https://www.spreaker.com/podcast/noticies--6854019caDaily NewsCopyright Ràdio Gràciahttps://d3wo5wojvuv7l.cloudfront.net/t_rss_itunes_square_1400/images.spreaker.com/original/8725d351b43dd4f388ce5e7bbeccdfef.jpghttps://www.spreaker.com/podcast/noticies--6854019Thu, 23 Jul 2026 12:23:25 +0000Ràdio GràciaRàdio Gràciainfo@radiogracia.netLes notícies del disctricte de Gràcia.falseepisodichttps://www.spreaker.com/episode/jamila-de-txinguiz-aitmatov--73124291Pila de llibres, m'agradaria recomanar-vos Jamila, de l'autor Txinguiz Aitmàtov, una obra publicada per l'Editorial Karwan i que ha estat finalista del Premi Llibreter d'aquest any 2026.

Jamila és una novel·la curta, de menys de cent pàgines, però que amaga una força narrativa extraordinària. L'acció se situa en un petit poble del Quirguizistan soviètic l'any 1942, en plena Segona Guerra Mundial. A causa del conflicte, tots els homes joves han estat enviats al front rus, de manera que al poblat només hi queden aquelles figures que acostumen a quedar relegades en els relats bèl·lics, com ara les dones, els nens, la gent gran i els homes incapacitats per lluitar. De la mà d'Aitmàtov, assistim així a una història humana a la rereguarda de les estepes de l'Àsia Central.

És en aquest escenari on coneixem els tres protagonistes de la història. Per una banda hi trobem la Jamila, una jove alegre i sense pèls a la llengua, amb el marit convalescent al front i a qui la família vol imposar el paper de futura matriarca. Per una altra banda hi ha en Daniar, un orfe que va marxar quan era un nen i que ara torna ferit de la guerra, un jove de caràcter aspre i reservat que es converteix en el blanc perfecte de les burles de la Jamila. I finalment trobem en Said, el narrador de l'obra, un adolescent noble i atent, enamorat de la Jamila però sobretot fascinat per les subtileses vitals que l'envolten.

Per ordres dels militars soviètics, tots tres joves són enviats a treballar en el transport de blat des del poble fins a l'estació de tren. La relació entre ells canviarà per complet el dia que escoltin cantar en Daniar. En aquell moment, la Jamila quedarà presa d'un amor sincer cap a ell i a en Said se li obrirà un món interior sense fronteres.

Jamila és un relat que aconsegueix transportar-te magistralment a un territori remot on el temps sembla haver-se aturat. El cant d'en Daniar desperta en el lector una nova manera d'escoltar el món i els seus silencis. En una època com la nostra, on els sorolls i les presses se'ns mengen cada dia, aturar-se i deixar-se portar per l'art i pel llenguatge poètic que gaudim gràcies a la traducció de Marta Nin és un autèntic acte de rebel·lió.

Chris Homet, La pila de llibres, Ràdio Gràcia.
]]>https://api.spreaker.com/episode/73124291Thu, 23 Jul 2026 12:23:14 +0000Ràdio GràciaAvui, a la Pila de llibres, m'agradaria recomanar-vos Jamila, de l'autor Txinguiz Aitmàtov, una obra publicada per l'https://www.editorialkarwan.com/ i que ha estat finalista del Premi Llibreter d'aquest any 2026. Jamila és una novel·la curta, de...Pila de llibres, m'agradaria recomanar-vos Jamila, de l'autor Txinguiz Aitmàtov, una obra publicada per l'Editorial Karwan i que ha estat finalista del Premi Llibreter d'aquest any 2026.

Jamila és una novel·la curta, de menys de cent pàgines, però que amaga una força narrativa extraordinària. L'acció se situa en un petit poble del Quirguizistan soviètic l'any 1942, en plena Segona Guerra Mundial. A causa del conflicte, tots els homes joves han estat enviats al front rus, de manera que al poblat només hi queden aquelles figures que acostumen a quedar relegades en els relats bèl·lics, com ara les dones, els nens, la gent gran i els homes incapacitats per lluitar. De la mà d'Aitmàtov, assistim així a una història humana a la rereguarda de les estepes de l'Àsia Central.

És en aquest escenari on coneixem els tres protagonistes de la història. Per una banda hi trobem la Jamila, una jove alegre i sense pèls a la llengua, amb el marit convalescent al front i a qui la família vol imposar el paper de futura matriarca. Per una altra banda hi ha en Daniar, un orfe que va marxar quan era un nen i que ara torna ferit de la guerra, un jove de caràcter aspre i reservat que es converteix en el blanc perfecte de les burles de la Jamila. I finalment trobem en Said, el narrador de l'obra, un adolescent noble i atent, enamorat de la Jamila però sobretot fascinat per les subtileses vitals que l'envolten.

Per ordres dels militars soviètics, tots tres joves són enviats a treballar en el transport de blat des del poble fins a l'estació de tren. La relació entre ells canviarà per complet el dia que escoltin cantar en Daniar. En aquell moment, la Jamila quedarà presa d'un amor sincer cap a ell i a en Said se li obrirà un món interior sense fronteres.

Jamila és un relat que aconsegueix transportar-te magistralment a un territori remot on el temps sembla haver-se aturat. El cant d'en Daniar desperta en el lector una nova manera d'escoltar el món i els seus silencis. En una època com la nostra, on els sorolls i les presses se'ns mengen cada dia, aturar-se i deixar-se portar per l'art i pel llenguatge poètic que gaudim gràcies a la traducció de Marta Nin és un autèntic acte de rebel·lió.

Chris Homet, La pila de llibres, Ràdio Gràcia.
]]>163falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/la-rumba-catalana-a-gracia--72883732Museu d’Història de Catalunya acollirà dilluns 13 de juliol una taula rodona dedicada a la història, l’evolució i el llegat de la rumba catalana, coincidint amb la inauguració de l’exposició La rumba catalana a Gràcia.

L’acte reunirà quatre figures destacades del gènere: Sicus Carbonell, fundador de Sabor de Gràcia, Yumitus del Pichón, Ramon del Pichón i Manolo González, “El Patata”. Els participants compartiran records i experiències sobre un estil musical profundament arrelat al barri de Gràcia i convertit en un dels grans referents de la cultura popular catalana.

La conversa també reivindicarà la contribució de la comunitat gitana a la creació i la pervivència d’aquest patrimoni musical, que continua evolucionant sense perdre les seves arrels.

L’activitat començarà a les sis de la tarda a l’Espai Àgora del Museu d’Història de Catalunya. És gratuïta, però cal reservar plaça prèviament.]]>https://api.spreaker.com/episode/72883732Thu, 09 Jul 2026 08:55:03 +0000Ràdio GràciaEl https://www.mhcat.cat/ acollirà dilluns 13 de juliol una taula rodona dedicada a la història, l’evolució i el llegat de la rumba catalana, coincidint amb la inauguració de l’exposició La rumba catalana a Gràcia. L’acte reunirà quatre figures...Museu d’Història de Catalunya acollirà dilluns 13 de juliol una taula rodona dedicada a la història, l’evolució i el llegat de la rumba catalana, coincidint amb la inauguració de l’exposició La rumba catalana a Gràcia.

L’acte reunirà quatre figures destacades del gènere: Sicus Carbonell, fundador de Sabor de Gràcia, Yumitus del Pichón, Ramon del Pichón i Manolo González, “El Patata”. Els participants compartiran records i experiències sobre un estil musical profundament arrelat al barri de Gràcia i convertit en un dels grans referents de la cultura popular catalana.

La conversa també reivindicarà la contribució de la comunitat gitana a la creació i la pervivència d’aquest patrimoni musical, que continua evolucionant sense perdre les seves arrels.

L’activitat començarà a les sis de la tarda a l’Espai Àgora del Museu d’Història de Catalunya. És gratuïta, però cal reservar plaça prèviament.]]>143falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/la-de-barcelona-la-nova-canco-de-l-estiu--72812717cançó per a aquest estiu. BTV ha estrenat La de Barcelona, una rumba mediterrània interpretada pel grup Primera Cita que posa en valor la vida als barris i reivindica una ciutat activa també durant els mesos de vacances. Amb aquesta iniciativa, el mitjà públic vol transmetre que continua oferint informació i continguts durant tot l'agost. Tal com explica la directora de BTV, Georgina Ferri, la campanya reforça el compromís de proximitat de la cadena i recorda que Barcelona continua plena de cultura, festes i activitats durant l'estiu.]]>https://api.spreaker.com/episode/72812717Sat, 04 Jul 2026 01:11:13 +0000Ràdio GràciaBarcelona ja té cançó per a aquest estiu. BTV ha estrenathttps://youtu.be/nxyZtXSJTrk?si=riHZwTzkxPWeXFiH, una rumba mediterrània interpretada pel grup Primera Cita que posa en valor la vida als barris i reivindica una ciutat activa també durant els...cançó per a aquest estiu. BTV ha estrenat La de Barcelona, una rumba mediterrània interpretada pel grup Primera Cita que posa en valor la vida als barris i reivindica una ciutat activa també durant els mesos de vacances. Amb aquesta iniciativa, el mitjà públic vol transmetre que continua oferint informació i continguts durant tot l'agost. Tal com explica la directora de BTV, Georgina Ferri, la campanya reforça el compromís de proximitat de la cadena i recorda que Barcelona continua plena de cultura, festes i activitats durant l'estiu.]]>181falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/amat-amat-quan-la-vida-perfecta-es-converteix-en-un-malson--72756216Amat Amat, de Mar Márquez, és una distopia tan inquietant com propera. Publicada per Males Herbes, la primera novel·la de l'autora catalana presenta un futur on la reputació determina el valor de les persones. El protagonista, Amat Amat, sembla tenir una vida perfecta fins que és escollit per ser sacrificat en honor a la deessa Amor, un fet que desencadena la seva caiguda i posa a prova els límits del que està disposat a sacrificar per mantenir les aparences.

Amb una crítica sociopolítica punyent, però també amb dosis de drama, misteri i humor negre, la novel·la planteja conflictes ètics de plena actualitat sense recórrer a grans artificis de ciència-ficció. Gràcies a una trama plena de girs, uns personatges complexos i una escriptura àgil, Amat Amat esdevé una lectura absorbent que convida tant a reflexionar com a gaudir d'una història ben construïda.]]>https://api.spreaker.com/episode/72756216Tue, 30 Jun 2026 11:58:50 +0000Ràdio GràciaAmat Amat, de Mar Márquez, és una distopia tan inquietant com propera. Publicada per Males Herbes, la primera novel·la de l'autora catalana presenta un futur on la reputació determina el valor de les persones. El protagonista, Amat Amat, sembla tenir...Amat Amat, de Mar Márquez, és una distopia tan inquietant com propera. Publicada per Males Herbes, la primera novel·la de l'autora catalana presenta un futur on la reputació determina el valor de les persones. El protagonista, Amat Amat, sembla tenir una vida perfecta fins que és escollit per ser sacrificat en honor a la deessa Amor, un fet que desencadena la seva caiguda i posa a prova els límits del que està disposat a sacrificar per mantenir les aparences.

Amb una crítica sociopolítica punyent, però també amb dosis de drama, misteri i humor negre, la novel·la planteja conflictes ètics de plena actualitat sense recórrer a grans artificis de ciència-ficció. Gràcies a una trama plena de girs, uns personatges complexos i una escriptura àgil, Amat Amat esdevé una lectura absorbent que convida tant a reflexionar com a gaudir d'una història ben construïda.]]>196falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/cine-alma-mother-mary--72738631Mother Mary parteix d'una premissa prometedora: una gran estrella del pop es retroba amb una antiga amiga i dissenyadora perquè li creï el vestit d'un concert, fet que les obliga a afrontar un passat compartit. Tot i això, el film no acaba de treure profit d'aquesta idea i es perd en un guió irregular, amb uns personatges poc empàtics i una química entre les protagonistes que no acaba de funcionar.

Malgrat les bones interpretacions d'Anne Hathaway i Micaela Coel, la pel·lícula només destaca en alguns moments puntuals, com una escena de dansa especialment inspirada, i per la seva banda sonora, amb la participació de Charli XCX. Mother Mary s'estrena als cinemes el 31 de juliol.






]]>https://api.spreaker.com/episode/72738631Mon, 29 Jun 2026 11:42:21 +0000Ràdio GràciaMother Mary parteix d'una premissa prometedora: una gran estrella del pop es retroba amb una antiga amiga i dissenyadora perquè li creï el vestit d'un concert, fet que les obliga a afrontar un passat compartit. Tot i això, el film no acaba de treure...Mother Mary parteix d'una premissa prometedora: una gran estrella del pop es retroba amb una antiga amiga i dissenyadora perquè li creï el vestit d'un concert, fet que les obliga a afrontar un passat compartit. Tot i això, el film no acaba de treure profit d'aquesta idea i es perd en un guió irregular, amb uns personatges poc empàtics i una química entre les protagonistes que no acaba de funcionar.

Malgrat les bones interpretacions d'Anne Hathaway i Micaela Coel, la pel·lícula només destaca en alguns moments puntuals, com una escena de dansa especialment inspirada, i per la seva banda sonora, amb la participació de Charli XCX. Mother Mary s'estrena als cinemes el 31 de juliol.






]]>242falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/cine-alma-cas-137--72738366Dominik Moll, és un thriller inspirat en fets reals que posa el focus en la investigació interna de la policia francesa arran de les greus ferides que pateix un jove durant una manifestació de les armilles grogues. Amb una interpretació destacada de Léa Drucker, el film construeix un retrat sòlid d'una inspectora decidida a arribar fins al final, malgrat les pressions i les contradiccions del sistema. Més enllà de denunciar la corrupció policial, la pel·lícula convida a reflexionar sobre el preu de conèixer la veritat i l'impacte que determinades professions tenen en la vida personal. Una proposta intensa i plena de matisos que s'estrena als cinemes el 19 de juny.]]>https://api.spreaker.com/episode/72738366Mon, 29 Jun 2026 11:28:15 +0000Ràdio GràciaCas 137, de Dominik Moll, és un thriller inspirat en fets reals que posa el focus en la investigació interna de la policia francesa arran de les greus ferides que pateix un jove durant una manifestació de les armilles grogues. Amb una interpretació...Dominik Moll, és un thriller inspirat en fets reals que posa el focus en la investigació interna de la policia francesa arran de les greus ferides que pateix un jove durant una manifestació de les armilles grogues. Amb una interpretació destacada de Léa Drucker, el film construeix un retrat sòlid d'una inspectora decidida a arribar fins al final, malgrat les pressions i les contradiccions del sistema. Més enllà de denunciar la corrupció policial, la pel·lícula convida a reflexionar sobre el preu de conèixer la veritat i l'impacte que determinades professions tenen en la vida personal. Una proposta intensa i plena de matisos que s'estrena als cinemes el 19 de juny.]]>209falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/hermos-bar-de-peix-la-barra-que-fa-bategar-el-mercat-de-la-llibertat--72646140La Carinyeta Cuina: Hermós, Bar de Peix, al Mercat de la Llibertat; una petita gran barra gastronòmica capaç de fer perdre el nom a qualsevol i on les papil·les gustatives fan festa grossa. És el típic lloc on entres pensant a fer un mos ràpid i acabes sortint havent demanat mitja carta.

Aquí el mar és el fil conductor hi és present a cada plat. El peix i el marisc hi desfilen sense artificis innecessaris. D'una banda, destaquen uns marinats brutals, com el sevitxe, el filet d'anxova i l'ensalada russa. De l'altra, la planxa es converteix en un temple on es tracta el producte amb un respecte reverencial: la gamba vermella, el mix de petxines o els canuts són un autèntic luxe. No hi falten tampoc els calamars ni els lluçets, però el veritable cor del local batega amb la cuina marinera tradicional, la de cullera i xup-xup. 

L'ànima darrere la barra: d'on neix Hermós?

Aprofitant l'experiència, parlem amb l'Alexis, propietari de l'Hermós i també de La Pubilla, qui ens rep entre el bullici del mercat. Segons ens explica, l'Hermós va ser un personatge real, molt amic de Josep Pla, que vivia en una cabana, entre Calella de Palafrugell i Llafranc. Era un home singular que es dedicava a pescar, a caçar i a cuinar d'una forma absolutament lliure. L'Alexis confessa que el va fascinar aquesta figura tan lligada a la cuina marinera i al mar i muntanya, i va voler que aquest esperit lliure i autòcton quedés reflectit en el bar.

I el plat estrella? 

"El rei indiscutible són les sardines farcides de picada amb el tomàquet de penjar ben reduït". 

Hermós, bar de peix, un motiu més per deixar-se perdre pel Mercat de la Llibertat.]]>https://api.spreaker.com/episode/72646140Tue, 23 Jun 2026 08:44:40 +0000Ràdio GràciaPropera parada de les píndoles de https://www.instagram.com/lacarinyetacuina/?hl=es: https://www.instagram.com/hermosbardepeix, al https://www.instagram.com/mercatllibertat/?hl=es; una petita gran barra gastronòmica capaç de fer perdre el nom a...La Carinyeta Cuina: Hermós, Bar de Peix, al Mercat de la Llibertat; una petita gran barra gastronòmica capaç de fer perdre el nom a qualsevol i on les papil·les gustatives fan festa grossa. És el típic lloc on entres pensant a fer un mos ràpid i acabes sortint havent demanat mitja carta.

Aquí el mar és el fil conductor hi és present a cada plat. El peix i el marisc hi desfilen sense artificis innecessaris. D'una banda, destaquen uns marinats brutals, com el sevitxe, el filet d'anxova i l'ensalada russa. De l'altra, la planxa es converteix en un temple on es tracta el producte amb un respecte reverencial: la gamba vermella, el mix de petxines o els canuts són un autèntic luxe. No hi falten tampoc els calamars ni els lluçets, però el veritable cor del local batega amb la cuina marinera tradicional, la de cullera i xup-xup. 

L'ànima darrere la barra: d'on neix Hermós?

Aprofitant l'experiència, parlem amb l'Alexis, propietari de l'Hermós i també de La Pubilla, qui ens rep entre el bullici del mercat. Segons ens explica, l'Hermós va ser un personatge real, molt amic de Josep Pla, que vivia en una cabana, entre Calella de Palafrugell i Llafranc. Era un home singular que es dedicava a pescar, a caçar i a cuinar d'una forma absolutament lliure. L'Alexis confessa que el va fascinar aquesta figura tan lligada a la cuina marinera i al mar i muntanya, i va voler que aquest esperit lliure i autòcton quedés reflectit en el bar.

I el plat estrella? 

"El rei indiscutible són les sardines farcides de picada amb el tomàquet de penjar ben reduït". 

Hermós, bar de peix, un motiu més per deixar-se perdre pel Mercat de la Llibertat.]]>348falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/5-hermanos-bon-producte-i-molt-xup-xup--72643880Píndoles de la Carinyeta Cuina: Restaurant 5 hermanos.

Aquí, senyores i senyors, es ve a disfrutar. Les croquetes, un vici; els arrossos, un festival de sabors! Cuina tradicional de temporada, de fer xup-xup. Peus amb escamarlants, cap i pota i molt més... Per llepar-se els dits!

Tot gira al voltant del producte, que és sempre de primera. Són una família que va a una, un autèntic clan: tots per un i un per tots.

I sabeu què és el millor? Que a banda de cuinar de nasos, són molt bona gent. Tenen una bona mestra, la millor, la Tere: una dona valenta, lluitadora, amb coratge i que els hi ha ensenyat tot, davant i darrere dels fogons.

Parlem amb un dels germans, el Jordi:

"Clar, ens diem 5 Hermanos perquè som 5 germans. La meva mare va obrir l'any 77 i es deia 4 hermanos; aleshores vaig néixer jo i es va canviar el nom."

"Els millors plats són els guisats, en general, i a la carta d'ara, els peus de porc amb escamarlants. Ens agrada molt el mar i muntanya i fusionar el xup-xup de la iaia amb un bon producte."]]>https://api.spreaker.com/episode/72643880Tue, 23 Jun 2026 06:31:52 +0000Ràdio GràciaPropera parada de les Píndoles de la Carinyeta Cuina: Restaurant 5 hermanos. Aquí, senyores i senyors, es ve a disfrutar. Les croquetes, un vici; els arrossos, un festival de sabors! Cuina tradicional de temporada, de fer xup-xup. Peus amb...Píndoles de la Carinyeta Cuina: Restaurant 5 hermanos.

Aquí, senyores i senyors, es ve a disfrutar. Les croquetes, un vici; els arrossos, un festival de sabors! Cuina tradicional de temporada, de fer xup-xup. Peus amb escamarlants, cap i pota i molt més... Per llepar-se els dits!

Tot gira al voltant del producte, que és sempre de primera. Són una família que va a una, un autèntic clan: tots per un i un per tots.

I sabeu què és el millor? Que a banda de cuinar de nasos, són molt bona gent. Tenen una bona mestra, la millor, la Tere: una dona valenta, lluitadora, amb coratge i que els hi ha ensenyat tot, davant i darrere dels fogons.

Parlem amb un dels germans, el Jordi:

"Clar, ens diem 5 Hermanos perquè som 5 germans. La meva mare va obrir l'any 77 i es deia 4 hermanos; aleshores vaig néixer jo i es va canviar el nom."

"Els millors plats són els guisats, en general, i a la carta d'ara, els peus de porc amb escamarlants. Ens agrada molt el mar i muntanya i fusionar el xup-xup de la iaia amb un bon producte."]]>254falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/vicenc-sanclemente-pregoner-de-la-festa-major-de-gracia-2026--72629354https://api.spreaker.com/episode/72629354Mon, 22 Jun 2026 09:52:58 +0000Ràdio Gràcia189falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/dijous-d-imprescindibles-del-verdi-mi-hermosa-lavanderia--72580993Stephen Frears i escrita per Hanif Kureishi, la cinta va donar a conèixer internacionalment tots dos creadors i compta amb una de les primeres interpretacions de Daniel Day-Lewis.

La història segueix la relació entre un jove britànic i un pakistanès que gestionen una bugaderia a Londres, mentre han d’afrontar els prejudicis familiars i socials que desperta la seva relació. Amb una combinació de drama, humor i crítica social, el film s’ha convertit en un clàssic imprescindible.

La projecció tindrà lloc el dijous 25 de juny a les 20.05 h a la Sala C del Verdi Park. La sessió també servirà per presentar una nova edició del festival La Gran Pantalla. L’entrada té un preu de 4,90 euros i, com és habitual, la sessió inclourà presentació, col·loqui i una copa de vi.]]>https://api.spreaker.com/episode/72580993Thu, 18 Jun 2026 16:04:30 +0000Ràdio GràciaEls Dijous Imprescindibles dels Cinemes Verdi se sumen a la celebració de l’Orgull LGTBIQ+ amb la projecció de Mi hermosa lavandería (1985), una de les pel·lícules més destacades del cinema britànic dels anys vuitanta. Dirigida per Stephen Frears i...Stephen Frears i escrita per Hanif Kureishi, la cinta va donar a conèixer internacionalment tots dos creadors i compta amb una de les primeres interpretacions de Daniel Day-Lewis.

La història segueix la relació entre un jove britànic i un pakistanès que gestionen una bugaderia a Londres, mentre han d’afrontar els prejudicis familiars i socials que desperta la seva relació. Amb una combinació de drama, humor i crítica social, el film s’ha convertit en un clàssic imprescindible.

La projecció tindrà lloc el dijous 25 de juny a les 20.05 h a la Sala C del Verdi Park. La sessió també servirà per presentar una nova edició del festival La Gran Pantalla. L’entrada té un preu de 4,90 euros i, com és habitual, la sessió inclourà presentació, col·loqui i una copa de vi.]]>189falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/clinica-del-remei-cop-de-calor--72554181
Entre els principals senyals d'alerta hi ha la febre elevada, la pell calenta i seca, els marejos, el mal de cap intens, la confusió, les nàusees o, en els casos més greus, la pèrdua de consciència. Davant d'aquests símptomes, cal actuar ràpidament: traslladar la persona a un lloc fresc, refrescar-la i demanar ajuda mèdica si és necessari.

Les persones grans, els infants, les persones amb malalties cròniques i aquells que treballen o practiquen esport a l'aire lliure són especialment vulnerables. Per això, els experts recomanen evitar les hores de més calor, hidratar-se sovint, portar roba lleugera i no deixar mai ningú dins d'un vehicle tancat.

La millor eina contra el cop de calor és la prevenció. Escoltar el cos, adaptar l'activitat física a les temperatures i protegir-se del sol són hàbits senzills que poden evitar situacions de risc durant l'estiu.
]]>https://api.spreaker.com/episode/72554181Tue, 16 Jun 2026 20:12:05 +0000Ràdio GràciaAmb l'arribada de les altes temperatures, és important estar alerta davant del cop de calor, una situació greu que es produeix quan el cos és incapaç de regular correctament la seva temperatura. Tot i que és habitual sentir més cansament o tenir més...
Entre els principals senyals d'alerta hi ha la febre elevada, la pell calenta i seca, els marejos, el mal de cap intens, la confusió, les nàusees o, en els casos més greus, la pèrdua de consciència. Davant d'aquests símptomes, cal actuar ràpidament: traslladar la persona a un lloc fresc, refrescar-la i demanar ajuda mèdica si és necessari.

Les persones grans, els infants, les persones amb malalties cròniques i aquells que treballen o practiquen esport a l'aire lliure són especialment vulnerables. Per això, els experts recomanen evitar les hores de més calor, hidratar-se sovint, portar roba lleugera i no deixar mai ningú dins d'un vehicle tancat.

La millor eina contra el cop de calor és la prevenció. Escoltar el cos, adaptar l'activitat física a les temperatures i protegir-se del sol són hàbits senzills que poden evitar situacions de risc durant l'estiu.
]]>218falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/la-cholita-de-la-terra-a-la-taula--72551813Carinyeta Cuina ens porta a fer un volt per Nou Barris perquè allà s'hi amaga La Cholita, un local que de ben segur us sorprendrà amb el seu Solete Repsol.

És un d'aquells racons de barri que enamoren sense fer soroll, però que et deixen empremta, ja que és petitó, sí, de dimensions reduïdes, però té un encant únic. Ofereixen un tracte immillorable i una cuina que convida a tornar-hi, d'aquelles que quan t'asseus ja tens la sensació que et coneixen de tota la vida.

I què s'hi menja? 

Doncs la seva proposta gastronòmica es basa en el platillo i el picoteig amb personalitat pròpia, tot fusió, un pessic d'aquí i una mossegada per allà, en un viatge cap a Àsia, una parada a Llatinoamèrica i el retorn a la Mediterrània.

Platets sorprenents com les seves braves amb oli de bitxo thai, els torreznos amb guacamole, el melós de baix de vedella i d'altres delícies com els seus taco o el brioix. Tot pensat per conquerir-vos el paladar. 

Parlem amb el Jordi, el seu propietari: "La Cholita és el nom que li van posar els primers propietaris del local perquè buscaven una arrels del barri, el restaurant és al costat de la plaça de Virrei Amat, i la Cholita era una cantant peruana molt famosa que era l'amant del mateix Virrei Amat." 

I quin és el  plat estrella? "El brioix de botifarra i botifarró."

No et perdis aquesta nova píndola de la Carinyeta Cuina!]]>https://api.spreaker.com/episode/72551813Tue, 16 Jun 2026 17:07:06 +0000Ràdio GràciaAvui, la https://www.instagram.com/lacarinyetacuina/ ens porta a fer un volt per Nou Barris perquè allà s'hi amaga https://www.instagram.com/barlacholita/, un local que de ben segur us sorprendrà amb el seu Solete Repsol. És un d'aquells racons de...Carinyeta Cuina ens porta a fer un volt per Nou Barris perquè allà s'hi amaga La Cholita, un local que de ben segur us sorprendrà amb el seu Solete Repsol.

És un d'aquells racons de barri que enamoren sense fer soroll, però que et deixen empremta, ja que és petitó, sí, de dimensions reduïdes, però té un encant únic. Ofereixen un tracte immillorable i una cuina que convida a tornar-hi, d'aquelles que quan t'asseus ja tens la sensació que et coneixen de tota la vida.

I què s'hi menja? 

Doncs la seva proposta gastronòmica es basa en el platillo i el picoteig amb personalitat pròpia, tot fusió, un pessic d'aquí i una mossegada per allà, en un viatge cap a Àsia, una parada a Llatinoamèrica i el retorn a la Mediterrània.

Platets sorprenents com les seves braves amb oli de bitxo thai, els torreznos amb guacamole, el melós de baix de vedella i d'altres delícies com els seus taco o el brioix. Tot pensat per conquerir-vos el paladar. 

Parlem amb el Jordi, el seu propietari: "La Cholita és el nom que li van posar els primers propietaris del local perquè buscaven una arrels del barri, el restaurant és al costat de la plaça de Virrei Amat, i la Cholita era una cantant peruana molt famosa que era l'amant del mateix Virrei Amat." 

I quin és el  plat estrella? "El brioix de botifarra i botifarró."

No et perdis aquesta nova píndola de la Carinyeta Cuina!]]>167falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/dijous-d-imprescindibles-del-verdi-el-maquinista-de-la-general--72512345
La pel·lícula segueix les aventures d’un jove maquinista enamorat de la seva locomotora, la General, i d’una noia que posa en dubte el seu coratge quan no és admès a l’exèrcit. Tot canvia quan haurà de rescatar-la després del seu segrest durant la Guerra Civil nord-americana.

Els espectadors podran gaudir d’una còpia restaurada en pantalla gran, amb la banda sonora composta especialment per a l’obra per Carl Davis. A més, és una bona oportunitat per descobrir l’impressionant talent físic de Keaton, que realitzava personalment totes les seves acrobàcies, fins i tot les més arriscades.

La projecció serà a les 20.15 h a la sala C del Verdi Park. L’entrada té un preu de 4,90 euros i, com és habitual, la sessió inclourà presentació, col·loqui i una copa de vi.]]>https://api.spreaker.com/episode/72512345Sat, 13 Jun 2026 13:22:42 +0000Ràdio GràciaAquest dijous 18 de juny, els Cinemes Verdi commemoren el centenari de El maquinista de la General (1926), una de les grans obres mestres de la comèdia muda dirigida i protagonitzada per Buster Keaton. La pel·lícula segueix les aventures d’un jove...
La pel·lícula segueix les aventures d’un jove maquinista enamorat de la seva locomotora, la General, i d’una noia que posa en dubte el seu coratge quan no és admès a l’exèrcit. Tot canvia quan haurà de rescatar-la després del seu segrest durant la Guerra Civil nord-americana.

Els espectadors podran gaudir d’una còpia restaurada en pantalla gran, amb la banda sonora composta especialment per a l’obra per Carl Davis. A més, és una bona oportunitat per descobrir l’impressionant talent físic de Keaton, que realitzava personalment totes les seves acrobàcies, fins i tot les més arriscades.

La projecció serà a les 20.15 h a la sala C del Verdi Park. L’entrada té un preu de 4,90 euros i, com és habitual, la sessió inclourà presentació, col·loqui i una copa de vi.]]>134falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/sonar-i-cruilla-enceten-la-temporada-dels-grans-festivals-a-barcelona--72465801
Una de les cites més esperades del calendari serà el festival Sónar, que celebrarà la seva 33a edició del 18 al 20 de juny. Enguany, el certamen fa un gir estratègic i aposta per un nou format que unifica el Sónar de Dia i el Sónar de Nit en un únic espai, la Fira Gran Via, reforçant així el seu compromís amb la música electrònica, les arts digitals i les noves tecnologies. Entre els artistes més destacats d’una edició que tornarà a reunir creadors, músics i públic d’arreu del món, hi figuren icones com The Prodigy, Charlotte de Witte, Emily Lenz, Skepta i Modeselektor.

Sense treva, el relleu musical arribarà al juliol de la mà del festival Cruïlla, que se celebrarà del 8 a l'11 de juliol al Parc del Fòrum. El certamen es presenta amb un dels cartells més potents de la seva història, liderat per grans noms internacionals com David Byrne, Pixies, Suede, Halsey, Faithless, Garbage, The Hives o The Black Crowes.

Com és habitual, el festival manté la seva clara aposta per l'equilibri amb el talent local i estatal, programant artistes com Rigoberta Bandini, Alizzz, Mishima, Els Pets o La Ludwig Band, una de les formacions més destacades de l'escena actual del país.

Aquesta combinació de grans caps de cartell i propostes de proximitat continua sent la principal senya d’identitat del Cruïlla que, més enllà dels concerts, tornarà a transformar el front marítim en un gran punt de trobada multidisciplinari.

D'aquesta manera, el públic no només gaudirà de la música davant del Mediterrani, sinó també d'espais estables dedicats a les arts escèniques, l’humor, la dansa i diverses experiències culturals paral·leles.]]>https://api.spreaker.com/episode/72465801Wed, 10 Jun 2026 21:37:33 +0000Ràdio GràciaAmb l’arribada del bon temps, Barcelona es prepara per convertir-se en un dels grans exponents de la música en directe a escala europea. Durant els pròxims mesos, milers de persones ompliran els recintes i escenaris d’una ciutat que ja escalfa motors...
Una de les cites més esperades del calendari serà el festival Sónar, que celebrarà la seva 33a edició del 18 al 20 de juny. Enguany, el certamen fa un gir estratègic i aposta per un nou format que unifica el Sónar de Dia i el Sónar de Nit en un únic espai, la Fira Gran Via, reforçant així el seu compromís amb la música electrònica, les arts digitals i les noves tecnologies. Entre els artistes més destacats d’una edició que tornarà a reunir creadors, músics i públic d’arreu del món, hi figuren icones com The Prodigy, Charlotte de Witte, Emily Lenz, Skepta i Modeselektor.

Sense treva, el relleu musical arribarà al juliol de la mà del festival Cruïlla, que se celebrarà del 8 a l'11 de juliol al Parc del Fòrum. El certamen es presenta amb un dels cartells més potents de la seva història, liderat per grans noms internacionals com David Byrne, Pixies, Suede, Halsey, Faithless, Garbage, The Hives o The Black Crowes.

Com és habitual, el festival manté la seva clara aposta per l'equilibri amb el talent local i estatal, programant artistes com Rigoberta Bandini, Alizzz, Mishima, Els Pets o La Ludwig Band, una de les formacions més destacades de l'escena actual del país.

Aquesta combinació de grans caps de cartell i propostes de proximitat continua sent la principal senya d’identitat del Cruïlla que, més enllà dels concerts, tornarà a transformar el front marítim en un gran punt de trobada multidisciplinari.

D'aquesta manera, el públic no només gaudirà de la música davant del Mediterrani, sinó també d'espais estables dedicats a les arts escèniques, l’humor, la dansa i diverses experiències culturals paral·leles.]]>247falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/celebrem-el-mes-de-l-orgull-a-barcelona--72439796

• Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona (fins a l'1 de juliol): Una retrospectiva cinematogràfica dissident, feminista i apassionada que es distribueix per tota la ciutat. La seva missió és contribuir a la recuperació, expansió i reorganització de les múltiples històries del cinema fet per dones. Podeu consultar-ne la programació directament al seu lloc web.
• Taller formatiu sobre les sigles LGTBIQA+: Una sessió divulgativa a càrrec de Brigitte Lamour per conèixer més a fons el col·lectiu. Tindrà lloc el dimecres 17 de juny a les 17:00 h a l'Ateneu de Fabricació de Gràcia.

Ambdós esdeveniments són gratuïts. Per a conèixer la resta de l'agenda de l'Orgull 2026, teniu a la vostra disposició els webs barcelona.cat/orgull i el del Centre LGTBI de Barcelona.Moltes gràcies per seguir-nos. Us animem a sortir als barris, viure la cultura i gaudir de l'Orgull!]]>https://api.spreaker.com/episode/72439796Tue, 09 Jun 2026 15:59:14 +0000Ràdio GràciaAmb motiu del mes de l’Orgull, aquest juny us presentem dues propostes culturals de temàtica LGTBIQ+: - https://www.mostrafilmsdones.cat/ (fins a l'1 de juliol): Una retrospectiva cinematogràfica dissident, feminista i apassionada que es distribueix...

• Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona (fins a l'1 de juliol): Una retrospectiva cinematogràfica dissident, feminista i apassionada que es distribueix per tota la ciutat. La seva missió és contribuir a la recuperació, expansió i reorganització de les múltiples històries del cinema fet per dones. Podeu consultar-ne la programació directament al seu lloc web.
• Taller formatiu sobre les sigles LGTBIQA+: Una sessió divulgativa a càrrec de Brigitte Lamour per conèixer més a fons el col·lectiu. Tindrà lloc el dimecres 17 de juny a les 17:00 h a l'Ateneu de Fabricació de Gràcia.

Ambdós esdeveniments són gratuïts. Per a conèixer la resta de l'agenda de l'Orgull 2026, teniu a la vostra disposició els webs barcelona.cat/orgull i el del Centre LGTBI de Barcelona.Moltes gràcies per seguir-nos. Us animem a sortir als barris, viure la cultura i gaudir de l'Orgull!]]>181falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/bar-escoces-l-historic-de-sarria--72425421 la Carinyeta Cuina: Bar Escocès.

Un local històric, fundat el 1955 i totalment renovat al cor de Sarrià - Sant Gervasi. De bon matí, aixeca la persiana i desperta el barri, perquè aquí el ritme no para mai: esmorzars, aperitius, dinars, cafès, tardeos, sopars i còctels. Un autèntic festival que s'allarga fins ben entrada la matinada!

El servei és d'aquells que fan caliu: proper, amb moltes hores de vol i sempre amb un somriure a la cara.

La seva carta és variada i plena de tapes, racions i plats amb els sabors de tota la vida. Des de capipota i fricandó fins a uns canelons espectaculars. A la cuina hi trobem la joia de la corona: una autèntica crack que ho domina tot, però que ho peta especialment amb els plats casolans. Té un talent brutal per convertir la simplicitat en una experiència memorable.

"Un dels antics propietaris era escocès. De seguida es va convertir en un referent al barri, en un punt de trobada", ens expliquen la Maite i la Júlia. "La pasta amb txangurro creiem que és el nostre plat estrella!"]]>https://api.spreaker.com/episode/72425421Tue, 09 Jun 2026 05:28:10 +0000Ràdio GràciaPropera parada de les píndoles dehttps://www.instagram.com/lacarinyetacuina/: https://www.instagram.com/barescoces1955/. Un local històric, fundat el 1955 i totalment renovat al cor de Sarrià - Sant Gervasi. De bon matí, aixeca la persiana i desperta... la Carinyeta Cuina: Bar Escocès.

Un local històric, fundat el 1955 i totalment renovat al cor de Sarrià - Sant Gervasi. De bon matí, aixeca la persiana i desperta el barri, perquè aquí el ritme no para mai: esmorzars, aperitius, dinars, cafès, tardeos, sopars i còctels. Un autèntic festival que s'allarga fins ben entrada la matinada!

El servei és d'aquells que fan caliu: proper, amb moltes hores de vol i sempre amb un somriure a la cara.

La seva carta és variada i plena de tapes, racions i plats amb els sabors de tota la vida. Des de capipota i fricandó fins a uns canelons espectaculars. A la cuina hi trobem la joia de la corona: una autèntica crack que ho domina tot, però que ho peta especialment amb els plats casolans. Té un talent brutal per convertir la simplicitat en una experiència memorable.

"Un dels antics propietaris era escocès. De seguida es va convertir en un referent al barri, en un punt de trobada", ens expliquen la Maite i la Júlia. "La pasta amb txangurro creiem que és el nostre plat estrella!"]]>467falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/oxigeno-de-marta-jimenez-serrano--72425453Oxígeno, de la Marta Jiménez Serrano, i ja us aviso que és una d'aquelles novel·les que se us quedaran gravades durant dies després d'acabar-les.
La premissa és tan senzilla com inquietant. L'autora ens acosta, a través de l'autoficció, a l'experiència traumàtica en que ella i la seva parella van viure quan van estar a punt de morir per una fuga de monòxid de carboni causada per una caldera defectuosa al pis de lloguer on vivien a Madrid.

El més interessant del llibre és que no funciona com un thriller ni busca el misteri: des de la primera pàgina ja sabem què va passar i que, afortunadament, van sobreviure. El quid de la qüestió no és el què, sinó el com. I aquest com és fascinant.

Marta Jiménez Serrano reconstrueix, peça per peça, tot el que els va portar fins allà, des de l'inici de la relació de parella i la decisió de marxar a viure junts, fins a les primeres desigualtats, les renúncies i, sobretot, la precarietat immobiliària contemporània. Parla d'aquesta sensació tan real que, quan trobes un pis, has de dir que sí a tot, corrent i sense pensar-ho, perquè si no, te'l prendrà algú altre.

Rere aquesta història tan concreta, l'autora llança una pregunta completament universal: Com contínues amb la teva vida quan has mirat de cara una tragèdia tan absurda i, alhora, tan perfectament evitable?

Perquè això no és una anècdota per explicar prenent unes cerveses l'endemà. És una experiència que et canvia la manera d'entendre la fragilitat, la por i la fortuna immensa, i sovint poc valorada, de continuar viu.

Oxígeno, publicada per Alfaguara, és una novel·la breu, intel·ligent, profundament humana i magníficament escrita. És un d'aquells llibres que, mentre els llegeixes, et colpegen amb un pensament constant: "Això també em podria haver passat a mi".

Roser Herrera, La pila de llibres, Ràdio Gràcia.]]>https://api.spreaker.com/episode/72425453Tue, 09 Jun 2026 05:09:25 +0000Ràdio GràciaAvui us vull recomanar Oxígeno, de la Marta Jiménez Serrano, i ja us aviso que és una d'aquelles novel·les que se us quedaran gravades durant dies després d'acabar-les. La premissa és tan senzilla com inquietant. L'autora ens acosta, a través de...Oxígeno, de la Marta Jiménez Serrano, i ja us aviso que és una d'aquelles novel·les que se us quedaran gravades durant dies després d'acabar-les.
La premissa és tan senzilla com inquietant. L'autora ens acosta, a través de l'autoficció, a l'experiència traumàtica en que ella i la seva parella van viure quan van estar a punt de morir per una fuga de monòxid de carboni causada per una caldera defectuosa al pis de lloguer on vivien a Madrid.

El més interessant del llibre és que no funciona com un thriller ni busca el misteri: des de la primera pàgina ja sabem què va passar i que, afortunadament, van sobreviure. El quid de la qüestió no és el què, sinó el com. I aquest com és fascinant.

Marta Jiménez Serrano reconstrueix, peça per peça, tot el que els va portar fins allà, des de l'inici de la relació de parella i la decisió de marxar a viure junts, fins a les primeres desigualtats, les renúncies i, sobretot, la precarietat immobiliària contemporània. Parla d'aquesta sensació tan real que, quan trobes un pis, has de dir que sí a tot, corrent i sense pensar-ho, perquè si no, te'l prendrà algú altre.

Rere aquesta història tan concreta, l'autora llança una pregunta completament universal: Com contínues amb la teva vida quan has mirat de cara una tragèdia tan absurda i, alhora, tan perfectament evitable?

Perquè això no és una anècdota per explicar prenent unes cerveses l'endemà. És una experiència que et canvia la manera d'entendre la fragilitat, la por i la fortuna immensa, i sovint poc valorada, de continuar viu.

Oxígeno, publicada per Alfaguara, és una novel·la breu, intel·ligent, profundament humana i magníficament escrita. És un d'aquells llibres que, mentre els llegeixes, et colpegen amb un pensament constant: "Això també em podria haver passat a mi".

Roser Herrera, La pila de llibres, Ràdio Gràcia.]]>163falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/la-carinyeta-cuina-ens-descobreix-el-restaurant-la-taula--72280380Carinyeta Cuina ens porta al Restaurant La taula de Barcelona, carrer de Sant Màrius, 8. Allà hi trobem un local petit, acollidor i amb aquesta elegància clàssica que mai no passa de moda. És un d'aquells llocs on, només d'entrar-hi, ja et sents bé. La taula és exactament això: sentir-te com a casa, però sense haver de cuinar.

Aquí s'hi fa cuina tradicional, ben executada i sense embuts. Tot de primera qualitat; aquesta és la seva fórmula. El protagonista indiscutible és el menú. I quin menú, carinyets! Doncs en tenen un de dimarts a divendres, i un altre per als caps de setmana i festius. Plat de cullera del dia, galets, cassoles d'arròs, mar i muntanya... i molt més! Això sí, l’espatlleta de cabrit és un clàssic fidel que mai no falla i que està de vici.

Atenció! El menú canvia cada quinze dies: l'excusa perfecta per tornar-hi. A la cuina, en Daniel mana als fogons i mai no falla; tot surt rodó. I a la sala, la Sandra i en José Antonio ho peten amb un servei atent, ràpid i proper que et fa sentir mimat en tot moment.Un lloc ideal per anar-hi sense presses, menjar de luxe i sortir amb un somriure. Ja m'ho explicareu!

