crist, ja que, com veiem en el nou testament a 1 Pere 2:9-10, som poble adquirit per Déu. Diu el text:

«Vosaltres, en canvi, sou llinatge escollit, sacerdoci reial, nació santa, poble adquirit per a proclamar les proeses d’aquell qui us ha cridat de les tenebres a la seva llum admirable; vosaltres abans no éreu poble, però ara sou poble de Déu; no éreu dels compadits, però ara sou compadits.» 1 PERE 2:9-10 BEC

Aquests som nosaltres. No érem poble de Déu, però per la seva gràcia hem arribat a ser-ho, per mitjà de la fe en el sacrifici preciós de Crist a la creu.

Què contempla exactament aquesta benedicció?

En primer lloc, la benedicció i la cura de part de Déu mateix. “El Senyor et beneeixi i et guardi.” Déu desitja beneir-nos i guardar-nos. Desitja habitar en el centre de les nostres vides així com en el tabernacle estava al centre del campament d'Israel. Quan La seva presència envaeix tot el nostre ésser, la seva cura és segura i evident. Aquí és quan podem viure segures que “res podrà separar-nos de l'amor de Déu” i que “totes les coses ajuden a bé.” A Proverbis 31 es descriu a la dona virtuosa com aquella que no té por al que està per venir, perquè ha posat la seva confiança en Déu. El salmista també afirma això quan diu en el salm 118: “Jehovà està amb mi; no tindré por…”

El segon punt diu “El Senyor faci resplendir el seu rostre damunt teu i et sigui propici.” Com resplendeix el rostre del Senyor sobre nosaltres? Diguem que quan el Senyor et pot mirar amb un somriure en el seu rostre, la seva presència resplendeix. Això només és possible en la seva misericòrdia, ja que no som criatures que portin sempre goig al rostre del nostre Senyor. La creació sencera se sotmet a la veu del nostre Déu. No obstant això, com ja hem vist en la Paraula de Déu, els humans vam ser fets amb capacitat d'escollir. I moltes vegades les nostres eleccions no són dignes d'una cara resplendent.

La desobediència directa a Déu produeix un efecte oposat al resplendent rostre de Déu. En Deuteronomi 31:18, Déu parla a Moisès del que ocorrerà quan el poble sigui infidel a Déu. Diu literalment que “el poble anirà a prostituir-se entre els déus estrangers,” i a aquesta infidelitat Déu haurà de reaccionar. Diu Déu “certament jo amagaré el meu rostre en aquell dia, per tot el mal que ells hauran fet, per haver-se tornat a déus estrangers.” L'oposat que el seu rostre resplendeixi sobre nosaltres seria que Déu hagués d'amagar el seu rostre. En la seva santedat, no podria mirar-te quan tries apartar-te i adores altres coses més que a Déu. I, no obstant això, com Déu sap que hi haurà moments en què en la nostra feblesa no mereixem el seu resplendent semblant, la benedicció diu “i et sigui propici” No hem de viure amb la por constant de fallar-li a Déu, però sí amb el desig d'agradar-li i sentir la resplendor de la seva glòria.

Acaba la benedicció amb una altra doble oració que és paral·lela a l'anterior: “que el Senyor es digni a mirar-te i et concedeixi la Pau” La benedicció contempla al Senyor, amb el rostre aixecat, mirant sobre nosaltres i cuidant-nos en el nostre caminar, posant en nosaltres La seva pau. Diu la Paraula de Déu a Filipencs 4:7 “I la pau de Déu, que supera tot enteniment, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Crist Jesús.” La pau de Déu no és com qualsevol pau que el món pot oferir. Es pot descriure la pau com l'absència de conflicte. Amb aquesta definició, la pau pot veure's com una cosa neutra, no obstant això, molt inestable, ja que en qualsevol moment la pau pot deixar de ser. Més Déu diu a Joan «Us he dit això a fi que tingueu pau en mi. En el món trobareu tribulacions, però tingueu coratge, jo he vençut el món.» JOAN 16:33 BEC

La pau de Déu es manté enmig de l'aflicció i el conflicte, perquè Déu és el Príncep de pau, i Ell és la nostra pau. Si el seu rostre resplendeix sobre nosaltres, podem tenir pau en les situacions més adverses. Aquesta és la pau que ens diu La seva Paraula que sobrepassa tot enteniment. És la pau que trenca esquemes.