"Es diu Taula per la 'taula imperial'. Vam mantenir el nom i tota la resta. És un restaurant molt petit que té només 11 taules però, per la seva distribució, si les ajuntes totes pots fer una taula imperial" ens explica la Sandra.]]>https://api.spreaker.com/episode/72280380Tue, 02 Jun 2026 05:51:44 +0000Ràdio GràciaLa Carinyeta Cuina ens porta al Restaurant La taula de Barcelona, carrer de Sant Màrius, 8. Allà hi trobem un local petit, acollidor i amb aquesta elegància clàssica que mai no passa de moda. És un d'aquells llocs on, només d'entrar-hi, ja et sents...Carinyeta Cuina ens porta al Restaurant La taula de Barcelona, carrer de Sant Màrius, 8. Allà hi trobem un local petit, acollidor i amb aquesta elegància clàssica que mai no passa de moda. És un d'aquells llocs on, només d'entrar-hi, ja et sents bé. La taula és exactament això: sentir-te com a casa, però sense haver de cuinar.

Aquí s'hi fa cuina tradicional, ben executada i sense embuts. Tot de primera qualitat; aquesta és la seva fórmula. El protagonista indiscutible és el menú. I quin menú, carinyets! Doncs en tenen un de dimarts a divendres, i un altre per als caps de setmana i festius. Plat de cullera del dia, galets, cassoles d'arròs, mar i muntanya... i molt més! Això sí, l’espatlleta de cabrit és un clàssic fidel que mai no falla i que està de vici.

Atenció! El menú canvia cada quinze dies: l'excusa perfecta per tornar-hi. A la cuina, en Daniel mana als fogons i mai no falla; tot surt rodó. I a la sala, la Sandra i en José Antonio ho peten amb un servei atent, ràpid i proper que et fa sentir mimat en tot moment.Un lloc ideal per anar-hi sense presses, menjar de luxe i sortir amb un somriure. Ja m'ho explicareu!

"Es diu Taula per la 'taula imperial'. Vam mantenir el nom i tota la resta. És un restaurant molt petit que té només 11 taules però, per la seva distribució, si les ajuntes totes pots fer una taula imperial" ens explica la Sandra.]]>250falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/cartellera-de-cinema-a-la-cara-un-retrat-fosc-de-l-odi-digital--72277243A la cara parteix d'una premissa tan absurda com intrigant: l'Alina, una famosa presentadora de televisió, decideix plantar-se a casa del Pedro, un home anònim que l'ha criticat durament a les xarxes socials. Es tracta d'una temàtica d'estricta actualitat sobre els perills i la toxicitat d'internet que, tot i cor d'encuriosir, de vegades voreja el tòpic.

El missatge més potent del film és que tots els personatges comenten actes moralment qüestionables. La gran diferència és que ella viu exposada constantment al judici públic, mentre que els errors d'ell romanen en l'anonimat. Ara bé, malgrat aquest punt de partida tan suggerent, costa empassar-se que una figura mediàtica busqui refugi, precisament, en algú que es troba als antípodes del seu món. Aquesta amistat nascuda de la solitud, una idea que el cinema ja ha explorat sovint, funciona a estones, però no sempre acaba de convèncer.

La contenció i el pes de la quotidianitat

És interessant com el protagonista masculí genera rebuig des del primer moment: un home dolorosament realista, més centrat en si mateix que en la seva pròpia família o en la seva filla. De fet, el moment on millor es percep la química entre els actors és en la seva primera trobada. En seqüències com aquesta és on el director, Javier Marco, es llueix, demostrant una gran intuïció visual a l'hora de col·locar la càmera per transmetre el missatge.
La pel·lícula insisteix en espais i accions quotidianes i repetitives:

• El transport de tàpers i els àpats i els trajectes en cotxe.
• L'ambient tancat de la casa i el contrast amb el camp de golf.

Aquesta tria reforça una asfixiant sensació de rutina. En aquest sentit, la fotografia compleix la seva funció amb escreix: no busca destacar ni deixar imatges memorables, sinó acompanyar els personatges sense interferir-hi.

El ritme i la posada en escena reforcen aquesta contenció a través d'una sobrietat gairebé teatral. Si bé ajuda a centrar el focus en el conflicte humà, en certs moments també pot provocar un cert estancament narratiu.

Si voleu reflexionar sobre l'impacte de les xarxes socials a través d'una història amb un punt d'originalitat, podeu veure A la cara als cinemes a partir del 29 de maig.]]>https://api.spreaker.com/episode/72277243Mon, 01 Jun 2026 12:59:48 +0000Ràdio GràciaA la cara parteix d'una premissa tan absurda com intrigant: l'Alina, una famosa presentadora de televisió, decideix plantar-se a casa del Pedro, un home anònim que l'ha criticat durament a les xarxes socials. Es tracta d'una temàtica d'estricta...A la cara parteix d'una premissa tan absurda com intrigant: l'Alina, una famosa presentadora de televisió, decideix plantar-se a casa del Pedro, un home anònim que l'ha criticat durament a les xarxes socials. Es tracta d'una temàtica d'estricta actualitat sobre els perills i la toxicitat d'internet que, tot i cor d'encuriosir, de vegades voreja el tòpic.

El missatge més potent del film és que tots els personatges comenten actes moralment qüestionables. La gran diferència és que ella viu exposada constantment al judici públic, mentre que els errors d'ell romanen en l'anonimat. Ara bé, malgrat aquest punt de partida tan suggerent, costa empassar-se que una figura mediàtica busqui refugi, precisament, en algú que es troba als antípodes del seu món. Aquesta amistat nascuda de la solitud, una idea que el cinema ja ha explorat sovint, funciona a estones, però no sempre acaba de convèncer.

La contenció i el pes de la quotidianitat

És interessant com el protagonista masculí genera rebuig des del primer moment: un home dolorosament realista, més centrat en si mateix que en la seva pròpia família o en la seva filla. De fet, el moment on millor es percep la química entre els actors és en la seva primera trobada. En seqüències com aquesta és on el director, Javier Marco, es llueix, demostrant una gran intuïció visual a l'hora de col·locar la càmera per transmetre el missatge.
La pel·lícula insisteix en espais i accions quotidianes i repetitives:

• El transport de tàpers i els àpats i els trajectes en cotxe.
• L'ambient tancat de la casa i el contrast amb el camp de golf.

Aquesta tria reforça una asfixiant sensació de rutina. En aquest sentit, la fotografia compleix la seva funció amb escreix: no busca destacar ni deixar imatges memorables, sinó acompanyar els personatges sense interferir-hi.

El ritme i la posada en escena reforcen aquesta contenció a través d'una sobrietat gairebé teatral. Si bé ajuda a centrar el focus en el conflicte humà, en certs moments també pot provocar un cert estancament narratiu.

Si voleu reflexionar sobre l'impacte de les xarxes socials a través d'una història amb un punt d'originalitat, podeu veure A la cara als cinemes a partir del 29 de maig.]]>216falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/dijous-d-imprescindibles-del-verdi-hitchcock-truffaut--72276955Eduard de Vicente i estic aquí per presentar-vos la propera sessió dels Dijous d'Imprescindibles dels Cinemes Verdi.

Aquests dies tenim en cartellera la comèdia d'intriga Asesinato en la tercera planta, del francès Rémy B. Sanson; una pel·lícula que ret un clar homenatge al cinema de Hitchcock en general i, molt especialment, a La finestra indiscreta.

Per lligar-ho amb aquest llançament, aquesta setmana recuperem Hitchcock/Truffaut, un documental fantàstic que ens ajudarà a entendre per què el director britànic feia pura màgia a la pantalla. La base d'aquest treball són les cèlebres entrevistes que el cineasta François Truffaut li va fer l'any 1962, on es revelaven les complexes tècniques i els trucs que Hitchcock feia servir per mantenir l'espectador en tensió constant. Totes aquelles converses es van plasmar en un llibre mític, El cinema segons Hitchcock, que des d'aquí us recomano de tot cor.

El documental inclou fragments d'aquelles trobades i testimonis de grans directors actuals com Martin Scorsese, David Fincher, Wes Anderson o Peter Bogdanovich, que expliquen com el "mag del suspens" va marcar les seves carreres. Truffaut, que aleshores ja era un director reconegut, va aconseguir canviar per sempre la percepció de Hitchcock, demostrant que darrere de l'entreteniment hi havia un autèntic geni del muntatge i del llenguatge cinematogràfic.

La podrem veure aquest dijous, 4 de juny, a les 20:15 h a la Sala D del Verdi Park. A més, el preu és súper assequible: només 4,90 € (i 3,90 € per als Amics del Verdi). Com de costum, la sessió inclourà presentació, col·loqui i, per acabar, una copeta de vi cortesia de VinsInfinits.cat.]]>https://api.spreaker.com/episode/72276955Mon, 01 Jun 2026 12:43:35 +0000Ràdio GràciaSoc l'Eduard de Vicente i estic aquí per presentar-vos la propera sessió dels Dijous d'Imprescindibles dels Cinemes Verdi. Aquests dies tenim en cartellera la comèdia d'intriga Asesinato en la tercera planta, del francès Rémy B. Sanson; una...Eduard de Vicente i estic aquí per presentar-vos la propera sessió dels Dijous d'Imprescindibles dels Cinemes Verdi.

Aquests dies tenim en cartellera la comèdia d'intriga Asesinato en la tercera planta, del francès Rémy B. Sanson; una pel·lícula que ret un clar homenatge al cinema de Hitchcock en general i, molt especialment, a La finestra indiscreta.

Per lligar-ho amb aquest llançament, aquesta setmana recuperem Hitchcock/Truffaut, un documental fantàstic que ens ajudarà a entendre per què el director britànic feia pura màgia a la pantalla. La base d'aquest treball són les cèlebres entrevistes que el cineasta François Truffaut li va fer l'any 1962, on es revelaven les complexes tècniques i els trucs que Hitchcock feia servir per mantenir l'espectador en tensió constant. Totes aquelles converses es van plasmar en un llibre mític, El cinema segons Hitchcock, que des d'aquí us recomano de tot cor.

El documental inclou fragments d'aquelles trobades i testimonis de grans directors actuals com Martin Scorsese, David Fincher, Wes Anderson o Peter Bogdanovich, que expliquen com el "mag del suspens" va marcar les seves carreres. Truffaut, que aleshores ja era un director reconegut, va aconseguir canviar per sempre la percepció de Hitchcock, demostrant que darrere de l'entreteniment hi havia un autèntic geni del muntatge i del llenguatge cinematogràfic.

La podrem veure aquest dijous, 4 de juny, a les 20:15 h a la Sala D del Verdi Park. A més, el preu és súper assequible: només 4,90 € (i 3,90 € per als Amics del Verdi). Com de costum, la sessió inclourà presentació, col·loqui i, per acabar, una copeta de vi cortesia de VinsInfinits.cat.]]>184falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/homenatge-a-la-maronna-fidi-stolpersteine-a-la-placa-del-poble-gitano--72271820En Ricard Valentí, president de l'Associació de Joves Gitanos de Gràcia, ens convida el pròxim dilluns 8 de juny, a les 12:30 h, a la plaça del Poble Gitano, a l'acte de col·locació d'una llamborda Stolpersteine (llamborda de la memòria).

L'homenatge recordarà Maronna Fidi, una dona gitana nascuda a Barcelona el 1918 que, després d'emigrar, va ser deportada a un camp de concentració a França, on va morir víctima del nazisme. Aquesta iniciativa de memòria històrica, molt estesa a països com Alemanya, Polònia i Àustria, arriba a la ciutat de la mà del Projecte Stolpersteine Barcelona.

L’acte de col·locació anirà a càrrec dels alumnes de l’INS Les Corts, que han estat treballant la biografia de la Maronna Fidi durant els darrers mesos.

Serà una trobada oberta a tota la ciutadania per acompanyar la comunitat en aquest emotiu acte de justícia i memòria.]]>https://api.spreaker.com/episode/72271820Mon, 01 Jun 2026 07:15:17 +0000Ràdio GràciaEn Ricard Valentí, president de l'Associació de Joves Gitanos de Gràcia, ens convida el pròxim dilluns 8 de juny, a les 12:30 h, a la plaça del Poble Gitano, a l'acte de col·locació d'una llamborda Stolpersteine (llamborda de la memòria). L'homenatge...En Ricard Valentí, president de l'Associació de Joves Gitanos de Gràcia, ens convida el pròxim dilluns 8 de juny, a les 12:30 h, a la plaça del Poble Gitano, a l'acte de col·locació d'una llamborda Stolpersteine (llamborda de la memòria).

L'homenatge recordarà Maronna Fidi, una dona gitana nascuda a Barcelona el 1918 que, després d'emigrar, va ser deportada a un camp de concentració a França, on va morir víctima del nazisme. Aquesta iniciativa de memòria històrica, molt estesa a països com Alemanya, Polònia i Àustria, arriba a la ciutat de la mà del Projecte Stolpersteine Barcelona.

L’acte de col·locació anirà a càrrec dels alumnes de l’INS Les Corts, que han estat treballant la biografia de la Maronna Fidi durant els darrers mesos.

Serà una trobada oberta a tota la ciutadania per acompanyar la comunitat en aquest emotiu acte de justícia i memòria.]]>121falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/ens-hem-perdut-de-patricia-martinez-del-hoyo--72270847Ens hem perdut, de Patrícia Martínez del Hoyo, publicada per La Campana.

La història arrenca amb una trucada inesperada: el Marc, un amic del grup, ha desaparegut. Pel que sembla, ha fugit a la recerca d'una misteriosa noia. Aquesta desaparició farà saltar pels aires la rutina dels seus amics d'adolescència, aquells amb qui havia compartit pis i vida, però amb qui, com passa sovint, s'havia anat distanciant amb els anys.

A partir d'aquí, la novel·la es converteix en una mena de road trip tan delirant com quotidià cap al Berguedà on hi trobarem una exparella del passat, una veïna immersa en una crisi postpart, una nòvia deu anys més jove, una cabra i tot un grup de personatges buscant algú que potser no vol ser trobat, o que potser es busquen a si mateixos.

Perquè si una cosa fa molt bé aquesta novel·la és retratar la sensació estranya d'adonar-te que ja ets adult, però no acabar-t'ho de creure del tot. Allò de pensar: Espera, quan ens hem fet grans? Quan ha passat, això? Els protagonistes sempre havien imaginat que algun dia es retrobarien quan fossin adults; el problema és que aquest dia ha arribat i gairebé ni se n'havien adonat. I crec que aquí rau gran part de l'encant del llibre. Patrícia Martínez del Hoyo parla d'amistat, amor, nostàlgia, renúncies i petites crisis vitals, però ho fa amb molt de sentit de l'humor i una mirada profundament humana.

En definitiva, Ens hem perdut és una història sobre estar una mica perduts, però també sobre el consol de descobrir que, de vegades, perdre's junts uneix.

Roser Herrera, La pila de llibres, Ràdio Gràcia.]]>https://api.spreaker.com/episode/72270847Mon, 01 Jun 2026 06:21:30 +0000Ràdio GràciaAvui us vull recomanar una novel·la catalana molt entretinguda, tendra i divertida: Ens hem perdut, de Patrícia Martínez del Hoyo, publicada per La Campana. La història arrenca amb una trucada inesperada: el Marc, un amic del grup, ha desaparegut....Ens hem perdut, de Patrícia Martínez del Hoyo, publicada per La Campana.

La història arrenca amb una trucada inesperada: el Marc, un amic del grup, ha desaparegut. Pel que sembla, ha fugit a la recerca d'una misteriosa noia. Aquesta desaparició farà saltar pels aires la rutina dels seus amics d'adolescència, aquells amb qui havia compartit pis i vida, però amb qui, com passa sovint, s'havia anat distanciant amb els anys.

A partir d'aquí, la novel·la es converteix en una mena de road trip tan delirant com quotidià cap al Berguedà on hi trobarem una exparella del passat, una veïna immersa en una crisi postpart, una nòvia deu anys més jove, una cabra i tot un grup de personatges buscant algú que potser no vol ser trobat, o que potser es busquen a si mateixos.

Perquè si una cosa fa molt bé aquesta novel·la és retratar la sensació estranya d'adonar-te que ja ets adult, però no acabar-t'ho de creure del tot. Allò de pensar: Espera, quan ens hem fet grans? Quan ha passat, això? Els protagonistes sempre havien imaginat que algun dia es retrobarien quan fossin adults; el problema és que aquest dia ha arribat i gairebé ni se n'havien adonat. I crec que aquí rau gran part de l'encant del llibre. Patrícia Martínez del Hoyo parla d'amistat, amor, nostàlgia, renúncies i petites crisis vitals, però ho fa amb molt de sentit de l'humor i una mirada profundament humana.

En definitiva, Ens hem perdut és una història sobre estar una mica perduts, però també sobre el consol de descobrir que, de vegades, perdre's junts uneix.

Roser Herrera, La pila de llibres, Ràdio Gràcia.]]>174falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/el-culte-a-la-bellesa-cccb--72270398Què és la bellesa? Qui decideix què és bell i què no ho és?

Al llarg de la història, els ideals estètics han canviat constantment, però la necessitat humana d'assolir-los sembla no tenir fi. Des de l'art clàssic fins als filtres digitals contemporanis, el cos ha estat observat, jutjat, modificat i convertit en símbol social, polític i econòmic.

El CCCB presenta El culte a la bellesa, una exposició que es podrà visitar del 21 de maig al 8 de novembre de 2026. La mostra proposa un recorregut fascinant i crític pels canons que han marcat diferents èpoques i cultures. El projecte, impulsat originalment per la Wellcome Collection de Londres, arriba ara a Barcelona amb una adaptació local a càrrec de Blanca Arias i Júlia Llull.

Un diàleg entre l'art, la ciència i la societatA través de més de 400 peces, l'exposició connecta art, història, ciència, moda, medicina i cultura visual per plantejar-nos una pregunta incòmoda: fins a quin punt la nostra mirada sobre el propi cos és realment lliure?

Des de l'antiguitat, la filosofia ha intentat definir la bellesa perfecta, l'art ha buscat capturar-la, la ciència ha desenvolupat tècniques per conservar-la i el mercat, avui més que mai, ens empeny a perseguir un ideal inassolible. El culte a la bellesa posa el focus en aquestes tensions. L'exposició analitza com la moral, la religió, la política o la medicina han condicionat la percepció de l'anatomia humana, demostrant que l'estètica ha estat sovint una eina de control social.
El recorregut inclou obres històriques i contemporànies de creadors i creadores com:

• William Hogarth
• Angélica Dass
• Laura Aguilar
• Colita
• Esther Ferrer
• Regina José Galindo

Aquests i molts altres noms qüestionen els límits entre identitat, cos i representació. Les instal·lacions, fotografies, documents i objectes dialoguen entre si per mostrar-nos que la bellesa mai no és neutra, sinó que està travessada pel gènere, l'edat, l'origen, la salut o la classe social.

En definitiva, la gran pregunta que batega al llarg de tota la mostra és: Podem imaginar una bellesa més diversa, lliure i menys normativa? ]]>https://api.spreaker.com/episode/72270398Mon, 01 Jun 2026 05:11:42 +0000Ràdio GràciaQuè és la bellesa? Qui decideix què és bell i què no ho és? Al llarg de la història, els ideals estètics han canviat constantment, però la necessitat humana d'assolir-los sembla no tenir fi. Des de l'art clàssic fins als filtres digitals...Què és la bellesa? Qui decideix què és bell i què no ho és?

Al llarg de la història, els ideals estètics han canviat constantment, però la necessitat humana d'assolir-los sembla no tenir fi. Des de l'art clàssic fins als filtres digitals contemporanis, el cos ha estat observat, jutjat, modificat i convertit en símbol social, polític i econòmic.

El CCCB presenta El culte a la bellesa, una exposició que es podrà visitar del 21 de maig al 8 de novembre de 2026. La mostra proposa un recorregut fascinant i crític pels canons que han marcat diferents èpoques i cultures. El projecte, impulsat originalment per la Wellcome Collection de Londres, arriba ara a Barcelona amb una adaptació local a càrrec de Blanca Arias i Júlia Llull.

Un diàleg entre l'art, la ciència i la societatA través de més de 400 peces, l'exposició connecta art, història, ciència, moda, medicina i cultura visual per plantejar-nos una pregunta incòmoda: fins a quin punt la nostra mirada sobre el propi cos és realment lliure?

Des de l'antiguitat, la filosofia ha intentat definir la bellesa perfecta, l'art ha buscat capturar-la, la ciència ha desenvolupat tècniques per conservar-la i el mercat, avui més que mai, ens empeny a perseguir un ideal inassolible. El culte a la bellesa posa el focus en aquestes tensions. L'exposició analitza com la moral, la religió, la política o la medicina han condicionat la percepció de l'anatomia humana, demostrant que l'estètica ha estat sovint una eina de control social.
El recorregut inclou obres històriques i contemporànies de creadors i creadores com:

• William Hogarth
• Angélica Dass
• Laura Aguilar
• Colita
• Esther Ferrer
• Regina José Galindo

Aquests i molts altres noms qüestionen els límits entre identitat, cos i representació. Les instal·lacions, fotografies, documents i objectes dialoguen entre si per mostrar-nos que la bellesa mai no és neutra, sinó que està travessada pel gènere, l'edat, l'origen, la salut o la classe social.

En definitiva, la gran pregunta que batega al llarg de tota la mostra és: Podem imaginar una bellesa més diversa, lliure i menys normativa? ]]>198falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/andrea-jimenez-debuta-a-la-sala-fabia-puigserver-del-teatre-lliure-amb-contra-antigona--72222919Teatre Lliure acull fins al pròxim 21 de juny l'espectacle Contra Antígona, una proposta dirigida per Andrea Jiménez que transforma un dels grans clàssics de la tragèdia grega en una experiència col·lectiva i profundament contemporània.

Partint del mite original de Sòfocles, Jiménez no busca destruir el personatge heroic, sinó qüestionar la fascinació pels relats individuals en una època actual marcada per la polarització, els discursos absoluts i la dificultat de dialogar.

Per a la directora, el conflicte original de l'obra és, sobretot, una conversa que fracassa; una tensió entre posicions oposades que acaba esclatant amb violència i mort. Davant d'aquesta premissa, el muntatge llança dues preguntes incòmodes a l'espectador: encara és possible conversar? Encara podem construir consensos?

La resposta de l'espectacle és radicalment teatral i requereix la implicació directa dels assistents. A cada funció, 14 persones del públic són convidades a convertir-se en el cor grec de la tragèdia. De fet, sense aquest cor ciutadà, l'obra no pot començar. Es tracta d'un gest que va molt més enllà de la simple participació escènica, ja que busca recordar que el teatre és un acte fràgil, viu i comunitari.

El muntatge, que compta amb una dramatúrgia creada conjuntament amb Victòria Szpunberg, està encapçalat per un repartiment que inclou Jan D. Casablanques, Clara de Ramon, Arantxa López Medina, Mònica Molins o Xavi Sáez, entre d'altres. L'escenografia de Judit Colomer presenta una enorme ruïna sobre l'escenari; una destrucció real, lluny de romanticismes, que evoca tant les guerres actuals com el desgast de les democràcies contemporànies.

Amb aquesta obra, Andrea Jiménez fa una declaració artística i debuta a la Sala Fabià Puigserver assumint el risc de portar el seu llenguatge experimental i participatiu a un gran escenari.

Contra Antígona es pot veure al Teatre Lliure fins al 21 de juny.]]>https://api.spreaker.com/episode/72222919Fri, 29 May 2026 09:58:12 +0000Ràdio GràciaEl Teatre Lliure acull fins al pròxim 21 de juny l'espectacle https://www.teatrelliure.com/es/contra-antigona, una proposta dirigida per Andrea Jiménez que transforma un dels grans clàssics de la tragèdia grega en una experiència col·lectiva i...Teatre Lliure acull fins al pròxim 21 de juny l'espectacle Contra Antígona, una proposta dirigida per Andrea Jiménez que transforma un dels grans clàssics de la tragèdia grega en una experiència col·lectiva i profundament contemporània.

Partint del mite original de Sòfocles, Jiménez no busca destruir el personatge heroic, sinó qüestionar la fascinació pels relats individuals en una època actual marcada per la polarització, els discursos absoluts i la dificultat de dialogar.

Per a la directora, el conflicte original de l'obra és, sobretot, una conversa que fracassa; una tensió entre posicions oposades que acaba esclatant amb violència i mort. Davant d'aquesta premissa, el muntatge llança dues preguntes incòmodes a l'espectador: encara és possible conversar? Encara podem construir consensos?

La resposta de l'espectacle és radicalment teatral i requereix la implicació directa dels assistents. A cada funció, 14 persones del públic són convidades a convertir-se en el cor grec de la tragèdia. De fet, sense aquest cor ciutadà, l'obra no pot començar. Es tracta d'un gest que va molt més enllà de la simple participació escènica, ja que busca recordar que el teatre és un acte fràgil, viu i comunitari.

El muntatge, que compta amb una dramatúrgia creada conjuntament amb Victòria Szpunberg, està encapçalat per un repartiment que inclou Jan D. Casablanques, Clara de Ramon, Arantxa López Medina, Mònica Molins o Xavi Sáez, entre d'altres. L'escenografia de Judit Colomer presenta una enorme ruïna sobre l'escenari; una destrucció real, lluny de romanticismes, que evoca tant les guerres actuals com el desgast de les democràcies contemporànies.

Amb aquesta obra, Andrea Jiménez fa una declaració artística i debuta a la Sala Fabià Puigserver assumint el risc de portar el seu llenguatge experimental i participatiu a un gran escenari.

Contra Antígona es pot veure al Teatre Lliure fins al 21 de juny.]]>194falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/rosa-d-alfonso-casas--72183703Rosa, és d'Alfonso Casas, està publicat per Random Comics, i és una d'aquelles novel·les que t'arriben ben endins.

A partir d'una certa edat, gairebé tots hem perdut algun ésser estimat. Jo, el meu marit; ara farà sis anys que va morir i llegint aquestes pàgines, he pensat molt en ell. Rosa neix de la mort de la mare de l'Alfonso Casas, després d'un càncer terminal de pàncrees, però tot i que podria semblar un llibre sobre la malaltia o la mort, jo diria que és, sobretot, un llibre sobre l'absència. Sobre què fem amb el buit que queda quan algú que estimem ja no hi és.

L'Alfonso no intenta evitar el dolor ni disfressar-lo, sinó tot el contrari. El protagonista, que és ell mateix, s'adona que l'única manera de continuar caminant és sentir tota aquella tristesa, travessar-la i donar-li un lloc; entendre que no es tracta d'oblidar, sinó d'aprendre a conviure amb el buit. Sempre trobaràs a faltar aquella persona, sí, però arriba un moment en què el record fa menys mal.

Hi ha una idea que m'ha emocionat especialment: la mort no és només un final, també pot ser una manera nova de recordar. Perquè un dels grans malentesos del dol és pensar que, si el superes o aprens a viure millor, estàs traint aquella persona, com si ja no t'importés. I no és així. Es tracta justament del contrari: de trobar una manera de continuar estimant-la sense que el record et trenqui cada dia.

Rosa és un llibre trist, sí, però també és tendre, lluminós i profundament humà i, al final, et deixa una lliçó preciosa: recordar també és una forma d'estimar.

Roser Herrera, Pila de llibres, Ràdio Gràcia.]]>https://api.spreaker.com/episode/72183703Wed, 27 May 2026 11:31:25 +0000Ràdio GràciaAvui us vull recomanar un llibre que, mentre el llegia, em feia venir ganes d'abraçar el seu autor. Es diu Rosa, és d'Alfonso Casas, està publicat per Random Comics, i és una d'aquelles novel·les que t'arriben ben endins. A partir d'una certa edat,...Rosa, és d'Alfonso Casas, està publicat per Random Comics, i és una d'aquelles novel·les que t'arriben ben endins.

A partir d'una certa edat, gairebé tots hem perdut algun ésser estimat. Jo, el meu marit; ara farà sis anys que va morir i llegint aquestes pàgines, he pensat molt en ell. Rosa neix de la mort de la mare de l'Alfonso Casas, després d'un càncer terminal de pàncrees, però tot i que podria semblar un llibre sobre la malaltia o la mort, jo diria que és, sobretot, un llibre sobre l'absència. Sobre què fem amb el buit que queda quan algú que estimem ja no hi és.

L'Alfonso no intenta evitar el dolor ni disfressar-lo, sinó tot el contrari. El protagonista, que és ell mateix, s'adona que l'única manera de continuar caminant és sentir tota aquella tristesa, travessar-la i donar-li un lloc; entendre que no es tracta d'oblidar, sinó d'aprendre a conviure amb el buit. Sempre trobaràs a faltar aquella persona, sí, però arriba un moment en què el record fa menys mal.

Hi ha una idea que m'ha emocionat especialment: la mort no és només un final, també pot ser una manera nova de recordar. Perquè un dels grans malentesos del dol és pensar que, si el superes o aprens a viure millor, estàs traint aquella persona, com si ja no t'importés. I no és així. Es tracta justament del contrari: de trobar una manera de continuar estimant-la sense que el record et trenqui cada dia.

Rosa és un llibre trist, sí, però també és tendre, lluminós i profundament humà i, al final, et deixa una lliçó preciosa: recordar també és una forma d'estimar.

Roser Herrera, Pila de llibres, Ràdio Gràcia.]]>175falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/dijous-d-imprescindibles-del-verdi-centaures-del-desert--72168117Centaures del desert (The Searchers, 1956), una de les grans obres mestres del western dirigida per John Ford i protagonitzada per John Wayne.


La pel·lícula segueix un veterà de guerra que torna a Texas i s’uneix a una expedició per trobar la seva neboda, segrestada pels comanxes. Amb els paisatges icònics de Monument Valley i una fotografia espectacular en Technicolor, el film s’ha convertit en un dels títols més influents de la història del cinema. Al costat de Wayne, el repartiment inclou noms destacats com Natalie Wood, Vera Miles, Jeffrey Hunter i Ward Bond.

Considerada una peça clau del cinema nord-americà, Centaures del desert continua fascinant per la seva força visual, la complexitat dels personatges i la mirada única de Ford sobre el mite de l’Oest.

La podrem veure dijous 28 a les 20.30 h, a la sala 1 dels Cinemes Verdi. Les entrades costen només 4,90 € i 3,90 € per als Amics del Verdi. I, com sempre, la projecció anirà acompanyada d’una presentació i col·loqui posterior amb el periodista Pere Vall.]]>https://api.spreaker.com/episode/72168117Tue, 26 May 2026 13:07:58 +0000Ràdio GràciaAquest dijous, els Dijous Imprescindibles dels Cinemes Verdi celebren el 70è aniversari de Centaures del desert (The Searchers, 1956), una de les grans obres mestres del western dirigida per John Ford i protagonitzada per John Wayne. La pel·lícula...Centaures del desert (The Searchers, 1956), una de les grans obres mestres del western dirigida per John Ford i protagonitzada per John Wayne.


La pel·lícula segueix un veterà de guerra que torna a Texas i s’uneix a una expedició per trobar la seva neboda, segrestada pels comanxes. Amb els paisatges icònics de Monument Valley i una fotografia espectacular en Technicolor, el film s’ha convertit en un dels títols més influents de la història del cinema. Al costat de Wayne, el repartiment inclou noms destacats com Natalie Wood, Vera Miles, Jeffrey Hunter i Ward Bond.

Considerada una peça clau del cinema nord-americà, Centaures del desert continua fascinant per la seva força visual, la complexitat dels personatges i la mirada única de Ford sobre el mite de l’Oest.

La podrem veure dijous 28 a les 20.30 h, a la sala 1 dels Cinemes Verdi. Les entrades costen només 4,90 € i 3,90 € per als Amics del Verdi. I, com sempre, la projecció anirà acompanyada d’una presentació i col·loqui posterior amb el periodista Pere Vall.]]>171falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/un-aladi-i-dues-llanties-de-jeanette-winterson--72109364Un Aladí i dues llànties, de l’escriptora anglesa Jeanette Winterson, en les seves dues edicions en català i castellà, publicades respectivament per Edicions del Periscopi, en traducció de Joana Castells Savall, i per Lumen, en traducció de Laura Martín de Dios.

Es tracta d'una obra que parteix de Les mil i una nits per establir un diàleg amb la narrativa occidental i, en concret, amb aquesta tradició en què la figura de l’heroi que emprèn una missió ha funcionat durant segles com a estructura fonamental del relat.

A partir d’aquest punt de partida, Winterson reflexiona sobre la manera com les històries que ens expliquem configuren la nostra experiència del món i de nosaltres mateixos, alhora que planteja la possibilitat de transformar aquestes narratives que sovint donem per fixes, per tal de pensar fins a quin punt podem reescriure el relat de la pròpia vida. Un plantejament que es veu travessat per una defensa constant del poder de la imaginació, a la qual dedica afirmacions tan precises com la idea que és l’únic mitjà que tenim per veure més enllà de l’urgència del present, que sempre tendeix a tornar a explicar la història i que, en última instància, és també el motor del canvi.

En aquesta línia, la novel·la s’inscriu en el mateix univers temàtic d’una de les obres més conegudes de l’autora, Per què ser feliç quan podria ser normal?, un llibre de memòries en què Winterson relata la seva infància i joventut marcades per l’adopció en una família profundament religiosa i per la relació amb una mare adoptiva estricta, experiència que, lluny de conduir-la a la resignació, es converteix en matèria literària i en eina de supervivència a través de la lectura i l’escriptura.

D’aquesta manera, l’obra articula una mateixa idea que travessa tant l’experiència individual com la dimensió col·lectiva, segons la qual l’amor per la literatura, la capacitat de treballar interiorment el propi passat i la possibilitat d’imaginar altres relats possibles esdevenen formes de transformació que fan de la ficció no només un espai estètic, sinó també una eina per pensar i modificar la realitat.]]>https://api.spreaker.com/episode/72109364Fri, 22 May 2026 06:12:58 +0000Ràdio GràciaAvui us portem https://periscopi.cat/un-aladi-i-dues-llanties, de l’escriptora anglesa Jeanette Winterson, en les seves dues edicions en català i castellà, publicades respectivament per Edicions del Periscopi, en traducció de Joana Castells Savall, i...Un Aladí i dues llànties, de l’escriptora anglesa Jeanette Winterson, en les seves dues edicions en català i castellà, publicades respectivament per Edicions del Periscopi, en traducció de Joana Castells Savall, i per Lumen, en traducció de Laura Martín de Dios.

Es tracta d'una obra que parteix de Les mil i una nits per establir un diàleg amb la narrativa occidental i, en concret, amb aquesta tradició en què la figura de l’heroi que emprèn una missió ha funcionat durant segles com a estructura fonamental del relat.

A partir d’aquest punt de partida, Winterson reflexiona sobre la manera com les històries que ens expliquem configuren la nostra experiència del món i de nosaltres mateixos, alhora que planteja la possibilitat de transformar aquestes narratives que sovint donem per fixes, per tal de pensar fins a quin punt podem reescriure el relat de la pròpia vida. Un plantejament que es veu travessat per una defensa constant del poder de la imaginació, a la qual dedica afirmacions tan precises com la idea que és l’únic mitjà que tenim per veure més enllà de l’urgència del present, que sempre tendeix a tornar a explicar la història i que, en última instància, és també el motor del canvi.

En aquesta línia, la novel·la s’inscriu en el mateix univers temàtic d’una de les obres més conegudes de l’autora, Per què ser feliç quan podria ser normal?, un llibre de memòries en què Winterson relata la seva infància i joventut marcades per l’adopció en una família profundament religiosa i per la relació amb una mare adoptiva estricta, experiència que, lluny de conduir-la a la resignació, es converteix en matèria literària i en eina de supervivència a través de la lectura i l’escriptura.

D’aquesta manera, l’obra articula una mateixa idea que travessa tant l’experiència individual com la dimensió col·lectiva, segons la qual l’amor per la literatura, la capacitat de treballar interiorment el propi passat i la possibilitat d’imaginar altres relats possibles esdevenen formes de transformació que fan de la ficció no només un espai estètic, sinó també una eina per pensar i modificar la realitat.]]>171falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/denassus-un-petit-gran-tresor--72064370
Al Poble-sec, hi ha un carrer de vianants que amaga petits tresors: el carrer Blai. I entre tots ells, un gran descobriment: Denassus.

Petit, apretadet, però amb molt de joc. D’aquells llocs amb una terrasseta que et fa pensar: “M’hi quedo.” Entres… i pam, ja t’han enganxat.

Somriures, bon rotllo i una acollida que et fa sentir com si tornessis a casa. Aquí treballen amb producte del bo, del bo de veritat. I s’hi menja de nassos, però de nassos, nassos.

Parlem amb en Jordi, que ens explica l’origen del nom:
“De nassos” és una expressió molt típica catalana. Quan alguna cosa surt molt bé, diem que ha sortit de nassos, i per això vam voler crear aquest nom. A més, al principi els propietaris eren dos sommeliers… així que tot quadrava.

I el plat estrella?
“Tenim un clàssic: la croqueta de pato pekin. És un dels únics plats que s’han mantingut des del principi, juntament amb el calamar a la motxeta i la botifarra. Ja fa set anys que els tenim a carta.”

Un lloc amb ànima, bon menjar i d’aquells que, quan marxes, ja tens ganes de tornar. ]]>https://api.spreaker.com/episode/72064370Tue, 19 May 2026 04:38:16 +0000Ràdio GràciaPròxima parada de les píndoles de lacarinyetacuina: Restaurant Denassus. Al Poble-sec, hi ha un carrer de vianants que amaga petits tresors: el carrer Blai. I entre tots ells, un gran descobriment: Denassus. Petit, apretadet, però amb molt de...
Al Poble-sec, hi ha un carrer de vianants que amaga petits tresors: el carrer Blai. I entre tots ells, un gran descobriment: Denassus.

Petit, apretadet, però amb molt de joc. D’aquells llocs amb una terrasseta que et fa pensar: “M’hi quedo.” Entres… i pam, ja t’han enganxat.

Somriures, bon rotllo i una acollida que et fa sentir com si tornessis a casa. Aquí treballen amb producte del bo, del bo de veritat. I s’hi menja de nassos, però de nassos, nassos.

Parlem amb en Jordi, que ens explica l’origen del nom:
“De nassos” és una expressió molt típica catalana. Quan alguna cosa surt molt bé, diem que ha sortit de nassos, i per això vam voler crear aquest nom. A més, al principi els propietaris eren dos sommeliers… així que tot quadrava.

I el plat estrella?
“Tenim un clàssic: la croqueta de pato pekin. És un dels únics plats que s’han mantingut des del principi, juntament amb el calamar a la motxeta i la botifarra. Ja fa set anys que els tenim a carta.”

Un lloc amb ànima, bon menjar i d’aquells que, quan marxes, ja tens ganes de tornar. ]]>257falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/clinica-del-remei-descansar-amb-calor--72041425Dra. Anna Sansalvador, de la Unitat del Son de la Clínica del Remei i ara que s’apropa l’estiu i ja comencem a notar l’augment de les temperatures, volem aprofitar per parlar de com aquest canvi i la calor poden afectar el nostre descans.

Per què dormim pitjor quan fa calor i què podem fer per descansar millor?

Sabem que el nostre cos necessita baixar lleugerament la temperatura per poder iniciar i mantenir el son. Aproximadament una o dues hores abans d’adormir-nos, el cos comença a perdre calor de manera natural. La temperatura corporal central disminueix entre mig i un grau durant la nit, i també baixa lleugerament la temperatura cerebral. Aquest descens ajuda el cervell a entrar en un estat de descans i facilita, a més, la producció de melatonina, l’hormona que regula el son.

Quan fa massa calor, però, el cos no pot eliminar prou temperatura i el cervell es manté més actiu. Això fa que tinguem més dificultats per conciliar el son, que ens despertem més sovint, que suem durant la nit i que el descans sigui menys profund i reparador.

Què podem fer per dormir millor a l’estiu?

En primer lloc, és important mantenir l’habitació fresca durant el dia: abaixar les persianes, ventilar a primera hora del matí i al vespre, i evitar fonts de calor innecessàries. També és recomanable utilitzar roba de llit lleugera i dormir amb pijames de cotó, lli o altres teixits transpirables.

Una altra mesura útil és fer una dutxa tèbia abans d’anar a dormir, ja que ajuda el cos a refrescar-se gradualment i a alliberar calor.

També cal evitar sopars molt abundants o el consum d’alcohol, perquè poden augmentar la sensació de calor corporal i dificultar el descans.

Una pregunta molt freqüent és si és bo dormir amb l’aire condicionat encès tota la nit.
La resposta és que depèn. Sabem que el cos descansa millor en ambients relativament frescos, i es recomana una temperatura ideal d’entre 19 i 20 graus per dormir. L’aire condicionat pot ser molt útil quan la temperatura ambiental és elevada, però convé evitar posar-lo massa fred o que l’aire ens toqui directament, ja que això pot provocar molèsties com sequedat, irritació de gola, tensió muscular o fins i tot refredats.

L’ideal és mantenir-lo al voltant dels 24 graus, de manera que ajudi a reduir la calor sense generar altres incomoditats.

Finalment, és important recordar que la hidratació és fonamental. L’aigua ajuda el cos a regular la temperatura, i quan estem deshidratats, l’organisme té més dificultats per refrescar-se. Això pot fer que el cervell es mantingui més actiu i en alerta, provocant més despertars nocturns, sensació de calor, mal de cap i un descans menys profund.

Ara bé, és millor hidratar-se sobretot durant el dia i evitar beure massa líquid just abans d’anar a dormir, per no interrompre el son.

En resum, dormir bé a l’estiu pot ser més difícil, però amb petits canvis en els nostres hàbits podem aconseguir un descans molt millor.]]>https://api.spreaker.com/episode/72041425Sun, 17 May 2026 14:53:08 +0000Ràdio GràciaHola, soc la Dra. Anna Sansalvador, de la Unitat del Son de la Clínica del Remei i ara que s’apropa l’estiu i ja comencem a notar l’augment de les temperatures, volem aprofitar per parlar de com aquest canvi i la calor poden afectar el nostre descans....Dra. Anna Sansalvador, de la Unitat del Son de la Clínica del Remei i ara que s’apropa l’estiu i ja comencem a notar l’augment de les temperatures, volem aprofitar per parlar de com aquest canvi i la calor poden afectar el nostre descans.

Per què dormim pitjor quan fa calor i què podem fer per descansar millor?

Sabem que el nostre cos necessita baixar lleugerament la temperatura per poder iniciar i mantenir el son. Aproximadament una o dues hores abans d’adormir-nos, el cos comença a perdre calor de manera natural. La temperatura corporal central disminueix entre mig i un grau durant la nit, i també baixa lleugerament la temperatura cerebral. Aquest descens ajuda el cervell a entrar en un estat de descans i facilita, a més, la producció de melatonina, l’hormona que regula el son.

Quan fa massa calor, però, el cos no pot eliminar prou temperatura i el cervell es manté més actiu. Això fa que tinguem més dificultats per conciliar el son, que ens despertem més sovint, que suem durant la nit i que el descans sigui menys profund i reparador.

Què podem fer per dormir millor a l’estiu?

En primer lloc, és important mantenir l’habitació fresca durant el dia: abaixar les persianes, ventilar a primera hora del matí i al vespre, i evitar fonts de calor innecessàries. També és recomanable utilitzar roba de llit lleugera i dormir amb pijames de cotó, lli o altres teixits transpirables.

Una altra mesura útil és fer una dutxa tèbia abans d’anar a dormir, ja que ajuda el cos a refrescar-se gradualment i a alliberar calor.

També cal evitar sopars molt abundants o el consum d’alcohol, perquè poden augmentar la sensació de calor corporal i dificultar el descans.

Una pregunta molt freqüent és si és bo dormir amb l’aire condicionat encès tota la nit.
La resposta és que depèn. Sabem que el cos descansa millor en ambients relativament frescos, i es recomana una temperatura ideal d’entre 19 i 20 graus per dormir. L’aire condicionat pot ser molt útil quan la temperatura ambiental és elevada, però convé evitar posar-lo massa fred o que l’aire ens toqui directament, ja que això pot provocar molèsties com sequedat, irritació de gola, tensió muscular o fins i tot refredats.

L’ideal és mantenir-lo al voltant dels 24 graus, de manera que ajudi a reduir la calor sense generar altres incomoditats.

Finalment, és important recordar que la hidratació és fonamental. L’aigua ajuda el cos a regular la temperatura, i quan estem deshidratats, l’organisme té més dificultats per refrescar-se. Això pot fer que el cervell es mantingui més actiu i en alerta, provocant més despertars nocturns, sensació de calor, mal de cap i un descans menys profund.

Ara bé, és millor hidratar-se sobretot durant el dia i evitar beure massa líquid just abans d’anar a dormir, per no interrompre el son.

En resum, dormir bé a l’estiu pot ser més difícil, però amb petits canvis en els nostres hàbits podem aconseguir un descans molt millor.]]>247falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/dijous-d-imprescindibles-del-verdi-yojimbo--72030159Yojimbo (1961), dirigida per Akira Kurosawa, una de les grans obres del cinema japonès i tot un clàssic del cinema d’acció i samurais.

El film segueix l’arribada d’un samurai solitari a un poble dominat per dues bandes rivals. Amb astúcia i sentit de l’humor, decidirà jugar a dues bandes per provocar la seva pròpia destrucció. Protagonitzada per Toshiro Mifune en un dels papers més icònics de la seva carrera, la pel·lícula combina acció, ironia i una posada en escena magistral que va influir profundament el western europeu i el cinema modern.

La pel·lícula va tenir molt d’èxit: Mifune va guanyar el premi al millor actor a Venècia i el film va ser nominat a l’Oscar al millor vestuari. També va inspirar nombrosos remakes no oficials, com Per un pugno di dollari, Django i Last Man Standing.

La podrem veure dijous 21 a les 20.30 h, a la sala C del Cinemes Verdi Park. Les entrades costen només 4,90 € i 3,90 € per als Amics del Verdi. I, com sempre, la projecció anirà acompanyada d’una presentació, col·loqui i una copa de vi gentilesa de vinsinfinits.cat. ]]>https://api.spreaker.com/episode/72030159Sat, 16 May 2026 09:56:06 +0000Ràdio GràciaAquest dijous, nova sessió dels Dijous Imprescindibles als Cinemes Verdi, amb Yojimbo (1961), dirigida per Akira Kurosawa, una de les grans obres del cinema japonès i tot un clàssic del cinema d’acció i samurais. El film segueix l’arribada d’un...Yojimbo (1961), dirigida per Akira Kurosawa, una de les grans obres del cinema japonès i tot un clàssic del cinema d’acció i samurais.

El film segueix l’arribada d’un samurai solitari a un poble dominat per dues bandes rivals. Amb astúcia i sentit de l’humor, decidirà jugar a dues bandes per provocar la seva pròpia destrucció. Protagonitzada per Toshiro Mifune en un dels papers més icònics de la seva carrera, la pel·lícula combina acció, ironia i una posada en escena magistral que va influir profundament el western europeu i el cinema modern.

La pel·lícula va tenir molt d’èxit: Mifune va guanyar el premi al millor actor a Venècia i el film va ser nominat a l’Oscar al millor vestuari. També va inspirar nombrosos remakes no oficials, com Per un pugno di dollari, Django i Last Man Standing.

La podrem veure dijous 21 a les 20.30 h, a la sala C del Cinemes Verdi Park. Les entrades costen només 4,90 € i 3,90 € per als Amics del Verdi. I, com sempre, la projecció anirà acompanyada d’una presentació, col·loqui i una copa de vi gentilesa de vinsinfinits.cat. ]]>168falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/escola-vedruna-jocs-2--72008075https://api.spreaker.com/episode/72008075Fri, 15 May 2026 09:28:49 +0000Ràdio Gràcia388falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/escola-vedruna-la-nostra-escola--72008072https://api.spreaker.com/episode/72008072Fri, 15 May 2026 09:20:02 +0000Ràdio Gràcia292falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/escola-vedruna-esports-2--72008069https://api.spreaker.com/episode/72008069Fri, 15 May 2026 09:16:33 +0000Ràdio Gràcia392falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/escola-vedruna-festivitats-2--72008059https://api.spreaker.com/episode/72008059Fri, 15 May 2026 09:12:12 +0000Ràdio Gràcia277falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/vedruna-gracia-mites-i-llegendes--72008050https://api.spreaker.com/episode/72008050Fri, 15 May 2026 09:01:49 +0000Ràdio Gràcia225falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/vedruna-gracia-covid-19--72008000https://api.spreaker.com/episode/72008000Fri, 15 May 2026 08:35:39 +0000Ràdio Gràcia266falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/vedruna-gracia-electricitat--72007997https://api.spreaker.com/episode/72007997Fri, 15 May 2026 07:59:55 +0000Ràdio Gràcia390falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/vedruna-gracia-jocs--72007996https://api.spreaker.com/episode/72007996Fri, 15 May 2026 07:58:32 +0000Ràdio Gràcia450falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/vedruna-gracia-esports--72007995https://api.spreaker.com/episode/72007995Thu, 14 May 2026 17:04:55 +0000Ràdio Gràcia276falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/vedruna-gracia-festivitats-1--72007994https://api.spreaker.com/episode/72007994Thu, 14 May 2026 17:04:41 +0000Ràdio Gràcia381falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/teatro-en-movimiento-callejerx-a-la-festa-verda-2026--72000551Teatro en Movimiento Callejerx som un col·lectiu multidisciplinari que treballa les arts de carrer des de les arts escèniques i les arts visuals.

Creem peces pensades per a l’espai públic i també desenvolupem processos de formació i assessorament artístic. Som una companyia formada per dones, creada l’any 2017 a Xile i establerta a Catalunya des del 2020.

Des d’aquí impulsem projectes arreu del territori català i en altres espais i contextos, participant en festivals, museus i iniciatives vinculades tant a les arts escèniques com a les arts comunitàries. La nostra mirada artística es construeix des de la perspectiva dels ecofeminismes.

En aquesta ocasió us presentem Siluetas de agua, un espectacle itinerant que parla de la mercantilització de l’aigua, però també del seu vessant més simbòlic i místic, de la seva bellesa i de la seva força vital.

És una proposta oberta a tots els públics, especialment pensada per gaudir en família: hi són benvingudes tant les persones adultes com les infàncies.

Festa Verda 2026 
 Siluetas de agua a càrrec de Teatro en Movimiento Callejerx
Dissabte 16 de maig, a les 13.30 h
Parc de la Creueta del Coll, Barcelona]]>https://api.spreaker.com/episode/72000551Thu, 14 May 2026 05:02:33 +0000Ràdio Gràciahttps://www.instagram.com/teatroenmovimientocallejerx/ som un col·lectiu multidisciplinari que treballa les arts de carrer des de les arts escèniques i les arts visuals. Creem peces pensades per a l’espai públic i també desenvolupem processos de...Teatro en Movimiento Callejerx som un col·lectiu multidisciplinari que treballa les arts de carrer des de les arts escèniques i les arts visuals.

Creem peces pensades per a l’espai públic i també desenvolupem processos de formació i assessorament artístic. Som una companyia formada per dones, creada l’any 2017 a Xile i establerta a Catalunya des del 2020.

Des d’aquí impulsem projectes arreu del territori català i en altres espais i contextos, participant en festivals, museus i iniciatives vinculades tant a les arts escèniques com a les arts comunitàries. La nostra mirada artística es construeix des de la perspectiva dels ecofeminismes.

En aquesta ocasió us presentem Siluetas de agua, un espectacle itinerant que parla de la mercantilització de l’aigua, però també del seu vessant més simbòlic i místic, de la seva bellesa i de la seva força vital.

És una proposta oberta a tots els públics, especialment pensada per gaudir en família: hi són benvingudes tant les persones adultes com les infàncies.

Festa Verda 2026 
 Siluetas de agua a càrrec de Teatro en Movimiento Callejerx
Dissabte 16 de maig, a les 13.30 h
Parc de la Creueta del Coll, Barcelona]]>186falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/hambre-de-knut-hamsun--71989008Hambre, Fam, de Knut Hamsun, un clàssic indiscutible de la literatura.
Aprofitem que l’editorial Nòrdica n’ha publicat una edició preciosa amb una nova traducció al castellà de Kirsti Baggethun i AAsunción Lorenzo i amb un fantàstic pròleg de Kiko Amat, on es diu que Hamsun es va inventar una manera d’escriure que es consolidaria unes dècades més endavant.
L’última traducció al català la va fer Empúries l’any 2008, però ara aquest llibre està descatalogat.
La trama de Hambre no pot ser més senzilla. Un jove que viu a Oslo cap al 1890, que es dedica al periodisme i que vol ser escriptor, veu com els ingressos que rep per les seves peces són tan minsos que es veu abocat a la misèria més absoluta i, en definitiva, a la fam i la misèria.
Aquesta precarietat brutal no afectarà la seva vocació ni els seus valors, on l’orgull i la dignitat s’alçaran amb una força sorprenent, duent-lo, per exemple, a donar almoina a altres persones necessitades quan el protagonista d’aquesta història, que no té nom, cobra alguna feina.
La novel·la té una fluïdesa i una frescor que semblen impossibles per a una obra escrita fa 150 anys. Precisament aquesta modernitat de l’estil, la temàtica i la perspectiva l’han convertit en un clàssic incontestable.
Hi ha molts recursos nous i trencadors en aquest llibre: des del tractament del temps narratiu, que va saltant del present al passat de forma constant, fins a la forta dimensió psicològica del narrador en primera persona. També hi trobem una mirada interior marcada per un cert patetisme, un humor autoirònic que sovint s’enfonsa en la pròpia precarietat, i una nuesa i austeritat en la descripció de les accions que van fer que grans figures del realisme brut com John Fante o Charles Bukowski el citessin com a referent.
Hambre, de Knut Hamsun, és la recomanació d’aquesta setmana a Pila de Llibres.
Dioni Porta, Llibreria Obaga.]]>https://api.spreaker.com/episode/71989008Wed, 13 May 2026 12:18:11 +0000Ràdio GràciaAvui us portem Hambre, Fam, de Knut Hamsun, un clàssic indiscutible de la literatura. Aprofitem que l’editorial Nòrdica n’ha publicat una edició preciosa amb una nova traducció al castellà de...Hambre, Fam, de Knut Hamsun, un clàssic indiscutible de la literatura.
Aprofitem que l’editorial Nòrdica n’ha publicat una edició preciosa amb una nova traducció al castellà de Kirsti Baggethun i AAsunción Lorenzo i amb un fantàstic pròleg de Kiko Amat, on es diu que Hamsun es va inventar una manera d’escriure que es consolidaria unes dècades més endavant.
L’última traducció al català la va fer Empúries l’any 2008, però ara aquest llibre està descatalogat.
La trama de Hambre no pot ser més senzilla. Un jove que viu a Oslo cap al 1890, que es dedica al periodisme i que vol ser escriptor, veu com els ingressos que rep per les seves peces són tan minsos que es veu abocat a la misèria més absoluta i, en definitiva, a la fam i la misèria.
Aquesta precarietat brutal no afectarà la seva vocació ni els seus valors, on l’orgull i la dignitat s’alçaran amb una força sorprenent, duent-lo, per exemple, a donar almoina a altres persones necessitades quan el protagonista d’aquesta història, que no té nom, cobra alguna feina.
La novel·la té una fluïdesa i una frescor que semblen impossibles per a una obra escrita fa 150 anys. Precisament aquesta modernitat de l’estil, la temàtica i la perspectiva l’han convertit en un clàssic incontestable.
Hi ha molts recursos nous i trencadors en aquest llibre: des del tractament del temps narratiu, que va saltant del present al passat de forma constant, fins a la forta dimensió psicològica del narrador en primera persona. També hi trobem una mirada interior marcada per un cert patetisme, un humor autoirònic que sovint s’enfonsa en la pròpia precarietat, i una nuesa i austeritat en la descripció de les accions que van fer que grans figures del realisme brut com John Fante o Charles Bukowski el citessin com a referent.
Hambre, de Knut Hamsun, és la recomanació d’aquesta setmana a Pila de Llibres.
Dioni Porta, Llibreria Obaga.]]>184falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/establiments-solidaris-amb-gracia-participa--71988048Gràcia participa va engegar la campanya d’Establiments solidaris amb l’entrega del distintiu al Mercat de l’Abaceria, que ha estat al costat de l’associació.
El mercat fa donacions setmanals, disposa d’una parada on es poden aportar productes per al Rebost Solidari i també d’una parada de llibres solidaris.

Montserrat Higueras, presidenta de Gràcia participa, explica: “El que demanem és que comerços, restaurants i bars de Gràcia s’adhereixin a Gràcia participa i, amb la seva col·laboració econòmica, ajudin que una veïna pugui proveir-se tant d’aliments com de formació des dels nostres espais”.

“També té una part de sensibilització, perquè quan passegem per Gràcia veiem molta activitat d’oci, però el que volem és fer visible que hi ha veïns i veïnes que no hi poden participar”, afegeix un voluntari de l’associació.




]]>https://api.spreaker.com/episode/71988048Wed, 13 May 2026 10:17:05 +0000Ràdio GràciaEl divendres 8 de maig, Gràcia participa va engegar la campanya d’Establiments solidaris amb l’entrega del distintiu al Mercat de l’Abaceria, que ha estat al costat de l’associació. El mercat fa donacions setmanals, disposa d’una parada on es poden...Gràcia participa va engegar la campanya d’Establiments solidaris amb l’entrega del distintiu al Mercat de l’Abaceria, que ha estat al costat de l’associació.
El mercat fa donacions setmanals, disposa d’una parada on es poden aportar productes per al Rebost Solidari i també d’una parada de llibres solidaris.

Montserrat Higueras, presidenta de Gràcia participa, explica: “El que demanem és que comerços, restaurants i bars de Gràcia s’adhereixin a Gràcia participa i, amb la seva col·laboració econòmica, ajudin que una veïna pugui proveir-se tant d’aliments com de formació des dels nostres espais”.

“També té una part de sensibilització, perquè quan passegem per Gràcia veiem molta activitat d’oci, però el que volem és fer visible que hi ha veïns i veïnes que no hi poden participar”, afegeix un voluntari de l’associació.




]]>143falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/la-festa-verda-el-coll--71980801La Primavera Verda torna aquest maig al Centre Cívic El Coll (La Bruguera), amb una proposta que posa al centre la comunitat, la sostenibilitat i la cura. Del 4 al 31 de maig, sota el lema “El refugi som nosaltres”, el barri s’omple d’activitats que conviden a reconnectar amb l’entorn, amb els altres i amb nosaltres mateixos.

La programació combina ecologia, cultura i participació amb exposicions, tallers, activitats familiars i accions col·lectives. Entre els plats forts hi ha l’exposició Transformar la ferida, recuperar la matèria de l’artista Florencia Seed, una experiència sensorial al voltant dels biomaterials, així com el taller pràctic del 28 de maig per descobrir-ne el procés de creació.

També hi torna el projecte d’intercanvi de roba Renova la teva roba, una iniciativa per fomentar un consum més conscient i sostenible. A més, hi haurà activitats a l’aire lliure com clubs de lectura, rutes pels entorns naturals del barri i una jornada de neteja forestal al Parc de la Creueta del Coll.

El moment central arribarà amb la Festa Verda del 16 de maig, una jornada oberta i participativa amb més de vint entitats del barri, tallers ambientals, espectacles familiars i propostes artístiques per celebrar que el canvi també es construeix des de la proximitat i l’alegria.

La Primavera Verda és molt més que un cicle d’activitats: és una invitació a repensar com vivim i a fer del barri un espai més habitable, conscient i connectat.






]]>https://api.spreaker.com/episode/71980801Tue, 12 May 2026 19:57:08 +0000Ràdio GràciaLa Primavera Verda torna aquest maig al Centre Cívic El Coll (https://ajuntament.barcelona.cat/ccivics/elcoll), amb una proposta que posa al centre la comunitat, la sostenibilitat i la cura. Del 4 al 31 de maig, sota el lema “El refugi som nosaltres”,...La Primavera Verda torna aquest maig al Centre Cívic El Coll (La Bruguera), amb una proposta que posa al centre la comunitat, la sostenibilitat i la cura. Del 4 al 31 de maig, sota el lema “El refugi som nosaltres”, el barri s’omple d’activitats que conviden a reconnectar amb l’entorn, amb els altres i amb nosaltres mateixos.

La programació combina ecologia, cultura i participació amb exposicions, tallers, activitats familiars i accions col·lectives. Entre els plats forts hi ha l’exposició Transformar la ferida, recuperar la matèria de l’artista Florencia Seed, una experiència sensorial al voltant dels biomaterials, així com el taller pràctic del 28 de maig per descobrir-ne el procés de creació.

També hi torna el projecte d’intercanvi de roba Renova la teva roba, una iniciativa per fomentar un consum més conscient i sostenible. A més, hi haurà activitats a l’aire lliure com clubs de lectura, rutes pels entorns naturals del barri i una jornada de neteja forestal al Parc de la Creueta del Coll.

El moment central arribarà amb la Festa Verda del 16 de maig, una jornada oberta i participativa amb més de vint entitats del barri, tallers ambientals, espectacles familiars i propostes artístiques per celebrar que el canvi també es construeix des de la proximitat i l’alegria.

La Primavera Verda és molt més que un cicle d’activitats: és una invitació a repensar com vivim i a fer del barri un espai més habitable, conscient i connectat.






]]>517falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/petit-bar-anxoves-i-anima-de-barri--71972414Un espai petit, sí, però ple d’encant.
Només travessar la porta, t’endinses en aquella atmosfera autèntica del bar de tota la vida, on el vermut és el rei… i les tapes, les seves millors aliades. Sardines fumades, seitons, gambes, tàrtar de tonyina, braves i molt més. Però si hi ha una cosa imprescindible —la veritable especialitat de la casa— són les seves anxoves del Cantàbric: mimades, netejades al moment i, pam!, directes al paladar. Una explosió de sabor i textura. Mare meva, quin espectacle.
L’ambient és de barri, de parròquia fidel, d’aquells clients que sempre tornen. Però aquí sempre hi ha lloc per als nouvinguts: tothom hi és benvingut.
Tot gira al voltant d’una barra viva i bulliciosa, on en Kancis i companyia us atendran amb un gran somriure i aquell tracte proper que et fa sentir com a casa. I les parets també expliquen històries: estan plenes de creacions del mateix Kancis, propietari del local i reconegut artista plàstic.
Acosteu-vos fins a la Barceloneta… i deixeu-vos seduir, ni que sigui per una estona.]]>https://api.spreaker.com/episode/71972414Tue, 12 May 2026 09:17:08 +0000Ràdio GràciaPròxima parada a les píndoles de #lacarinyeta cuina: Petit Bar (Carrer del Judici, 7). Un espai petit, sí, però ple d’encant. Només travessar la porta, t’endinses en aquella atmosfera autèntica del bar de tota la vida, on el vermut és el rei… i les...Un espai petit, sí, però ple d’encant.
Només travessar la porta, t’endinses en aquella atmosfera autèntica del bar de tota la vida, on el vermut és el rei… i les tapes, les seves millors aliades. Sardines fumades, seitons, gambes, tàrtar de tonyina, braves i molt més. Però si hi ha una cosa imprescindible —la veritable especialitat de la casa— són les seves anxoves del Cantàbric: mimades, netejades al moment i, pam!, directes al paladar. Una explosió de sabor i textura. Mare meva, quin espectacle.
L’ambient és de barri, de parròquia fidel, d’aquells clients que sempre tornen. Però aquí sempre hi ha lloc per als nouvinguts: tothom hi és benvingut.
Tot gira al voltant d’una barra viva i bulliciosa, on en Kancis i companyia us atendran amb un gran somriure i aquell tracte proper que et fa sentir com a casa. I les parets també expliquen històries: estan plenes de creacions del mateix Kancis, propietari del local i reconegut artista plàstic.
Acosteu-vos fins a la Barceloneta… i deixeu-vos seduir, ni que sigui per una estona.]]>207falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/clinica-del-remei-injeccions-intravitries--71953252Es tracta d’un procediment que permet injectar la medicació directament dins la cavitat ocular. S’utilitza principalment per tractar dues lesions retinianes. La primera són les membranes neovasculars subretinianes, que consisteixen en vasos anòmals que creixen i s’estenen per sota de la retina. La segona és l’edema macular, que consisteix en l’acumulació de líquid a la part central de la retina.
Les membranes neovasculars subretinianes apareixen en pacients que pateixen degeneració macular associada a l’edat, també coneguda com a DMAE, o bé en aquells pacients amb una miopia molt elevada, també anomenada miopia magna.
L’edema macular, en canvi, apareix en pacients que presenten retinopatia diabètica, o que han patit una oclusió venosa retiniana, o bé en aquells que presenten una inflamació ocular, també coneguda com a uveïtis.

Disposem de dos grups de fàrmacs per realitzar les injeccions intravítries. El primer grup, i el més àmpliament utilitzat, són els inhibidors del factor de creixement endotelial vascular, també coneguts com a anti-VEGF. El segon grup de fàrmacs són els corticoides.

La injecció intravítria es realitza en una sala de la clínica habilitada per a aquest tipus de procediment, amb personal qualificat. Primer es procedeix a la desinfecció de la zona ocular amb povidona iodada (Betadine) i, posteriorment, es realitza la injecció a la zona inferior i externa de la part blanca de l’ull, coneguda com a esclera.

És un procediment ràpid i molt ben tolerat pel pacient. El risc de complicacions és molt baix.
A l’Institut Català de Retina disposem d’un departament de retina amb especialistes altament qualificats que duen a terme formació continuada. Addicionalment, comptem amb les proves diagnòstiques més avançades per detectar amb precisió totes les patologies retinianes, així com amb els tractaments més innovadors.

Els resultats observats en els pacients tractats amb injeccions intravítries són molt bons. Aquest tractament ens permet controlar les lesions retinianes descrites anteriorment i preservar la visió i la qualitat de vida dels nostres pacients.

Per acabar, si voleu, ens podeu trobar trucant al telèfon 93 254 79 22 o bé reservar cita a través de la nostra web: www.icrcat.cat
.]]>https://api.spreaker.com/episode/71953252Mon, 11 May 2026 06:44:07 +0000Ràdio GràciaHola, sóc Daniel Vila, oftalmòleg de l’Institut Català de Retina i especialista en retina des de fa 14 anys. Avui us parlaré de les injeccions intravítries. Es tracta d’un procediment que permet injectar la medicació directament dins la cavitat...Es tracta d’un procediment que permet injectar la medicació directament dins la cavitat ocular. S’utilitza principalment per tractar dues lesions retinianes. La primera són les membranes neovasculars subretinianes, que consisteixen en vasos anòmals que creixen i s’estenen per sota de la retina. La segona és l’edema macular, que consisteix en l’acumulació de líquid a la part central de la retina.
Les membranes neovasculars subretinianes apareixen en pacients que pateixen degeneració macular associada a l’edat, també coneguda com a DMAE, o bé en aquells pacients amb una miopia molt elevada, també anomenada miopia magna.
L’edema macular, en canvi, apareix en pacients que presenten retinopatia diabètica, o que han patit una oclusió venosa retiniana, o bé en aquells que presenten una inflamació ocular, també coneguda com a uveïtis.

Disposem de dos grups de fàrmacs per realitzar les injeccions intravítries. El primer grup, i el més àmpliament utilitzat, són els inhibidors del factor de creixement endotelial vascular, també coneguts com a anti-VEGF. El segon grup de fàrmacs són els corticoides.

La injecció intravítria es realitza en una sala de la clínica habilitada per a aquest tipus de procediment, amb personal qualificat. Primer es procedeix a la desinfecció de la zona ocular amb povidona iodada (Betadine) i, posteriorment, es realitza la injecció a la zona inferior i externa de la part blanca de l’ull, coneguda com a esclera.

És un procediment ràpid i molt ben tolerat pel pacient. El risc de complicacions és molt baix.
A l’Institut Català de Retina disposem d’un departament de retina amb especialistes altament qualificats que duen a terme formació continuada. Addicionalment, comptem amb les proves diagnòstiques més avançades per detectar amb precisió totes les patologies retinianes, així com amb els tractaments més innovadors.

Els resultats observats en els pacients tractats amb injeccions intravítries són molt bons. Aquest tractament ens permet controlar les lesions retinianes descrites anteriorment i preservar la visió i la qualitat de vida dels nostres pacients.

Per acabar, si voleu, ens podeu trobar trucant al telèfon 93 254 79 22 o bé reservar cita a través de la nostra web: www.icrcat.cat
.]]>220falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/dijous-d-imprescindibles-del-verdi-sin-techo-ni-ley--71908260Sin techo ni ley (1985), dirigida per Agnès Varda, una pel·lícula tan original com colpidora. La història comença amb la mort de la protagonista i, a partir d’aquí, anem descobrint la seva vida en 13 episodis rodats íntegrament en pla seqüència, un recurs que dona al film una força i una intensitat molt especials.

La interpretació principal va ser reconeguda amb el César a millor actriu, i la pel·lícula també va obtenir tres premis al Festival de Venècia, entre ells el de millor film. 

La podrem veure dijous 10 a les 20.30 h, a la sala D del Verdi Park. Les entrades costen només 4,90 € i 3,90 € per als Amics del Verdi. I, com sempre, la projecció anirà acompanyada d’una presentació, col·loqui i una copa de vi gentilesa de vinsinfinits.cat.]]>https://api.spreaker.com/episode/71908260Thu, 07 May 2026 15:52:15 +0000Ràdio GràciaAquest dijous us convidem a una nova sessió dels Dijous Imprescindibles als Cinemes Verdi, amb Sin techo ni ley (1985), dirigida per Agnès Varda, una pel·lícula tan original com colpidora. La història comença amb la mort de la protagonista i, a partir...Sin techo ni ley (1985), dirigida per Agnès Varda, una pel·lícula tan original com colpidora. La història comença amb la mort de la protagonista i, a partir d’aquí, anem descobrint la seva vida en 13 episodis rodats íntegrament en pla seqüència, un recurs que dona al film una força i una intensitat molt especials.

La interpretació principal va ser reconeguda amb el César a millor actriu, i la pel·lícula també va obtenir tres premis al Festival de Venècia, entre ells el de millor film. 

La podrem veure dijous 10 a les 20.30 h, a la sala D del Verdi Park. Les entrades costen només 4,90 € i 3,90 € per als Amics del Verdi. I, com sempre, la projecció anirà acompanyada d’una presentació, col·loqui i una copa de vi gentilesa de vinsinfinits.cat.]]>157falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/imaginar-la-fi--71906433Dioni Porta ens presenta Imaginar la fi, d’Eudald Espluga, publicat per Raig Verd. Un assaig que posa sobre la taula una pregunta incòmoda: per què ens resulta més fàcil imaginar l’apocalipsi que no pas un sistema diferent del que tenim ara?

A partir de crisis molt presents —la guerra, l’emergència climàtica, les catàstrofes naturals o la irrupció de la intel·ligència artificial—, Espluga reflexiona sobre com aquests relats de col·lapse han acabat generant cansament, por i una sensació d’impotència col·lectiva.

Però el llibre no es queda aquí. Al contrari: defensa la necessitat de recuperar la imaginació política i de pensar noves maneres de viure i organitzar-nos. No tant imaginar un futur llunyà, sinó començar a construir alternatives des del present, des de la comunitat i el suport mutu.

Amb un estil directe i ple de referències culturals, Imaginar la fi és una lectura estimulant que convida a mirar el futur amb menys resignació i més capacitat d’acció.









]]>https://api.spreaker.com/episode/71906433Thu, 07 May 2026 13:43:57 +0000Ràdio GràciaAquesta setmana el Dioni Porta ens presenta https://www.raigverdeditorial.cat/cataleg/imaginar-la-fi/, d’Eudald Espluga, publicat per Raig Verd. Un assaig que posa sobre la taula una pregunta incòmoda: per què ens resulta més fàcil imaginar...Dioni Porta ens presenta Imaginar la fi, d’Eudald Espluga, publicat per Raig Verd. Un assaig que posa sobre la taula una pregunta incòmoda: per què ens resulta més fàcil imaginar l’apocalipsi que no pas un sistema diferent del que tenim ara?

A partir de crisis molt presents —la guerra, l’emergència climàtica, les catàstrofes naturals o la irrupció de la intel·ligència artificial—, Espluga reflexiona sobre com aquests relats de col·lapse han acabat generant cansament, por i una sensació d’impotència col·lectiva.

Però el llibre no es queda aquí. Al contrari: defensa la necessitat de recuperar la imaginació política i de pensar noves maneres de viure i organitzar-nos. No tant imaginar un futur llunyà, sinó començar a construir alternatives des del present, des de la comunitat i el suport mutu.

Amb un estil directe i ple de referències culturals, Imaginar la fi és una lectura estimulant que convida a mirar el futur amb menys resignació i més capacitat d’acció.









]]>197falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/clinica-del-remei-prevencio-al-carrer--71905287
De 10.30 h a 13.30 h, els pediatres de la Clínica del Remei realitzaran revisions de salut gratuïtes als nens i nenes del Futbol Base del Club Esportiu Europa, amb l’objectiu de fomentar una pràctica esportiva segura i saludable.

Paral·lelament, de 10.00 h a 14.00 h, us esperem al mercat de la Vessaria amb la campanya “Avança’t al mercat”, que inclourà control de la tensió arterial, mesura de la glucosa en sang i consells personalitzats de la doctora Iris Rodríguez, cap de Cardiologia de la Clínica del Remei.]]>https://api.spreaker.com/episode/71905287Thu, 07 May 2026 11:20:39 +0000Ràdio GràciaAquest dissabte, 9 de maig, la Clínica del Remei surt al carrer per cuidar de la teva salut en totes les etapes de la vida, des de la infància fins a l’edat adulta. De 10.30 h a 13.30 h, els pediatres de la Clínica del Remei realitzaran revisions de...
De 10.30 h a 13.30 h, els pediatres de la Clínica del Remei realitzaran revisions de salut gratuïtes als nens i nenes del Futbol Base del Club Esportiu Europa, amb l’objectiu de fomentar una pràctica esportiva segura i saludable.

Paral·lelament, de 10.00 h a 14.00 h, us esperem al mercat de la Vessaria amb la campanya “Avança’t al mercat”, que inclourà control de la tensió arterial, mesura de la glucosa en sang i consells personalitzats de la doctora Iris Rodríguez, cap de Cardiologia de la Clínica del Remei.]]>112falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/uchu-una-experiencia-nikkei--71870322Restaurant Uchu, un espai on la cuina i la cocteleria Nikkei esdevenen protagonistes.

Una combinació d’imperis culinaris, el Japó i el Perú, que es fusionen en un viatge gastronòmic espectacular. Tradició reinterpretada que es deixa portar per la innovació.

L’Alexis ens explica que “Uchu significa ají en quítxua, un ingredient essencial de la cuina peruana present a tota la carta, i que en japonès vol dir univers, en una explicació molt amplia".]]>https://api.spreaker.com/episode/71870322Tue, 05 May 2026 05:13:20 +0000Ràdio GràciaLacarinyetacuina ens porta al Restaurant Uchu, un espai on la cuina i la cocteleria Nikkei esdevenen protagonistes. Una combinació d’imperis culinaris, el Japó i el Perú, que es fusionen en un viatge gastronòmic espectacular. Tradició reinterpretada...Restaurant Uchu, un espai on la cuina i la cocteleria Nikkei esdevenen protagonistes.

Una combinació d’imperis culinaris, el Japó i el Perú, que es fusionen en un viatge gastronòmic espectacular. Tradició reinterpretada que es deixa portar per la innovació.

L’Alexis ens explica que “Uchu significa ají en quítxua, un ingredient essencial de la cuina peruana present a tota la carta, i que en japonès vol dir univers, en una explicació molt amplia".]]>213falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/tres-propostes-culturals-a-gracia--71782696La primera és el cicle de cinema àrab i mediterrani que tindrà lloc al Centre Cívic La Sedeta. S’inaugura el 6 de maig a les 19 h amb la projecció de Mora és aquí, un film sobre la immigració que dona veu a les històries traumàtiques dels antics menors marroquins reclutats per Félix Mora per treballar a les mines de carbó de França. Una història que posa en relleu les conseqüències socials, culturals i polítiques per a les generacions nascudes d’aquest procés migratori. En acabar la projecció, hi haurà un cinefòrum. Podeu consultar la resta de la programació al web del Centre Cívic La Sedeta.
Si us decanteu més per la música, aquest mes arriba el festival BarnaSants a Gràcia, concretament al Centre Artesà Tradicionàrius, amb el concert d’Arannà, el duet eivissenc de pop electrònic experimental format per Anna Sala i Lara Mangrinyà. Presentaran el seu darrer espectacle, Turmarí, on s’endinsen en la tradició de la música popular de les Illes Pitiüses per oferir, a través de l’experimentació sonora, una mirada contemporània i singular sobre Eivissa i Formentera. Les seves lletres aborden temes actuals com la pressió turística que pateixen les illes, amb una sonoritat plenament moderna. Les podreu escoltar el divendres 8 de maig a les 20.30 h al Tradicionàrius.
Finalment, el dissabte 9 de maig se celebra el 70è Aplec de la Sardana de Gràcia, organitzat per la Fundació Festa Major, a la plaça Joanic a partir de les 17 h. A més, hi haurà una exhibició de les colles veteranes de sardanes, amb la participació del Ball del Lleó de Gràcia, i una cargolada popular.]]>https://api.spreaker.com/episode/71782696Thu, 30 Apr 2026 16:46:08 +0000Ràdio GràciaAvui us proposem tres activitats ben diferents: cultura popular, cinema i música. La primera és el cicle de cinema àrab i mediterrani que tindrà lloc al Centre Cívic La Sedeta. S’inaugura el 6 de maig a les 19 h amb la projecció de Mora és aquí, un...La primera és el cicle de cinema àrab i mediterrani que tindrà lloc al Centre Cívic La Sedeta. S’inaugura el 6 de maig a les 19 h amb la projecció de Mora és aquí, un film sobre la immigració que dona veu a les històries traumàtiques dels antics menors marroquins reclutats per Félix Mora per treballar a les mines de carbó de França. Una història que posa en relleu les conseqüències socials, culturals i polítiques per a les generacions nascudes d’aquest procés migratori. En acabar la projecció, hi haurà un cinefòrum. Podeu consultar la resta de la programació al web del Centre Cívic La Sedeta.
Si us decanteu més per la música, aquest mes arriba el festival BarnaSants a Gràcia, concretament al Centre Artesà Tradicionàrius, amb el concert d’Arannà, el duet eivissenc de pop electrònic experimental format per Anna Sala i Lara Mangrinyà. Presentaran el seu darrer espectacle, Turmarí, on s’endinsen en la tradició de la música popular de les Illes Pitiüses per oferir, a través de l’experimentació sonora, una mirada contemporània i singular sobre Eivissa i Formentera. Les seves lletres aborden temes actuals com la pressió turística que pateixen les illes, amb una sonoritat plenament moderna. Les podreu escoltar el divendres 8 de maig a les 20.30 h al Tradicionàrius.
Finalment, el dissabte 9 de maig se celebra el 70è Aplec de la Sardana de Gràcia, organitzat per la Fundació Festa Major, a la plaça Joanic a partir de les 17 h. A més, hi haurà una exhibició de les colles veteranes de sardanes, amb la participació del Ball del Lleó de Gràcia, i una cargolada popular.]]>224falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/dijous-d-imprescindibles-del-verdi-2001-una-odissea-de-l-espai--71794415"2001: Una odissea de l'espai" (2001: A Space Odyssey), de l'any 1968.

La pel·lícula segueix una expedició cap a Júpiter a bord de la mítica Discovery One, amb la presència inquietant de l’ordinador HAL 9000, i planteja grans preguntes sobre la humanitat a través del misteriós monòlit, un dels símbols més enigmàtics del cinema.

La podrem veure dijous 7 a la sala 1 dels cinemes Verdi, en les millors condicions, i com sempre amb presentació i col·loqui. A més, comptarem amb la participació d’Àngel Sala, director del Festival de Sitges, que ens ajudarà a aprofundir en els secrets del film.

El preu de l'entrada és un regal només 4,90 euros, 3,90 per als amics del Verdi, així que no perdeu aquesta gran oportunitat. Us hi esperem!]]>https://api.spreaker.com/episode/71794415Thu, 30 Apr 2026 16:00:00 +0000Ràdio GràciaHola, soc l'Eduard de Vicente i estic aquí per recordar-vos que ara fa 25 anys que a la ficció es va enlairar la nau més famosa de la història del cinema, la Discovery One, protagonista d'un clàssic entre els clàssics del cinema de ciència-ficció,..."2001: Una odissea de l'espai" (2001: A Space Odyssey), de l'any 1968.

La pel·lícula segueix una expedició cap a Júpiter a bord de la mítica Discovery One, amb la presència inquietant de l’ordinador HAL 9000, i planteja grans preguntes sobre la humanitat a través del misteriós monòlit, un dels símbols més enigmàtics del cinema.

La podrem veure dijous 7 a la sala 1 dels cinemes Verdi, en les millors condicions, i com sempre amb presentació i col·loqui. A més, comptarem amb la participació d’Àngel Sala, director del Festival de Sitges, que ens ajudarà a aprofundir en els secrets del film.

El preu de l'entrada és un regal només 4,90 euros, 3,90 per als amics del Verdi, així que no perdeu aquesta gran oportunitat. Us hi esperem!]]>190falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/l-eixida-sobre-l-amor-conscient--71706331’Eixida, el magazine radiofònic de El Despertador, una entitat que acompanya les persones a desenvolupar el seu benestar. L’Eixida és un llindar entre el dins i el fora, un espai de conversa tranquil·la, reflexió i connexió humana, on cada episodi s’articula al voltant d’un tema; i avui obrim les portes del programa a l’amor, més concretament, a l’amor conscient.

Hem vingut a aquest món, és clar, a estimar i a ser estimats, però no sempre sabem fer-ho de la millor manera. Sense anar més lluny, si mirem enrere, veiem que el matrimoni, allò que sovint hem considerat la màxima expressió del compromís amb l’amor, durant segles tenia poc a veure amb l’amor i molt més amb la possessió, amb les aliances entre famílies, amb la seguretat, amb l’economia o amb la supervivència. I això ens porta a preguntar-nos fins a quin punt, avui, les nostres relacions han canviat tant com pensem, perquè encara actualment, massa sovint, la parella es viu més com una forma de tenir que no pas com una forma d’estimar.

Quan això passa, l’amor corre el risc de convertir-se en una forma subtil de consum, on l’altre esdevé algú que ha de satisfer les meves expectatives, els meus buits i les meves necessitats, però rarament ens aturem a preguntar-nos què passa amb les seves. Potser per això, cada vegada més persones es plantegen una pregunta incòmoda però necessària: fins a quin punt estem estimant conscientment o simplement repetim patrons que hem heretat sense qüestionar-los?

El llenguatge de l’amor està ple de mites i de supòsits que sovint ens fan assumir que hi ha una manera correcta de relacionar-nos, i sortir d’aquests cànons no és fàcil perquè són estructures profundes que travessen la nostra manera de vincular-nos. Parlar d’amor és relativament senzill, però el repte real és portar-lo a la pràctica, baixar-lo a la realitat del dia a dia, a les converses incòmodes, als silencis i a la convivència.

Perquè una cosa és la idea que tenim de l’amor i una altra, ben diferent, és què passa quan ens vinculem de veritat amb algú, quan apareixen les diferències, els ritmes, les necessitats, la diversitat de visions i les inevitables contradiccions. Estimar també és prendre decisions, posar límits i arribar a acords; té a veure amb com ens cuidem i amb com cuidem l’altre, i també amb com ens sostenim quan no és tan fàcil, quan no tot encaixa i quan la realitat no coincideix amb allò que esperàvem.

És en aquest punt on l’amor deixa de ser un concepte abstracte i es converteix en una pràctica viva, on deixa de ser propietat per transformar-se en una travessa compartida, un camí ple d’interrogants en què, potser, la pregunta més important és si podem estimar realment algú si abans no hem après a estimar-nos a nosaltres mateixos.

D’això i molt més en parlem en aquesta nova Eixida, plena de música, referències culturals i audiovisuals, mitologia i poesia, i amb una conversa interessantíssima que no us podeu perdre amb dues persones referents en la matèria. Ja està disponible a les plataformes habituals i al nostre web. Som la Mariona Rabasa i en Jordi Muñoz, i això és l’Eixida.]]>https://api.spreaker.com/episode/71706331Tue, 28 Apr 2026 13:46:30 +0000Ràdio GràciaBenvinguts i benvingudes a l’Eixida, el magazine radiofònic de https://el-despertador.com/, una entitat que acompanya les persones a desenvolupar el seu benestar. L’Eixida és un llindar entre el dins i el fora, un espai de conversa tranquil·la,...’Eixida, el magazine radiofònic de El Despertador, una entitat que acompanya les persones a desenvolupar el seu benestar. L’Eixida és un llindar entre el dins i el fora, un espai de conversa tranquil·la, reflexió i connexió humana, on cada episodi s’articula al voltant d’un tema; i avui obrim les portes del programa a l’amor, més concretament, a l’amor conscient.

Hem vingut a aquest món, és clar, a estimar i a ser estimats, però no sempre sabem fer-ho de la millor manera. Sense anar més lluny, si mirem enrere, veiem que el matrimoni, allò que sovint hem considerat la màxima expressió del compromís amb l’amor, durant segles tenia poc a veure amb l’amor i molt més amb la possessió, amb les aliances entre famílies, amb la seguretat, amb l’economia o amb la supervivència. I això ens porta a preguntar-nos fins a quin punt, avui, les nostres relacions han canviat tant com pensem, perquè encara actualment, massa sovint, la parella es viu més com una forma de tenir que no pas com una forma d’estimar.

Quan això passa, l’amor corre el risc de convertir-se en una forma subtil de consum, on l’altre esdevé algú que ha de satisfer les meves expectatives, els meus buits i les meves necessitats, però rarament ens aturem a preguntar-nos què passa amb les seves. Potser per això, cada vegada més persones es plantegen una pregunta incòmoda però necessària: fins a quin punt estem estimant conscientment o simplement repetim patrons que hem heretat sense qüestionar-los?

El llenguatge de l’amor està ple de mites i de supòsits que sovint ens fan assumir que hi ha una manera correcta de relacionar-nos, i sortir d’aquests cànons no és fàcil perquè són estructures profundes que travessen la nostra manera de vincular-nos. Parlar d’amor és relativament senzill, però el repte real és portar-lo a la pràctica, baixar-lo a la realitat del dia a dia, a les converses incòmodes, als silencis i a la convivència.

Perquè una cosa és la idea que tenim de l’amor i una altra, ben diferent, és què passa quan ens vinculem de veritat amb algú, quan apareixen les diferències, els ritmes, les necessitats, la diversitat de visions i les inevitables contradiccions. Estimar també és prendre decisions, posar límits i arribar a acords; té a veure amb com ens cuidem i amb com cuidem l’altre, i també amb com ens sostenim quan no és tan fàcil, quan no tot encaixa i quan la realitat no coincideix amb allò que esperàvem.

És en aquest punt on l’amor deixa de ser un concepte abstracte i es converteix en una pràctica viva, on deixa de ser propietat per transformar-se en una travessa compartida, un camí ple d’interrogants en què, potser, la pregunta més important és si podem estimar realment algú si abans no hem après a estimar-nos a nosaltres mateixos.

D’això i molt més en parlem en aquesta nova Eixida, plena de música, referències culturals i audiovisuals, mitologia i poesia, i amb una conversa interessantíssima que no us podeu perdre amb dues persones referents en la matèria. Ja està disponible a les plataformes habituals i al nostre web. Som la Mariona Rabasa i en Jordi Muñoz, i això és l’Eixida.]]>228falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/pastisseria-la-estrella--71675592La pastisseria més antiga de Barcelona, fundada l’any 1825, es troba al carrer Nou de la Rambla, 32: la Pastisseria La Estrella. Gairebé dos segles d’història l’avalen.

Es diu ràpid, però un cop hi entres es respira patrimoni de ciutat: un establiment que sembla haver quedat suspès en el temps i que et transporta a una altra època. Colors, textures i olors es combinen en un espai amb ànima, on cada detall explica una història.

És una joia amagada, d’aquelles que no fan soroll però que deixen empremta.

A la vitrina, els dolços —petits pecats— s’alineen temptadors, mentre tu dubtes sense saber quin triar.

“Porta 200 anys amb aquest nom i mai no l’hem volgut canviar. La cuidem molt i se’n nota l’antiguitat”, ens explica l’Anna, la seva jove propietària. “Tenim croissants de molts tipus, i el braç de gitano és un clàssic que no pot faltar.”

No et perdis aquesta píndola de #lacarinyetacuina.]]>https://api.spreaker.com/episode/71675592Mon, 27 Apr 2026 16:17:32 +0000Ràdio GràciaLa pastisseria més antiga de Barcelona, fundada l’any 1825, es troba al carrer Nou de la Rambla, 32: la Pastisseria La Estrella. Gairebé dos segles d’història l’avalen. Es diu ràpid, però un cop hi entres es respira patrimoni de ciutat: un...La pastisseria més antiga de Barcelona, fundada l’any 1825, es troba al carrer Nou de la Rambla, 32: la Pastisseria La Estrella. Gairebé dos segles d’història l’avalen.

Es diu ràpid, però un cop hi entres es respira patrimoni de ciutat: un establiment que sembla haver quedat suspès en el temps i que et transporta a una altra època. Colors, textures i olors es combinen en un espai amb ànima, on cada detall explica una història.

És una joia amagada, d’aquelles que no fan soroll però que deixen empremta.

A la vitrina, els dolços —petits pecats— s’alineen temptadors, mentre tu dubtes sense saber quin triar.

“Porta 200 anys amb aquest nom i mai no l’hem volgut canviar. La cuidem molt i se’n nota l’antiguitat”, ens explica l’Anna, la seva jove propietària. “Tenim croissants de molts tipus, i el braç de gitano és un clàssic que no pot faltar.”