Apropiem-nos d’aquesta benedicció, pregant-li a Déu que en la seva misericòrdia ens beneeixi i ens guardi, que puguem mirar-li cara a cara en santedat cada dia, i que la seva pau inundi les nostres vides de tal manera que res ens pugui tombar. En el món trobareu tribulacions, ens va dir el Senyor, però no tingueu por confieu! Déu ja ha vençut. Som, com diu Romans 8.37, “més que victoriosos, per mitjà d'aquell qui ens va estimar.”
«Parla a Aaron i als seus fills i digues-los: D’aquesta manera heu de beneir els fills d’Israel; els direu: Que el Senyor et beneeixi i et guardi. Que el Senyor faci resplendir el seu rostre damunt teu i et sigui propici. Que el Senyor es digni mirar-te i et concedeixi la pau.» NOMBRES 6:22-26 BEC Fa anys, quan estava preparant el meu casament, vaig escoltar un arranjament coral amb les paraules de benedicció donades a Moisès per part de Déu perquè Aaron i els seus fills beneïssin al poble d'Israel. L'arranjament em va agradar tant que el meu llavors nuvi i jo ho vam traduir adaptant el text perquè es cantés el dia del nostre casament. Compartiré un enllaç d’un enregistrament de l'himne a YouTube (en anglès, però el text és exactament aquests versets). https://www.youtube.com/watch?v=QcYzO8Y4PH0 Déu volia beneir al seu poble, i va demanar a Aaron i als seus fills, que els beneïssin amb aquestes paraules, i diu el text que “posarien el nom del Senyor sobre els fills d'Israel.” Ells beneirien al poble, però era Déu mateix el qui els beneiria” (6:27) Quina preciosa promesa del Senyor! Aquesta bellíssima benedicció pot estendre's a cada persona que ha posat la seva confiança en Crist, ja que, com veiem en el nou testament a 1 Pere 2:9-10, som poble adquirit per Déu. Diu el text: «Vosaltres, en canvi, sou llinatge escollit, sacerdoci reial, nació santa, poble adquirit per a proclamar les proeses d’aquell qui us ha cridat de les tenebres a la seva llum admirable; vosaltres abans no éreu poble, però ara sou poble de Déu; no éreu dels compadits, però ara sou compadits.» 1 PERE 2:9-10 BEC Aquests som nosaltres. No érem poble de Déu, però per la seva gràcia hem arribat a ser-ho, per mitjà de la fe en el sacrifici preciós de Crist a la creu. Què contempla exactament aquesta benedicció? En primer lloc, la benedicció i la cura de part de Déu mateix. “El Senyor et beneeixi i et guardi.” Déu desitja beneir-nos i guardar-nos. Desitja habitar en el centre de les nostres vides així com en el tabernacle estava al centre del campament d'Israel. Quan La seva presència envaeix tot el nostre ésser, la seva cura és segura i evident. Aquí és quan podem viure segures que “res podrà separar-nos de l'amor de Déu” i que “totes les coses ajuden a bé.” A Proverbis 31 es descriu a la dona virtuosa com aquella que no té por al que està per venir, perquè ha posat la seva confiança en Déu. El salmista també afirma això quan diu en el salm 118: “Jehovà està amb mi; no tindré por…” El segon punt diu “El Senyor faci resplendir el seu rostre damunt teu i et sigui propici.” Com resplendeix el rostre del Senyor sobre nosaltres? Diguem que quan el Senyor et pot mirar amb un somriure en el seu rostre, la seva presència resplendeix. Això només és possible en la seva misericòrdia, ja que no som criatures que portin sempre goig al rostre del nostre Senyor. La creació sencera se sotmet a la veu del nostre Déu. No obstant això, com ja hem vist en la Paraula de Déu, els humans vam ser fets amb capacitat d'escollir. I moltes vegades les nostres eleccions no són dignes d'una cara resplendent. La desobediència directa a Déu produeix un efecte oposat al resplendent rostre de Déu. En Deuteronomi 31:18, Déu parla a Moisès del que ocorrerà quan el poble sigui infidel a Déu. Diu literalment que “el poble anirà a prostituir-se entre els déus estrangers,” i a aquesta infidelitat Déu haurà de reaccionar. Diu Déu “certament jo amagaré el meu rostre en aquell dia, per tot el mal que ells hauran fet, per haver-se tornat a déus estrangers.” L'oposat que el seu rostre resplendeixi sobre nosaltres seria que Déu hagués d'amagar el seu rostre. En la seva santedat, no podria mirar-te quan tries apartar-te i adores altres coses més que a Déu. I, no obstant això, com Déu sap que hi haurà moments en què en la nostra feblesa no mereixem el seu resplendent semblant, la benedicció diu “i et sigui propici” No hem de viure amb la por constant de fallar-li a Déu, però sí amb el desig d'agradar-li i sentir la resplendor de la seva glòria. Acaba la benedicció amb una altra doble oració que és paral·lela a l'anterior: “que el Senyor es digni a mirar-te i et concedeixi la Pau” La benedicció contempla al Senyor, amb el rostre aixecat, mirant sobre nosaltres i cuidant-nos en el nostre caminar, posant en nosaltres La seva pau. Diu la Paraula de Déu a Filipencs 4:7 “I la pau de Déu, que supera tot enteniment, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Crist Jesús.” La pau de Déu no és com qualsevol pau que el món pot oferir. Es pot descriure la pau com l'absència de conflicte. Amb aquesta definició, la pau pot veure's com una cosa neutra, no obstant això, molt inestable, ja que en qualsevol moment la pau pot deixar de ser. Més Déu diu a Joan «Us he dit això a fi que tingueu pau en mi. En el món trobareu tribulacions, però tingueu coratge, jo he vençut el món.» JOAN 16:33 BEC La pau de Déu es manté enmig de l'aflicció i el conflicte, perquè Déu és el Príncep de pau, i Ell és la nostra pau. Si el seu rostre resplendeix sobre nosaltres, podem tenir pau en les situacions més adverses. Aquesta és la pau que ens diu La seva Paraula que sobrepassa tot enteniment. És la pau que trenca esquemes. Apropiem-nos d’aquesta benedicció, pregant-li a Déu que en la seva misericòrdia ens beneeixi i ens guardi, que puguem mirar-li cara a cara en santedat cada dia, i que la seva pau inundi les nostres vides de tal manera que res ens pugui tombar. En el món trobareu tribulacions, ens va dir el Senyor, però no tingueu por confieu! Déu ja ha vençut. Som, com diu Romans 8.37, “més que victoriosos, per mitjà d'aquell qui ens va estimar.” read more read less

about 1 year ago #at, #biblia, #nombres, #reflejos