No et perdis aquesta píndola de #lacarinyetacuina.]]>277falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/clinica-del-remei-hidratacio--71668396la hidratació.
Perquè no, la set no sempre avisa… i moltes persones passen el dia lleugerament deshidratades sense saber-ho.
De fet, quan tenim set, el cos ja va tard. I això pot afectar molt més del que pensem: cansament, mal de cap, dificultats per concentrar-nos, irritabilitat… fins i tot confondre-ho amb gana o estrès.
Us deixo algunes pistes clares per saber si potser no esteu bevent prou aigua.
👉 Us fa mal el cap a mitja tarda?
👉 Us sentiu cansats tot i haver dormit bé?
👉 La pell la noteu seca o els llavis tallats?
👉 L’orina és fosca o hi aneu poques vegades?
Són senyals petites, però molt habituals.
I compte amb un error molt comú: cafè, refrescos o alcohol no hidraten. L’aigua continua sent la millor aliada del nostre cos.
Què podem fer, doncs?
No cal obsessionar-se, però sí crear hàbits senzills:
•    Beure encara que no tinguem set
•    Tenir sempre una ampolla a prop
•    Beure petits glops al llarg del dia
•    I recordar que amb calor, activitat física o malestar, necessitem més aigua
Perquè hidratar-se bé no és cap moda: és cuidar el cos cada dia.
Des de la Clínica del Remei, us animem a escoltar el vostre cos…
encara que la set, de vegades, no parli gaire fort.
]]>https://api.spreaker.com/episode/71668396Mon, 27 Apr 2026 08:46:04 +0000Ràdio GràciaAvui us parlarem d’un tema a priori molt senzill, però molt important: la hidratació. Perquè no, la set no sempre avisa… i moltes persones passen el dia lleugerament deshidratades sense saber-ho. De fet, quan tenim set, el cos ja va tard. I això pot...la hidratació.
Perquè no, la set no sempre avisa… i moltes persones passen el dia lleugerament deshidratades sense saber-ho.
De fet, quan tenim set, el cos ja va tard. I això pot afectar molt més del que pensem: cansament, mal de cap, dificultats per concentrar-nos, irritabilitat… fins i tot confondre-ho amb gana o estrès.
Us deixo algunes pistes clares per saber si potser no esteu bevent prou aigua.
👉 Us fa mal el cap a mitja tarda?
👉 Us sentiu cansats tot i haver dormit bé?
👉 La pell la noteu seca o els llavis tallats?
👉 L’orina és fosca o hi aneu poques vegades?
Són senyals petites, però molt habituals.
I compte amb un error molt comú: cafè, refrescos o alcohol no hidraten. L’aigua continua sent la millor aliada del nostre cos.
Què podem fer, doncs?
No cal obsessionar-se, però sí crear hàbits senzills:
•    Beure encara que no tinguem set
•    Tenir sempre una ampolla a prop
•    Beure petits glops al llarg del dia
•    I recordar que amb calor, activitat física o malestar, necessitem més aigua
Perquè hidratar-se bé no és cap moda: és cuidar el cos cada dia.
Des de la Clínica del Remei, us animem a escoltar el vostre cos…
encara que la set, de vegades, no parli gaire fort.
]]>177falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/merce-saltor-psc--71609925https://api.spreaker.com/episode/71609925Fri, 24 Apr 2026 10:41:00 +0000Ràdio Gràcia438falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/elvira-altes--71609923https://api.spreaker.com/episode/71609923Fri, 24 Apr 2026 10:39:05 +0000Ràdio Gràcia481falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/emilia-illamola--71609922https://api.spreaker.com/episode/71609922Fri, 24 Apr 2026 10:30:35 +0000Ràdio Gràcia358falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/mireia-farriol-i-m-angels-selles--71609921https://api.spreaker.com/episode/71609921Fri, 24 Apr 2026 10:21:01 +0000Ràdio Gràcia643falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/victoria-alsina-i-silvia-manzano-junts-per-barcelona--71609919https://api.spreaker.com/episode/71609919Fri, 24 Apr 2026 10:19:15 +0000Ràdio Gràcia860falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/olga-hiraldo-erc-barcelona-i-cristina-carrera-barcelona-en-comu--71609918https://api.spreaker.com/episode/71609918Fri, 24 Apr 2026 10:17:40 +0000Ràdio Gràcia634falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/montse-gort-i-rosa-arrazola--71609916https://api.spreaker.com/episode/71609916Fri, 24 Apr 2026 10:15:50 +0000Ràdio Gràcia787falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/marta-perez-i-sierra--71609911https://api.spreaker.com/episode/71609911Fri, 24 Apr 2026 10:11:27 +0000Ràdio Gràcia483falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/teresa-verges--71609909https://api.spreaker.com/episode/71609909Fri, 24 Apr 2026 10:10:33 +0000Ràdio Gràcia397falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/m-lluisa-guix--71609907https://api.spreaker.com/episode/71609907Fri, 24 Apr 2026 10:09:40 +0000Ràdio Gràcia250falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/eva-moreno-bosch--71609905https://api.spreaker.com/episode/71609905Fri, 24 Apr 2026 10:05:48 +0000Ràdio Gràcia342falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/carla-pi-i-rusinol--71609903https://api.spreaker.com/episode/71609903Fri, 24 Apr 2026 10:04:49 +0000Ràdio Gràcia290falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/teresa-roig--71609902https://api.spreaker.com/episode/71609902Fri, 24 Apr 2026 09:59:28 +0000Ràdio Gràcia233falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/neus-arques-i-silvia-gruart--71609901https://api.spreaker.com/episode/71609901Fri, 24 Apr 2026 09:58:08 +0000Ràdio Gràcia321falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/rosa-orriols-i-eugenia-salvador--71609899https://api.spreaker.com/episode/71609899Fri, 24 Apr 2026 09:52:20 +0000Ràdio Gràcia619falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/josefina-altes-i-carme-ripoll--71609897https://api.spreaker.com/episode/71609897Fri, 24 Apr 2026 09:43:45 +0000Ràdio Gràcia625falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/dijous-d-imprescindibles-del-verdi-contra-la-pared--71609255Eduard de Vicente i us volia explicar que divendres que ve s'estrenarà l'última pel·lícula del director turcoalemany Fatih Akin.

I, justament per aquest motiu, el dijous d'Imprescindibles dels cinemes Verdi recuperem la que tothom considera la seva millor obra: Contra la pared, del 2004.

Aquesta pel·lícula narra la intensa i inesperada història d'amor, també molt desesperada, entre dos personatges al límit que han intentat suïcidar-se: un home de 40 anys, addicte a l'alcohol i les drogues, i una noia de 20 que vol casar-se per poder escapar així de la seva família musulmana.

És un drama que et deixa gelat a la butaca des de la primera escena, et manté en tensió contínuament i també et commou.

Està protagonitzada per Birol Ünel, un actor habitual del cineasta, i per Sibel Kekilli, una actriu que fins llavors només havia fet cinema per a adults i ni tan sols els seus pares ho sabien. Amb l'èxit de Contra la pared, el seu passat va sortir a la llum i els seus pares van renegar d'ella. Amb el temps, però, s'ha forjat una sòlida carrera i fins i tot va arribar a sortir a Joc de Trons, on interpretava l'amant de l'intrigant Tyrion Lannister..

El film va triomfar al Festival de Berlín, als Premis Europeus i als Goya, entre altres guardons.
La veurem dijous que ve i, com de costum, us presentaré la pel·lícula i us donaré les claus perquè la gaudiu encara més. Després tindrem un col·loqui i podrem prendre una copeta gràcies a la col·laboració de vinsinfinits.cat.

Contra la pared, de Fatih Akin
Dijous, 30 d'abril
Cinemes Verdi]]>https://api.spreaker.com/episode/71609255Fri, 24 Apr 2026 09:07:33 +0000Ràdio GràciaHola, soc l'Eduard de Vicente i us volia explicar que divendres que ve s'estrenarà l'última pel·lícula del director turcoalemany Fatih Akin. I, justament per aquest motiu, el dijous d'Imprescindibles dels cinemes Verdi recuperem la que tothom...Eduard de Vicente i us volia explicar que divendres que ve s'estrenarà l'última pel·lícula del director turcoalemany Fatih Akin.

I, justament per aquest motiu, el dijous d'Imprescindibles dels cinemes Verdi recuperem la que tothom considera la seva millor obra: Contra la pared, del 2004.

Aquesta pel·lícula narra la intensa i inesperada història d'amor, també molt desesperada, entre dos personatges al límit que han intentat suïcidar-se: un home de 40 anys, addicte a l'alcohol i les drogues, i una noia de 20 que vol casar-se per poder escapar així de la seva família musulmana.

És un drama que et deixa gelat a la butaca des de la primera escena, et manté en tensió contínuament i també et commou.

Està protagonitzada per Birol Ünel, un actor habitual del cineasta, i per Sibel Kekilli, una actriu que fins llavors només havia fet cinema per a adults i ni tan sols els seus pares ho sabien. Amb l'èxit de Contra la pared, el seu passat va sortir a la llum i els seus pares van renegar d'ella. Amb el temps, però, s'ha forjat una sòlida carrera i fins i tot va arribar a sortir a Joc de Trons, on interpretava l'amant de l'intrigant Tyrion Lannister..

El film va triomfar al Festival de Berlín, als Premis Europeus i als Goya, entre altres guardons.
La veurem dijous que ve i, com de costum, us presentaré la pel·lícula i us donaré les claus perquè la gaudiu encara més. Després tindrem un col·loqui i podrem prendre una copeta gràcies a la col·laboració de vinsinfinits.cat.

Contra la pared, de Fatih Akin
Dijous, 30 d'abril
Cinemes Verdi]]>168falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/piropo-bistro--71510754LaCarinyetaCuina ens porta a Piropo Bistró (c/ Topazi, 18), un establiment que destaca pel seu encant, personalitat i una estètica molt cuidada, amb colors que evoquen el món del vi.

Darrere del projecte hi ha en Marcel, un cuiner amb una àmplia trajectòria internacional que, després de recórrer mig món, ha tornat a casa per oferir una proposta gastronòmica amb identitat pròpia.

La carta de Piropo Bistró aposta per la recuperació de plats que formen part de la memòria gastronòmica, convidant els comensals a redescobrir sabors tradicionals amb una mirada actual. Entre les propostes per compartir destaquen productes com la llonganissa o el paté, així com opcions per obrir boca que evoquen records de joventut, com els dàtils amb panxeta.

Altres plats, com la croqueta de gambes, el vitello o els macarrons, completen una oferta que combina senzillesa i qualitat, amb elaboracions que connecten amb l’emoció i el record.

Tal com explica el mateix Marcel: “Fem plats golosos, amables, divertits, canalles”. I afegeix: “Un dels plats que més m’agrada, i que és molt Piropo, és el còctel de gambes, que nosaltres preparem amb llagostins”.


]]>https://api.spreaker.com/episode/71510754Tue, 21 Apr 2026 04:44:12 +0000Ràdio GràciaLa nova parada de les píndoles de https://www.instagram.com/lacarinyetacuina/ ens porta a https://www.instagram.com/piropobistro/ (c/ Topazi, 18), un establiment que destaca pel seu encant, personalitat i una estètica molt cuidada, amb colors que...LaCarinyetaCuina ens porta a Piropo Bistró (c/ Topazi, 18), un establiment que destaca pel seu encant, personalitat i una estètica molt cuidada, amb colors que evoquen el món del vi.

Darrere del projecte hi ha en Marcel, un cuiner amb una àmplia trajectòria internacional que, després de recórrer mig món, ha tornat a casa per oferir una proposta gastronòmica amb identitat pròpia.

La carta de Piropo Bistró aposta per la recuperació de plats que formen part de la memòria gastronòmica, convidant els comensals a redescobrir sabors tradicionals amb una mirada actual. Entre les propostes per compartir destaquen productes com la llonganissa o el paté, així com opcions per obrir boca que evoquen records de joventut, com els dàtils amb panxeta.

Altres plats, com la croqueta de gambes, el vitello o els macarrons, completen una oferta que combina senzillesa i qualitat, amb elaboracions que connecten amb l’emoció i el record.

Tal com explica el mateix Marcel: “Fem plats golosos, amables, divertits, canalles”. I afegeix: “Un dels plats que més m’agrada, i que és molt Piropo, és el còctel de gambes, que nosaltres preparem amb llagostins”.


]]>346falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/cartellera-de-cine-turno-de-noche--71482980Turno de noche, és un fong el que posa en perill la gent. Però fins a quin punt podem parlar realment de perill?

Sobretot a l’inici, aquesta amenaça genera tensió. La primera escena, en què en Robert s’enfronta al fong mortal, n’és un bon exemple. Els plans del director, Johnny Campbell, resulten força desagradables i poden incomodar alguns espectadors. A més, el fet que tots —excepte els protagonistes— sapiguem que la seva vida està en risc fa augmentar encara més la tensió. També hi contribueixen els passadissos del magatzem, molt ben escollits per crear aquesta sensació.

Ara bé, aquesta idea de perill passa a un segon pla quan la pel·lícula aposta més per l’humor, un humor que no acaba de funcionar. Sobretot en els diàlegs entre en Travis i la Naomi, els protagonistes. Les persones afectades pel fong, que al principi impactaven, acaben convertides en simples zombis. En canvi, aquests zombis sí que acaben funcionant des d’un punt de vista més humorístic. I, com passa a l’última temporada de Stranger Things, els protagonistes arriben a riure en els moments més crítics.

A mesura que avança la pel·lícula, el component més comercial es fa cada cop més evident. Les possibles trames que es plantegen al principi no s’arriben a desenvolupar, i el personatge d’en Robert no s’aprofundeix: es limita a dir frases clixé pròpies d’un heroi i a empunyar una pistola.

Tampoc s’explica per què les autoritats decideixen no intervenir. La Naomi, que al principi semblava intel·ligent, acaba fent preguntes poc coherents. Tot això queda reforçat amb escenes d’acció amb trets i explosions molt típiques del cinema nord-americà més comercial, amb un ritme accelerat i pensat per a tots els públics.

Tant si us fa por com si us fa riure, la pel·lícula aconsegueix entretenir durant tota la projecció.

Podeu veure Turno de noche als cinemes a partir del 24 d’abril.]]>https://api.spreaker.com/episode/71482980Mon, 20 Apr 2026 06:45:06 +0000Ràdio GràciaL’Steve de Stranger Things torna, però aquesta vegada no lluita contra un demogorgon. A Turno de noche, és un fong el que posa en perill la gent. Però fins a quin punt podem parlar realment de perill? Sobretot a l’inici, aquesta amenaça genera...Turno de noche, és un fong el que posa en perill la gent. Però fins a quin punt podem parlar realment de perill?

Sobretot a l’inici, aquesta amenaça genera tensió. La primera escena, en què en Robert s’enfronta al fong mortal, n’és un bon exemple. Els plans del director, Johnny Campbell, resulten força desagradables i poden incomodar alguns espectadors. A més, el fet que tots —excepte els protagonistes— sapiguem que la seva vida està en risc fa augmentar encara més la tensió. També hi contribueixen els passadissos del magatzem, molt ben escollits per crear aquesta sensació.

Ara bé, aquesta idea de perill passa a un segon pla quan la pel·lícula aposta més per l’humor, un humor que no acaba de funcionar. Sobretot en els diàlegs entre en Travis i la Naomi, els protagonistes. Les persones afectades pel fong, que al principi impactaven, acaben convertides en simples zombis. En canvi, aquests zombis sí que acaben funcionant des d’un punt de vista més humorístic. I, com passa a l’última temporada de Stranger Things, els protagonistes arriben a riure en els moments més crítics.

A mesura que avança la pel·lícula, el component més comercial es fa cada cop més evident. Les possibles trames que es plantegen al principi no s’arriben a desenvolupar, i el personatge d’en Robert no s’aprofundeix: es limita a dir frases clixé pròpies d’un heroi i a empunyar una pistola.

Tampoc s’explica per què les autoritats decideixen no intervenir. La Naomi, que al principi semblava intel·ligent, acaba fent preguntes poc coherents. Tot això queda reforçat amb escenes d’acció amb trets i explosions molt típiques del cinema nord-americà més comercial, amb un ritme accelerat i pensat per a tots els públics.

Tant si us fa por com si us fa riure, la pel·lícula aconsegueix entretenir durant tota la projecció.

Podeu veure Turno de noche als cinemes a partir del 24 d’abril.]]>209falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/dijous-d-imprescindibles-del-verdi-eyes-wide-shut--71404722Eduard de Vicente i soc aquí per presentar-vos la pel·lícula que projectarem el proper dijous al cicle Dijous d’Imprescindibles.

En el marc del BCN Film Fest dels Cinemes Verdi, recuperem un gran títol: Eyes Wide Shut (1999), l’última obra del mestre Stanley Kubrick.

El film, protagonitzat per Tom Cruise i Nicole Kidman —que en aquell moment també eren parella a la vida real—, explora els dubtes i les tensions d’un matrimoni després que ella li confessi un secret inquietant.

La pel·lícula va estar marcada per nombroses dificultats, derivades sobretot de l’extrem perfeccionisme de Kubrick, que va revisar minuciosament tots els aspectes tècnics —decorats, il·luminació, etc.— així com les interpretacions. Per fer-vos-en una idea, algunes escenes es van repetir més de cent vegades, fet que va allargar el rodatge durant més d’un any i mig.

Una altra polèmica va sorgir quan el director va morir només quatre dies després d’entregar el muntatge final. Fins i tot circula una teoria conspirativa segons la qual la productora hauria retallat mitja hora de metratge, presumptament relacionada amb trames de poder i corrupció.

La projecció serà a les 20.15 h a la sala B del Verdi Park.

Com és habitual, faré una breu presentació prèvia amb algunes claus per gaudir millor de la pel·lícula, i després tindrem un col·loqui que es preveu, sens dubte, molt animat.

]]>https://api.spreaker.com/episode/71404722Fri, 17 Apr 2026 12:00:02 +0000Ràdio GràciaHola, soc l’Eduard de Vicente i soc aquí per presentar-vos la pel·lícula que projectarem el proper dijous al cicle Dijous d’Imprescindibles. En el marc del BCN Film Fest dels Cinemes Verdi, recuperem un gran títol: Eyes Wide Shut (1999), l’última...Eduard de Vicente i soc aquí per presentar-vos la pel·lícula que projectarem el proper dijous al cicle Dijous d’Imprescindibles.

En el marc del BCN Film Fest dels Cinemes Verdi, recuperem un gran títol: Eyes Wide Shut (1999), l’última obra del mestre Stanley Kubrick.

El film, protagonitzat per Tom Cruise i Nicole Kidman —que en aquell moment també eren parella a la vida real—, explora els dubtes i les tensions d’un matrimoni després que ella li confessi un secret inquietant.

La pel·lícula va estar marcada per nombroses dificultats, derivades sobretot de l’extrem perfeccionisme de Kubrick, que va revisar minuciosament tots els aspectes tècnics —decorats, il·luminació, etc.— així com les interpretacions. Per fer-vos-en una idea, algunes escenes es van repetir més de cent vegades, fet que va allargar el rodatge durant més d’un any i mig.

Una altra polèmica va sorgir quan el director va morir només quatre dies després d’entregar el muntatge final. Fins i tot circula una teoria conspirativa segons la qual la productora hauria retallat mitja hora de metratge, presumptament relacionada amb trames de poder i corrupció.

La projecció serà a les 20.15 h a la sala B del Verdi Park.

Com és habitual, faré una breu presentació prèvia amb algunes claus per gaudir millor de la pel·lícula, i després tindrem un col·loqui que es preveu, sens dubte, molt animat.

]]>159falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/teatre-texas-permagel-i-jarana--71404369Teatre Texas es consolida aquesta temporada com un dels espais més actius de Gràcia, amb dues propostes que no podrien ser més diferents, però que comparteixen una mateixa aposta: un teatre viu, actual i connectat amb el present.

Des del 8 d’abril, el Texas acull Permagel, l’adaptació teatral de la novel·la d’Eva Baltasar. Dirigida per la multipremiada Victoria Szpunberg i protagonitzada per l’actriu revelació Maria Rodríguez Soto, la peça proposa un viatge introspectiu marcat per la contenció i la intensitat emocional. Amb una posada en escena minimalista, Permagel explora temes com la identitat, la solitud i el desarrelament, connectant amb el públic des d’un lloc profund i honest.
És un teatre que no busca l’espectacle fàcil, sinó que aposta per la paraula, el silenci i la mirada. 

A l’altra cara de la moneda, el Texas també programa Jarana, una catarsi còmica amb Guillem Estadella, en cartell de l’11 d’abril al 4 de juliol. L’espectacle aposta per un humor directe, sense filtres i amb una gran connexió amb el públic. Amb un ritme àgil i un llenguatge contemporani, Harana trenca la quarta paret i es converteix, a cada funció, en una experiència compartida.

Beu de l’stand-up, de la improvisació i de la realitat més immediata: una proposta pensada per fer riure, però també per alliberar tensions.]]>https://api.spreaker.com/episode/71404369Fri, 17 Apr 2026 11:45:45 +0000Ràdio GràciaEl Teatre Texas es consolida aquesta temporada com un dels espais més actius de Gràcia, amb dues propostes que no podrien ser més diferents, però que comparteixen una mateixa aposta: un teatre viu, actual i connectat amb el present. Des del 8...Teatre Texas es consolida aquesta temporada com un dels espais més actius de Gràcia, amb dues propostes que no podrien ser més diferents, però que comparteixen una mateixa aposta: un teatre viu, actual i connectat amb el present.

Des del 8 d’abril, el Texas acull Permagel, l’adaptació teatral de la novel·la d’Eva Baltasar. Dirigida per la multipremiada Victoria Szpunberg i protagonitzada per l’actriu revelació Maria Rodríguez Soto, la peça proposa un viatge introspectiu marcat per la contenció i la intensitat emocional. Amb una posada en escena minimalista, Permagel explora temes com la identitat, la solitud i el desarrelament, connectant amb el públic des d’un lloc profund i honest.
És un teatre que no busca l’espectacle fàcil, sinó que aposta per la paraula, el silenci i la mirada. 

A l’altra cara de la moneda, el Texas també programa Jarana, una catarsi còmica amb Guillem Estadella, en cartell de l’11 d’abril al 4 de juliol. L’espectacle aposta per un humor directe, sense filtres i amb una gran connexió amb el públic. Amb un ritme àgil i un llenguatge contemporani, Harana trenca la quarta paret i es converteix, a cada funció, en una experiència compartida.

Beu de l’stand-up, de la improvisació i de la realitat més immediata: una proposta pensada per fer riure, però també per alliberar tensions.]]>179falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/agenda-25-anys-de-l-independent-activitats-per-sant-jordi-i-mes--7133891725 anys de l’Independent de Gràcia i la Diada de Sant Jordi.

La festa d’aniversari del diari tindrà lloc dissabte 18 d’abril als Jardins de Manuel Torrente, amb una programació per a tots els públics durant tot el dia.

Les activitats començaran a les 12 h amb propostes infantils i l’actuació de l’Escola de Música de Gràcia. Tot seguit hi haurà vermut musical amb Enric Bautista i Dani Granados. Al migdia se celebrarà un dinar popular —amb fideuada— amb reserva prèvia, i a la tarda la jornada continuarà amb bingo musical i concerts fins al vespre, incloent un tribut a Gato Pérez i sessions de DJ amb Jonny Punxo. També hi haurà barra a preus populars i una parada amb material del diari.

Paral·lelament, el barri s’endinsa en la programació de la Diada de Sant Jordi, que arrenca el 16 d’abril amb els Diàlegs de Sant Jordi de Biblioteques de Barcelona. Aquest dia, la Biblioteca Jaume Fuster acollirà una conversa entre Lucía Soya i Sandro Veronesi, moderada per Carlota Rubio, al voltant de dues obres sobre la joventut i la construcció de la identitat.

Entre el 16 i el 24 d’abril se celebrarà també el BCN Film Fest mb més de 90 projeccions i presència de figures destacades del cinema.

A més, el divendres 17 d’abril La Violeta de Gràcia acollirà la sessió de radioteatre Maria Stuart en directe  , i del 22 d’abril fins a finals de maig el Centre Cívic El Coll – La Bruguera presentarà l’exposició Brief fotogràfic i poètic (inauguració: dimecres 22 d’abril a les 18.30h).

El 23 d’abril, Diada de Sant Jordi, els carrers de Gràcia s’ompliran de parades de llibres i roses, especialment a Gran de Gràcia i a la plaça de la Vila, amb activitats culturals i l'emissió a Ràdio Gràcia de l'esmorzar- trobada d'autores a El Centre de Gràcia. 

També es tornarà a celebrar el Sant Jordi Solidari de La Violeta, on es podrà obtenir una rosa a canvi de productes per al rebost solidari.]]>https://api.spreaker.com/episode/71338917Wed, 15 Apr 2026 14:45:48 +0000Ràdio GràciaEl districte de Gràcia es prepara per viure uns dies intensos d’activitat cultural amb motiu de la celebració dels 25 anys de l’Independent de Gràcia i la Diada de Sant Jordi. La festa d’aniversari del diari tindrà lloc dissabte 18 d’abril als...25 anys de l’Independent de Gràcia i la Diada de Sant Jordi.

La festa d’aniversari del diari tindrà lloc dissabte 18 d’abril als Jardins de Manuel Torrente, amb una programació per a tots els públics durant tot el dia.

Les activitats començaran a les 12 h amb propostes infantils i l’actuació de l’Escola de Música de Gràcia. Tot seguit hi haurà vermut musical amb Enric Bautista i Dani Granados. Al migdia se celebrarà un dinar popular —amb fideuada— amb reserva prèvia, i a la tarda la jornada continuarà amb bingo musical i concerts fins al vespre, incloent un tribut a Gato Pérez i sessions de DJ amb Jonny Punxo. També hi haurà barra a preus populars i una parada amb material del diari.

Paral·lelament, el barri s’endinsa en la programació de la Diada de Sant Jordi, que arrenca el 16 d’abril amb els Diàlegs de Sant Jordi de Biblioteques de Barcelona. Aquest dia, la Biblioteca Jaume Fuster acollirà una conversa entre Lucía Soya i Sandro Veronesi, moderada per Carlota Rubio, al voltant de dues obres sobre la joventut i la construcció de la identitat.

Entre el 16 i el 24 d’abril se celebrarà també el BCN Film Fest mb més de 90 projeccions i presència de figures destacades del cinema.

A més, el divendres 17 d’abril La Violeta de Gràcia acollirà la sessió de radioteatre Maria Stuart en directe  , i del 22 d’abril fins a finals de maig el Centre Cívic El Coll – La Bruguera presentarà l’exposició Brief fotogràfic i poètic (inauguració: dimecres 22 d’abril a les 18.30h).

El 23 d’abril, Diada de Sant Jordi, els carrers de Gràcia s’ompliran de parades de llibres i roses, especialment a Gran de Gràcia i a la plaça de la Vila, amb activitats culturals i l'emissió a Ràdio Gràcia de l'esmorzar- trobada d'autores a El Centre de Gràcia. 

També es tornarà a celebrar el Sant Jordi Solidari de La Violeta, on es podrà obtenir una rosa a canvi de productes per al rebost solidari.]]>388falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/gipsy-nur-project-al-soda-acustic--71308279Interpretaran destacats temes de la cançó francesa, com La vie en rose d’Édith Piaf, així com peces de Charles Trenet i Georges Brassens —moltes dels anys 50—, combinades amb algunes propostes més actuals. També presentaran composicions del seu primer disc, Rencontres.

Gipsy Nur Project 
📅 15 d’abril
🕘 21.30 h
📍 Soda Acústic

Entrades
https://entradium.com/events/gipsy-nur-project-al-soda]]>https://api.spreaker.com/episode/71308279Tue, 14 Apr 2026 16:03:09 +0000Ràdio GràciaEl 15 d’abril, a les 22.00 h, el Soda Acústic (carrer Guilleries, 6) acull Gipsy NUR Project en format trio, amb Núria Jaouen, Pep Casadó i Oriol Barberà, en un concert de swing i jazz manouche. Interpretaran destacats temes de la cançó francesa, com...Interpretaran destacats temes de la cançó francesa, com La vie en rose d’Édith Piaf, així com peces de Charles Trenet i Georges Brassens —moltes dels anys 50—, combinades amb algunes propostes més actuals. També presentaran composicions del seu primer disc, Rencontres.

Gipsy Nur Project 
📅 15 d’abril
🕘 21.30 h
📍 Soda Acústic

Entrades
https://entradium.com/events/gipsy-nur-project-al-soda]]>285falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/la-freiduria-de-pauli--71292136
Propera parada: La Freiduría de Pauli. Un local petit però amb molta personalitat, a Sarrià–Sant Gervasi. Bon producte, cuina senzilla, sense artificis, i el mar servit directament al plat.
Demaneu el que demaneu, encertareu. Tapes que obren la gana, racions generoses que entren pels ulls, plats de costa ben resolts i suggeriments que et faran dubtar… o millor dit, que et faran dir: “va, aquest també el vull tastar”.

I si teniu qualsevol dubte, deixeu-vos guiar per la Filipa: propietària, cuinera i gran amfitriona. D’aquelles que porten el timó amb mà ferma però amb bon rotllo i molta gràcia. Ja ho diu la dita —i aquí es compleix al 100%—: qui té botiga, que la porti.
I si sou de marisc, encara millor: us portaran el que vulgueu per encàrrec. Una opció excel·lent per gaudir del mar sense sortir de la ciutat… i, a més, amb terrassa, que sempre suma.]]>https://api.spreaker.com/episode/71292136Mon, 13 Apr 2026 15:07:24 +0000Ràdio GràciaAmb tots vosaltres, la píndoles de la Carinyeta Cuina. Propera parada: La Freiduría de Pauli. Un local petit però amb molta personalitat, a Sarrià–Sant Gervasi. Bon producte, cuina senzilla, sense artificis, i el mar servit directament al plat....
Propera parada: La Freiduría de Pauli. Un local petit però amb molta personalitat, a Sarrià–Sant Gervasi. Bon producte, cuina senzilla, sense artificis, i el mar servit directament al plat.
Demaneu el que demaneu, encertareu. Tapes que obren la gana, racions generoses que entren pels ulls, plats de costa ben resolts i suggeriments que et faran dubtar… o millor dit, que et faran dir: “va, aquest també el vull tastar”.

I si teniu qualsevol dubte, deixeu-vos guiar per la Filipa: propietària, cuinera i gran amfitriona. D’aquelles que porten el timó amb mà ferma però amb bon rotllo i molta gràcia. Ja ho diu la dita —i aquí es compleix al 100%—: qui té botiga, que la porti.
I si sou de marisc, encara millor: us portaran el que vulgueu per encàrrec. Una opció excel·lent per gaudir del mar sense sortir de la ciutat… i, a més, amb terrassa, que sempre suma.]]>248falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/tot-era-el-mateix-forat-d-eider-rodriguez--71278337Eider Rodriguez, a qui molts vam descobrir amb Un cor massa gran.

L'Eider escriu en euskera, i Tot era el mateix forat és el segon recull que ens arriba traduït: al català per Pau Joan Hernández, a Editorial Periscopi, i al castellà per Ander Izagirre, a Random House.

Sovint s’ha comparat Eider Rodriguez amb l’autora canadenca Alice Munro per la seva capacitat de construir una densitat vital i psicològica extraordinàries en allò que no es diu explícitament: la part invisible dels relats, allò que queda latent i que el lector intueix sota una quotidianitat aparentment convencional.

En els contes de Rodriguez, cal estar preparat per a la cruesa. Aquesta dimensió amagada emergeix sovint de manera freda i colpidora. I, alhora, són històries profundament humanes, on la distància i l’estranyament acaben acostant-nos a uns personatges que, en el fons, semblen voler-nos lluny.

A Tot era el mateix forat hi podem percebre potser un punt menys d’acidesa i duresa que a Un cor massa gran, sense que això faci minvar la tensió ni la inquietud que travessen cadascun dels relats.

Un altre tret clau de la seva literatura és el dinamisme narratiu: mai no tenim la sensació de girar en cercles. L’autora introdueix girs, detalls del passat o petites revelacions —sovint subtils— que transformen la lectura. No cal que siguin espectaculars per ser significatives: mantenen el lector en alerta i l’obliguen a reinterpretar constantment el que està passant.

En definitiva, una veu imprescindible del conte contemporani europeu.]]>https://api.spreaker.com/episode/71278337Sun, 12 Apr 2026 20:54:01 +0000Ràdio GràciaAvui us portem una mestra del conte: l’autora basca Eider Rodriguez, a qui molts vam descobrir amb Un cor massa gran. L'Eider escriu en euskera, i Tot era el mateix forat és el segon recull que ens arriba traduït: al català per Pau Joan Hernández, a...Eider Rodriguez, a qui molts vam descobrir amb Un cor massa gran.

L'Eider escriu en euskera, i Tot era el mateix forat és el segon recull que ens arriba traduït: al català per Pau Joan Hernández, a Editorial Periscopi, i al castellà per Ander Izagirre, a Random House.

Sovint s’ha comparat Eider Rodriguez amb l’autora canadenca Alice Munro per la seva capacitat de construir una densitat vital i psicològica extraordinàries en allò que no es diu explícitament: la part invisible dels relats, allò que queda latent i que el lector intueix sota una quotidianitat aparentment convencional.

En els contes de Rodriguez, cal estar preparat per a la cruesa. Aquesta dimensió amagada emergeix sovint de manera freda i colpidora. I, alhora, són històries profundament humanes, on la distància i l’estranyament acaben acostant-nos a uns personatges que, en el fons, semblen voler-nos lluny.

A Tot era el mateix forat hi podem percebre potser un punt menys d’acidesa i duresa que a Un cor massa gran, sense que això faci minvar la tensió ni la inquietud que travessen cadascun dels relats.

Un altre tret clau de la seva literatura és el dinamisme narratiu: mai no tenim la sensació de girar en cercles. L’autora introdueix girs, detalls del passat o petites revelacions —sovint subtils— que transformen la lectura. No cal que siguin espectaculars per ser significatives: mantenen el lector en alerta i l’obliguen a reinterpretar constantment el que està passant.

En definitiva, una veu imprescindible del conte contemporani europeu.]]>156falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/dijous-d-imprescindibles-del-verdi-el-crack--71231199Barcelona Film Fest, una oportunitat per descobrir un munt de pel·lícules molt atractives. La majoria s’estrenaran en els pròxims mesos, i també serà una bona ocasió per recuperar algunes joies del setè art.

Moltes d’aquestes pel·lícules seran presentades per artistes com l’alemany Fatih Akin, el nord-americà Willem Dafoe, la directora àrab Haifaa al-Mansour, els realitzadors francesos Rémy Besançon i Jean-Paul Salomé, i els espanyols Emma Suárez, Lolita, David Summers, María Valverde i Ossi Sánchez. També hi participaran catalans com Emma Vilarasau, Jordi Bosch, Carlos Cuevas, Àlex Brendemühl o Carlo Padial.

A més, amb motiu del centenari dels cinemes Verdi, es tornaran a projectar els dijous d'Imprescindibles alguns dels films més importants que han passat per les seves sales.

L’oferta comença precisament dijous 16, amb l’homenatge al Premi d’Honor del certamen, que s’atorgarà al director de cinema José Luis Garci. Per celebrar-ho, es projectarà una de les seves millors pel·lícules, El crack.

Es tracta d’un homenatge al clàssic cinema negre nord-americà, en què Alfredo Landa interpreta un detectiu contractat per buscar una noia que ha fugit de casa, però que acaba descobrint que el cas és molt més complicat del que sembla.

Serà a les 18.50 h. a la sala 4 dels Cinemes Verdi.]]>https://api.spreaker.com/episode/71231199Fri, 10 Apr 2026 12:07:13 +0000Ràdio GràciaSóc l’Eduard de Vicente i volia comentar-vos que dijous vinent s’inaugura el Barcelona Film Fest, una oportunitat per descobrir un munt de pel·lícules molt atractives. La majoria s’estrenaran en els pròxims mesos, i també serà una bona ocasió per...Barcelona Film Fest, una oportunitat per descobrir un munt de pel·lícules molt atractives. La majoria s’estrenaran en els pròxims mesos, i també serà una bona ocasió per recuperar algunes joies del setè art.

Moltes d’aquestes pel·lícules seran presentades per artistes com l’alemany Fatih Akin, el nord-americà Willem Dafoe, la directora àrab Haifaa al-Mansour, els realitzadors francesos Rémy Besançon i Jean-Paul Salomé, i els espanyols Emma Suárez, Lolita, David Summers, María Valverde i Ossi Sánchez. També hi participaran catalans com Emma Vilarasau, Jordi Bosch, Carlos Cuevas, Àlex Brendemühl o Carlo Padial.

A més, amb motiu del centenari dels cinemes Verdi, es tornaran a projectar els dijous d'Imprescindibles alguns dels films més importants que han passat per les seves sales.

L’oferta comença precisament dijous 16, amb l’homenatge al Premi d’Honor del certamen, que s’atorgarà al director de cinema José Luis Garci. Per celebrar-ho, es projectarà una de les seves millors pel·lícules, El crack.

Es tracta d’un homenatge al clàssic cinema negre nord-americà, en què Alfredo Landa interpreta un detectiu contractat per buscar una noia que ha fugit de casa, però que acaba descobrint que el cas és molt més complicat del que sembla.

Serà a les 18.50 h. a la sala 4 dels Cinemes Verdi.]]>191falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/peixos-d-eva-baltasar--71180476Peixos, la cinquena novel·la d’una autora que no necessita gaire presentació: Eva Baltasar, autora de Permagel, l’adaptació teatral de la qual, per cert, és actualment en cartell als Texas, i també de Boulder, i l’única novel·la escrita en català que ha estat finalista del Booker Internacional.

Les històries d’Eva Baltasar es caracteritzen per la seva intensitat i extremisme amb personatges solitaris, sempre a prop de l’aïllament, però alhora lúcids i dotats d’una determinació que inquieta.

Peixos no n’és cap excepció. És la història d’una escriptora que recorre el país participant en clubs de lectura i que, un dia, es topa amb la Victòria, una dona que ven paperines de peix fregit i de qui la narradora pensa: “És ella”.

A partir d’aquí, ens endinsem en una història d'amor monstruosa, tal com l’ha definida la mateixa autora. 

A Peixos, el lector s’hi troba amb el perill a frec de pell, però també amb l’erotisme i la sensualitat; amb el trànsit per espais, situacions i emocions familiars, viscuts, però, amb aquella sensació d’estranyesa i novetat que caracteritza la prosa de Baltasar. Una escriptura que beu tant de la poesia com de la voluntat d’esprémer la llengua i de la convicció d’aprofitar cada frase, cada paraula.]]>https://api.spreaker.com/episode/71180476Wed, 08 Apr 2026 11:57:43 +0000Ràdio GràciaAvui us portem Peixos, la cinquena novel·la d’una autora que no necessita gaire presentació: Eva Baltasar, autora de Permagel, l’adaptació teatral de la qual, per cert, és actualment en cartell als Texas, i també de Boulder, i l’única novel·la escrita...Peixos, la cinquena novel·la d’una autora que no necessita gaire presentació: Eva Baltasar, autora de Permagel, l’adaptació teatral de la qual, per cert, és actualment en cartell als Texas, i també de Boulder, i l’única novel·la escrita en català que ha estat finalista del Booker Internacional.

Les històries d’Eva Baltasar es caracteritzen per la seva intensitat i extremisme amb personatges solitaris, sempre a prop de l’aïllament, però alhora lúcids i dotats d’una determinació que inquieta.

Peixos no n’és cap excepció. És la història d’una escriptora que recorre el país participant en clubs de lectura i que, un dia, es topa amb la Victòria, una dona que ven paperines de peix fregit i de qui la narradora pensa: “És ella”.

A partir d’aquí, ens endinsem en una història d'amor monstruosa, tal com l’ha definida la mateixa autora. 

A Peixos, el lector s’hi troba amb el perill a frec de pell, però també amb l’erotisme i la sensualitat; amb el trànsit per espais, situacions i emocions familiars, viscuts, però, amb aquella sensació d’estranyesa i novetat que caracteritza la prosa de Baltasar. Una escriptura que beu tant de la poesia com de la voluntat d’esprémer la llengua i de la convicció d’aprofitar cada frase, cada paraula.]]>150falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/el-millor-d-abril-en-clau-musical--70991978
El dimecres 1 d’abril, a les 20:30 h, el Jamboree rep Sasha Berliner Group dins del cicle MasiMas: una nit de jazz creatiu, improvisació i virtuosisme amb una de les figures emergents de la vibràfon.

El dijous 2 d’abril, a les 20 h, La Nau presenta Roko Banana amb el seus ritmes frescos i enèrgics, ideals per gaudir de la música de proximitat en un ambient festiu.

El divendres 3 d’abril hi ha doble cita: a les 21 h, a la sala Heliogàbal, En Rick presenta el seu nou àlbum Sapastre, ple d’humor i cançons ballables; i a les 21:30 h, Omar S. actua a La Paloma amb una sessió d’electrònica hipnòtica.

El dissabte 4 d’abril, a les 21 h, Paral·lel 62 acull King Baba amb Takussanu Abarka Vol. 2, un directe potent que celebra la cultura urbana senegalesa.

El diumenge 5 d’abril, a les 21 h, la sala Razzmatazz s’omple de hip-hop amb Mobb Deep, el llegendari duo de Nova York.

El dilluns 6 d’abril, a les 21 h, Paral·lel 62 presenta el Salsa Fest 2026 amb Roberto Blades, César Vega i Ray Sepúlveda: una nit imprescindible per als amants del ball i la música llatina.

El dimecres 8 d’abril, a les 21 h, el Palau Sant Jordi vibra amb Tame Impala i els seus paisatges sonors psicodèlics.

El dijous 9 d’abril destaca per partida doble: al Palau de la Música, ANOHNI presenta el seu nou projecte Wilderness, un espectacle emotiu i intens.

També dijous 9 d'abril, a les 21.00 h, l'Heliogàbal l'acull Bankrobber dins del cicle Segells residents, una nit de guitarrers punyents i energia punk amb una banda consolidada a l'escena local com ara Les Cruet i Chaqueta de chándal.

El divendres 10 d’abril, La Paloma acull Nightmares on Wax amb una sessió d’electrònica relaxada i envoltant. 

Finalment, el dissabte 11 d’abril, a l'Heliogàbal Lisasinson presenta el seu nou àlbum amb una proposta de pop electrònic fresca i actual.]]>https://api.spreaker.com/episode/70991978Mon, 30 Mar 2026 09:50:34 +0000Ràdio GràciaComencem l’abril amb una agenda musical de primer nivell a Barcelona. El dimecres 1 d’abril, a les 20:30 h, el Jamboree rep https://jamboreejazz.com/esdeveniment/sasha-berliner-group-masimas-festival-2026/ dins del cicle MasiMas: una nit de jazz...
El dimecres 1 d’abril, a les 20:30 h, el Jamboree rep Sasha Berliner Group dins del cicle MasiMas: una nit de jazz creatiu, improvisació i virtuosisme amb una de les figures emergents de la vibràfon.

El dijous 2 d’abril, a les 20 h, La Nau presenta Roko Banana amb el seus ritmes frescos i enèrgics, ideals per gaudir de la música de proximitat en un ambient festiu.

El divendres 3 d’abril hi ha doble cita: a les 21 h, a la sala Heliogàbal, En Rick presenta el seu nou àlbum Sapastre, ple d’humor i cançons ballables; i a les 21:30 h, Omar S. actua a La Paloma amb una sessió d’electrònica hipnòtica.

El dissabte 4 d’abril, a les 21 h, Paral·lel 62 acull King Baba amb Takussanu Abarka Vol. 2, un directe potent que celebra la cultura urbana senegalesa.

El diumenge 5 d’abril, a les 21 h, la sala Razzmatazz s’omple de hip-hop amb Mobb Deep, el llegendari duo de Nova York.

El dilluns 6 d’abril, a les 21 h, Paral·lel 62 presenta el Salsa Fest 2026 amb Roberto Blades, César Vega i Ray Sepúlveda: una nit imprescindible per als amants del ball i la música llatina.

El dimecres 8 d’abril, a les 21 h, el Palau Sant Jordi vibra amb Tame Impala i els seus paisatges sonors psicodèlics.

El dijous 9 d’abril destaca per partida doble: al Palau de la Música, ANOHNI presenta el seu nou projecte Wilderness, un espectacle emotiu i intens.

També dijous 9 d'abril, a les 21.00 h, l'Heliogàbal l'acull Bankrobber dins del cicle Segells residents, una nit de guitarrers punyents i energia punk amb una banda consolidada a l'escena local com ara Les Cruet i Chaqueta de chándal.

El divendres 10 d’abril, La Paloma acull Nightmares on Wax amb una sessió d’electrònica relaxada i envoltant. 
478falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/besties-en-el-foc-de-joan-roura--70919873Bèsties en el foc, de Joan Roura, publicat per La Magrana. Roura és també llibreter a la llibreria La irreductible de Lleida.

Bèsties en el foc és una novel·la ambientada a un poble de Lleida, durant la primera meitat del segle XX. La història abraça diferents períodes, tots ells tràgicament lligats pels efectes de les guerres i la violència.

El protagonista és en Mateu, un jove orfe turmentat per la idea que el seu pare va ser assassinat. Coneixerem els fets a través d’una trama que dona veu a tres personatges: el Mateu, el Ramon i la Carme.

És una història que es descabdella a poc a poc i que sap subratllar la incidència dels traumes del passat en el present. Hi trobem foscor, follia i una certa sensació de maledicció, però Joan Roura també sap obrir escletxes de llum, recordant-nos que la vida sempre es fa lloc entre la mort i la tragèdia.

Hi ha la llum de l’amor, de l’estima pels llibres, dels paisatges… i encara més. Perquè a Bèsties en el foc, Joan Roura s’hi juga molt. Som davant d’un artefacte literari que no deixa indiferent, amb una prosa rica i molt treballada, on la forma s’incardina amb el fons.

Així, a la primera part del llibre, la veu d’en Mateu ens arriba sense punts ni majúscules, transportant-nos a la ment atribolada d’aquest jove, lligat a un passat que no li pertany, però que el condemna.

Dioni Porta
Llibreria Obaga — La pila de llibres]]>https://api.spreaker.com/episode/70919873Fri, 27 Mar 2026 09:59:00 +0000Ràdio GràciaAvui us portem Bèsties en el foc, de Joan Roura, publicat per La Magrana. Roura és també llibreter a la llibreria La irreductible de Lleida. Bèsties en el foc és una novel·la ambientada a un poble de Lleida, durant la primera meitat del segle XX. La...Bèsties en el foc, de Joan Roura, publicat per La Magrana. Roura és també llibreter a la llibreria La irreductible de Lleida.

Bèsties en el foc és una novel·la ambientada a un poble de Lleida, durant la primera meitat del segle XX. La història abraça diferents períodes, tots ells tràgicament lligats pels efectes de les guerres i la violència.

El protagonista és en Mateu, un jove orfe turmentat per la idea que el seu pare va ser assassinat. Coneixerem els fets a través d’una trama que dona veu a tres personatges: el Mateu, el Ramon i la Carme.

És una història que es descabdella a poc a poc i que sap subratllar la incidència dels traumes del passat en el present. Hi trobem foscor, follia i una certa sensació de maledicció, però Joan Roura també sap obrir escletxes de llum, recordant-nos que la vida sempre es fa lloc entre la mort i la tragèdia.

Hi ha la llum de l’amor, de l’estima pels llibres, dels paisatges… i encara més. Perquè a Bèsties en el foc, Joan Roura s’hi juga molt. Som davant d’un artefacte literari que no deixa indiferent, amb una prosa rica i molt treballada, on la forma s’incardina amb el fons.

Així, a la primera part del llibre, la veu d’en Mateu ens arriba sense punts ni majúscules, transportant-nos a la ment atribolada d’aquest jove, lligat a un passat que no li pertany, però que el condemna.

Dioni Porta
Llibreria Obaga — La pila de llibres]]>149falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/dijous-d-imprescindibles-del-verdi-cantant-sota-la-pluja--70917948Eduard de Vicente i us presento la propera sessió del cicle Imprescindibles dels Cinemes Verdi, que reprendrem el dijous 9 d’abril després de l’aturada de Setmana Santa.

En aquesta ocasió, recuperarem en pantalla gran un clàssic inoblidable del cinema musical: Cantant sota la pluja, coincidint amb el 75è aniversari de l’inici del seu rodatge. La pel·lícula, dirigida per Stanley Donen i Gene Kelly, està protagonitzada pel mateix Kelly, juntament amb Debbie Reynolds i Donald O’Connor.

Es tracta d’una de les grans comèdies musicals de la història del cinema, que retrata amb molt d’humor i glamur el pas del cinema mut al sonor durant els anys trenta.

Durant la presentació, compartiré també algunes anècdotes del rodatge, com ara que Gene Kelly va filmar la famosa escena sota la pluja amb febre alta i en una sola presa, o que Debbie Reynolds, que només tenia 19 anys i no havia ballat mai professionalment, va considerar aquesta pel·lícula un dels reptes més exigents de la seva vida.

La sessió tindrà lloc a les 20.30 h a la sala 1 dels Cinemes Verdi, amb el preu habitual de 4,90 €.]]>https://api.spreaker.com/episode/70917948Fri, 27 Mar 2026 08:35:12 +0000Ràdio GràciaSoc l’Eduard de Vicente i us presento la propera sessió del cicle Imprescindibles dels Cinemes Verdi, que reprendrem el dijous 9 d’abril després de l’aturada de Setmana Santa. En aquesta ocasió, recuperarem en pantalla gran un clàssic inoblidable del...Eduard de Vicente i us presento la propera sessió del cicle Imprescindibles dels Cinemes Verdi, que reprendrem el dijous 9 d’abril després de l’aturada de Setmana Santa.

En aquesta ocasió, recuperarem en pantalla gran un clàssic inoblidable del cinema musical: Cantant sota la pluja, coincidint amb el 75è aniversari de l’inici del seu rodatge. La pel·lícula, dirigida per Stanley Donen i Gene Kelly, està protagonitzada pel mateix Kelly, juntament amb Debbie Reynolds i Donald O’Connor.

Es tracta d’una de les grans comèdies musicals de la història del cinema, que retrata amb molt d’humor i glamur el pas del cinema mut al sonor durant els anys trenta.

Durant la presentació, compartiré també algunes anècdotes del rodatge, com ara que Gene Kelly va filmar la famosa escena sota la pluja amb febre alta i en una sola presa, o que Debbie Reynolds, que només tenia 19 anys i no havia ballat mai professionalment, va considerar aquesta pel·lícula un dels reptes més exigents de la seva vida.

La sessió tindrà lloc a les 20.30 h a la sala 1 dels Cinemes Verdi, amb el preu habitual de 4,90 €.]]>177falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/kingdom-of-dreams-la-moda-com-mai-l-has-vist--70891897Si sou d’aquells que, com jo, sentiu un cert rebuig en veure les botigues del Passeig de Gràcia amb Kingdom of Dreams, no us preocupeu.

Divendres 20 de març es van estrenar els dos primers capítols de la docu-sèrie dirigida per Nick Green i Camila Hall al festival Moritz Feed Doc.

Només amb aquests dos primers capítols ja es veu com el poder pot fer perdre la humilitat i la creativitat que un tenia al principi. I si parlem de poder, parlem, esclar, d’homes.
Tot això està embolcallat amb una música i una estètica inconfusibles.

Quan un accessori es popularitza, quan una col·lecció és reconeguda o una passarel·la triomfa, gairebé mai sabem per què. Per exemple, per què una bossa de mà i no unes sabates? No ho sabem.

Els més amants de la moda riureu amb la presència de figures com John Galliano o Bernard Arnault; els que no coneixeu tant aquest món gaudireu dels vestits i accessoris sofisticats.

El cert és que tots aprendrem alguna cosa nova sobre moda amb Kingdom of Dreams, un univers que, encara que ens quedi lluny, val la pena veure a pantalla gran.]]>https://api.spreaker.com/episode/70891897Thu, 26 Mar 2026 09:48:45 +0000Ràdio GràciaChristian Dior, Givenchy, Gucci, Yves Saint Laurent…  Si sou d’aquells que, com jo, sentiu un cert rebuig en veure les botigues del Passeig de Gràcia amb Kingdom of Dreams, no us preocupeu. Divendres 20 de març es van estrenar els dos primers...Si sou d’aquells que, com jo, sentiu un cert rebuig en veure les botigues del Passeig de Gràcia amb Kingdom of Dreams, no us preocupeu.

Divendres 20 de març es van estrenar els dos primers capítols de la docu-sèrie dirigida per Nick Green i Camila Hall al festival Moritz Feed Doc.

Només amb aquests dos primers capítols ja es veu com el poder pot fer perdre la humilitat i la creativitat que un tenia al principi. I si parlem de poder, parlem, esclar, d’homes.
Tot això està embolcallat amb una música i una estètica inconfusibles.

Quan un accessori es popularitza, quan una col·lecció és reconeguda o una passarel·la triomfa, gairebé mai sabem per què. Per exemple, per què una bossa de mà i no unes sabates? No ho sabem.

Els més amants de la moda riureu amb la presència de figures com John Galliano o Bernard Arnault; els que no coneixeu tant aquest món gaudireu dels vestits i accessoris sofisticats.

El cert és que tots aprendrem alguna cosa nova sobre moda amb Kingdom of Dreams, un univers que, encara que ens quedi lluny, val la pena veure a pantalla gran.]]>221falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/clinica-del-remei-prevencio-del-cancer-de-colon--70870240Dra. Checa, de la Clínica del Remei, i avui volem conscienciar sobre els tumors la incidència dels quals es pot reduir amb uns hàbits de vida saludables, i que també es poden detectar de manera precoç.

Per això, recomanem realitzar estudis de cribratge (estudi d'screening), amb l’objectiu d’identificar possibles tumors en fases inicials. Una prova senzilla és l’anàlisi de sang oculta en femta.

En cas que aquesta prova sigui positiva i es detecti presència de sang, es recomanarà continuar l’estudi amb una colonoscòpia. A més, es farà la derivació als especialistes de digestiu, que indicaran les pautes de seguiment i tractament més adequades.


Treballem junts per aconseguir que el càncer sigui una malaltia cada vegada més curable.]]>https://api.spreaker.com/episode/70870240Wed, 25 Mar 2026 12:20:24 +0000Ràdio GràciaSóc la Dra. Checa, de la https://www.clinicaremei.org/, i avui volem conscienciar sobre els tumors la incidència dels quals es pot reduir amb uns hàbits de vida saludables, i que també es poden detectar de manera precoç. Per això, recomanem realitzar...Dra. Checa, de la Clínica del Remei, i avui volem conscienciar sobre els tumors la incidència dels quals es pot reduir amb uns hàbits de vida saludables, i que també es poden detectar de manera precoç.

Per això, recomanem realitzar estudis de cribratge (estudi d'screening), amb l’objectiu d’identificar possibles tumors en fases inicials. Una prova senzilla és l’anàlisi de sang oculta en femta.

En cas que aquesta prova sigui positiva i es detecti presència de sang, es recomanarà continuar l’estudi amb una colonoscòpia. A més, es farà la derivació als especialistes de digestiu, que indicaran les pautes de seguiment i tractament més adequades.


Treballem junts per aconseguir que el càncer sigui una malaltia cada vegada més curable.]]>131falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/agenda-musical-de-l-elegancia-intima-a-l-explosio-festiva-de-la-telecogresca--70856901agenda musical de Radio Gràcia: concerts, sessions i propostes per omplir els pròxims dies de bona música

Sílvia Pérez Cruz presenta al Liceu un concert d’una bellesa colpidora, dins del festival Guitart Barcelona. La seva veu, que transita amb naturalitat entre el flamenc, el jazz i la cançó popular, ofereix una experiència emocional única.

Magalí Sare arriba a La Paloma amb un directe delicat i ple de matisos: veu, experimentació vocal i sensibilitat contemporània en un concert que convida a l’escolta atenta.

Suzanne Vega actua també a La Paloma amb un repertori que ja forma part de la història del pop: cançons íntimes, lletres narratives i una presència escènica elegant. Una oportunitat irrepetible de veure una icona en un format proper.

La Telecogresca torna amb una gran celebració col·lectiva de l’escena catalana: diversitat d’estils, himnes generacionals i esperit festiu en una cita imprescindible del calendari musical.]]>https://api.spreaker.com/episode/70856901Tue, 24 Mar 2026 19:15:34 +0000Ràdio GràciaObrim l’agenda musical de Radio Gràcia: concerts, sessions i propostes per omplir els pròxims dies de bona música Sílvia Pérez Cruz presenta al https://www.liceubarcelona.cat/es/silvia-perez-cruz-2026 un concert d’una bellesa colpidora, dins del...agenda musical de Radio Gràcia: concerts, sessions i propostes per omplir els pròxims dies de bona música

Sílvia Pérez Cruz presenta al Liceu un concert d’una bellesa colpidora, dins del festival Guitart Barcelona. La seva veu, que transita amb naturalitat entre el flamenc, el jazz i la cançó popular, ofereix una experiència emocional única.

Magalí Sare arriba a La Paloma amb un directe delicat i ple de matisos: veu, experimentació vocal i sensibilitat contemporània en un concert que convida a l’escolta atenta.

Suzanne Vega actua també a La Paloma amb un repertori que ja forma part de la història del pop: cançons íntimes, lletres narratives i una presència escènica elegant. Una oportunitat irrepetible de veure una icona en un format proper.

La Telecogresca torna amb una gran celebració col·lectiva de l’escena catalana: diversitat d’estils, himnes generacionals i esperit festiu en una cita imprescindible del calendari musical.]]>1114falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/setmana-santa-a-gracia-que-fer--70845509Panaroles, una comèdia distòpica sobre la supervivència urbana al Teatreneu. Ja fa unes quantes setmanes que és a la cartellera, però si encara no l’heu vista, afanyeu-vos: s’acaba el 24 d’abril.

L’obra ens situa en una Barcelona distòpica, ara anomenada Meta Barna, on la ciutat s’ha venut als turistes i a les empreses. En aquest context, coneixem els dos últims barcelonins que resisteixen. En Lluís i l’Òscar comparteixen pis i, de sobte, els apugen el lloguer. Així comença una batalla contra el propietari per aconseguir unes condicions de vida dignes.

Es tracta d’un espectacle que retrata una realitat molt propera als nostres barris: una Barcelona que expulsa els seus habitants i obliga veïns i veïnes a marxar. Una obra crítica, però també divertida i, sobretot, molt actual.
La podreu gaudir els divendres a les 19:30 h fins al 24 d’abril al Teatreneu.

Com que s’apropa Setmana Santa, també us proposem idees per gaudir de les vacances. Si us quedeu a Barcelona, no patiu: tenim opcions per a vosaltres.

El dissabte 28, a les 11:30 h, el Mercat de Lesseps organitza una activitat per als més petits: una caça d’ous de Pasqua i un taller per crear bossetes per endur-se’ls a casa. Per participar-hi, només cal presentar un tiquet de compra del mercat d’un mínim de 10 € i ja podreu començar a buscar i rebuscar ous de Pasqua!

D’altra banda, fins al 9 d’abril podreu visitar al Parc Güell una exposició d’ous de Pasqua inspirats en Gaudí. Es tracta de 10 ous elaborats pel Gremi de Pastissers de Barcelona que, amb motiu dels 100 anys de l’obertura del parc, s’hi exposen. A més, podreu votar l’ou que més us agradi: el guanyador es conservarà al Museu de la Xocolata, mentre que la resta es trencaran i els gaudiran els infants de les escoles del voltant.

I si teniu petits i voleu passar una estona amb ells durant les vacances, aquests són alguns dels patis oberts a Gràcia: el pati de l’escola La Farigola estarà obert cada dia de 16:00 a 19:00 h, i el de l’escola Rius i Taulet, d’11:00 a 14:00 h.]]>https://api.spreaker.com/episode/70845509Tue, 24 Mar 2026 07:50:56 +0000Ràdio GràciaLa primera és per als amants del teatre: Panaroles, una comèdia distòpica sobre la supervivència urbana al Teatreneu. Ja fa unes quantes setmanes que és a la cartellera, però si encara no l’heu vista, afanyeu-vos: s’acaba el 24 d’abril. L’obra ens...Panaroles, una comèdia distòpica sobre la supervivència urbana al Teatreneu. Ja fa unes quantes setmanes que és a la cartellera, però si encara no l’heu vista, afanyeu-vos: s’acaba el 24 d’abril.

L’obra ens situa en una Barcelona distòpica, ara anomenada Meta Barna, on la ciutat s’ha venut als turistes i a les empreses. En aquest context, coneixem els dos últims barcelonins que resisteixen. En Lluís i l’Òscar comparteixen pis i, de sobte, els apugen el lloguer. Així comença una batalla contra el propietari per aconseguir unes condicions de vida dignes.

Es tracta d’un espectacle que retrata una realitat molt propera als nostres barris: una Barcelona que expulsa els seus habitants i obliga veïns i veïnes a marxar. Una obra crítica, però també divertida i, sobretot, molt actual.
La podreu gaudir els divendres a les 19:30 h fins al 24 d’abril al Teatreneu.

Com que s’apropa Setmana Santa, també us proposem idees per gaudir de les vacances. Si us quedeu a Barcelona, no patiu: tenim opcions per a vosaltres.

El dissabte 28, a les 11:30 h, el Mercat de Lesseps organitza una activitat per als més petits: una caça d’ous de Pasqua i un taller per crear bossetes per endur-se’ls a casa. Per participar-hi, només cal presentar un tiquet de compra del mercat d’un mínim de 10 € i ja podreu començar a buscar i rebuscar ous de Pasqua!

D’altra banda, fins al 9 d’abril podreu visitar al Parc Güell una exposició d’ous de Pasqua inspirats en Gaudí. Es tracta de 10 ous elaborats pel Gremi de Pastissers de Barcelona que, amb motiu dels 100 anys de l’obertura del parc, s’hi exposen. A més, podreu votar l’ou que més us agradi: el guanyador es conservarà al Museu de la Xocolata, mentre que la resta es trencaran i els gaudiran els infants de les escoles del voltant.

I si teniu petits i voleu passar una estona amb ells durant les vacances, aquests són alguns dels patis oberts a Gràcia: el pati de l’escola La Farigola estarà obert cada dia de 16:00 a 19:00 h, i el de l’escola Rius i Taulet, d’11:00 a 14:00 h.]]>226falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/las-fernandez-anima-del-bierzo-al-cor-del-raval--70834800Aquí, la tradició del Bierzo es barreja amb una imaginació desbordant i sense complexos. El local manté aquell esperit canalla que tant ens atrapa, amb una energia viva que es nota només entrar. Fa més de vint anys que aixequen la persiana al Raval, i això no és casualitat: és constància, caràcter i molta passió per la feina ben feta.


Las Fernández neix de tres germanes del Bierzo —la Bea, la Berta i la Bibi— que van decidir portar un tros de casa seva a Barcelona. I ho van fer amb orgull, sense filtres, cuinant el que són. Amb el temps, l’equip ha crescut, però l’essència continua intacta: cuina sincera, producte estimat i una manera de fer que et fa sentir com a casa des del primer moment.
Fan país amb producte del Bierzo, de veritat. Aquí la matèria primera mana, i es nota en cada mos. La carta no és només una llista de plats: te l’expliquen, te la viuen, plat a plat, tall a tall, i tu només pots pensar en una cosa —menjar-t’ho tot. I sí, tot. Sense excuses.


Una festa de sabors que va del tablao a la moqueca —sorprenent i celebrada fins i tot per brasilers—, passant pel botillo, potent i reconfortant, la cecina plena de caràcter, o unes patatuques que desapareixen soles. Cuina que reconforta, que sorprèn i que enganxa.
I encara hi ha més: petits detalls que sumen, com poder venir amb la teva mascota i sentir-te igual de benvingut. Perquè aquí no només es menja bé —aquí es viu bé.


Las Fernández és cuina, és ànima i és festa. Un lloc d’aquells que no només recomanes, sinó que hi tornes.

Salut i forquilla.]]>https://api.spreaker.com/episode/70834800Mon, 23 Mar 2026 18:43:44 +0000Ràdio GràciaNova píndola de la carinyeta cuina que ens deixa a la parada del restaurant Las Fernández. Aquí, la tradició del Bierzo es barreja amb una imaginació desbordant i sense complexos. El local manté aquell esperit canalla que tant ens atrapa, amb una...Aquí, la tradició del Bierzo es barreja amb una imaginació desbordant i sense complexos. El local manté aquell esperit canalla que tant ens atrapa, amb una energia viva que es nota només entrar. Fa més de vint anys que aixequen la persiana al Raval, i això no és casualitat: és constància, caràcter i molta passió per la feina ben feta.


Las Fernández neix de tres germanes del Bierzo —la Bea, la Berta i la Bibi— que van decidir portar un tros de casa seva a Barcelona. I ho van fer amb orgull, sense filtres, cuinant el que són. Amb el temps, l’equip ha crescut, però l’essència continua intacta: cuina sincera, producte estimat i una manera de fer que et fa sentir com a casa des del primer moment.
Fan país amb producte del Bierzo, de veritat. Aquí la matèria primera mana, i es nota en cada mos. La carta no és només una llista de plats: te l’expliquen, te la viuen, plat a plat, tall a tall, i tu només pots pensar en una cosa —menjar-t’ho tot. I sí, tot. Sense excuses.


Una festa de sabors que va del tablao a la moqueca —sorprenent i celebrada fins i tot per brasilers—, passant pel botillo, potent i reconfortant, la cecina plena de caràcter, o unes patatuques que desapareixen soles. Cuina que reconforta, que sorprèn i que enganxa.
I encara hi ha més: petits detalls que sumen, com poder venir amb la teva mascota i sentir-te igual de benvingut. Perquè aquí no només es menja bé —aquí es viu bé.


Las Fernández és cuina, és ànima i és festa. Un lloc d’aquells que no només recomanes, sinó que hi tornes.

Salut i forquilla.]]>315falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/dijous-d-imprescindibles-del-verdi-mediterraneo--70776418Eduard de Vicente i estic aquí per recordar-vos la pel·lícula que projectarem aquesta setmana al dijous d’Imprescindibles del Cinemes Verdi. Ja ho sabeu: és una oportunitat única per recuperar, en pantalla gran, clàssics de la història del cinema a un preu molt especial, només 4,90 €.

En aquest cas, estem a punt d’acabar el trimestre. La setmana següent serà Setmana Santa i farem una petita pausa, però volem tancar el trimestre amb molt bon rotllo.

Per això hem triat una simpàtica comèdia italiana que acaba de complir 35 anys: Mediterráneo, dirigida per Gabriele Salvatores l’any 1991. És el que els americans anomenen una feel-good movie, és a dir, una pel·lícula optimista, agradable i plena d’encant.

La història se situa durant la Segona Guerra Mundial. Un grup de soldats italians és enviat a ocupar una petita illa grega. Però què passa? Que hi queden pràcticament aïllats del món, com si la guerra no existís, i sense res a fer. A poc a poc, estableixen vincles amb els habitants de l’illa: sobretot gent gran, dones i nens, ja que els homes són al front.

La pel·lícula va guanyar, per sorpresa, l’Oscar a la millor pel·lícula estrangera, així com tres premis David di Donatello —l’equivalent italià dels Goya—, incloent-hi millor pel·lícula i millor banda sonora.

La podreu veure dijous vinent a les 20.15 h, a la sala B del Verdi Park de Barcelona. Com sempre, la projecció anirà seguida d’un col·loqui i d’una copa de vi, gentilesa de la botiga online vinsinfinits.cat.

Així que us hi esperem per passar una vetllada ben mediterrània i molt divertida!]]>https://api.spreaker.com/episode/70776418Fri, 20 Mar 2026 10:25:23 +0000Ràdio GràciaHola, sóc l’Eduard de Vicente i estic aquí per recordar-vos la pel·lícula que projectarem aquesta setmana al dijous d’Imprescindibles del Cinemes Verdi. Ja ho sabeu: és una oportunitat única per recuperar, en pantalla gran, clàssics de la història del...Eduard de Vicente i estic aquí per recordar-vos la pel·lícula que projectarem aquesta setmana al dijous d’Imprescindibles del Cinemes Verdi. Ja ho sabeu: és una oportunitat única per recuperar, en pantalla gran, clàssics de la història del cinema a un preu molt especial, només 4,90 €.

En aquest cas, estem a punt d’acabar el trimestre. La setmana següent serà Setmana Santa i farem una petita pausa, però volem tancar el trimestre amb molt bon rotllo.

Per això hem triat una simpàtica comèdia italiana que acaba de complir 35 anys: Mediterráneo, dirigida per Gabriele Salvatores l’any 1991. És el que els americans anomenen una feel-good movie, és a dir, una pel·lícula optimista, agradable i plena d’encant.

La història se situa durant la Segona Guerra Mundial. Un grup de soldats italians és enviat a ocupar una petita illa grega. Però què passa? Que hi queden pràcticament aïllats del món, com si la guerra no existís, i sense res a fer. A poc a poc, estableixen vincles amb els habitants de l’illa: sobretot gent gran, dones i nens, ja que els homes són al front.

La pel·lícula va guanyar, per sorpresa, l’Oscar a la millor pel·lícula estrangera, així com tres premis David di Donatello —l’equivalent italià dels Goya—, incloent-hi millor pel·lícula i millor banda sonora.

La podreu veure dijous vinent a les 20.15 h, a la sala B del Verdi Park de Barcelona. Com sempre, la projecció anirà seguida d’un col·loqui i d’una copa de vi, gentilesa de la botiga online vinsinfinits.cat.

Així que us hi esperem per passar una vetllada ben mediterrània i molt divertida!]]>165falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/el-vila-de-gracia-s-afegeix-a-la-vaga-general-del-professorat-del-20--70735946Fabián Cervantes i la Iria Carmeniu, i venim en representació del Batxillerat Escènic de l’Institut Vila de Gràcia, des d’on hem decidit organitzar-nos col·lectivament.


Ens hem estructurat amb una certa autonomia política perquè hem volgut associar-nos i construir una veu pròpia. A partir d’aquesta voluntat, hem començat a organitzar-nos activament.


Aquesta setmana hem estat implicats en les mobilitzacions arran de les vagues del professorat. Tot va començar el dilluns 16 de març amb una gran vaga a Barcelona, i des de llavors s’han anat convocant diverses jornades de protesta arreu de Catalunya.


El dia 20 de març és especialment important, ja que conflueixen professorat i alumnat. Des del INS Vila de Gràcia, a les 8.00 h, proposem un esmorzar popular per trobar-nos i mostrar suport al professorat, que fa mesos que denuncia la situació de l’educació pública.


A les 10.30 h, presentarem un manifest elaborat per l’alumnat del nostre batxillerat, amb l’objectiu de contextualitzar el moment actual i fer sentir les nostres reivindicacions.

Tot seguit, iniciarem una columna que sortirà des del Vila de Gràcia cap a la manifestació convocada a les 12.30 h a la plaça Tetuan. La columna arrencarà a les 10.30 h des del Vila de Gràcia i està oberta a tothom que s’hi vulgui afegir.


Aquesta manifestació vol visibilitzar la precarietat del sistema educatiu. És una causa que també ens interpel·la directament: nosaltres en som part i, en molts sentits, també en patim les conseqüències, veient com es degrada progressivament allò que és públic.


Des de les 8.00 h i fins a la sortida de la columna, ens trobareu a la plaça de Sant Miquel, davant de l’Institut Vila de Gràcia, des d’on ens sumarem a la mobilització.


A més, estem recollint signatures pel districte i més enllà per donar suport a aquestes reivindicacions. El suport veïnal és clau: ens dona força i ens reafirma que no estem sols en aquesta lluita.


Per acabar, us volem convidar a participar el dia 20: us esperem a la plaça de Sant Miquel, davant de l’Institut Vila de Gràcia, a les 8.00 h per a l’esmorzar popular, o bé a les 10.30 h per a la lectura del manifest i l’inici de la columna cap a la manifestació de les 12.30 h a la plaça Tetuan.]]>https://api.spreaker.com/episode/70735946Thu, 19 Mar 2026 07:31:13 +0000Ràdio GràciaSom el Fabián Cervantes i la Iria Carmeniu, i venim en representació del Batxillerat Escènic de l’Institut Vila de Gràcia, des d’on hem decidit organitzar-nos col·lectivament. Ens hem estructurat amb una certa autonomia política perquè hem volgut...Fabián Cervantes i la Iria Carmeniu, i venim en representació del Batxillerat Escènic de l’Institut Vila de Gràcia, des d’on hem decidit organitzar-nos col·lectivament.


Ens hem estructurat amb una certa autonomia política perquè hem volgut associar-nos i construir una veu pròpia. A partir d’aquesta voluntat, hem començat a organitzar-nos activament.


Aquesta setmana hem estat implicats en les mobilitzacions arran de les vagues del professorat. Tot va començar el dilluns 16 de març amb una gran vaga a Barcelona, i des de llavors s’han anat convocant diverses jornades de protesta arreu de Catalunya.


El dia 20 de març és especialment important, ja que conflueixen professorat i alumnat. Des del INS Vila de Gràcia, a les 8.00 h, proposem un esmorzar popular per trobar-nos i mostrar suport al professorat, que fa mesos que denuncia la situació de l’educació pública.


A les 10.30 h, presentarem un manifest elaborat per l’alumnat del nostre batxillerat, amb l’objectiu de contextualitzar el moment actual i fer sentir les nostres reivindicacions.

Tot seguit, iniciarem una columna que sortirà des del Vila de Gràcia cap a la manifestació convocada a les 12.30 h a la plaça Tetuan. La columna arrencarà a les 10.30 h des del Vila de Gràcia i està oberta a tothom que s’hi vulgui afegir.


Aquesta manifestació vol visibilitzar la precarietat del sistema educatiu. És una causa que també ens interpel·la directament: nosaltres en som part i, en molts sentits, també en patim les conseqüències, veient com es degrada progressivament allò que és públic.


Des de les 8.00 h i fins a la sortida de la columna, ens trobareu a la plaça de Sant Miquel, davant de l’Institut Vila de Gràcia, des d’on ens sumarem a la mobilització.


A més, estem recollint signatures pel districte i més enllà per donar suport a aquestes reivindicacions. El suport veïnal és clau: ens dona força i ens reafirma que no estem sols en aquesta lluita.


Per acabar, us volem convidar a participar el dia 20: us esperem a la plaça de Sant Miquel, davant de l’Institut Vila de Gràcia, a les 8.00 h per a l’esmorzar popular, o bé a les 10.30 h per a la lectura del manifest i l’inici de la columna cap a la manifestació de les 12.30 h a la plaça Tetuan.]]>193falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/agenda-cultural-de-marc-concerts-i-teatre-imprescindibles--70714302
Comencem amb una proposta molt especial dins del cicle Encontres en l’espai temps.
El 25 de març hi haurà el concert de David Dorado i Anna Pantinat a Gràcia Territori Sonor, al carrer Igualada. Una trobada entre música i poesia que forma part d’un projecte que, des de fa anys, impulsa l’experimentació sonora al districte.

Una altra cita destacada serà el 31 de març amb el concert de Dotan al Teatre Golems, al carrer Sant Lluís. El cantautor narlandès, conegut pel seu estil únic i emotiu, connecta amb públic internacional gràcies a la sensibilitat de les seves cançons.

El 28 de març, la música arribarà també a l’STUDIO19, al carrer Camprodon, amb el concert de Laie Showcase. Aquest espai íntim aposta per artistes emergents i concerts de proximitat.

El 27 de març, l’Espai Jove del Coll acollirà el concert 'Buc'n'Roll', una proposta pensada especialment pel públic jove i per dinamitzar l’escena cultural del barri.

El 29 de març tindrà lloc la 38a edició dels Premis de Teatre Vila de Gràcia, amb l’espectacle In Memoriam al Centre Moral de Gràcia. Una cita clàssica del calendari cultural gracienc que posa en valor el teatre amateur i el talent escènic del barri.]]>https://api.spreaker.com/episode/70714302Wed, 18 Mar 2026 10:59:01 +0000Ràdio GràciaFem un repàs ràpid d’algunes cites imprescindibles de l’agenda cultural de Gràcia. Comencem amb una proposta molt especial dins del cicle https://lemfestival.wordpress.com/tag/encontres-en-lespai-temps/. El 25 de març hi haurà el concert de David...
Comencem amb una proposta molt especial dins del cicle Encontres en l’espai temps.
El 25 de març hi haurà el concert de David Dorado i Anna Pantinat a Gràcia Territori Sonor, al carrer Igualada. Una trobada entre música i poesia que forma part d’un projecte que, des de fa anys, impulsa l’experimentació sonora al districte.

Una altra cita destacada serà el 31 de març amb el concert de Dotan al Teatre Golems, al carrer Sant Lluís. El cantautor narlandès, conegut pel seu estil únic i emotiu, connecta amb públic internacional gràcies a la sensibilitat de les seves cançons.

El 28 de març, la música arribarà també a l’STUDIO19, al carrer Camprodon, amb el concert de Laie Showcase. Aquest espai íntim aposta per artistes emergents i concerts de proximitat.

El 27 de març, l’Espai Jove del Coll acollirà el concert 'Buc'n'Roll', una proposta pensada especialment pel públic jove i per dinamitzar l’escena cultural del barri.

El 29 de març tindrà lloc la 38a edició dels Premis de Teatre Vila de Gràcia, amb l’espectacle In Memoriam al Centre Moral de Gràcia. Una cita clàssica del calendari cultural gracienc que posa en valor el teatre amateur i el talent escènic del barri.]]>486falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/clinica-del-remei-com-afrontar-l-al-lergia-al-pol-len--70712138Dr. Malet i la Dra. Lluch, del Servei d’al·lèrgia pediàtrica i del Servei d’al·lèrgia d’adults de la Clínica del Remei.


Falten pocs dies per a l’inici de la primavera i ja tenim nivells de pol·len molt elevats a Catalunya, especialment de xiprers, així com d’herbes com la parietària i arbres com el plataner.


Per conèixer el risc de presentar símptomes d’al·lèrgia, és molt recomanable consultar la web PIA (Punt d’Informació Aerobiològica) de la UAB. Aquesta xarxa aerobiològica de Catalunya proporciona informació setmanal sobre els nivells de pol·len, permetent valorar el risc d’al·lèrgia i, sobretot, consultar-ne la predicció.


És molt important que els pacients amb al·lèrgia al pol·len coneguin quin és el pol·len que causa la seva patologia i el seu període de pol·linització per tal de poder-lo evitar.


Enguany, la situació climatològica és especialment desfavorable per als al·lèrgics, ja que ha plogut molt abans de la primavera i la vegetació disposa de molta aigua. Si les temperatures són suaus i els dies assolellats, els nivells de pol·len seran molt elevats, especialment si hi ha vent.


Per tractar els símptomes, disposem de nous tractaments amb antihistamínics i broncodilatadors, amb molt pocs efectes secundaris.


Per prevenir i tractar les malalties al·lèrgiques, el tractament més eficaç és la immunoteràpia específica amb els pòl·lens responsables dels símptomes de cada pacient.


Per reduir els símptomes i millorar la qualitat de vida durant l’època de pol·linització, la doctora Lluch comentarà ara alguns consells pràctics.


Tal com explica el Dr. Malet, un cop sabem que tenim una al·lèrgia al pol·len i en quina època ens afecta, hi ha una sèrie de mesures que ens poden ajudar a millorar la qualitat de vida:

Cal evitar activitats a l’aire lliure durant les hores de màxima concentració de pol·len, especialment entre les 5 i les 10 del matí.


És important evitar ventilar la casa durant aquestes hores. Tot i que tenim el costum d’obrir finestres al matí, és preferible fer-ho en altres franges horàries per reduir l’entrada de pol·len a l’interior.

Pel que fa als desplaçaments, és recomanable evitar zones amb molta vegetació o alta concentració de pol·len, i, sempre que sigui possible, optar per zones costaneres, on els nivells acostumen a ser més baixos.

Finalment, es poden utilitzar mesures de protecció com ulleres protectores, que ajuden a aïllar els ulls del pol·len, i mascaretes en situacions d’elevada concentració ambiental.]]>https://api.spreaker.com/episode/70712138Wed, 18 Mar 2026 08:39:36 +0000Ràdio GràciaSom el https://www.clinicaremei.org/ca/especialista/dr-malet-casajuana-alfons i la https://www.clinicaremei.org/ca/especialista/dra-lluch-perez-magda, del Servei d’al·lèrgia pediàtrica i del Servei d’al·lèrgia d’adults de la...Dr. Malet i la Dra. Lluch, del Servei d’al·lèrgia pediàtrica i del Servei d’al·lèrgia d’adults de la Clínica del Remei.


Falten pocs dies per a l’inici de la primavera i ja tenim nivells de pol·len molt elevats a Catalunya, especialment de xiprers, així com d’herbes com la parietària i arbres com el plataner.


Per conèixer el risc de presentar símptomes d’al·lèrgia, és molt recomanable consultar la web PIA (Punt d’Informació Aerobiològica) de la UAB. Aquesta xarxa aerobiològica de Catalunya proporciona informació setmanal sobre els nivells de pol·len, permetent valorar el risc d’al·lèrgia i, sobretot, consultar-ne la predicció.


És molt important que els pacients amb al·lèrgia al pol·len coneguin quin és el pol·len que causa la seva patologia i el seu període de pol·linització per tal de poder-lo evitar.


Enguany, la situació climatològica és especialment desfavorable per als al·lèrgics, ja que ha plogut molt abans de la primavera i la vegetació disposa de molta aigua. Si les temperatures són suaus i els dies assolellats, els nivells de pol·len seran molt elevats, especialment si hi ha vent.


Per tractar els símptomes, disposem de nous tractaments amb antihistamínics i broncodilatadors, amb molt pocs efectes secundaris.


Per prevenir i tractar les malalties al·lèrgiques, el tractament més eficaç és la immunoteràpia específica amb els pòl·lens responsables dels símptomes de cada pacient.


Per reduir els símptomes i millorar la qualitat de vida durant l’època de pol·linització, la doctora Lluch comentarà ara alguns consells pràctics.


Tal com explica el Dr. Malet, un cop sabem que tenim una al·lèrgia al pol·len i en quina època ens afecta, hi ha una sèrie de mesures que ens poden ajudar a millorar la qualitat de vida:

Cal evitar activitats a l’aire lliure durant les hores de màxima concentració de pol·len, especialment entre les 5 i les 10 del matí.


És important evitar ventilar la casa durant aquestes hores. Tot i que tenim el costum d’obrir finestres al matí, és preferible fer-ho en altres franges horàries per reduir l’entrada de pol·len a l’interior.

Pel que fa als desplaçaments, és recomanable evitar zones amb molta vegetació o alta concentració de pol·len, i, sempre que sigui possible, optar per zones costaneres, on els nivells acostumen a ser més baixos.

Finalment, es poden utilitzar mesures de protecció com ulleres protectores, que ajuden a aïllar els ulls del pol·len, i mascaretes en situacions d’elevada concentració ambiental.]]>265falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/marcelino-de-bibiana-collado-cabrera--70680548Marcelino, de la Bibiana Collado Cabrera, publicat per Pepitas de calabaza.


Hi havia moltes expectatives per continuar llegint Bibiana Collado Cabrera després de la seva primera novel·la, Yeguas exhaustas, que va esdevenir tot un fenomen per la manera d’abordar qüestions de gènere amb una mirada aparentment clàssica, però plena de matisos i subtileses.

Amb aquesta segona novel·la, l’autora demostra novament el seu talent i la seva personalitat literària, tot allunyant-se de la Beatriz —la jove protagonista de Yeguas exhaustas— per posar-se a la pell d’en Marcelino, un home gran de camp que fa un recorregut per la seva vida.


Ens trobem davant d’un llibre sorprenent. Ja des de les primeres pàgines, aquest home que ens narra la seva història situa al centre del relat aspectes que no acostumem a associar amb algú del seu perfil: el sexe, el desig, la sensualitat, la tendresa, el cos, la pell… però també l’embaràs, l’avortament, la menstruació i les cures.


L’autora aconsegueix crear una veu —la d’en Marcelino— tan difícil de concebre com encertadament resolta, que s’endinsa en racons que sovint imaginem, equivocadament, que alguns homes desconeixen o ignoren. Tanmateix, aquests temes els interpel·len profundament, potser de manera íntima, perquè formen part de la naturalesa de tots nosaltres.]]>https://api.spreaker.com/episode/70680548Tue, 17 Mar 2026 09:11:41 +0000Ràdio GràciaAvui parlem de Marcelino, de la Bibiana Collado Cabrera, publicat per Pepitas de calabaza. Hi havia moltes expectatives per continuar llegint Bibiana Collado Cabrera després de la seva primera novel·la, Yeguas exhaustas, que va esdevenir tot un...Marcelino, de la Bibiana Collado Cabrera, publicat per Pepitas de calabaza.


Hi havia moltes expectatives per continuar llegint Bibiana Collado Cabrera després de la seva primera novel·la, Yeguas exhaustas, que va esdevenir tot un fenomen per la manera d’abordar qüestions de gènere amb una mirada aparentment clàssica, però plena de matisos i subtileses.

Amb aquesta segona novel·la, l’autora demostra novament el seu talent i la seva personalitat literària, tot allunyant-se de la Beatriz —la jove protagonista de Yeguas exhaustas— per posar-se a la pell d’en Marcelino, un home gran de camp que fa un recorregut per la seva vida.


Ens trobem davant d’un llibre sorprenent. Ja des de les primeres pàgines, aquest home que ens narra la seva història situa al centre del relat aspectes que no acostumem a associar amb algú del seu perfil: el sexe, el desig, la sensualitat, la tendresa, el cos, la pell… però també l’embaràs, l’avortament, la menstruació i les cures.


L’autora aconsegueix crear una veu —la d’en Marcelino— tan difícil de concebre com encertadament resolta, que s’endinsa en racons que sovint imaginem, equivocadament, que alguns homes desconeixen o ignoren. Tanmateix, aquests temes els interpel·len profundament, potser de manera íntima, perquè formen part de la naturalesa de tots nosaltres.]]>142falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/producte-i-tradicio-a-somsis--70662033
Producte fresc i de proximitat que es mostra en un aparador que no deixa indiferent: navalles, escamarlans, escórpora, tonyina i moltes altres propostes del mar que desperten la gana només de mirar-les.

El local, a més, té història. Es tracta d’un antic convent reconvertit avui en un temple gastronòmic, on la devoció es viu a través de la cuina i on producte i tradició van de bracet.

Als fogons hi ha Samuel, que ha crescut entre aromes, sabors i cuina. La seva filosofia és clara: oferir als seus comensals allò mateix que ell voldria menjar. A Somsis no hi ha artificis, sinó brasa, foc, ofici i respecte pel producte.

Entre les propostes destaquen elaboracions com el brioix d’anguila, un plat que s’ha convertit en tot un espectacle per als sentits. Per als amants del mar, les gambes són una temptació difícil de resistir; mentre que els qui prefereixen carn també hi troben opcions com filet o xuleton.

Com a resum de la seva filosofia, a Somsis ho tenen clar: el més important, després del client, és el producte.]]>https://api.spreaker.com/episode/70662033Mon, 16 Mar 2026 17:33:23 +0000Ràdio GràciaLes píndoles gastronòmiques de LaCarinyetaCuina fan parada aquesta vegada a Somsis, un espai on el gran protagonista no és el xef, sinó el producte, amb majúscules. Producte fresc i de proximitat que es mostra en un aparador que no deixa indiferent:...
Producte fresc i de proximitat que es mostra en un aparador que no deixa indiferent: navalles, escamarlans, escórpora, tonyina i moltes altres propostes del mar que desperten la gana només de mirar-les.

El local, a més, té història. Es tracta d’un antic convent reconvertit avui en un temple gastronòmic, on la devoció es viu a través de la cuina i on producte i tradició van de bracet.

Als fogons hi ha Samuel, que ha crescut entre aromes, sabors i cuina. La seva filosofia és clara: oferir als seus comensals allò mateix que ell voldria menjar. A Somsis no hi ha artificis, sinó brasa, foc, ofici i respecte pel producte.

Entre les propostes destaquen elaboracions com el brioix d’anguila, un plat que s’ha convertit en tot un espectacle per als sentits. Per als amants del mar, les gambes són una temptació difícil de resistir; mentre que els qui prefereixen carn també hi troben opcions com filet o xuleton.

Com a resum de la seva filosofia, a Somsis ho tenen clar: el més important, després del client, és el producte.]]>204falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/homenatge-a-amaia-arrazola-al-nou-mercat-de-l-abaceria--70658994Amaia Arrazola incorporant part de la seva obra al futur edifici. L’Ajuntament de Barcelona i la família de l’artista han acordat conservar alguns dels dibuixos que Arrazola va pintar a les tanques de les obres del mercat l’any 2024.

L’objectiu és que aquestes il·lustracions, concebudes inicialment com una intervenció efímera, quedin vinculades de manera permanent al barri i al nou equipament, que està previst que entri en funcionament després de l’estiu.

El projecte inclourà dos espais d’homenatge dins del nou mercat. El primer se situarà en un edifici de vidre visible des de l’exterior, a la futura plaça pública, on s’exposarà una part restaurada del mural original. El segon espai serà al balcó de l’Amaia, a l’interior del mercat, amb vinils que reproduiran el disseny de l’artista i que es podran veure des de l’altell.

Segons l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, l’obra d’Arrazola va saber captar l’esperit de les tradicions gracienques i del comerç de proximitat que representa el mercat de l’Abaceria.

Amaia Arrazola, veïna de Gràcia i artista reconeguda internacionalment, va morir el passat mes de novembre als 41 anys. El seu mural del mercat, inspirat en la cultura popular i els productes de temporada, s’ha convertit en una obra molt estimada pel veïnat.]]>https://api.spreaker.com/episode/70658994Mon, 16 Mar 2026 14:51:30 +0000Ràdio GràciaEl nou mercat de l’Abaceria retrà homenatge a la il·lustradora Amaia Arrazola incorporant part de la seva obra al futur edifici. L’Ajuntament de Barcelona i la família de l’artista han acordat conservar alguns dels dibuixos que Arrazola va pintar a...Amaia Arrazola incorporant part de la seva obra al futur edifici. L’Ajuntament de Barcelona i la família de l’artista han acordat conservar alguns dels dibuixos que Arrazola va pintar a les tanques de les obres del mercat l’any 2024.

L’objectiu és que aquestes il·lustracions, concebudes inicialment com una intervenció efímera, quedin vinculades de manera permanent al barri i al nou equipament, que està previst que entri en funcionament després de l’estiu.

El projecte inclourà dos espais d’homenatge dins del nou mercat. El primer se situarà en un edifici de vidre visible des de l’exterior, a la futura plaça pública, on s’exposarà una part restaurada del mural original. El segon espai serà al balcó de l’Amaia, a l’interior del mercat, amb vinils que reproduiran el disseny de l’artista i que es podran veure des de l’altell.

Segons l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, l’obra d’Arrazola va saber captar l’esperit de les tradicions gracienques i del comerç de proximitat que representa el mercat de l’Abaceria.

Amaia Arrazola, veïna de Gràcia i artista reconeguda internacionalment, va morir el passat mes de novembre als 41 anys. El seu mural del mercat, inspirat en la cultura popular i els productes de temporada, s’ha convertit en una obra molt estimada pel veïnat.]]>161falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/cartellera-de-cinema-aguilas-de-el-cairo--70617871Águilas de El Cairo arriba en un moment especialment oportú. Retrata l’autoritarisme de l’Egipte actual i ho fa de manera intel·ligent, utilitzant l’humor com a recurs.

Protagonitzada per Fares Fares, resulta interessant perquè, d’una banda, aconsegueix connectar amb l’espectador: el veiem preocupar-se pel seu fill i mostrar una faceta més humana. De l’altra, el fet que enganyi constantment les dones fa que mantinguem una certa distància amb ell. Tot plegat ens deixa clar que es tracta d’un home poderós i ambigu.

Hi ha un moment concret que m’ha semblat especialment revelador. El protagonista, George Fahmy, és un actor molt reconegut a Egipte. En una escena, un personatge li demana que repeteixi una interpretació. Fahmy respon indignat, preguntant com s’atreveix a dir-li que ho està fent malament. L’altre personatge li replica que el que acaba de veure és, simplement, una mala actuació, i que el fet d’haver fet altres pel·lícules no garanteix que aquesta vegada ho faci bé. És una escena que qüestiona directament el pes del prestigi i de l’èxit.

La pel·lícula també apunta a la posició limitada de les dones dins d’aquest entorn de poder. En molts casos, apareixen definides sobretot com a esposes d’homes influents. Entre elles destaca el personatge de Rula, que inicialment es presenta com una dona forta i amb caràcter. Tanmateix, sorprèn com aquesta força es dilueix quan inicia una relació amb el protagonista, cosa que reforça la idea del paper restringit que sovint tenen les dones en determinats contextos.

El director Tarik Saleh construeix una pel·lícula que combina registres diversos: en alguns moments és divertida, en d’altres retrata situacions quotidianes, i també incorpora elements de thriller i fins i tot un cert to romàntic. Tot això situat en escenaris luxosos i poc habituals en el cinema que acostumem a veure sobre aquesta realitat.

Águilas de El Cairo es pot veure als cinemes a partir del 3 de març. ]]>https://api.spreaker.com/episode/70617871Fri, 13 Mar 2026 06:22:27 +0000Ràdio GràciaLa pel·lícula Águilas de El Cairo arriba en un moment especialment oportú. Retrata l’autoritarisme de l’Egipte actual i ho fa de manera intel·ligent, utilitzant l’humor com a recurs. Protagonitzada per Fares Fares, resulta interessant perquè, d’una...Águilas de El Cairo arriba en un moment especialment oportú. Retrata l’autoritarisme de l’Egipte actual i ho fa de manera intel·ligent, utilitzant l’humor com a recurs.

Protagonitzada per Fares Fares, resulta interessant perquè, d’una banda, aconsegueix connectar amb l’espectador: el veiem preocupar-se pel seu fill i mostrar una faceta més humana. De l’altra, el fet que enganyi constantment les dones fa que mantinguem una certa distància amb ell. Tot plegat ens deixa clar que es tracta d’un home poderós i ambigu.

Hi ha un moment concret que m’ha semblat especialment revelador. El protagonista, George Fahmy, és un actor molt reconegut a Egipte. En una escena, un personatge li demana que repeteixi una interpretació. Fahmy respon indignat, preguntant com s’atreveix a dir-li que ho està fent malament. L’altre personatge li replica que el que acaba de veure és, simplement, una mala actuació, i que el fet d’haver fet altres pel·lícules no garanteix que aquesta vegada ho faci bé. És una escena que qüestiona directament el pes del prestigi i de l’èxit.

La pel·lícula també apunta a la posició limitada de les dones dins d’aquest entorn de poder. En molts casos, apareixen definides sobretot com a esposes d’homes influents. Entre elles destaca el personatge de Rula, que inicialment es presenta com una dona forta i amb caràcter. Tanmateix, sorprèn com aquesta força es dilueix quan inicia una relació amb el protagonista, cosa que reforça la idea del paper restringit que sovint tenen les dones en determinats contextos.

El director Tarik Saleh construeix una pel·lícula que combina registres diversos: en alguns moments és divertida, en d’altres retrata situacions quotidianes, i també incorpora elements de thriller i fins i tot un cert to romàntic. Tot això situat en escenaris luxosos i poc habituals en el cinema que acostumem a veure sobre aquesta realitat.

Águilas de El Cairo es pot veure als cinemes a partir del 3 de març. ]]>184falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/dijous-d-imprescindibles-del-verdi-nueve-reinas--70617817
En aquesta ocasió veurem una excel·lent pel·lícula argentina que l’any passat va celebrar el seu 25è aniversari. Parlem de Nueve reinas, una de les cintes que, juntament amb El hijo de la novia, va situar definitivament al mapa internacional l’actor Ricardo Darín.

Completen el repartiment Gastón Pauls, a qui també hem vist en films com Che o Iluminados por el fuego, i Leticia Brédice, coneguda per pel·lícules com Plata quemada o Kamchatka. I també hi trobem el català Ignasi Abadal, actor molt vinculat al teatre que ens va deixar l’any 2010.

La pel·lícula està dirigida per Fabián Bielinsky, que més tard rodaria El aura i que prometia una carrera molt brillant. Malauradament, va morir sobtadament l’any 2006.

La història se centra en dos estafadors, un de veterà i un de jove, que intenten enganyar un milionari espanyol venent-li una còpia falsa d’uns valuosos segells, les anomenades "nueve reinas". És una pel·lícula molt entretinguda, plena de girs inesperats i sorpreses.

Nueve reinas va obtenir 22 premis internacionals, entre ells els de millor director i premi del públic al Festival de Lleida, i el Premi Sant Jordi al millor actor per a Ricardo Darín. Avui està considerada una de les deu millors pel·lícules de la història del cinema argentí.

La podrem veure dijous vinent a les 20.15 h, a la sala 4 dels Cinemes Verdi Park. I, com sempre al cicle Imprescindibles, hi haurà presentació, col·loqui posterior i una copa de vi per compartir la conversa.]]>https://api.spreaker.com/episode/70617817Fri, 13 Mar 2026 06:02:04 +0000Ràdio GràciaSoc l’Eduard de Vicente i estic aquí per presentar-vos la nova pel·lícula del cicle Imprescindibles, que projectem cada dijous als Cinemes Verdi, una oportunitat única per recuperar grans clàssics en pantalla gran. En aquesta ocasió veurem una...
En aquesta ocasió veurem una excel·lent pel·lícula argentina que l’any passat va celebrar el seu 25è aniversari. Parlem de Nueve reinas, una de les cintes que, juntament amb El hijo de la novia, va situar definitivament al mapa internacional l’actor Ricardo Darín.

Completen el repartiment Gastón Pauls, a qui també hem vist en films com Che o Iluminados por el fuego, i Leticia Brédice, coneguda per pel·lícules com Plata quemada o Kamchatka. I també hi trobem el català Ignasi Abadal, actor molt vinculat al teatre que ens va deixar l’any 2010.

La pel·lícula està dirigida per Fabián Bielinsky, que més tard rodaria El aura i que prometia una carrera molt brillant. Malauradament, va morir sobtadament l’any 2006.

La història se centra en dos estafadors, un de veterà i un de jove, que intenten enganyar un milionari espanyol venent-li una còpia falsa d’uns valuosos segells, les anomenades "nueve reinas". És una pel·lícula molt entretinguda, plena de girs inesperats i sorpreses.

Nueve reinas va obtenir 22 premis internacionals, entre ells els de millor director i premi del públic al Festival de Lleida, i el Premi Sant Jordi al millor actor per a Ricardo Darín. Avui està considerada una de les deu millors pel·lícules de la història del cinema argentí.

La podrem veure dijous vinent a les 20.15 h, a la sala 4 dels Cinemes Verdi Park. I, com sempre al cicle Imprescindibles, hi haurà presentació, col·loqui posterior i una copa de vi per compartir la conversa.]]>181falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/bam-accio-cultura-viva--70606837Acció Cultura Viva és un festival comunitari organitzat per l’associació La Causa Sonora i finançat pel Departament d’Economia Social i Solidària de l’Ajuntament de Barcelona.

Aquest any se celebrarà la desena edició del festival en el marc de les Festes de la Mercè. La convocatòria per participar-hi està oberta fins al 16 de març de 2026, així que afanyeu-vos: queden pocs dies! 

L’organització del festival es basa en una estructura assembleària. Hi ha una plenària on es prenen col·lectivament totes les decisions relacionades amb el festival, i diverses comissions de treball: la comissió de programació, la comissió de comunicació i la comissió de producció.

Per elaborar la programació obrim una convocatòria pública en la qual qualsevol projecte pot presentar-se. Posteriorment ens organitzem en equips de treball per escoltar totes les propostes rebudes i les valorem de manera assembleària, seguint uns criteris que ens representen: la diversitat, l’originalitat i la visibilització de col·lectius minoritzats.

Busquem propostes musicals originals, amb ànima, i tots els estils musicals són benvinguts.]]>https://api.spreaker.com/episode/70606837Thu, 12 Mar 2026 10:31:31 +0000Ràdio GràciaAcció Cultura Viva és un festival comunitari organitzat per l’associació La Causa Sonora i finançat pel Departament d’Economia Social i Solidària de l’Ajuntament de Barcelona. Aquest any se celebrarà la desena edició del festival en el marc de les...Acció Cultura Viva és un festival comunitari organitzat per l’associació La Causa Sonora i finançat pel Departament d’Economia Social i Solidària de l’Ajuntament de Barcelona.

Aquest any se celebrarà la desena edició del festival en el marc de les Festes de la Mercè. La convocatòria per participar-hi està oberta fins al 16 de març de 2026, així que afanyeu-vos: queden pocs dies! 

L’organització del festival es basa en una estructura assembleària. Hi ha una plenària on es prenen col·lectivament totes les decisions relacionades amb el festival, i diverses comissions de treball: la comissió de programació, la comissió de comunicació i la comissió de producció.

Per elaborar la programació obrim una convocatòria pública en la qual qualsevol projecte pot presentar-se. Posteriorment ens organitzem en equips de treball per escoltar totes les propostes rebudes i les valorem de manera assembleària, seguint uns criteris que ens representen: la diversitat, l’originalitat i la visibilització de col·lectius minoritzats.

Busquem propostes musicals originals, amb ànima, i tots els estils musicals són benvinguts.]]>173falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/agenda-del-cinema-independent-a-la-musica-i-la-cultura-a-barcelona--70587707American Film Fest 2026, una cita imprescindible per als amants del cinema independent nord-americà. Hi haurà projeccions a diversos espais de la ciutat, com Espai Texas, Cinema Girona i la Filmoteca de Catalunya, amb una gran selecció de títols que no et pots perdre.

Pel que fa a la música, el 13 de març destaca el concert de l'Arannà al Centre Cívic del Coll - La Bruguera, una bona oportunitat per gaudir d’un directe íntim.
Aquest mateix dia, dins el 39è aniversari del Folk Internacional del Tradicionàrius, també podràs ballar i cantar amb Artur Blasco i Katy Plano a Ballaveu!, al CAT – Centre Artesà Tradicionàrius.

Si prefereixes la música clàssica, el dimecres 11 de març a les 18.30 h tindrà lloc el concert d’Aina Font i Laura Rouy dins el cicle Barcelona Obertura - Ciutat Clàssica a Casa Vicens. Si arribes abans, podràs visitar la planta baixa de la casa i combinar música i arquitectura. L’activitat és gratuïta.

Per als amants del teatre i l’humor, al Teatreneu es poden veure dues propostes: Impro Show (del 4 de març al 31 de maig) i Inexplicable (del 7 de març al 26 de maig).

En exposicions, destaca “Constant Modern: passat, present i futur de l’arquitectura modernista”, a Casa SEAT fins al 7 d’abril.

I si t’agrada escriure, ja està oberta la convocatòria del Concurs Literari Vila de Gràcia 2026, organitzat per la Fundació Festa Major de Gràcia, Sant Medir i el Centre de Gràcia. S’hi poden presentar contes, poesies i textos teatrals inspirats en la cultura popular gracienca. Les obres es poden enviar del 4 de març al 7 d’abril, i el lliurament de premis serà el 20 d’abril al Teatre del Centre de Gràcia, com a preludi de Sant Jordi.]]>https://api.spreaker.com/episode/70587707Wed, 11 Mar 2026 08:59:53 +0000Ràdio GràciaDel 10 al 15 de març, Barcelona acull l’https://americanafilmfest.com/, una cita imprescindible per als amants del cinema independent nord-americà. Hi haurà projeccions a diversos espais de la ciutat, com Espai Texas, Cinema Girona i la Filmoteca de...American Film Fest 2026, una cita imprescindible per als amants del cinema independent nord-americà. Hi haurà projeccions a diversos espais de la ciutat, com Espai Texas, Cinema Girona i la Filmoteca de Catalunya, amb una gran selecció de títols que no et pots perdre.

Pel que fa a la música, el 13 de març destaca el concert de l'Arannà al Centre Cívic del Coll - La Bruguera, una bona oportunitat per gaudir d’un directe íntim.
Aquest mateix dia, dins el 39è aniversari del Folk Internacional del Tradicionàrius, també podràs ballar i cantar amb Artur Blasco i Katy Plano a Ballaveu!, al CAT – Centre Artesà Tradicionàrius.

Si prefereixes la música clàssica, el dimecres 11 de març a les 18.30 h tindrà lloc el concert d’Aina Font i Laura Rouy dins el cicle Barcelona Obertura - Ciutat Clàssica a Casa Vicens. Si arribes abans, podràs visitar la planta baixa de la casa i combinar música i arquitectura. L’activitat és gratuïta.

Per als amants del teatre i l’humor, al Teatreneu es poden veure dues propostes: Impro Show (del 4 de març al 31 de maig) i Inexplicable (del 7 de març al 26 de maig).

En exposicions, destaca “Constant Modern: passat, present i futur de l’arquitectura modernista”, a Casa SEAT fins al 7 d’abril.

I si t’agrada escriure, ja està oberta la convocatòria del Concurs Literari Vila de Gràcia 2026, organitzat per la Fundació Festa Major de Gràcia, Sant Medir i el Centre de Gràcia. S’hi poden presentar contes, poesies i textos teatrals inspirats en la cultura popular gracienca. Les obres es poden enviar del 4 de març al 7 d’abril, i el lliurament de premis serà el 20 d’abril al Teatre del Centre de Gràcia, com a preludi de Sant Jordi.]]>283falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/comiats-de-julian-barnes--70563142Comiats (Angle Editorial) és un llibre especial i, com a tal, ha estat acollit pels lectors de Barnes, que ha anunciat que aquesta serà la seva última novel·la. Un comiat que travessa tot el llibre i que Barnes ha volgut que sigui profund i sentit, amb una certa volada metafísica, però també juganer i lleuger.

En el primer capítol, més proper a l’assaig que a la narració, Barnes aborda la memòria des de diferents vessants. La literatura, naturalment —on no pot faltar la magdalena de Proust—, però també des d’una perspectiva neuronal.

A partir d’aquí, Barnes ens explica dues històries que s’entrecreuen i es reflecteixen l’una en l’altra, i que l’autor eleva progressivament de categoria amb l’objectiu de transformar les anècdotes en conceptes.

La primera història és la de Jane i Stephen, dos amics de Julian Barnes durant l’etapa universitària. Presentats pel mateix Barnes i convertits en parella, es van separar al cap de pocs anys. Quaranta anys després, Stephen torna a buscar l’ajuda de Julian per intentar reviure aquella relació.

La segona història té a veure amb la salut de l’autor, que pateix un càncer tractable però no curable, i amb la manera com afronta el procés d’envelliment.

Barnes acaba lligant aquestes dues històries amb una reflexió profunda —però inevitablement frustrada— sobre la memòria.

Un comiat que Barnes ha volgut que sigui alegre, però no ingenu; lluminós, però no afectat; i càlid, però no sentimental.

Diu Barnes: "Sobretot escric ficció, que demana una lenta maceració de la vida abans que esdevingui material utilitzable. I en aquell moment no sé què podrà arribar a ser o no matèria de ficció."

En aquest llibre hi ha maceració, hi ha ficció, també hi ha moltes coses que han passat, que Barnes cuina amb ofici, teixint una complicitat magnífica amb els seus lectors, dels quals s’acomiada després de cinc dècades d’escriptura.

Dioni Porta, Llibreria Obaga per a La pila de llibres]]>https://api.spreaker.com/episode/70563142Tue, 10 Mar 2026 08:37:30 +0000Ràdio GràciaComiats (Angle Editorial) és un llibre especial i, com a tal, ha estat acollit pels lectors de Barnes, que ha anunciat que aquesta serà la seva última novel·la. Un comiat que travessa tot el llibre i que Barnes ha volgut que sigui profund i sentit,...Comiats (Angle Editorial) és un llibre especial i, com a tal, ha estat acollit pels lectors de Barnes, que ha anunciat que aquesta serà la seva última novel·la. Un comiat que travessa tot el llibre i que Barnes ha volgut que sigui profund i sentit, amb una certa volada metafísica, però també juganer i lleuger.

En el primer capítol, més proper a l’assaig que a la narració, Barnes aborda la memòria des de diferents vessants. La literatura, naturalment —on no pot faltar la magdalena de Proust—, però també des d’una perspectiva neuronal.

A partir d’aquí, Barnes ens explica dues històries que s’entrecreuen i es reflecteixen l’una en l’altra, i que l’autor eleva progressivament de categoria amb l’objectiu de transformar les anècdotes en conceptes.

La primera història és la de Jane i Stephen, dos amics de Julian Barnes durant l’etapa universitària. Presentats pel mateix Barnes i convertits en parella, es van separar al cap de pocs anys. Quaranta anys després, Stephen torna a buscar l’ajuda de Julian per intentar reviure aquella relació.

La segona història té a veure amb la salut de l’autor, que pateix un càncer tractable però no curable, i amb la manera com afronta el procés d’envelliment.

Barnes acaba lligant aquestes dues històries amb una reflexió profunda —però inevitablement frustrada— sobre la memòria.

Un comiat que Barnes ha volgut que sigui alegre, però no ingenu; lluminós, però no afectat; i càlid, però no sentimental.

Diu Barnes: "Sobretot escric ficció, que demana una lenta maceració de la vida abans que esdevingui material utilitzable. I en aquell moment no sé què podrà arribar a ser o no matèria de ficció."

En aquest llibre hi ha maceració, hi ha ficció, també hi ha moltes coses que han passat, que Barnes cuina amb ofici, teixint una complicitat magnífica amb els seus lectors, dels quals s’acomiada després de cinc dècades d’escriptura.

Dioni Porta, Llibreria Obaga per a La pila de llibres]]>216falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/restaurant-els-tres-porquets--70553907Els Tres Porquets, un d’aquells llocs on s’hi arriba sovint pel boca-orella. I és que aquest petit i acollidor local, amb ànima de taverna, atrapa des del primer moment.


Aquí la cuina és tradicional, amb aquell toc verd i honest que desperta les papil·les gustatives i convida a menjar sense presses. Sense protocols ni postureig: tot es fa amb calma, a foc lent, a xup-xup, tal com s’ha fet sempre. El llegat familiar no s’explica, es cuina.


La proposta gastronòmica es mou entre plats i passiplatillos, tant freds com calents, amb producte ben tractat —com el bacallà tallat amb mestratge— i amb una mirada constant a la pissarra del dia, que sovint amaga petites sorpreses capaces d’obrir la gana de cop.


Entre les temptacions que poden aparèixer a taula, destaca el carpaccio de presa ibèrica, d’aquells que fan tancar els ulls a la primera mossegada, o les mandonguilles amb bolets, per llepar-se’n els dits. D’altres plats val la pena descobrir-los directament al restaurant, perquè l’experiència forma part del joc.


Tot plegat és cuina feta com a casa: com la de la mare, com la de l’àvia. Producte de mercat, de temporada i tractat amb respecte. I si hi ha una reina indiscutible que sovint apareix fora de carta és la tòfona negra, omnipresent quan comença la seva temporada i capaç de convertir qualsevol plat en un petit pecat gastronòmic.


L’experiència s’arrodoneix amb una magnífica selecció de vins, pensada per acompanyar cada plat i allargar la sobretaula.


Plat rere plat, el gaudi està assegurat.
Salut i forquilla. Tornarem aviat.]]>https://api.spreaker.com/episode/70553907Mon, 09 Mar 2026 18:28:43 +0000Ràdio GràciaLa pròxima parada de la píndola de #lacarinyetacuina ens porta fins al restaurant Els Tres Porquets, un d’aquells llocs on s’hi arriba sovint pel boca-orella. I és que aquest petit i acollidor local, amb ànima de taverna, atrapa des del primer moment....Els Tres Porquets, un d’aquells llocs on s’hi arriba sovint pel boca-orella. I és que aquest petit i acollidor local, amb ànima de taverna, atrapa des del primer moment.


Aquí la cuina és tradicional, amb aquell toc verd i honest que desperta les papil·les gustatives i convida a menjar sense presses. Sense protocols ni postureig: tot es fa amb calma, a foc lent, a xup-xup, tal com s’ha fet sempre. El llegat familiar no s’explica, es cuina.


La proposta gastronòmica es mou entre plats i passiplatillos, tant freds com calents, amb producte ben tractat —com el bacallà tallat amb mestratge— i amb una mirada constant a la pissarra del dia, que sovint amaga petites sorpreses capaces d’obrir la gana de cop.


Entre les temptacions que poden aparèixer a taula, destaca el carpaccio de presa ibèrica, d’aquells que fan tancar els ulls a la primera mossegada, o les mandonguilles amb bolets, per llepar-se’n els dits. D’altres plats val la pena descobrir-los directament al restaurant, perquè l’experiència forma part del joc.


Tot plegat és cuina feta com a casa: com la de la mare, com la de l’àvia. Producte de mercat, de temporada i tractat amb respecte. I si hi ha una reina indiscutible que sovint apareix fora de carta és la tòfona negra, omnipresent quan comença la seva temporada i capaç de convertir qualsevol plat en un petit pecat gastronòmic.


L’experiència s’arrodoneix amb una magnífica selecció de vins, pensada per acompanyar cada plat i allargar la sobretaula.


Plat rere plat, el gaudi està assegurat.
Salut i forquilla. Tornarem aviat.]]>263falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/cartellera-el-ultimo-vikingo-scream-7-i-el-mago-del-kremlin--70506133El último vikingo

El último vikingo presenta l’Anker, que acaba de sortir de la presó, i el seu germà Manfred, que pateix un trastorn de personalitat. D’entrada pot semblar que no tenen res a veure, oi? Però sí, i molt.

Mentre intenten recuperar uns diners, anem descobrint que s’assemblen més del que semblava al principi. Sobretot en una cosa: la violència forma part de tots dos. I no és cap casualitat. Tots dos han crescut marcats pel maltractament del seu pare i, malgrat tot, també han compartit la infantesa i els jocs.

El que més m’ha agradat és que la pel·lícula planteja una realitat molt recognoscible: per molt diferents que siguem dels nostres germans, mai no ens en desvinculem del tot. Fins i tot el lladre més insensible —potser un aspecte que la pel·lícula hauria pogut exagerar una mica més— acaba havent de fer front als problemes del seu germà.

La pel·lícula es divideix en dues trames paral·leles força entretingudes: una de més còmica i una altra de més violenta. Però, sobretot, si voleu reflexionar sobre el pes real de la família, no dubteu a veure L’últim viking als cinemes a partir del 6 de març.

Scream 7

Tu has vist les sis pel·lícules de Scream? Jo no. I potser això és el més interessant: he vist Scream 7 amb una mirada diferent. No la puc comparar amb tota la saga, però sí que em puc fer una pregunta: en què es diferencia de la resta de pel·lícules del mateix gènere?
Incorporar la intel·ligència artificial com a element que influeix en el relat és una manera d’estar al dia de l’actualitat. També hi trobem una Courteney Cox que, amb el seu sentit de l’humor, ajuda a fer avançar la trama.

La pel·lícula també planteja la idea d’una mare que sobreprotegeix la seva filla després d’haver viscut una experiència traumàtica en el passat. La idea inicial estava ben pensada, tot i que després no s’acaba d’executar del tot bé.

Ara bé, l’única escena que m’ha semblat realista és quan la filla de la protagonista ha de disparar i, a diferència del que passa en moltes altres pel·lícules, no sap com fer-ho.
La sensació general dels fans de Scream no ha estat gaire bona. Molts s’han preguntat: tanta insistència amb no fer spoilers, per què, si al final no n’hi ha cap?

El mago del Kremlin

El mago del Kremlin està basada en fets reals quan retrata la Rússia dels últims anys, des de l’ascens de Putin fins a la guerra d’Ucraïna. Però també és una ficció si ens fixem en el seu protagonista, Baranov.

He de dir que tinc sentiments trobats amb aquest personatge. M’inquieta i, al mateix temps, m’atrau. Em recorda constantment que estem davant d’una pel·lícula, però alhora em fascina aquesta figura de “mag”: aquell home a l’ombra que influeix en els polítics molt més del que sembla.

El director, Olivier Assayas, ens recorda que mantenir els contactes és sempre recomanable. Qui sap si no te’ls tornaràs a trobar més endavant? La persona més inesperada pot acabar treballant amb tu.

La pel·lícula també planteja un dilema molt clàssic: l’ambició professional o l’amor.

]]>https://api.spreaker.com/episode/70506133Fri, 06 Mar 2026 12:37:38 +0000Ràdio GràciaEl último vikingo El último vikingo presenta l’Anker, que acaba de sortir de la presó, i el seu germà Manfred, que pateix un trastorn de personalitat. D’entrada pot semblar que no tenen res a veure, oi? Però sí, i molt. Mentre intenten recuperar uns...El último vikingo

El último vikingo presenta l’Anker, que acaba de sortir de la presó, i el seu germà Manfred, que pateix un trastorn de personalitat. D’entrada pot semblar que no tenen res a veure, oi? Però sí, i molt.

Mentre intenten recuperar uns diners, anem descobrint que s’assemblen més del que semblava al principi. Sobretot en una cosa: la violència forma part de tots dos. I no és cap casualitat. Tots dos han crescut marcats pel maltractament del seu pare i, malgrat tot, també han compartit la infantesa i els jocs.

El que més m’ha agradat és que la pel·lícula planteja una realitat molt recognoscible: per molt diferents que siguem dels nostres germans, mai no ens en desvinculem del tot. Fins i tot el lladre més insensible —potser un aspecte que la pel·lícula hauria pogut exagerar una mica més— acaba havent de fer front als problemes del seu germà.

La pel·lícula es divideix en dues trames paral·leles força entretingudes: una de més còmica i una altra de més violenta. Però, sobretot, si voleu reflexionar sobre el pes real de la família, no dubteu a veure L’últim viking als cinemes a partir del 6 de març.

Scream 7

Tu has vist les sis pel·lícules de Scream? Jo no. I potser això és el més interessant: he vist Scream 7 amb una mirada diferent. No la puc comparar amb tota la saga, però sí que em puc fer una pregunta: en què es diferencia de la resta de pel·lícules del mateix gènere?
Incorporar la intel·ligència artificial com a element que influeix en el relat és una manera d’estar al dia de l’actualitat. També hi trobem una Courteney Cox que, amb el seu sentit de l’humor, ajuda a fer avançar la trama.

La pel·lícula també planteja la idea d’una mare que sobreprotegeix la seva filla després d’haver viscut una experiència traumàtica en el passat. La idea inicial estava ben pensada, tot i que després no s’acaba d’executar del tot bé.

Ara bé, l’única escena que m’ha semblat realista és quan la filla de la protagonista ha de disparar i, a diferència del que passa en moltes altres pel·lícules, no sap com fer-ho.
La sensació general dels fans de Scream no ha estat gaire bona. Molts s’han preguntat: tanta insistència amb no fer spoilers, per què, si al final no n’hi ha cap?

El mago del Kremlin

El mago del Kremlin està basada en fets reals quan retrata la Rússia dels últims anys, des de l’ascens de Putin fins a la guerra d’Ucraïna. Però també és una ficció si ens fixem en el seu protagonista, Baranov.

He de dir que tinc sentiments trobats amb aquest personatge. M’inquieta i, al mateix temps, m’atrau. Em recorda constantment que estem davant d’una pel·lícula, però alhora em fascina aquesta figura de “mag”: aquell home a l’ombra que influeix en els polítics molt més del que sembla.

El director, Olivier Assayas, ens recorda que mantenir els contactes és sempre recomanable. Qui sap si no te’ls tornaràs a trobar més endavant? La persona més inesperada pot acabar treballant amb tu.

La pel·lícula també planteja un dilema molt clàssic: l’ambició professional o l’amor.

]]>427falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/dijous-d-imprescindibles-del-verdi-casablanca--70505686Eduard de Vicente presenta la pròxima pel·lícula dels Dijous d'imprescindibles del Verdi. En aquesta ocasió, gairebé caldria estendre una catifa vermella, perquè el programa proposa un clàssic entre els clàssics: una pel·lícula que potser gairebé tothom ha vist alguna vegada, però potser mai en pantalla gran.

Es tracta de Casablanca (1942), dirigida per Michael Curtiz i protagonitzada per dues de les grans estrelles de l’època: Humphrey Bogart i Ingrid Bergman.

La trama està ambientada a la ciutat marroquina de Casablanca, on arriben tot tipus de personatges que fugen dels nazis durant la Segona Guerra Mundial. Allà hi viu Rick Blaine, un home ric i solitari que regenta un bar on es troben molts d’aquests refugiats. La seva vida fa un gir inesperat quan apareix una antiga amant seva, Ilsa, que ara és la dona d’un líder antifeixista perseguit per la Gestapo. El matrimoni necessita uns salvoconductes per fugir, i Rick és l’únic que els pot ajudar a aconseguir-los.

El rodatge de la pel·lícula, però, no va ser gens fàcil. El guió no estava acabat quan es va començar a filmar i, de fet, Ingrid Bergman no sabia amb quin dels dos homes acabaria el seu personatge. Aquesta incertesa, curiosament, va acabar jugant a favor del film, ja que es transmet en la tensió emocional de la història.

També és curiós que una de les frases més famoses associades a la pel·lícula —“Tócala otra vez, Sam”— en realitat no apareix mai tal com s’ha popularitzat; la seva difusió es deu en gran part a una obra de teatre de Woody Allen.

Malgrat tots aquests entrebancs, Casablanca es va convertir amb el temps en un autèntic clàssic del cinema i va guanyar tres premis Oscar: millor pel·lícula, millor director i millor guió.

📅 Dijous 12
🕣 20.30 h 
📍 Sala B — Verdi Park]]>https://api.spreaker.com/episode/70505686Fri, 06 Mar 2026 12:07:08 +0000Ràdio GràciaL’Eduard de Vicente presenta la pròxima pel·lícula dels Dijous d'imprescindibles del Verdi. En aquesta ocasió, gairebé caldria estendre una catifa vermella, perquè el programa proposa un clàssic entre els clàssics: una pel·lícula que potser gairebé...Eduard de Vicente presenta la pròxima pel·lícula dels Dijous d'imprescindibles del Verdi. En aquesta ocasió, gairebé caldria estendre una catifa vermella, perquè el programa proposa un clàssic entre els clàssics: una pel·lícula que potser gairebé tothom ha vist alguna vegada, però potser mai en pantalla gran.

Es tracta de Casablanca (1942), dirigida per Michael Curtiz i protagonitzada per dues de les grans estrelles de l’època: Humphrey Bogart i Ingrid Bergman.

La trama està ambientada a la ciutat marroquina de Casablanca, on arriben tot tipus de personatges que fugen dels nazis durant la Segona Guerra Mundial. Allà hi viu Rick Blaine, un home ric i solitari que regenta un bar on es troben molts d’aquests refugiats. La seva vida fa un gir inesperat quan apareix una antiga amant seva, Ilsa, que ara és la dona d’un líder antifeixista perseguit per la Gestapo. El matrimoni necessita uns salvoconductes per fugir, i Rick és l’únic que els pot ajudar a aconseguir-los.

El rodatge de la pel·lícula, però, no va ser gens fàcil. El guió no estava acabat quan es va començar a filmar i, de fet, Ingrid Bergman no sabia amb quin dels dos homes acabaria el seu personatge. Aquesta incertesa, curiosament, va acabar jugant a favor del film, ja que es transmet en la tensió emocional de la història.

També és curiós que una de les frases més famoses associades a la pel·lícula —“Tócala otra vez, Sam”— en realitat no apareix mai tal com s’ha popularitzat; la seva difusió es deu en gran part a una obra de teatre de Woody Allen.

Malgrat tots aquests entrebancs, Casablanca es va convertir amb el temps en un autèntic clàssic del cinema i va guanyar tres premis Oscar: millor pel·lícula, millor director i millor guió.

📅 Dijous 12
🕣 20.30 h 
📍 Sala B — Verdi Park]]>192falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/la-filadora-al-centre-artesa-tradicionarius--70444076La Filadora i aquest proper 8 de març a les 19 h tornem al Centre Artesà Tradicionàrius, al cor de Gràcia, per fer Primfila i se'n va.

Ens fa moltíssima il·lusió tornar a participar en una nova edició del Festival Tradicionàrius, i us hi esperem amb ganes i veu.

Cantarem diferents cançons de tradició oral que comparteixen un mateix fil conductor: el paper de la dona. Ja sigui per la lletra o perquè tradicionalment han estat cantades per dones, totes ens parlen de vivències, contradiccions, desitjos i resistències. Posarem sobre la taula les temàtiques que hem escollit i en comentarem les lletres, deixant que la paraula ressoni i prengui cos.

Diumenge 8 de març de 2026
19.00 h I CAT Tradicionàrius
Preu: 10 € I Amics del CAT: 5 €]]>https://api.spreaker.com/episode/70444076Wed, 04 Mar 2026 16:00:50 +0000Ràdio GràciaHola, som https://www.instagram.com/som.lafiladora/ i aquest proper 8 de març a les 19 h tornem al http://www.tradicionarius.cat/ca/la-filadora-i-arran-d%E2%80%99escenari-i-trad39/programacio/2020, al cor de Gràcia, per fer...La Filadora i aquest proper 8 de març a les 19 h tornem al Centre Artesà Tradicionàrius, al cor de Gràcia, per fer Primfila i se'n va.

Ens fa moltíssima il·lusió tornar a participar en una nova edició del Festival Tradicionàrius, i us hi esperem amb ganes i veu.

Cantarem diferents cançons de tradició oral que comparteixen un mateix fil conductor: el paper de la dona. Ja sigui per la lletra o perquè tradicionalment han estat cantades per dones, totes ens parlen de vivències, contradiccions, desitjos i resistències. Posarem sobre la taula les temàtiques que hem escollit i en comentarem les lletres, deixant que la paraula ressoni i prengui cos.

Diumenge 8 de març de 2026
19.00 h I CAT Tradicionàrius
Preu: 10 € I Amics del CAT: 5 €]]>158falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/lluny-del-tren-d-antonia-vicens--70440911llibreria Obaga, ens porta avui Lluny del tren, de Antònia Vicens, novel·lista i poeta mallorquina. El llibre, publicat per La Magrana —que està reeditant l’obra de l’autora—, recupera en aquest cas una novel·la apareguda l’any 2002.
Lluny del tren és la història de la Cecília i del seu cercle d’amistats. Us en llegeixo les primeres línies:
"Em vaig adonar de la meva condició d’àngel, poc més o menys, quan acabava de complir els dotze anys."
Aquesta presència de l’imaginari no es fa gaire explícita, però afegeix a la contemplació de la història —sovint narrada des d’una proximitat abraçadora— una mirada més distant, en perspectiva, on la materialitat pren la pell de la metafísica, sempre tan difícil de fixar i de reduir.
La Cecília és una dona jove a qui acabes estimant, també en la seva lleugeresa gairebé gasosa, que alhora l’omple de problemes i dificultats. Molts li arriben de la mà d’un cercle vital i d’amistats que s’aprofita d’una dona forta i visceral, però també vulnerable, que es troba perduda en la vessant més material de l’existència.
Lluny del tren és una novel·la dura i lluminosa alhora, trista i bella. Els personatges acaben atrapats en una mena de maledicció, i tota la història s’impregna d’una nebulosa que condueix cap a la inexorabilitat.
D’altra banda, hi trobem la llum d’una prosa d’una bellesa i una poesia poderoses. És especialment destacable la manera com es construeix la trama, amb un foc lent que posposa el conflicte perquè no devori ni eclipsi la literatura, que s’accentua al centre mateix de la història.
Lluny del tren, d’Antònia Vicens, publicat per La Magrana.

]]>https://api.spreaker.com/episode/70440911Wed, 04 Mar 2026 13:14:55 +0000Ràdio GràciaDioni Porta, de la https://www.obagallibreria.cat/, ens porta avui Lluny del tren, de Antònia Vicens, novel·lista i poeta mallorquina. El llibre, publicat per https://www.penguinrandomhousegrupoeditorial.com/ —que està reeditant l’obra de l’autora—,...llibreria Obaga, ens porta avui Lluny del tren, de Antònia Vicens, novel·lista i poeta mallorquina. El llibre, publicat per La Magrana —que està reeditant l’obra de l’autora—, recupera en aquest cas una novel·la apareguda l’any 2002.
Lluny del tren és la història de la Cecília i del seu cercle d’amistats. Us en llegeixo les primeres línies:
"Em vaig adonar de la meva condició d’àngel, poc més o menys, quan acabava de complir els dotze anys."
Aquesta presència de l’imaginari no es fa gaire explícita, però afegeix a la contemplació de la història —sovint narrada des d’una proximitat abraçadora— una mirada més distant, en perspectiva, on la materialitat pren la pell de la metafísica, sempre tan difícil de fixar i de reduir.
La Cecília és una dona jove a qui acabes estimant, també en la seva lleugeresa gairebé gasosa, que alhora l’omple de problemes i dificultats. Molts li arriben de la mà d’un cercle vital i d’amistats que s’aprofita d’una dona forta i visceral, però també vulnerable, que es troba perduda en la vessant més material de l’existència.
Lluny del tren és una novel·la dura i lluminosa alhora, trista i bella. Els personatges acaben atrapats en una mena de maledicció, i tota la història s’impregna d’una nebulosa que condueix cap a la inexorabilitat.
D’altra banda, hi trobem la llum d’una prosa d’una bellesa i una poesia poderoses. És especialment destacable la manera com es construeix la trama, amb un foc lent que posposa el conflicte perquè no devori ni eclipsi la literatura, que s’accentua al centre mateix de la història.
Lluny del tren, d’Antònia Vicens, publicat per La Magrana.

]]>168falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/zaytun-quan-barcelona-i-jaen-es-troben-a-taula--70395053Situat al carrer del Guadiana, 40, al barri de Sants, Zaytun és una petita joia amagada que sorprèn per la seva autenticitat i sensibilitat culinària. Al capdavant dels fogons hi trobem el xef Juanan Vizcaíno, mentre que de la sala se n’encarrega la seva mare, Anna María Soria. Mare i fill formen un tàndem perfecte, un equip guanyador que transmet passió, calidesa i ofici.
La cuina de Juanan beu tant de les arrels andaluses com de l’esperit barceloní. Un dels seus plats estrella és la careta de porc, una interpretació personal de la tapa del morro fino, cuinada a baixa temperatura fins a aconseguir una textura melosa i plena de sabor.
El nom Zaytun prové de la traducció de la paraula oliva en àrab, un homenatge als orígens familiars: “El meu pare és de Jaén, i allà les olives i l’oli d’oliva són gairebé una religió”. Aquesta essència es reflecteix clarament en una cuina honesta, saborosa i carregada de memòria.
Ja tenim una nova píndola de lacarinyetacuina per gaudir i compartir.]]>https://api.spreaker.com/episode/70395053Mon, 02 Mar 2026 19:56:29 +0000Ràdio GràciaBarcelona i Jaén s’uneixen a Zaytun, un restaurant on les dues ciutats es troben i dialoguen a cada plat. Situat al carrer del Guadiana, 40, al barri de Sants, Zaytun és una petita joia amagada que sorprèn per la seva autenticitat i sensibilitat...Situat al carrer del Guadiana, 40, al barri de Sants, Zaytun és una petita joia amagada que sorprèn per la seva autenticitat i sensibilitat culinària. Al capdavant dels fogons hi trobem el xef Juanan Vizcaíno, mentre que de la sala se n’encarrega la seva mare, Anna María Soria. Mare i fill formen un tàndem perfecte, un equip guanyador que transmet passió, calidesa i ofici.
La cuina de Juanan beu tant de les arrels andaluses com de l’esperit barceloní. Un dels seus plats estrella és la careta de porc, una interpretació personal de la tapa del morro fino, cuinada a baixa temperatura fins a aconseguir una textura melosa i plena de sabor.
El nom Zaytun prové de la traducció de la paraula oliva en àrab, un homenatge als orígens familiars: “El meu pare és de Jaén, i allà les olives i l’oli d’oliva són gairebé una religió”. Aquesta essència es reflecteix clarament en una cuina honesta, saborosa i carregada de memòria.
Ja tenim una nova píndola de lacarinyetacuina per gaudir i compartir.]]>219falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/clinica-del-remei-unitat-de-trastorns-del-son--70385367Anna Sant Salvador, metgessa especialista en son a la Clínica del Remei. Us informem que hem obert una nova Unitat del son a la Clínica del Remei.
A la nostra unitat oferim una valoració integral de qualsevol trastorn del son i del descans nocturn. Atenem persones amb insomni, dificultats per agafar el son o per mantenir-lo, despertares nocturns freqüents, roncs, pauses respiratòries durant la nit, moviments excessius mentre dormen, o que es llevin cansades, amb mal de cap o amb sensació de no haver descansat. Qualsevol queixa relacionada amb el son és motiu de consulta i valoració a la nostra unitat.
Comptem amb un equip mèdic multidisciplinar i altament especialitzat que realitza una avaluació exhaustiva de cada pacient per dur a terme un diagnòstic diferencial rigorós, basat en l’evidència científica. Disposem de proves diagnòstiques completes i innovadores que ens permeten identificar amb precisió els trastorns del son i oferir un tractament personalitzat i dirigit, evitant solucions genèriques i, sempre que sigui possible, reduint la necessitat de prescripció farmacològica.
Poden ser derivades a la nostra unitat totes aquelles persones que presentin alteracions del son o del descans nocturn, tanmateix, és important que des de qualsevol especialitat mèdica es pregunti de manera sistemàtica pel descans dels pacients, ja que avui dia disposem d’una àmplia evidència científica que demostra que un son de mala qualitat o insuficient s’associa amb nombroses patologies: cardiovasculars, metabòliques, endocrinològiques, immunològiques, així com alteracions de la memòria, de l’estat d’ànim i del rendiment cognitiu.
Per aquest motiu, la detecció precoç i el tractament adequat dels trastorns del son contribueixen de manera significativa a millorar l’evolució d’aquestes patologies i l’estat de salut general de les persones.
A la nostra unitat estem en constant actualització, incorporant els darrers avenços científics i tecnològics, i participant activament en activitats de recerca clínica i formació continuada, amb l’objectiu d’oferir una atenció innovadora, de qualitat i centrada en el pacient.
És fonamental ser conscients de la importància del son en la nostra salut. Davant de qualsevol sospita de trastorn del son o de mala qualitat del descans nocturn, us animem a consultar una unitat especialitzada per rebre una avaluació adequada.
Si voleu contactar o ser derivats a la nostra Unitat del son, podeu adreçar-vos a la Clínica del Remei i demanar per la unitat. 
Contacta amb nosaltres a clinicaremei.org o al 93 285 00 10.]]>https://api.spreaker.com/episode/70385367Mon, 02 Mar 2026 10:46:49 +0000Ràdio GràciaHola, sóc la doctora Anna Sant Salvador, metgessa especialista en son a la Clínica del Remei. Us informem que hem obert una nova Unitat del son a la Clínica del Remei. A la nostra unitat oferim una valoració integral de qualsevol trastorn del son i...Anna Sant Salvador, metgessa especialista en son a la Clínica del Remei. Us informem que hem obert una nova Unitat del son a la Clínica del Remei.
A la nostra unitat oferim una valoració integral de qualsevol trastorn del son i del descans nocturn. Atenem persones amb insomni, dificultats per agafar el son o per mantenir-lo, despertares nocturns freqüents, roncs, pauses respiratòries durant la nit, moviments excessius mentre dormen, o que es llevin cansades, amb mal de cap o amb sensació de no haver descansat. Qualsevol queixa relacionada amb el son és motiu de consulta i valoració a la nostra unitat.
Comptem amb un equip mèdic multidisciplinar i altament especialitzat que realitza una avaluació exhaustiva de cada pacient per dur a terme un diagnòstic diferencial rigorós, basat en l’evidència científica. Disposem de proves diagnòstiques completes i innovadores que ens permeten identificar amb precisió els trastorns del son i oferir un tractament personalitzat i dirigit, evitant solucions genèriques i, sempre que sigui possible, reduint la necessitat de prescripció farmacològica.
Poden ser derivades a la nostra unitat totes aquelles persones que presentin alteracions del son o del descans nocturn, tanmateix, és important que des de qualsevol especialitat mèdica es pregunti de manera sistemàtica pel descans dels pacients, ja que avui dia disposem d’una àmplia evidència científica que demostra que un son de mala qualitat o insuficient s’associa amb nombroses patologies: cardiovasculars, metabòliques, endocrinològiques, immunològiques, així com alteracions de la memòria, de l’estat d’ànim i del rendiment cognitiu.
Per aquest motiu, la detecció precoç i el tractament adequat dels trastorns del son contribueixen de manera significativa a millorar l’evolució d’aquestes patologies i l’estat de salut general de les persones.
A la nostra unitat estem en constant actualització, incorporant els darrers avenços científics i tecnològics, i participant activament en activitats de recerca clínica i formació continuada, amb l’objectiu d’oferir una atenció innovadora, de qualitat i centrada en el pacient.
És fonamental ser conscients de la importància del son en la nostra salut. Davant de qualsevol sospita de trastorn del son o de mala qualitat del descans nocturn, us animem a consultar una unitat especialitzada per rebre una avaluació adequada.
Si voleu contactar o ser derivats a la nostra Unitat del son, podeu adreçar-vos a la Clínica del Remei i demanar per la unitat. 
Contacta amb nosaltres a clinicaremei.org o al 93 285 00 10.]]>232falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/dijous-d-imprescindibles-del-verdi-los-paraguas-de-cherburgo--70329949Eduard de Vicente ens presenta la pel·lícula dels Dijous d’imprescindibles del Verdi, una oportunitat única per gaudir de grans clàssics del cinema en una pantalla com cal.

Aquesta setmana no cal buscar excuses d’aniversaris ni altres històries. Podrem gaudir de Los paraguas de Cherburgo (1964), el film que va donar a conèixer Jacques Demy, que només tenia 19 anys quan el va dirigir, i que més endavant signaria títols com Pell de ruc o Indochina. 

El protagonista masculí és l’italià Nino Castelnuovo, que ha participat en pel·lícules com Els germans Rocchio, L’edat de la innocència o El pacient anglès. La banda sonora és obra del gran Michel Legrand, col·laborador habitual de Demy, autor de músiques inoblidables com les d’El verano del 42, amb tres Oscars al seu palmarès. Un altre gran atractiu del film són els seus colors vius i saturats, que el converteixen en una autèntica festa visual.

La pel·lícula explica les dificultats a què ha de fer front una parella tan jove com enamorada en una ciutat de províncies dels anys seixanta.
És un film molt estimat per artistes tan diversos com Isabel Coixet, Paula Ortiz, Sergi Belbel o Laia Costa, que sovint han destacat la importància de la mirada del director i la força de la seva visió creativa. Una mostra clara de com, darrere de cada gran pel·lícula, hi ha una manera única d’explicar històries.

I, per si fos poc, comptarem amb un convidat d’excepció: l’actor i cantant Joan Vázquez, a qui hem vist en espectacles com Rent, Paquito Forever o en recitals dedicats a Sondheim. Considerat el gran crooner català, té un disc magnífic titulat Feeling Good.

La projecció serà a les 20.30 h a la Sala B del Verdi Park, amb presentació, col·loqui i una copeta de vi.]]>https://api.spreaker.com/episode/70329949Fri, 27 Feb 2026 13:27:35 +0000Ràdio GràciaL’Eduard de Vicente ens presenta la pel·lícula dels Dijous d’imprescindibles del Verdi, una oportunitat única per gaudir de grans clàssics del cinema en una pantalla com cal. Aquesta setmana no cal buscar excuses d’aniversaris ni altres...Eduard de Vicente ens presenta la pel·lícula dels Dijous d’imprescindibles del Verdi, una oportunitat única per gaudir de grans clàssics del cinema en una pantalla com cal.

Aquesta setmana no cal buscar excuses d’aniversaris ni altres històries. Podrem gaudir de Los paraguas de Cherburgo (1964), el film que va donar a conèixer Jacques Demy, que només tenia 19 anys quan el va dirigir, i que més endavant signaria títols com Pell de ruc o Indochina. 

El protagonista masculí és l’italià Nino Castelnuovo, que ha participat en pel·lícules com Els germans Rocchio, L’edat de la innocència o El pacient anglès. La banda sonora és obra del gran Michel Legrand, col·laborador habitual de Demy, autor de músiques inoblidables com les d’El verano del 42, amb tres Oscars al seu palmarès. Un altre gran atractiu del film són els seus colors vius i saturats, que el converteixen en una autèntica festa visual.

La pel·lícula explica les dificultats a què ha de fer front una parella tan jove com enamorada en una ciutat de províncies dels anys seixanta.
És un film molt estimat per artistes tan diversos com Isabel Coixet, Paula Ortiz, Sergi Belbel o Laia Costa, que sovint han destacat la importància de la mirada del director i la força de la seva visió creativa. Una mostra clara de com, darrere de cada gran pel·lícula, hi ha una manera única d’explicar històries.

I, per si fos poc, comptarem amb un convidat d’excepció: l’actor i cantant Joan Vázquez, a qui hem vist en espectacles com Rent, Paquito Forever o en recitals dedicats a Sondheim. Considerat el gran crooner català, té un disc magnífic titulat Feeling Good.

La projecció serà a les 20.30 h a la Sala B del Verdi Park, amb presentació, col·loqui i una copeta de vi.]]>239falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/cicle-adona-t-les-vespres-del-dimecres-i-sant-medir--70297441
Cicle Adona't al centre cívic del Coll de Bruguera
El proper 5 de març s’inicia al Centre cívic El Coll - La Bruguera el cicle aDona't, amb programa d’activitats que posa les dones al centre, amb l’objectiu de crear espais de sororitat i compartir idees, coneixements i experiències.

En el marc d’aquest cicle, s’inauguren dues exposicions:

• Fúria, una exposició col·lectiva que es podrà visitar del 5 de març al 5 d’abril. La inauguració serà el dijous 5 de març a les 19 h.
  
  
• Mares, àvies, germanes i amigues, una mostra que ret homenatge plàstic a les dones del barri i que es podrà veure del 5 al 29 de març. Aquesta exposició compta amb la participació d’escoles del barri i està guiada per la Mariona Tolosa Sisteré, celebrant figures com mares, àvies, germanes, mestres o veïnes, transformant-les en color i textura.

A més, el cicle Adonat inclou activitats diverses:

• Iniciació a la boxa feminista, dissabte 7 de març a les 11 h.
  
  
• Collçotada popular, diumenge 15 de març a partir de les 12 h a la Plaça Laguna Lanao, per reunir veïnes i veïns del barri.
  
  
• Xerrada “La ràbia que ens mobilitza”, dijous 19 de març a les 19 h, sobre la història de l’antiga editorial Brugera, avui centre cívic, commemorant els 40 anys del seu tancament.

Tota la programació i la possibilitat d’inscripció es poden consultar al web del centre cívic.

Les Vespres del dimecres al BAR del Cat

Per als amants de la música, cada dimecres a la tarda se celebren sessions d’improvisació de música tradicional amb Reel, acompanyats de Marcel Casellas i diversos convidats que varien cada setmana. Aquestes sessions creen espectacles únics, amb una última cita al febrer i continuïtat durant tot el mes de març amb diferents associacions d’improvisació.

Festa de Sant Medir a Gràcia

Una altra cita destacada és Sant Medir considerada la festa més dolça de l’any a Gràcia. Durant el matí, les colles recorren els carrers i places del barri fins a la 13 h.
Aquest any, per la peste porcina a Collserola, els participants no es desplaçaran a la parròquia de Sant Medir, sinó que es concentraran a la Parròquia de Sant Joan de Gràcia (Plaça de la Virreina). A les 19:30 h es reprèn la cercavila pel carrer Sant Salvador, carrer Nil Fabra i Gran de Gràcia fins al Pla de Salmerón.

Sant Medir continua sent una de les festivitats més esperades del districte, plena de tradició i dolços.]]>https://api.spreaker.com/episode/70297441Thu, 26 Feb 2026 11:14:48 +0000Ràdio GràciaEl mes de març arriba carregat d’activitats, amb opcions per a tots els gustos: exposicions, música, xerrades i festes tradicionals. Cicle Adona't al centre cívic del Coll de Bruguera El proper 5 de març s’inicia al Centre cívic El Coll - La Bruguera...
Cicle Adona't al centre cívic del Coll de Bruguera
El proper 5 de març s’inicia al Centre cívic El Coll - La Bruguera el cicle aDona't, amb programa d’activitats que posa les dones al centre, amb l’objectiu de crear espais de sororitat i compartir idees, coneixements i experiències.

En el marc d’aquest cicle, s’inauguren dues exposicions:

• Fúria, una exposició col·lectiva que es podrà visitar del 5 de març al 5 d’abril. La inauguració serà el dijous 5 de març a les 19 h.
  
  
• Mares, àvies, germanes i amigues, una mostra que ret homenatge plàstic a les dones del barri i que es podrà veure del 5 al 29 de març. Aquesta exposició compta amb la participació d’escoles del barri i està guiada per la Mariona Tolosa Sisteré, celebrant figures com mares, àvies, germanes, mestres o veïnes, transformant-les en color i textura.

A més, el cicle Adonat inclou activitats diverses:

• Iniciació a la boxa feminista, dissabte 7 de març a les 11 h.
  
  
• Collçotada popular, diumenge 15 de març a partir de les 12 h a la Plaça Laguna Lanao, per reunir veïnes i veïns del barri.
  
  
• Xerrada “La ràbia que ens mobilitza”, dijous 19 de març a les 19 h, sobre la història de l’antiga editorial Brugera, avui centre cívic, commemorant els 40 anys del seu tancament.

Tota la programació i la possibilitat d’inscripció es poden consultar al web del centre cívic.

Les Vespres del dimecres al BAR del Cat

Per als amants de la música, cada dimecres a la tarda se celebren sessions d’improvisació de música tradicional amb Reel, acompanyats de Marcel Casellas i diversos convidats que varien cada setmana. Aquestes sessions creen espectacles únics, amb una última cita al febrer i continuïtat durant tot el mes de març amb diferents associacions d’improvisació.

Festa de Sant Medir a Gràcia

Una altra cita destacada és Sant Medir considerada la festa més dolça de l’any a Gràcia. Durant el matí, les colles recorren els carrers i places del barri fins a la 13 h.
Aquest any, per la peste porcina a Collserola, els participants no es desplaçaran a la parròquia de Sant Medir, sinó que es concentraran a la Parròquia de Sant Joan de Gràcia (Plaça de la Virreina). A les 19:30 h es reprèn la cercavila pel carrer Sant Salvador, carrer Nil Fabra i Gran de Gràcia fins al Pla de Salmerón.

Sant Medir continua sent una de les festivitats més esperades del districte, plena de tradició i dolços.]]>280falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/cartellera-de-cinema-balandrau-vent-salvatge-la-residencia-i-sorry-baby--70263428Balandrau, vent salvatge

Si us plantejàveu anar a esquiar aquests dies, potser canviàreu d’idea després de veure Balandrau, vent salvatge. Fernando Trullols encerta en allargar i aprofundir en l’escena de la tragèdia que va tenir lloc fa 25 anys als Pirineus a causa d’un vent extrem, i ho fa amb un repartiment destacat del panorama català, amb noms com Álvaro Cervantes i Bruna Cusí.

La pel·lícula no aprofundeix excessivament en els personatges, i aquesta contenció funciona: com a espectadors, entenem que la tragèdia ens podria haver passat a qualsevol de nosaltres. En paral·lel, s’hi desenvolupa la trama dels bombers encarregats del rescat. Amb l’elecció de Marc Martínez, el director posa el focus en les dificultats de la professió, no només a nivell organitzatiu, sinó també emocional, ja que sovint són els mateixos bombers els qui han de comunicar les pitjors notícies als familiars.

Com a petit punt feble, sembla que Trullols vulgui transmetre massa missatges alhora i, en alguns moments, els diàlegs dels bombers resulten precipitats i poc naturals. Fins a quin punt una tragèdia, per si sola, pot sostenir tota una pel·lícula?

Sigui com sigui, la producció catalana recrea els fets amb rigor i sensibilitat, i ja es pot veure als cinemes. Així doncs, si aquests dies el vent bufa fort, refugieu-vos a la sala fosca i deixeu que sigui el vent salvatge del Balandrau qui us sacsegi.

La residència

Ja no podem dir que La residència parli d’un futur llunyà. Les llars d’avui ja incorporen assistents de veu com l’Alexa, que a la pel·lícula esdevé l’element central. Tot i això, la construcció de la protagonista resulta una mica impersonal: costa d’entendre com passa d’estar plenament integrada en el sistema a rebel·lar-s’hi només perquè un desconegut li diu quatre coses, i la subtrama del seu fill queda força despenjada.

Més enllà d’aquestes mancances, però, la pel·lícula planteja una pregunta tan inquietant com suggeridora: viuria jo amb una intel·ligència artificial a casa? D’entrada, no estaria gens malament tenir algú que m’organitzés l’agenda o em motivés a complir els meus objectius.
El film també obre un altre debat interessant: qui té raó? La protagonista, que assegura que amb les nostres dades els poderosos acabaran substituint els artistes per màquines més barates, o bé els mateixos poderosos, que defensen que la tecnologia pot potenciar la creativitat artística?

Sorry, Baby

Sorry Baby explica amb gran precisió què significa patir una agressió sexual a nivell emocional. Després dels fets, la vida no es torna completament fosca: continua endavant i, de tant en tant, els records tornen, fins i tot quan han passat anys i ara ets una persona exitosa i aparentment feliç. Eva Victor n’és la protagonista i interpreta l’Agnes, una professora de literatura carismàtica, intel·ligent i, sobretot, profundament bona persona. Hi encaixa a la perfecció el seu gran sentit de l’humor, natural i espontani, amb què afronta el dia a dia. Un humor que també li serveix per amagar la ferida. Com no li hem d’agafar afecte, a l’Agnes? Eva Victor és també la directora, i posa l’accent no tant en els fets en si, sinó en el relat que se’n fa: en la manera com s’expliquen les coses. L’escena més representativa és la de la banyera, quan l’Agnes explica l’agressió a la seva amiga. Un moment d’una sensibilitat i d’una força colpidores. Tot un encert.
]]>https://api.spreaker.com/episode/70263428Wed, 25 Feb 2026 09:34:01 +0000Ràdio GràciaBalandrau, vent salvatge Si us plantejàveu anar a esquiar aquests dies, potser canviàreu d’idea després de veure Balandrau, vent salvatge. Fernando Trullols encerta en allargar i aprofundir en l’escena de la tragèdia que va tenir lloc fa 25 anys als...Balandrau, vent salvatge

Si us plantejàveu anar a esquiar aquests dies, potser canviàreu d’idea després de veure Balandrau, vent salvatge. Fernando Trullols encerta en allargar i aprofundir en l’escena de la tragèdia que va tenir lloc fa 25 anys als Pirineus a causa d’un vent extrem, i ho fa amb un repartiment destacat del panorama català, amb noms com Álvaro Cervantes i Bruna Cusí.

La pel·lícula no aprofundeix excessivament en els personatges, i aquesta contenció funciona: com a espectadors, entenem que la tragèdia ens podria haver passat a qualsevol de nosaltres. En paral·lel, s’hi desenvolupa la trama dels bombers encarregats del rescat. Amb l’elecció de Marc Martínez, el director posa el focus en les dificultats de la professió, no només a nivell organitzatiu, sinó també emocional, ja que sovint són els mateixos bombers els qui han de comunicar les pitjors notícies als familiars.

Com a petit punt feble, sembla que Trullols vulgui transmetre massa missatges alhora i, en alguns moments, els diàlegs dels bombers resulten precipitats i poc naturals. Fins a quin punt una tragèdia, per si sola, pot sostenir tota una pel·lícula?

Sigui com sigui, la producció catalana recrea els fets amb rigor i sensibilitat, i ja es pot veure als cinemes. Així doncs, si aquests dies el vent bufa fort, refugieu-vos a la sala fosca i deixeu que sigui el vent salvatge del Balandrau qui us sacsegi.

La residència

Ja no podem dir que La residència parli d’un futur llunyà. Les llars d’avui ja incorporen assistents de veu com l’Alexa, que a la pel·lícula esdevé l’element central. Tot i això, la construcció de la protagonista resulta una mica impersonal: costa d’entendre com passa d’estar plenament integrada en el sistema a rebel·lar-s’hi només perquè un desconegut li diu quatre coses, i la subtrama del seu fill queda força despenjada.

Més enllà d’aquestes mancances, però, la pel·lícula planteja una pregunta tan inquietant com suggeridora: viuria jo amb una intel·ligència artificial a casa? D’entrada, no estaria gens malament tenir algú que m’organitzés l’agenda o em motivés a complir els meus objectius.
El film també obre un altre debat interessant: qui té raó? La protagonista, que assegura que amb les nostres dades els poderosos acabaran substituint els artistes per màquines més barates, o bé els mateixos poderosos, que defensen que la tecnologia pot potenciar la creativitat artística?

Sorry, Baby

Sorry Baby explica amb gran precisió què significa patir una agressió sexual a nivell emocional. Després dels fets, la vida no es torna completament fosca: continua endavant i, de tant en tant, els records tornen, fins i tot quan han passat anys i ara ets una persona exitosa i aparentment feliç. Eva Victor n’és la protagonista i interpreta l’Agnes, una professora de literatura carismàtica, intel·ligent i, sobretot, profundament bona persona. Hi encaixa a la perfecció el seu gran sentit de l’humor, natural i espontani, amb què afronta el dia a dia. Un humor que també li serveix per amagar la ferida. Com no li hem d’agafar afecte, a l’Agnes? Eva Victor és també la directora, i posa l’accent no tant en els fets en si, sinó en el relat que se’n fa: en la manera com s’expliquen les coses. L’escena més representativa és la de la banyera, quan l’Agnes explica l’agressió a la seva amiga. Un moment d’una sensibilitat i d’una força colpidores. Tot un encert.
]]>292falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/vida-de-tolstoi-d-andrei-zorin--70246989
Aquest llibre ens serveix per donar a conèixer aquesta nova editorial, Eclecta, nascuda l’any 2025, que es defineix a partir de la idea de tria i selecció. Eclecta són les coses escollides: un nom que beu de l’antiga arrel lek, que expressa les idees d’ajuntar, recollir, extreure i unir. És l’acció que s’amaga darrere de mots com elegir, seleccionar, col·lecció, collita o intel·ligència, i també la idea profunda que travessa el cor de paraules com logos i llegir.

Per començar, direm que Vida de Tolstoi és una biografia que trenca amb el tòpic que les grans figures històriques necessiten llibres extensos i monumentals, a l’alçada del mite. Sovint, en l’afany d’explicar-ho tot, es perd la perspectiva, la proporció i la capacitat de destacar els fets i les anàlisis més rellevants, sense por de deixar en segon pla episodis menors.

El llibre combina una estructura cronològica amb una clara voluntat interpretativa, que delimita les diferents etapes i facetes d’un home que va viure les seves passions amb una intensitat extrema. Un orfe ambiciós, un geni casat, un líder solitari, un famós que fuig són els títols dels quatre blocs que articulen aquesta biografia.

Andrei Zorin aconsegueix sintetitzar amb mestria la vida i l’obra de Tolstoi, i posa una atenció especial a situar cadascuna de les seves grans obres —Guerra i pau, Anna Karenina, Resurrecció, La mort d’Ivan Ilitx, La sonata Kreutzer— en relació amb les inquietuds vitals que les van fer possibles. Alhora, analitza com la trama de cada novel·la dialoga amb la vida i el pensament de Tolstoi en cada moment.

Una vida i un pensament marcats per constants com el seu vessant anarquista, cristià i pacifista, i caracteritzats per la radicalitat amb què s’entregava a cada etapa vital. Hi trobem la joventut turbulenta, l’energia desbordant, l’exigència extrema envers l’ofici d’escriure, la dedicació a la pedagogia i l’educació, el seu profund cristianisme —sempre al marge de l’Església ortodoxa—, l’amor pels desfavorits i les tensions contínues amb altres escriptors i amb la seva pròpia família, fruit de la visceralitat del seu pensament i dels seus sentiments.
Una biografia precisa i continguda per retratar un home desmesurat.]]>https://api.spreaker.com/episode/70246989Tue, 24 Feb 2026 10:16:49 +0000Ràdio GràciaDioni Porta, de la llibreria Obaga, ens presenta Vida de Tolstoi, la biografia de Tolstoi escrita per Andrei Zorin, traduïda per Arnau Barios i publicada per l'editorial Electa. Aquest llibre ens serveix per donar a conèixer aquesta nova editorial,...
Aquest llibre ens serveix per donar a conèixer aquesta nova editorial, Eclecta, nascuda l’any 2025, que es defineix a partir de la idea de tria i selecció. Eclecta són les coses escollides: un nom que beu de l’antiga arrel lek, que expressa les idees d’ajuntar, recollir, extreure i unir. És l’acció que s’amaga darrere de mots com elegir, seleccionar, col·lecció, collita o intel·ligència, i també la idea profunda que travessa el cor de paraules com logos i llegir.

Per començar, direm que Vida de Tolstoi és una biografia que trenca amb el tòpic que les grans figures històriques necessiten llibres extensos i monumentals, a l’alçada del mite. Sovint, en l’afany d’explicar-ho tot, es perd la perspectiva, la proporció i la capacitat de destacar els fets i les anàlisis més rellevants, sense por de deixar en segon pla episodis menors.

El llibre combina una estructura cronològica amb una clara voluntat interpretativa, que delimita les diferents etapes i facetes d’un home que va viure les seves passions amb una intensitat extrema. Un orfe ambiciós, un geni casat, un líder solitari, un famós que fuig són els títols dels quatre blocs que articulen aquesta biografia.

Andrei Zorin aconsegueix sintetitzar amb mestria la vida i l’obra de Tolstoi, i posa una atenció especial a situar cadascuna de les seves grans obres —Guerra i pau, Anna Karenina, Resurrecció, La mort d’Ivan Ilitx, La sonata Kreutzer— en relació amb les inquietuds vitals que les van fer possibles. Alhora, analitza com la trama de cada novel·la dialoga amb la vida i el pensament de Tolstoi en cada moment.

Una vida i un pensament marcats per constants com el seu vessant anarquista, cristià i pacifista, i caracteritzats per la radicalitat amb què s’entregava a cada etapa vital. Hi trobem la joventut turbulenta, l’energia desbordant, l’exigència extrema envers l’ofici d’escriure, la dedicació a la pedagogia i l’educació, el seu profund cristianisme —sempre al marge de l’Església ortodoxa—, l’amor pels desfavorits i les tensions contínues amb altres escriptors i amb la seva pròpia família, fruit de la visceralitat del seu pensament i dels seus sentiments.
Una biografia precisa i continguda per retratar un home desmesurat.]]>252falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/restaurant-alapar--70233948
Ells són Vicky Maccarone i Jaume Marambio, dos professionals que han construït les seves carreres —com suggereix el nom del restaurant— a la par. A Alapar elaboren propostes que sorprenen per la seva sensibilitat i equilibri, com els montaditos de sashimi de calamar amb panxeta ibèrica, nigiris com el de bonítol amb kizami i miso, o una ostra treballada amb delicadesa i precisió. I per culminar l’experiència, unes postres memorables, com el mochi de xocolata a la brasa amb gelat d’oli d’oliva.]]>https://api.spreaker.com/episode/70233948Mon, 23 Feb 2026 18:45:46 +0000Ràdio GràciaEl restaurant Alapar (carrer de Lleida, 5) és un projecte molt personal que mira cap al Japó, però amb la Mediterrània corrent per les venes. Tot s’hi fa sense pressa. Només cal observar en Jaume: els ganivets en moviment constant, la precisió...
Ells són Vicky Maccarone i Jaume Marambio, dos professionals que han construït les seves carreres —com suggereix el nom del restaurant— a la par. A Alapar elaboren propostes que sorprenen per la seva sensibilitat i equilibri, com els montaditos de sashimi de calamar amb panxeta ibèrica, nigiris com el de bonítol amb kizami i miso, o una ostra treballada amb delicadesa i precisió. I per culminar l’experiència, unes postres memorables, com el mochi de xocolata a la brasa amb gelat d’oli d’oliva.]]>212falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/clinica-del-remei-fibroscan--70176557Avui vull parlar-vos del fetge, un dels òrgans que més treballa pel nostre cos i que, sovint, no cuidem prou. El fetge filtra toxines, regula el metabolisme —com ara el dels sucres—, processa els greixos i ens ajuda a mantenir l’energia. Tot i això, acostumem a no prestar-li gaire atenció fins que apareixen els primers símptomes.
Però, i si et diguéssim que existeix una manera senzilla, ràpida i indolora de saber com està el teu fetge? Això és possible gràcies al Fibroscan.
El FibroScan és una prova no invasiva, cada cop més recomanada pels experts en salut, que permet mesurar mitjançant ones el grau de fibrosi i l’acumulació de greix al fetge. D’aquesta manera, podem detectar amb precisió si el fetge comença a patir a causa de l’excés de greix, el consum d’alcohol, el colesterol, l’aparició de diabetis o altres factors de risc.
La prova és molt senzilla: només cal estirar-se, relaxar-se i deixar que un petit dispositiu, semblant a un ecògraf, emeti lleus vibracions sobre el fetge. No hi ha punxades ni molèsties, i tot el procés dura uns 10 minuts.
En acabar, obtenim resultats clars i immediats que ens indiquen si el fetge està inflamat o si el percentatge de greix és massa elevat. Aquesta informació és clau per prevenir problemes greus abans que apareguin complicacions.
Moltes persones es sorprenen en descobrir que el seu fetge pot estar afectat sense haver notat cap símptoma. De fet, el fetge gras és avui una de les malalties hepàtiques més freqüents i sovint passa desapercebuda fins que ja es troba en fases avançades.
Per això, el FibroScan s’ha convertit en una eina fonamental: permet detectar canvis de manera precoç i actuar a temps.
A la Clínica del Remei posem aquesta tecnologia al teu abast perquè, en només 10 minuts i amb una prova indolora, puguis conèixer l’estat real del teu fetge i prendre decisions informades per cuidar la teva salut.
Tant si tens factors de risc com si simplement vols prevenir i cuidar-te, el FibroScan és una opció fàcil, segura i fiable.
Recorda: la salut del teu fetge és essencial pel teu benestar general. Informa’t i descobreix si aquesta prova et pot ajudar.]]>https://api.spreaker.com/episode/70176557Mon, 23 Feb 2026 11:01:59 +0000Ràdio GràciaHola, sóc el Dr. Irigoyen, cap clínic de la Clínica del Remei. Avui vull parlar-vos del fetge, un dels òrgans que més treballa pel nostre cos i que, sovint, no cuidem prou. El fetge filtra toxines, regula el metabolisme —com ara el dels sucres—,...Avui vull parlar-vos del fetge, un dels òrgans que més treballa pel nostre cos i que, sovint, no cuidem prou. El fetge filtra toxines, regula el metabolisme —com ara el dels sucres—, processa els greixos i ens ajuda a mantenir l’energia. Tot i això, acostumem a no prestar-li gaire atenció fins que apareixen els primers símptomes.
Però, i si et diguéssim que existeix una manera senzilla, ràpida i indolora de saber com està el teu fetge? Això és possible gràcies al Fibroscan.
El FibroScan és una prova no invasiva, cada cop més recomanada pels experts en salut, que permet mesurar mitjançant ones el grau de fibrosi i l’acumulació de greix al fetge. D’aquesta manera, podem detectar amb precisió si el fetge comença a patir a causa de l’excés de greix, el consum d’alcohol, el colesterol, l’aparició de diabetis o altres factors de risc.
La prova és molt senzilla: només cal estirar-se, relaxar-se i deixar que un petit dispositiu, semblant a un ecògraf, emeti lleus vibracions sobre el fetge. No hi ha punxades ni molèsties, i tot el procés dura uns 10 minuts.
En acabar, obtenim resultats clars i immediats que ens indiquen si el fetge està inflamat o si el percentatge de greix és massa elevat. Aquesta informació és clau per prevenir problemes greus abans que apareguin complicacions.
Moltes persones es sorprenen en descobrir que el seu fetge pot estar afectat sense haver notat cap símptoma. De fet, el fetge gras és avui una de les malalties hepàtiques més freqüents i sovint passa desapercebuda fins que ja es troba en fases avançades.
Per això, el FibroScan s’ha convertit en una eina fonamental: permet detectar canvis de manera precoç i actuar a temps.
A la Clínica del Remei posem aquesta tecnologia al teu abast perquè, en només 10 minuts i amb una prova indolora, puguis conèixer l’estat real del teu fetge i prendre decisions informades per cuidar la teva salut.
Tant si tens factors de risc com si simplement vols prevenir i cuidar-te, el FibroScan és una opció fàcil, segura i fiable.
Recorda: la salut del teu fetge és essencial pel teu benestar general. Informa’t i descobreix si aquesta prova et pot ajudar.]]>200falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/dijous-d-imprescindibles-del-verdi-banda-aparte--70176420Eduard de Vicente ens recomana una nova sessió dels Dijous d’Imprescindibles dels Cinemes Verdi, una gran oportunitat per recuperar grans clàssics del cinema a la pantalla gran, al cor de Gràcia

Aprofitant que actualment és en cartellera la nova pel·lícula de Richard Linklater, Nouvelle Vague, un homenatge al mític moviment cinematogràfic nascut a França a finals dels anys cinquanta, el cicle ha decidit recuperar una de les seves obres més emblemàtiques.

Parlem de "Banda aparte" (Bande à part, 1964), dirigida per Jean-Luc Godard. Protagonitzada per la seva musa, Anna Karina, la pel·lícula segueix les aventures de tres joves apassionats per la novel·la negra que acaben planejant un gran atracament. Un film que ret homenatge al cinema negre nord-americà de sèrie B i que conté escenes mítiques que han inspirat generacions de cineastes.

🕣 Hora: 20.15 h 
📍 Lloc: Sala 2 dels Verdi
🎤 Amb presentació, col·loqui i una copeta de vi]]>https://api.spreaker.com/episode/70176420Fri, 20 Feb 2026 12:47:01 +0000Ràdio GràciaEduard de Vicente ens recomana una nova sessió dels Dijous d’Imprescindibles dels Cinemes Verdi, una gran oportunitat per recuperar grans clàssics del cinema a la pantalla gran, al cor de Gràcia Aprofitant que actualment és en cartellera la nova...Eduard de Vicente ens recomana una nova sessió dels Dijous d’Imprescindibles dels Cinemes Verdi, una gran oportunitat per recuperar grans clàssics del cinema a la pantalla gran, al cor de Gràcia

Aprofitant que actualment és en cartellera la nova pel·lícula de Richard Linklater, Nouvelle Vague, un homenatge al mític moviment cinematogràfic nascut a França a finals dels anys cinquanta, el cicle ha decidit recuperar una de les seves obres més emblemàtiques.

Parlem de "Banda aparte" (Bande à part, 1964), dirigida per Jean-Luc Godard. Protagonitzada per la seva musa, Anna Karina, la pel·lícula segueix les aventures de tres joves apassionats per la novel·la negra que acaben planejant un gran atracament. Un film que ret homenatge al cinema negre nord-americà de sèrie B i que conté escenes mítiques que han inspirat generacions de cineastes.

🕣 Hora: 20.15 h 
📍 Lloc: Sala 2 dels Verdi
🎤 Amb presentació, col·loqui i una copeta de vi]]>178falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/el-petit-rei-de-jean-francois-beauchemin--70144289Dioni Porta de la Llibreria Obaga és El petit rei, de Jean-François Beauchemin, publicat per l’editorial Gata Maula i traduït per Joan-Lluís Lluís.
Beauchemin és un autor del Quebec que ens ofereix aquí una història petita, íntima i molt especial, en la qual parla de la seva relació amb el seu germà, dos anys més petit. Als tretze anys, al germà se li comença a manifestar una greu malaltia mental i, des d’aleshores, el narrador l’acompanya, a més o menys distància, portant el pes d’una ment complicada i d’una ànima profundament soferta.

És un llibre senzill, de menys de 150 pàgines, amb capítols molt breus, en què ens anem acostant molt a poc a poc a aquesta relació tan especial i tan dolorosa per a l’autor, que viu de prop tot el patiment del seu germà, però també és una novel·la plena de calma i lentitud, de rutines i de natura, de tots aquells elements tan necessaris després de la tempesta.

El germà malalt és un gran lector de poesia, capaç de fer-se les preguntes existencials més profundes en el moment menys esperat. Aquestes tonalitats poètiques i metafísiques són constants al llarg del llibre, barrejades amb la senzillesa del quotidià: els silencis, les plantes, els capvespres, la contemplació en un porxo amb un gos estirat al costat.

L’escriptor, que es declara ateu, també mostra unes inquietuds espirituals que el condueixen a moltes preguntes i sap connectar amb les emocions que li desperten els alts i baixos del seu germà.

El petit rei és un llibre sobre la fragilitat i l’amor, sobre la comprensió i la soledat, sempre present, a punt de treure el cap en qualsevol moment.]]>https://api.spreaker.com/episode/70144289Thu, 19 Feb 2026 08:50:31 +0000Ràdio GràciaLa recomanació de la setmana del Dioni Porta de la Llibreria Obaga és El petit rei, de Jean-François Beauchemin, publicat per l’editorial Gata Maula i traduït per Joan-Lluís Lluís. Beauchemin és un autor del Quebec que ens ofereix aquí una història...Dioni Porta de la Llibreria Obaga és El petit rei, de Jean-François Beauchemin, publicat per l’editorial Gata Maula i traduït per Joan-Lluís Lluís.
Beauchemin és un autor del Quebec que ens ofereix aquí una història petita, íntima i molt especial, en la qual parla de la seva relació amb el seu germà, dos anys més petit. Als tretze anys, al germà se li comença a manifestar una greu malaltia mental i, des d’aleshores, el narrador l’acompanya, a més o menys distància, portant el pes d’una ment complicada i d’una ànima profundament soferta.

És un llibre senzill, de menys de 150 pàgines, amb capítols molt breus, en què ens anem acostant molt a poc a poc a aquesta relació tan especial i tan dolorosa per a l’autor, que viu de prop tot el patiment del seu germà, però també és una novel·la plena de calma i lentitud, de rutines i de natura, de tots aquells elements tan necessaris després de la tempesta.

El germà malalt és un gran lector de poesia, capaç de fer-se les preguntes existencials més profundes en el moment menys esperat. Aquestes tonalitats poètiques i metafísiques són constants al llarg del llibre, barrejades amb la senzillesa del quotidià: els silencis, les plantes, els capvespres, la contemplació en un porxo amb un gos estirat al costat.

L’escriptor, que es declara ateu, també mostra unes inquietuds espirituals que el condueixen a moltes preguntes i sap connectar amb les emocions que li desperten els alts i baixos del seu germà.

El petit rei és un llibre sobre la fragilitat i l’amor, sobre la comprensió i la soledat, sempre present, a punt de treure el cap en qualsevol moment.]]>172falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/el-22-de-febrer-arriba-el-prego-de-sant-medir--70132031diumenge 22 de febrer, Gràcia donarà el tret de sortida a la celebració de Sant Medir 2026 amb el seu pregó, que enguany arriba carregat de simbolisme. I és que aquest 2026 no és un any qualsevol: el pregó coincideix amb el 75è aniversari de la Federació de Colles de Sant Medir, una efemèride que amplia la festa amb un dia més d’activitats al calendari.

El nom del pregoner o pregonera i del pregonet encara no s’ha fet públic, però ja se sap que serà un acte ple de sorpreses i emoció.

Les celebracions començaran dissabte 21 de febrer amb la Diada de Cultura Popular. A partir de les 11.00 h, la plaça de la Virreina acollirà la Plantada de colles, activitats i tallers. A la tarda, una gran cercavila recorrerà els carrers del barri fins a la plaça de la Vila, on hi haurà lluïments de les colles, i al vespre tindrà lloc un espectacular correfoc en homenatge a totes elles.

L’endemà, diumenge 22 de febrer, arribarà el moment central: el pregó de Sant Medir. 
A partir de les 10.30 h, a la plaça de Trilla, tindrà lloc la Concentració de banderes de les colles i l’Ofrena floral al monument dedicat al sant. 

A les 11.00 h, començarà la cercavila, que recorrerà els principals carrers del barri fins a la plaça de la Vila de Gràcia, on durant tot el matí hi haurà activitats familiars, tallers i el lluïment de l’àliga. I a dos quarts d’una del migdia, des del balcó de la seu del districte, se celebrarà el pregó i el pregonet, un acte que comptarà amb servei d’interpretació en llengua de signes. Recordem que la festa de Sant Medir se celebrarà, com és tradició, dues setmanes després del pregó, el dimarts 3 de març, amb la gran diada de caramels. 

Sant Medir ja escalfa motors i Gràcia, un any més, es prepara per viure la seva festa més dolça.]]>https://api.spreaker.com/episode/70132031Wed, 18 Feb 2026 13:28:20 +0000Ràdio GràciaEl diumenge 22 de febrer, Gràcia donarà el tret de sortida a la celebració de Sant Medir 2026 amb el seu pregó, que enguany arriba carregat de simbolisme. I és que aquest 2026 no és un any qualsevol: el pregó coincideix amb el 75è aniversari de la...diumenge 22 de febrer, Gràcia donarà el tret de sortida a la celebració de Sant Medir 2026 amb el seu pregó, que enguany arriba carregat de simbolisme. I és que aquest 2026 no és un any qualsevol: el pregó coincideix amb el 75è aniversari de la Federació de Colles de Sant Medir, una efemèride que amplia la festa amb un dia més d’activitats al calendari.

El nom del pregoner o pregonera i del pregonet encara no s’ha fet públic, però ja se sap que serà un acte ple de sorpreses i emoció.

Les celebracions començaran dissabte 21 de febrer amb la Diada de Cultura Popular. A partir de les 11.00 h, la plaça de la Virreina acollirà la Plantada de colles, activitats i tallers. A la tarda, una gran cercavila recorrerà els carrers del barri fins a la plaça de la Vila, on hi haurà lluïments de les colles, i al vespre tindrà lloc un espectacular correfoc en homenatge a totes elles.

L’endemà, diumenge 22 de febrer, arribarà el moment central: el pregó de Sant Medir. 
A partir de les 10.30 h, a la plaça de Trilla, tindrà lloc la Concentració de banderes de les colles i l’Ofrena floral al monument dedicat al sant. 

A les 11.00 h, començarà la cercavila, que recorrerà els principals carrers del barri fins a la plaça de la Vila de Gràcia, on durant tot el matí hi haurà activitats familiars, tallers i el lluïment de l’àliga. I a dos quarts d’una del migdia, des del balcó de la seu del districte, se celebrarà el pregó i el pregonet, un acte que comptarà amb servei d’interpretació en llengua de signes. Recordem que la festa de Sant Medir se celebrarà, com és tradició, dues setmanes després del pregó, el dimarts 3 de març, amb la gran diada de caramels. 

Sant Medir ja escalfa motors i Gràcia, un any més, es prepara per viure la seva festa més dolça.]]>184falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/clinica-del-remei-qui-som--70095524Clínica del Remei és un referent en assistència sanitària privada, amb més de 100 anys d’experiència al servei de les persones.
Fidels als nostres valors, treballem amb un compromís ferm per oferir una atenció mèdica d’alta qualitat, basada en la professionalitat, l’excel·lència i un tracte humà que ens defineix.
Tant si necessites una visita de rutina, una intervenció especialitzada o una prova diagnòstica avançada, el nostre equip està al teu costat per cuidar-te.
I quan més ens necessites, també hi som. El nostre servei d’urgències està disponible les 24 hores del dia, tots els dies de l’any.
Perquè el teu benestar és, i sempre serà, la nostra prioritat.
]]>https://api.spreaker.com/episode/70095524Tue, 17 Feb 2026 10:09:54 +0000Ràdio GràciaSituada al cor de Gràcia, la Clínica del Remei és un referent en assistència sanitària privada, amb més de 100 anys d’experiència al servei de les persones. Fidels als nostres valors, treballem amb un compromís ferm per oferir una atenció mèdica...Clínica del Remei és un referent en assistència sanitària privada, amb més de 100 anys d’experiència al servei de les persones.
Fidels als nostres valors, treballem amb un compromís ferm per oferir una atenció mèdica d’alta qualitat, basada en la professionalitat, l’excel·lència i un tracte humà que ens defineix.
Tant si necessites una visita de rutina, una intervenció especialitzada o una prova diagnòstica avançada, el nostre equip està al teu costat per cuidar-te.
I quan més ens necessites, també hi som. El nostre servei d’urgències està disponible les 24 hores del dia, tots els dies de l’any.
Perquè el teu benestar és, i sempre serà, la nostra prioritat.
]]>90falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/77-kilos-un-nou-referent-gastronomic--7009460677 kilos és un d’aquells restaurants destinats a deixar empremta en l’escena gastronòmica barcelonina. Un local petit i discret que sorprèn des del primer moment per la seva personalitat, la seva proposta creativa i una execució impecable. 

Al capdavant de la cuina hi ha en Gerard, responsable d’una cuina d’autor fresca, dinàmica i molt pensada, basada en el producte de qualitat i en platets de proximitat. El resultat són combinacions equilibrades, atrevides i plenes de matisos.

Entre els plats més destacats hi trobem el tataki de salmó, delicat i precís, i el risotto, una proposta sorprenent que convida senzillament a deixar-se portar i gaudir. La resta de la carta manté el mateix nivell: plats que juguen amb els ingredients, provoquen el comensal i desperten emocions. 

La innovació és constant i la cuina evoluciona amb la temporada, sempre amb una clara voluntat creativa. La qualitat del producte i la tècnica es mantenen com a pilars fonamentals del projecte. A la sala, la Sara aporta coneixement, proximitat i caliu, creant una experiència acollidora i coherent amb la filosofia del restaurant. El servei atent i professional arrodoneix una proposta pensada fins a l’últim detall. 

També les postres destaquen per la seva originalitat i nivell, confirmant que a 77 kilos res no es deixa a l’atzar. ]]>https://api.spreaker.com/episode/70094606Tue, 17 Feb 2026 08:40:31 +0000Ràdio GràciaSituat al cor de l’Eixample, https://www.instagram.com/77kilosbcn/ és un d’aquells restaurants destinats a deixar empremta en l’escena gastronòmica barcelonina. Un local petit i discret que sorprèn des del primer moment per la seva personalitat, la...77 kilos és un d’aquells restaurants destinats a deixar empremta en l’escena gastronòmica barcelonina. Un local petit i discret que sorprèn des del primer moment per la seva personalitat, la seva proposta creativa i una execució impecable. 

Al capdavant de la cuina hi ha en Gerard, responsable d’una cuina d’autor fresca, dinàmica i molt pensada, basada en el producte de qualitat i en platets de proximitat. El resultat són combinacions equilibrades, atrevides i plenes de matisos.

Entre els plats més destacats hi trobem el tataki de salmó, delicat i precís, i el risotto, una proposta sorprenent que convida senzillament a deixar-se portar i gaudir. La resta de la carta manté el mateix nivell: plats que juguen amb els ingredients, provoquen el comensal i desperten emocions. 

La innovació és constant i la cuina evoluciona amb la temporada, sempre amb una clara voluntat creativa. La qualitat del producte i la tècnica es mantenen com a pilars fonamentals del projecte. A la sala, la Sara aporta coneixement, proximitat i caliu, creant una experiència acollidora i coherent amb la filosofia del restaurant. El servei atent i professional arrodoneix una proposta pensada fins a l’últim detall. 

També les postres destaquen per la seva originalitat i nivell, confirmant que a 77 kilos res no es deixa a l’atzar. ]]>191falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/cinema-el-arquitecto-i-la-vida-es-verdi--70094225El arquitecto

Recordant-nos inevitablement The Brutalist, El arquitecto presenta un arquitecte amb una idea de construcció potent que, com totes les bones idees, necessita ser executada. I això comporta la dificultat d’arribar a acords amb els seus companys. 

M’agrada que el director Stéphane Demoustier retrati Johan Otto von Spreckelsen com un protagonista inicialment indecís i excessivament obedient, però que en el fons sembla tenir les idees molt clares. Dic “sembla” perquè he trobat a faltar una exploració més profunda de la seva dimensió emocional, una dimensió clau no només per entendre el personatge en el seu dia a dia, sinó també per connectar amb el seu conflicte interior. En el moment més àlgid de la trama, costa que l’espectador comprengui plenament la seva frustració, tant personal com sentimental, envers la seva esposa, ja que aquesta tensió no s’ha construït amb prou solidesa al llarg del film. Per aquest motiu, podem afirmar que la pel·lícula s’adreça sobretot als entusiastes de l’arquitectura.

Ara bé, això no la converteix pas en una mala pel·lícula. De la mateixa manera que la recent i celebrada Novelback sembla pensada principalment per als cinèfils, L’Arquitecte ofereix altres al·licients per a qui no sigui especialment seguidor de l’arquitectura: la presència de París, la bellesa dels enquadraments o la cura visual del conjunt.  Qui sap si, fins i tot, no hi descobriran una nova passió per l’arquitectura.

La vida és Verdi

Dues nenes gitanes —però sobretot dues nenes—, plenes d’energia i espontaneïtat, ens han fet riure i emocionar amb el seu paper protagonista en el documental de ficció La vida és Verdi. La directora, Berta García-Lacht, ha fet una tria especialment encertada en escollir-les per explicar la trajectòria dels cinemes Verdi, ara que celebren el seu centenari. Gràcies a elles, fins i tot en les escenes més fluixes, l’atenció del públic es manté viva. I no hi ha cap dubte que la càmera les estima.

El que més m’ha agradat, però, és la manera com són retratades: innocents, curioses, sense por de preguntar tot allò que les neguiteja, encara que després no sempre escoltin les respostes a les seves pròpies preguntes. Aquesta naturalitat les converteix en un motor narratiu tan fresc com genuí.

Dimarts 10 de febrer vam veure La vida és Verdi a les sales Verdi, el mateix dia que també s’hi presentava el llibre en què posteriorment García-Lact s’ha basat per fer la pel·lícula. Vam comptar amb la presència de la directora i d’algunes de les persones que han fet possible el llibre, i ens hauria agradat poder comptar també amb la coproductora, tan destacada, Isabel Coixet.

Tot i que durant el col·loqui alguns espectadors van mostrar-se força crítics amb la directora, el to final amb què ens quedem és el d’una clara reivindicació de l’amor pel cinema. Així doncs, si voleu endinsar-vos en la quotidianitat del barri de Gràcia o descobrir els consells i reflexions de personalitats destacades del món del cinema, no dubteu a veure La vida és Verdi o a llegir-ne el llibre.
]]>https://api.spreaker.com/episode/70094225Tue, 17 Feb 2026 08:07:31 +0000Ràdio GràciaEl arquitecto Recordant-nos inevitablement The Brutalist, El arquitecto presenta un arquitecte amb una idea de construcció potent que, com totes les bones idees, necessita ser executada. I això comporta la dificultat d’arribar a acords amb els seus...El arquitecto

Recordant-nos inevitablement The Brutalist, El arquitecto presenta un arquitecte amb una idea de construcció potent que, com totes les bones idees, necessita ser executada. I això comporta la dificultat d’arribar a acords amb els seus companys. 

M’agrada que el director Stéphane Demoustier retrati Johan Otto von Spreckelsen com un protagonista inicialment indecís i excessivament obedient, però que en el fons sembla tenir les idees molt clares. Dic “sembla” perquè he trobat a faltar una exploració més profunda de la seva dimensió emocional, una dimensió clau no només per entendre el personatge en el seu dia a dia, sinó també per connectar amb el seu conflicte interior. En el moment més àlgid de la trama, costa que l’espectador comprengui plenament la seva frustració, tant personal com sentimental, envers la seva esposa, ja que aquesta tensió no s’ha construït amb prou solidesa al llarg del film. Per aquest motiu, podem afirmar que la pel·lícula s’adreça sobretot als entusiastes de l’arquitectura.

Ara bé, això no la converteix pas en una mala pel·lícula. De la mateixa manera que la recent i celebrada Novelback sembla pensada principalment per als cinèfils, L’Arquitecte ofereix altres al·licients per a qui no sigui especialment seguidor de l’arquitectura: la presència de París, la bellesa dels enquadraments o la cura visual del conjunt.  Qui sap si, fins i tot, no hi descobriran una nova passió per l’arquitectura.

La vida és Verdi

Dues nenes gitanes —però sobretot dues nenes—, plenes d’energia i espontaneïtat, ens han fet riure i emocionar amb el seu paper protagonista en el documental de ficció La vida és Verdi. La directora, Berta García-Lacht, ha fet una tria especialment encertada en escollir-les per explicar la trajectòria dels cinemes Verdi, ara que celebren el seu centenari. Gràcies a elles, fins i tot en les escenes més fluixes, l’atenció del públic es manté viva. I no hi ha cap dubte que la càmera les estima.

El que més m’ha agradat, però, és la manera com són retratades: innocents, curioses, sense por de preguntar tot allò que les neguiteja, encara que després no sempre escoltin les respostes a les seves pròpies preguntes. Aquesta naturalitat les converteix en un motor narratiu tan fresc com genuí.

Dimarts 10 de febrer vam veure La vida és Verdi a les sales Verdi, el mateix dia que també s’hi presentava el llibre en què posteriorment García-Lact s’ha basat per fer la pel·lícula. Vam comptar amb la presència de la directora i d’algunes de les persones que han fet possible el llibre, i ens hauria agradat poder comptar també amb la coproductora, tan destacada, Isabel Coixet.

Tot i que durant el col·loqui alguns espectadors van mostrar-se força crítics amb la directora, el to final amb què ens quedem és el d’una clara reivindicació de l’amor pel cinema. Així doncs, si voleu endinsar-vos en la quotidianitat del barri de Gràcia o descobrir els consells i reflexions de personalitats destacades del món del cinema, no dubteu a veure La vida és Verdi o a llegir-ne el llibre.
]]>242falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/dijous-d-imprescindibles-del-verdi-old-boy--70034916
Ara s’acaba d’estrenar No hi ha altra opció, la nova pel·lícula del director sud-coreà Park Chan-wook, autor de títols com La doncella o Decision to Leave. I per celebrar-ho, aquest dijous recuperem el seu film més emblemàtic: un clàssic modern de culte, Oldboy (2003).

Es tracta d’un thriller visualment molt impactant i sorprenent, amb plans espectaculars i algunes escenes de gran intensitat. La història és tan inquietant com captivadora: imagineu-vos un home qualsevol que un dia és segrestat i tancat en una habitació de la qual no pot escapar. Quinze anys després, és alliberat sobtadament, de la mateixa manera inexplicable com va ser retingut. A partir d’aquí, iniciarà una complexa investigació per descobrir qui el va segrestar i per què el va sotmetre a aquest terrible confinament.

La projecció serà a les 20.35 h, a la sala C del Verdi Park, amb presentació, col·loqui posterior i una copeta de vins gentilesa de vinsinfinits.cat.]]>https://api.spreaker.com/episode/70034916Fri, 13 Feb 2026 13:01:26 +0000Ràdio GràciaL’Eduard de Vicente ens presenta la pel·lícula del Dijous d’Imprescindibles dels cinemes Verdi, una gran oportunitat per recuperar clàssics en pantalla gran. Ara s’acaba d’estrenar No hi ha altra opció, la nova pel·lícula del director sud-coreà Park...
Ara s’acaba d’estrenar No hi ha altra opció, la nova pel·lícula del director sud-coreà Park Chan-wook, autor de títols com La doncella o Decision to Leave. I per celebrar-ho, aquest dijous recuperem el seu film més emblemàtic: un clàssic modern de culte, Oldboy (2003).

Es tracta d’un thriller visualment molt impactant i sorprenent, amb plans espectaculars i algunes escenes de gran intensitat. La història és tan inquietant com captivadora: imagineu-vos un home qualsevol que un dia és segrestat i tancat en una habitació de la qual no pot escapar. Quinze anys després, és alliberat sobtadament, de la mateixa manera inexplicable com va ser retingut. A partir d’aquí, iniciarà una complexa investigació per descobrir qui el va segrestar i per què el va sotmetre a aquest terrible confinament.

La projecció serà a les 20.35 h, a la sala C del Verdi Park, amb presentació, col·loqui posterior i una copeta de vins gentilesa de vinsinfinits.cat.]]>161falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/teatre-lliure-tres-mirades-sobre-l-escena-contemporania--70012392
D’una banda, Una festa a Roma, de Marc Artigau i Queralt, dirigida per Clara Segura, obre la porta a una dramaturgia propera, emocional i profundament connectada amb el present.
Tot seguit arribarà Mil tres, Say Cheese, la nova creació de CaboSanRoque: una proposta sensorial i híbrida que trenca les fronteres entre disciplines i convida l’espectador a viure el teatre des d’un lloc menys convencional, més físic i immersiu.

I tancarà el cicle L’autora, d’Ella Hickson amb direcció d’Anna Serrano, un text punyent que posa el focus en el poder de la ficció, la responsabilitat de qui crea i els límits difusos entre realitat i representació.

Tres espectacles, tres llenguatges i un mateix escenari: el Lliure de Gràcia, que continua apostant per una escena viva, arriscada i en diàleg constant amb el públic.]]>https://api.spreaker.com/episode/70012392Thu, 12 Feb 2026 11:39:08 +0000Ràdio GràciaEl Teatre Lliure de Gràcia desplega aquesta temporada tres mirades escèniques ben diferents, però unides per un mateix batec contemporani. D’una banda, Una festa a Roma, de Marc Artigau i Queralt, dirigida per Clara Segura, obre la porta a una...
D’una banda, Una festa a Roma, de Marc Artigau i Queralt, dirigida per Clara Segura, obre la porta a una dramaturgia propera, emocional i profundament connectada amb el present.
Tot seguit arribarà Mil tres, Say Cheese, la nova creació de CaboSanRoque: una proposta sensorial i híbrida que trenca les fronteres entre disciplines i convida l’espectador a viure el teatre des d’un lloc menys convencional, més físic i immersiu.

I tancarà el cicle L’autora, d’Ella Hickson amb direcció d’Anna Serrano, un text punyent que posa el focus en el poder de la ficció, la responsabilitat de qui crea i els límits difusos entre realitat i representació.

Tres espectacles, tres llenguatges i un mateix escenari: el Lliure de Gràcia, que continua apostant per una escena viva, arriscada i en diàleg constant amb el públic.]]>121falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/barcelona-seu-dels-premis-goya-2026--69970802

Entre els esdeveniments més destacats hi ha el gran concert de la Banda Municipal de Barcelona, el 22 de febrer a l’Auditori, amb l’actriu Victòria Luengo com a mestra de cerimònies, que recorrerà peces musicals reconegudes per l’Acadèmia al llarg de la història dels Goya, combinant cinema i música en directe. També, el Palau de la Música Catalana acollirà l’enregistrament en directe de la ficció sonora de Remando al Viento, de Gonzalo Suárez, que rebrà el Goya d’Honor 2026.


La ciutat s’omplirà d’activitats per diferents espais: una exposició urbana de gran format a les Glòries mostrarà més de 60 imatges del talent català vinculat als Goya fins a l’1 de març, mentre que set escultures monumentals del Premi Goya s’instal·laran en llocs com ara el Fòrum, els Jardinets de Gràcia i el MNAC del 10 de febrer a l’1 de març.


El cor de la programació seran les projeccions de pel·lícules nominades i les trobades amb els seus equips artístics en espais com el Born, la Fundació Mies van der Rohe, l’SGAE o el Palau de la Música, amb participació de figures com Carla Simón, Ólivier Laxe, Alba Flores o Silvia Pérez Cruz. A més, Susan Saradon, Goya Internacional 2026, oferirà una trobada amb el públic el 27 de febrer.

Finalment, la ciutadania podrà acostar-se al món dels Goya amb un futur reclamo oficial i un Premi Goya al pati de carruatges de l’Ajuntament de Barcelona, oberts del 16 al 28 de febrer. Amb totes aquestes activitats, Barcelona es convertirà durant uns dies en la capital del cinema espanyol, portant els Goya al carrer i a tota la ciutadania abans de la gran nit del cinema.]]>https://api.spreaker.com/episode/69970802Wed, 11 Feb 2026 12:02:55 +0000Ràdio GràciaBarcelona es prepara per acollir la 40a edició dels Premis Goya, que se celebraran el 28 de febrer al Centre de Convencions Internacionals de Barcelona. Durant tot el mes, la ciutat serà escenari d’un ampli programa d’activitats obertes al públic que...

Entre els esdeveniments més destacats hi ha el gran concert de la Banda Municipal de Barcelona, el 22 de febrer a l’Auditori, amb l’actriu Victòria Luengo com a mestra de cerimònies, que recorrerà peces musicals reconegudes per l’Acadèmia al llarg de la història dels Goya, combinant cinema i música en directe. També, el Palau de la Música Catalana acollirà l’enregistrament en directe de la ficció sonora de Remando al Viento, de Gonzalo Suárez, que rebrà el Goya d’Honor 2026.


La ciutat s’omplirà d’activitats per diferents espais: una exposició urbana de gran format a les Glòries mostrarà més de 60 imatges del talent català vinculat als Goya fins a l’1 de març, mentre que set escultures monumentals del Premi Goya s’instal·laran en llocs com ara el Fòrum, els Jardinets de Gràcia i el MNAC del 10 de febrer a l’1 de març.


El cor de la programació seran les projeccions de pel·lícules nominades i les trobades amb els seus equips artístics en espais com el Born, la Fundació Mies van der Rohe, l’SGAE o el Palau de la Música, amb participació de figures com Carla Simón, Ólivier Laxe, Alba Flores o Silvia Pérez Cruz. A més, Susan Saradon, Goya Internacional 2026, oferirà una trobada amb el públic el 27 de febrer.

Finalment, la ciutadania podrà acostar-se al món dels Goya amb un futur reclamo oficial i un Premi Goya al pati de carruatges de l’Ajuntament de Barcelona, oberts del 16 al 28 de febrer. Amb totes aquestes activitats, Barcelona es convertirà durant uns dies en la capital del cinema espanyol, portant els Goya al carrer i a tota la ciutadania abans de la gran nit del cinema.]]>223falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/bronqueolitis-salut-a-gracia-amb-la-cinica-del-remei--69954370
La bronquiolitis és una infecció respiratòria habitual en nadons i infants petits, sobretot en menors de 18 mesos, causada principalment pel virus respiratori sincitial. Els símptomes poden començar com un refredat i evolucionar cap a dificultat respiratòria, amb respiració accelerada, sorolls al pit, cansament i disminució de la gana.

Per prevenir els contagis, es recomana mantenir una bona higiene de mans, netejar superfícies i joguines, ventilar els espais, evitar el fum del tabac i no portar a la llar d’infants els nens amb símptomes. També es disposa d’immunització preventiva per als nadons més petits i infants amb risc.

Cal acudir a urgències si l’infant presenta dificultat respiratòria important, rebuig de l’alimentació, decaïment o canvis de coloració. A casa, es poden aplicar mesures com una bona hidratació, rentats nasals, un ambient adequat i fraccionar les preses. Una bona prevenció i la detecció precoç són claus per evitar complicacions.]]>https://api.spreaker.com/episode/69954370Tue, 10 Feb 2026 17:19:26 +0000Ràdio GràciaLa doctora Vanessa Segarra, pediatra i cap del servei de Pediatria de la Clínica del Remei, ha subratllat la importància de la prevenció de la bronquiolitis i de les cures respiratòries en els infants, especialment durant els mesos de tardor i hivern,...
La bronquiolitis és una infecció respiratòria habitual en nadons i infants petits, sobretot en menors de 18 mesos, causada principalment pel virus respiratori sincitial. Els símptomes poden començar com un refredat i evolucionar cap a dificultat respiratòria, amb respiració accelerada, sorolls al pit, cansament i disminució de la gana.

Per prevenir els contagis, es recomana mantenir una bona higiene de mans, netejar superfícies i joguines, ventilar els espais, evitar el fum del tabac i no portar a la llar d’infants els nens amb símptomes. També es disposa d’immunització preventiva per als nadons més petits i infants amb risc.

Cal acudir a urgències si l’infant presenta dificultat respiratòria important, rebuig de l’alimentació, decaïment o canvis de coloració. A casa, es poden aplicar mesures com una bona hidratació, rentats nasals, un ambient adequat i fraccionar les preses. Una bona prevenció i la detecció precoç són claus per evitar complicacions.]]>196falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/mil-cosas-de-juan-tallon--69946313
Juan Tallón, nascut l’any 1974, és un dels escriptors espanyols més originals de la seva generació. També és conegut per la seva faceta periodística, amb un sentit de l’humor fi i una trajectòria literària molt diversa.

Entre les seves obres destaca Obra maestra, una novel·la que dissecciona el món de l’art i la política a partir de la història real de la desaparició d’una escultura de 38 tones que Richard Serra va crear per al museu Reina Sofia.

A Mil cosas, l’autor construeix un relat a partir d’elements quotidians i minimalistes que, amb una gran ironia, aconsegueix traçar un retrat ferotge de la societat frenètica en què vivim. Mil cosas és una novel·la que transcorre en un sol dia, de fet, en unes poques hores. 

Els protagonistes són en Travis i l'Anne, una parella desbordada per la feina, les complicacions del dia a dia i la criança d’una criatura. Ens situem en la seva última jornada laboral abans d’afrontar unes merescudes vacances: un dia esbojarrat que encara esdevé més delirant per la calor asfixiant d’aquests estius que ens toca viure. Durant aquesta jornada, en Travis, subdirector d’una revista, i l'Anne, que treballa en una gran oficina, s’enfrontaran als seus respectius problemes, que els allunyen de l’anhelada tranquil·litat i del descans vacacional. 

Mil cosas és un llibre que assenyala amb molta lucidesa el sense sentit de molts dels nostres moviments i estridències quotidianes, amb una ironia sempre intel·ligent i un final que cal llegir per descobrir.]]>https://api.spreaker.com/episode/69946313Tue, 10 Feb 2026 08:51:45 +0000Ràdio GràciaLa recomanació que ens porta Dioni Porta aquesta setmana és Mil cosas, de Juan Tallón, publicat per Anagrama. Juan Tallón, nascut l’any 1974, és un dels escriptors espanyols més originals de la seva generació. També és conegut per la seva faceta...
Juan Tallón, nascut l’any 1974, és un dels escriptors espanyols més originals de la seva generació. També és conegut per la seva faceta periodística, amb un sentit de l’humor fi i una trajectòria literària molt diversa.

Entre les seves obres destaca Obra maestra, una novel·la que dissecciona el món de l’art i la política a partir de la història real de la desaparició d’una escultura de 38 tones que Richard Serra va crear per al museu Reina Sofia.

A Mil cosas, l’autor construeix un relat a partir d’elements quotidians i minimalistes que, amb una gran ironia, aconsegueix traçar un retrat ferotge de la societat frenètica en què vivim. Mil cosas és una novel·la que transcorre en un sol dia, de fet, en unes poques hores. 

Els protagonistes són en Travis i l'Anne, una parella desbordada per la feina, les complicacions del dia a dia i la criança d’una criatura. Ens situem en la seva última jornada laboral abans d’afrontar unes merescudes vacances: un dia esbojarrat que encara esdevé més delirant per la calor asfixiant d’aquests estius que ens toca viure. Durant aquesta jornada, en Travis, subdirector d’una revista, i l'Anne, que treballa en una gran oficina, s’enfrontaran als seus respectius problemes, que els allunyen de l’anhelada tranquil·litat i del descans vacacional. 

Mil cosas és un llibre que assenyala amb molta lucidesa el sense sentit de molts dels nostres moviments i estridències quotidianes, amb una ironia sempre intel·ligent i un final que cal llegir per descobrir.]]>174falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/lata-berna-bons-platets-per-compartir--69944604
Propera parada: Lata Berna, un restaurant de Gràcia, nominat a la 6a edició dels Premis Barcelona Restauració en la categoria de sostenibilitat.

Aquí, qui mana i talla el bacallà és en Matíes, xef i propietari del local. Sempre al peu del canó, remenant olles i idees, construeix una cuina on els bons sofregits són el pilar fonamental.

Una proposta pensada per compartir, gaudir i celebrar, fidel a l’esperit de les tavernes: platillos i tapes amb bon producte, ofici i un subtil toc de fusió.

A la carta hi trobem delícies com el pinxo de filet, les tostes —tant de presa ibèrica com de sardines—, l’steak tàrtar, que no pot faltar, les gyozas de botifarra, els torreznos de Sòria o l’entranya.

Un local ideal per fer un mos, xerrar una estona i passar-ho bé.]]>https://api.spreaker.com/episode/69944604Tue, 10 Feb 2026 08:28:00 +0000Ràdio GràciaAmb tots vosaltres, de nou, les píndoles de laCarinyetaCuina. Propera parada: Lata Berna, un restaurant de Gràcia, nominat a la 6a edició dels Premis Barcelona Restauració en la categoria de sostenibilitat. Aquí, qui mana i talla el bacallà és en...
Propera parada: Lata Berna, un restaurant de Gràcia, nominat a la 6a edició dels Premis Barcelona Restauració en la categoria de sostenibilitat.

Aquí, qui mana i talla el bacallà és en Matíes, xef i propietari del local. Sempre al peu del canó, remenant olles i idees, construeix una cuina on els bons sofregits són el pilar fonamental.

Una proposta pensada per compartir, gaudir i celebrar, fidel a l’esperit de les tavernes: platillos i tapes amb bon producte, ofici i un subtil toc de fusió.

A la carta hi trobem delícies com el pinxo de filet, les tostes —tant de presa ibèrica com de sardines—, l’steak tàrtar, que no pot faltar, les gyozas de botifarra, els torreznos de Sòria o l’entranya.

Un local ideal per fer un mos, xerrar una estona i passar-ho bé.]]>324falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/la-vida-es-verdi--69860000
Per commemorar aquest centenari, s’han programat diversos actes que posen en valor la passió pel cinema que han definit els Verdi al llarg de tot un segle.

Un dels moments més destacats serà la preestrena de la pel·lícula La vida és Verdi, dirigida per Berta García i produïda per Isabel Coixet, que tindrà lloc el 10 de febrer al cinema Verdi. El film recorre la història d’aquestes sales emblemàtiques i reivindica el seu paper com a referent del cinema d’autor en versió original i com a espai cultural imprescindible a la ciutat. És un homenatge tant als impulsors del projecte com al públic fidel que n’ha omplert les sales durant generacions.

L’endemà, dimarts 11 de febrer, a les 18.30, la celebració continuarà a la biblioteca Jaume Fuster amb la presentació del llibre dedicat al centenari dels cinemes Verdi. L’acte anirà a càrrec de Josep Maria Contel i Enric Pérez i estarà moderat pel periodista Agustí Estruga.

El volum recull la història, les anècdotes i els testimonis que expliquen l’arrelament dels Verdi al barri de Gràcia i la seva evolució fins a convertir-se en un referent del cinema independent a Barcelona.

Aquests actes no són només una commemoració, sinó també una invitació a reflexionar sobre la importància dels espais culturals de proximitat, aquells que creen comunitat i donen identitat als barris.

Cent anys després, els cinemes Verdi continuen demostrant que el cinema és molt més que entreteniment: és cultura, memòria i experiència compartida. I aquest febrer, Gràcia ho celebra recordant que, un segle després, la vida continua sent Verdi.]]>https://api.spreaker.com/episode/69860000Sat, 07 Feb 2026 10:10:58 +0000Ràdio GràciaAquest any, els cinemes Verdi celebren cent anys d’història; un segle de cinema estretament lligat a la vida cultural de la Vila de Gràcia i de Barcelona. Per commemorar aquest centenari, s’han programat diversos actes que posen en valor la passió...
Per commemorar aquest centenari, s’han programat diversos actes que posen en valor la passió pel cinema que han definit els Verdi al llarg de tot un segle.

Un dels moments més destacats serà la preestrena de la pel·lícula La vida és Verdi, dirigida per Berta García i produïda per Isabel Coixet, que tindrà lloc el 10 de febrer al cinema Verdi. El film recorre la història d’aquestes sales emblemàtiques i reivindica el seu paper com a referent del cinema d’autor en versió original i com a espai cultural imprescindible a la ciutat. És un homenatge tant als impulsors del projecte com al públic fidel que n’ha omplert les sales durant generacions.

L’endemà, dimarts 11 de febrer, a les 18.30, la celebració continuarà a la biblioteca Jaume Fuster amb la presentació del llibre dedicat al centenari dels cinemes Verdi. L’acte anirà a càrrec de Josep Maria Contel i Enric Pérez i estarà moderat pel periodista Agustí Estruga.

El volum recull la història, les anècdotes i els testimonis que expliquen l’arrelament dels Verdi al barri de Gràcia i la seva evolució fins a convertir-se en un referent del cinema independent a Barcelona.

Aquests actes no són només una commemoració, sinó també una invitació a reflexionar sobre la importància dels espais culturals de proximitat, aquells que creen comunitat i donen identitat als barris.

Cent anys després, els cinemes Verdi continuen demostrant que el cinema és molt més que entreteniment: és cultura, memòria i experiència compartida. I aquest febrer, Gràcia ho celebra recordant que, un segle després, la vida continua sent Verdi.]]>188falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/dijous-d-imprescindibles-del-verdi-monstruos-de-hoy--69840691
La sessió estarà dedicada a Monstruos de hoy (I mostri, 1963), una comèdia italiana dirigida per Dino Risi i amb la col·laboració, entre d’altres, d’Ettore Scola, protagonitzada per Vittorio Gassman i Ugo Tognazzi, dues figures mítiques de la comèdia.

Aquesta pel·lícula va inspirar la recent comèdia argentina Homo Argentum de Gastón Duprat i Mariano Cohn.

El film està format per 20 esquetxos satírics que retraten amb ironia la societat italiana dels anys 60, després del boom econòmic, posant en evidència la hipocresia, l’egoisme i la manca d’honestedat.

És una pel·lícula molt divertida, esbojarrada i mordaç, ideal per passar una molt bona estona.

🗓 Dijous 12
🕦 Sessions: 11.30 h i 20.05 h
📍 Sala C del Verdi Park
🎟 Preu: 4,90 € (general) · 3,90 € (amics del Verdi i altres carnets) Com sempre, la sessió inclourà presentació prèvia i una copa de vi gentilesa de vinsinfinits.cat.]]>https://api.spreaker.com/episode/69840691Fri, 06 Feb 2026 08:49:30 +0000Ràdio GràciaEduard de Vicente ens anuncia la pel·lícula que podrem veure el dijous 12 dins el cicle Imprescindibles del Verdi, una trobada de cinèfils amics per gaudir dels grans clàssics del cinema en pantalla gran. La sessió estarà dedicada a Monstruos de hoy...
La sessió estarà dedicada a Monstruos de hoy (I mostri, 1963), una comèdia italiana dirigida per Dino Risi i amb la col·laboració, entre d’altres, d’Ettore Scola, protagonitzada per Vittorio Gassman i Ugo Tognazzi, dues figures mítiques de la comèdia.

Aquesta pel·lícula va inspirar la recent comèdia argentina Homo Argentum de Gastón Duprat i Mariano Cohn.

El film està format per 20 esquetxos satírics que retraten amb ironia la societat italiana dels anys 60, després del boom econòmic, posant en evidència la hipocresia, l’egoisme i la manca d’honestedat.

És una pel·lícula molt divertida, esbojarrada i mordaç, ideal per passar una molt bona estona.

🗓 Dijous 12
🕦 Sessions: 11.30 h i 20.05 h
📍 Sala C del Verdi Park
🎟 Preu: 4,90 € (general) · 3,90 € (amics del Verdi i altres carnets) Com sempre, la sessió inclourà presentació prèvia i una copa de vi gentilesa de vinsinfinits.cat.]]>217falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/una-setmana-per-vibrar-a-l-heliogabal--69808834

Dijous 5 de febrer, a les 20.30 h, el Cicle Segells Residents porta Bankrobber a l’escenari amb Selva Nua i Esperit!.

Selva Nua torna després de tres anys de silenci discogràfic amb I tu què fas quan no fas res?, un nou treball que recull cançons pop capaces d’emocionar i fer moure el cos, nascudes de la complicitat i la vida compartida. Al seu costat, Esperit!, el projecte personal de Mau Boada, presenta Cançons, reafirmant una trajectòria única i inclassificable dins l’escena independent.

Divendres 6 és el torn de Làminal. El duet format per Carles Querol i Ramon Aragall proposa un pop electrònic emocional i trencador, ple de capes sonores i ritmes contundents. Una experiència immersiva que combina sensibilitat i pulsió de pista.

Dissabte 7 arriba una nit doble amb Lord Malvo i Technicolor Club.
Des de Màlaga, Lord Malvo desplega el seu power pop elegant i ballable, mentre que Technicolor Club aposta per un disco-pop ple de groove i harmonies sofisticades. Una vetllada pensada, sens dubte, per no deixar de ballar.

I diumenge 8, a les 18.30 h, el cicle es tanca amb una proposta íntima i especial amb Nenita Tendencias, per només 5 €.

Tota la programació la podeu trobar a l’Heliogàbal, el temple de la música en viu al barri de Gràcia.
]]>https://api.spreaker.com/episode/69808834Thu, 05 Feb 2026 09:12:56 +0000Ràdio GràciaL’Heliogàbal encén els amplis aquesta setmana amb una programació intensa i diversa que travessa el pop, l’electrònica i l’energia del club en directe. Dijous 5 de febrer, a les 20.30 h, el Cicle Segells Residents porta https://bankrobber.net/ a...

Dijous 5 de febrer, a les 20.30 h, el Cicle Segells Residents porta Bankrobber a l’escenari amb Selva Nua i Esperit!.

Selva Nua torna després de tres anys de silenci discogràfic amb I tu què fas quan no fas res?, un nou treball que recull cançons pop capaces d’emocionar i fer moure el cos, nascudes de la complicitat i la vida compartida. Al seu costat, Esperit!, el projecte personal de Mau Boada, presenta Cançons, reafirmant una trajectòria única i inclassificable dins l’escena independent.

Divendres 6 és el torn de Làminal. El duet format per Carles Querol i Ramon Aragall proposa un pop electrònic emocional i trencador, ple de capes sonores i ritmes contundents. Una experiència immersiva que combina sensibilitat i pulsió de pista.

Dissabte 7 arriba una nit doble amb Lord Malvo i Technicolor Club.
Des de Màlaga, Lord Malvo desplega el seu power pop elegant i ballable, mentre que Technicolor Club aposta per un disco-pop ple de groove i harmonies sofisticades. Una vetllada pensada, sens dubte, per no deixar de ballar.

I diumenge 8, a les 18.30 h, el cicle es tanca amb una proposta íntima i especial amb Nenita Tendencias, per només 5 €.

Tota la programació la podeu trobar a l’Heliogàbal, el temple de la música en viu al barri de Gràcia.
]]>141falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/l-escena-bdc-apropa-arts-esceniques-i-musica-a-gracia--69789584
Els principals escenaris seran el Centre Cívic La Sedeta i el Centre Cívic El Coll–La Bruguera, que acolliran espectacles per a tots els públics amb accés lliure mitjançant reserva prèvia. La programació s’iniciarà amb música el 6 de febrer al Centre Cívic El Coll–La Bruguera, amb Lola Stouthamer, cantant i saxofonista, que presentarà composicions pròpies i versions amb el seu Almost a Quintet.

En l’àmbit musical, Abraham Lojo portarà Calle Cruces el 20 de febrer, un viatge sonor pel flamenc fusionat amb jazz i música clàssica. El 13 de març serà el torn de L’Arannà, amb el seu pop electrònic experimental, i a l’abril arribarà 2 Princeses Barbudes amb Som i serem, un concert familiar ple d’imaginació. Al Centre Cívic La Sedeta, Núria Duran presentarà el seu pop electrònic amb Tanco els ulls i veig.

El circ també tindrà un paper destacat amb Rube Alodeyá, un espectacle que juga amb les lleis de la física. La proposta teatral arribarà de la mà de la companyia Kunstant, amb La meva àvia és immortal, mentre que la dansa hi serà present amb Ballant ballàvem i Tímid, de Laia Santanach i Magí Serra.

L’Escena BDC és el circuit d’espectacles professionals del Barcelona Districte Cultural, una iniciativa que se celebra dues vegades l’any i que ja suma dinou edicions apropant cultura de qualitat als barris de la ciutat. Totes les activitats són gratuïtes, amb reserva prèvia a través del web del Districte Cultural de Barcelona.]]>https://api.spreaker.com/episode/69789584Wed, 04 Feb 2026 18:45:41 +0000Ràdio GràciaL’Escena Barcelona Districte Cultural torna a Gràcia per apropar les arts escèniques i la música als barris. Durant els pròxims tres mesos, el públic podrà gaudir d’una programació gratuïta i diversa que inclou música en directe, teatre, circ, dansa i...
Els principals escenaris seran el Centre Cívic La Sedeta i el Centre Cívic El Coll–La Bruguera, que acolliran espectacles per a tots els públics amb accés lliure mitjançant reserva prèvia. La programació s’iniciarà amb música el 6 de febrer al Centre Cívic El Coll–La Bruguera, amb Lola Stouthamer, cantant i saxofonista, que presentarà composicions pròpies i versions amb el seu Almost a Quintet.

En l’àmbit musical, Abraham Lojo portarà Calle Cruces el 20 de febrer, un viatge sonor pel flamenc fusionat amb jazz i música clàssica. El 13 de març serà el torn de L’Arannà, amb el seu pop electrònic experimental, i a l’abril arribarà 2 Princeses Barbudes amb Som i serem, un concert familiar ple d’imaginació. Al Centre Cívic La Sedeta, Núria Duran presentarà el seu pop electrònic amb Tanco els ulls i veig.

El circ també tindrà un paper destacat amb Rube Alodeyá, un espectacle que juga amb les lleis de la física. La proposta teatral arribarà de la mà de la companyia Kunstant, amb La meva àvia és immortal, mentre que la dansa hi serà present amb Ballant ballàvem i Tímid, de Laia Santanach i Magí Serra.

L’Escena BDC és el circuit d’espectacles professionals del Barcelona Districte Cultural, una iniciativa que se celebra dues vegades l’any i que ja suma dinou edicions apropant cultura de qualitat als barris de la ciutat. Totes les activitats són gratuïtes, amb reserva prèvia a través del web del Districte Cultural de Barcelona.]]>565falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/bcnegra-2026--69783040Del 2 al 8 de febrer, la ciutat acull BCNegra 2026, el festival de novel·la negra que torna a omplir Barcelona de llibres, cinema, música i converses al voltant del crim.

BCNegra et permet entrar gairebé per casualitat en una xerrada, quedar-t’hi escoltant i sortir-ne pensant que la novel·la negra parla menys de crims i molt més de la vida real.

Al llarg de la setmana, s’hi programen més de cinquanta activitats repartides per diversos espais de la ciutat: taules rodones amb escriptors d’aquí i de fora, exposicions vinculades al cinema negre, rutes literàries pels carrers de Barcelona, concerts i projeccions.

Un dels moments destacats és la conversa entre Vinicio Capossela i Carlos Zanón al Colom, així com el lliurament del premi Pepe Carvalho, que enguany reconeix l’escriptor britànic Mick Herron en un acte al Saló de Cent de l’Ajuntament. La majoria d’activitats són gratuïtes, fet que converteix BCNegra en un festival molt obert i profundament urbà.

A Gràcia, BCNegra encaixa especialment bé, perquè aquí la cultura no es contempla des de la distància: es conversa, es comparteix i es discuteix.

BCNegra no només es llegeix: s’escolta, es camina i es comparteix.
]]>https://api.spreaker.com/episode/69783040Wed, 04 Feb 2026 11:02:35 +0000Ràdio GràciaAquests dies, passejar per Barcelona té un altre ritme, es nota que alguna cosa està passant. Del 2 al 8 de febrer, la ciutat acull BCNegra 2026, el festival de novel·la negra que torna a omplir Barcelona de llibres, cinema, música i converses al...Del 2 al 8 de febrer, la ciutat acull BCNegra 2026, el festival de novel·la negra que torna a omplir Barcelona de llibres, cinema, música i converses al voltant del crim.

BCNegra et permet entrar gairebé per casualitat en una xerrada, quedar-t’hi escoltant i sortir-ne pensant que la novel·la negra parla menys de crims i molt més de la vida real.

Al llarg de la setmana, s’hi programen més de cinquanta activitats repartides per diversos espais de la ciutat: taules rodones amb escriptors d’aquí i de fora, exposicions vinculades al cinema negre, rutes literàries pels carrers de Barcelona, concerts i projeccions.

Un dels moments destacats és la conversa entre Vinicio Capossela i Carlos Zanón al Colom, així com el lliurament del premi Pepe Carvalho, que enguany reconeix l’escriptor britànic Mick Herron en un acte al Saló de Cent de l’Ajuntament. La majoria d’activitats són gratuïtes, fet que converteix BCNegra en un festival molt obert i profundament urbà.

A Gràcia, BCNegra encaixa especialment bé, perquè aquí la cultura no es contempla des de la distància: es conversa, es comparteix i es discuteix.

BCNegra no només es llegeix: s’escolta, es camina i es comparteix.
]]>261falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/l-estepa-d-anton-pavlovich-chejov--69758071Dioni Porta, de la llibreria Obaga, ens proposa avui L’estepa, d’Antón Pávlovich Chéjov, publicada per l’editorial Cal Carré i traduïda per Arnau Barrios.

Chéjov és ben conegut per les seves obres de teatre i pels seus contes, però també va escriure algunes novel·les breus, com L’estepa, que relata el viatge físic i interior d’un nen de nou anys. Acompanyat del seu oncle, un comerciant, i d’un capellà, el noi és enviat del poble a la ciutat perquè hi pugui estudiar. 

El llibre està escrit en tercera persona, cosa que ens permet assistir amb gran proximitat a totes les pors i els descobriments que acabaran transformant aquest infant en algú que haurà de començar a vetllar per ell mateix. L’oncle comerciant i el capellà que l’acompanyen tenen l’encàrrec de vendre unes llanes i, durant alguns dies, fins i tot es desfan del noi i l’envien a avançar amb una caravana de desconeguts. 

Els retrats continus que Chéjov fa dels personatges que el nen va coneixent són meravellosos: un fresc vivíssim del paisatge humà de l’època. L’estepa, situada a Ucraïna, hi apareix descrita de manera prodigiosa, en la seva vastitud i la seva immensitat, però també en els seus contrastos de temperatura. Hi ha humor, diàlegs molt enèrgics i una prosa àgil i efectiva que et fa sentir pujat a la carreta amb els protagonistes o prenent un te en una fonda d’ambient brumós.
]]>https://api.spreaker.com/episode/69758071Tue, 03 Feb 2026 10:24:23 +0000Ràdio GràciaEn Dioni Porta, de la llibreria Obaga, ens proposa avui L’estepa, d’Antón Pávlovich Chéjov, publicada per l’editorial Cal Carré i traduïda per Arnau Barrios. Chéjov és ben conegut per les seves obres de teatre i pels seus contes, però també va...Dioni Porta, de la llibreria Obaga, ens proposa avui L’estepa, d’Antón Pávlovich Chéjov, publicada per l’editorial Cal Carré i traduïda per Arnau Barrios.

Chéjov és ben conegut per les seves obres de teatre i pels seus contes, però també va escriure algunes novel·les breus, com L’estepa, que relata el viatge físic i interior d’un nen de nou anys. Acompanyat del seu oncle, un comerciant, i d’un capellà, el noi és enviat del poble a la ciutat perquè hi pugui estudiar. 

El llibre està escrit en tercera persona, cosa que ens permet assistir amb gran proximitat a totes les pors i els descobriments que acabaran transformant aquest infant en algú que haurà de començar a vetllar per ell mateix. L’oncle comerciant i el capellà que l’acompanyen tenen l’encàrrec de vendre unes llanes i, durant alguns dies, fins i tot es desfan del noi i l’envien a avançar amb una caravana de desconeguts. 

Els retrats continus que Chéjov fa dels personatges que el nen va coneixent són meravellosos: un fresc vivíssim del paisatge humà de l’època. L’estepa, situada a Ucraïna, hi apareix descrita de manera prodigiosa, en la seva vastitud i la seva immensitat, però també en els seus contrastos de temperatura. Hi ha humor, diàlegs molt enèrgics i una prosa àgil i efectiva que et fa sentir pujat a la carreta amb els protagonistes o prenent un te en una fonda d’ambient brumós.
]]>179falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/can-ugal-cuina-amb-arrels-i-identitat-propia--69745180
Als fogons hi ha l’Adrià, cap de cuina, responsable d’una carta que posa el producte al centre i aposta pel sabor i la tècnica. Plats com el cap i pota, treballat amb ofici i memòria culinària, o el carpaccio de gamba, delicat i intens alhora, exemplifiquen una cuina que entra pels ulls i convenç al paladar. Els peixos, tractats amb equilibri i sensibilitat, completen una proposta sòlida i coherent.

A la sala, el Julià, cap de sala, ofereix un servei discret, precís i atent al detall. El seu coneixement tant de la cuina com de la bodega permet recomanacions ajustades a cada comensal, aconseguint maridatges que acompanyen i realcen l’experiència gastronòmica. El nom del restaurant amaga una història lligada al barri.

Can Ugal neix com un homenatge a l’antic restaurant Lagunak, que durant molts anys va ocupar el mateix local. Per preservar-ne l’essència i el record, l’equip va decidir girar literalment el nom. Lagunak, que en basc significa amistat, va ser durant dècades un espai de trobada i celebració, un esperit que Can Ugal manté viu. Amb un ambient acollidor i clàssic, Can Ugal es presenta com un d’aquells restaurants que conviden a tornar i que molts prefereixen reservar per a ocasions especials, combinant història, producte i una atenció acurada que converteix cada visita en una experiència completa.]]>https://api.spreaker.com/episode/69745180Mon, 02 Feb 2026 21:53:21 +0000Ràdio GràciaEl restaurant Can Ugal s’ha consolidat com una de les propostes gastronòmiques destacades del barri gràcies a una cuina de mercat honesta, cuidada i amb un profund respecte per la tradició, reinterpretada amb una mirada actual. Als fogons hi ha...
Als fogons hi ha l’Adrià, cap de cuina, responsable d’una carta que posa el producte al centre i aposta pel sabor i la tècnica. Plats com el cap i pota, treballat amb ofici i memòria culinària, o el carpaccio de gamba, delicat i intens alhora, exemplifiquen una cuina que entra pels ulls i convenç al paladar. Els peixos, tractats amb equilibri i sensibilitat, completen una proposta sòlida i coherent.

A la sala, el Julià, cap de sala, ofereix un servei discret, precís i atent al detall. El seu coneixement tant de la cuina com de la bodega permet recomanacions ajustades a cada comensal, aconseguint maridatges que acompanyen i realcen l’experiència gastronòmica. El nom del restaurant amaga una història lligada al barri.

Can Ugal neix com un homenatge a l’antic restaurant Lagunak, que durant molts anys va ocupar el mateix local. Per preservar-ne l’essència i el record, l’equip va decidir girar literalment el nom. Lagunak, que en basc significa amistat, va ser durant dècades un espai de trobada i celebració, un esperit que Can Ugal manté viu. Amb un ambient acollidor i clàssic, Can Ugal es presenta com un d’aquells restaurants que conviden a tornar i que molts prefereixen reservar per a ocasions especials, combinant història, producte i una atenció acurada que converteix cada visita en una experiència completa.]]>232falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/el-cielo-protector-als-dijous-d-imprescindibles-dels-verdi--69669582
Aquesta setmana, a propòsit de la recent estrena del documental "Bernardo Bertolucci. Nuestra magnífica obsesión" —que repassa la trajectòria del director italià a través de testimonis de cineastes i actrius—, recuperen El cielo protector (The Sheltering Sky, 1990). Es tracta de l’adaptació cinematogràfica de la novel·la de Paul Bowles, protagonitzada per dos actors extraordinaris: Deborah Winger i John Malkovich. 

Ambientada als anys quaranta, la pel·lícula retrata una parella novaiorquesa en crisi que decideix viatjar pel nord d’Àfrica a la recerca de noves experiències que donin un nou sentit a la seva relació.

És un film profundament hipnòtic, on destaquen especialment la banda sonora de Ryuichi Sakamoto i la fotografia esplèndida de Vittorio Storaro. De fet, Storaro va guanyar el BAFTA per aquest treball, mentre que Sakamoto va ser reconegut amb el Globus d’Or per la seva música.

La pel·lícula es podrà veure aquest dijous 5 de febrer, a les 20.30 h, a la sala C dels Cinemes Verdi Park.]]>https://api.spreaker.com/episode/69669582Thu, 29 Jan 2026 17:56:26 +0000Ràdio GràciaL’Eduard de Vicente ens recorda que cada dijous tenim una cita als Cinemes Verdi amb els Dijous d’Imprescindibles. Aquesta setmana, a propòsit de la recent estrena del documental "Bernardo Bertolucci. Nuestra magnífica obsesión" —que repassa la...
Aquesta setmana, a propòsit de la recent estrena del documental "Bernardo Bertolucci. Nuestra magnífica obsesión" —que repassa la trajectòria del director italià a través de testimonis de cineastes i actrius—, recuperen El cielo protector (The Sheltering Sky, 1990). Es tracta de l’adaptació cinematogràfica de la novel·la de Paul Bowles, protagonitzada per dos actors extraordinaris: Deborah Winger i John Malkovich. 

Ambientada als anys quaranta, la pel·lícula retrata una parella novaiorquesa en crisi que decideix viatjar pel nord d’Àfrica a la recerca de noves experiències que donin un nou sentit a la seva relació.

És un film profundament hipnòtic, on destaquen especialment la banda sonora de Ryuichi Sakamoto i la fotografia esplèndida de Vittorio Storaro. De fet, Storaro va guanyar el BAFTA per aquest treball, mentre que Sakamoto va ser reconegut amb el Globus d’Or per la seva música.

La pel·lícula es podrà veure aquest dijous 5 de febrer, a les 20.30 h, a la sala C dels Cinemes Verdi Park.]]>149falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/stefan-zweig-sigmund-freud--69642648Llibreria Obaga, presenta avui la biografia de Sigmund Freud escrita per Stefan Zweig, publicada per Fragmenta Editorial i traduïda al català per Marc Jiménez Buzzi. Stefan Zweig és un autor àmpliament llegit i reconegut per la solidesa de les seves novel·les, assajos i biografies. El lector sap que en els seus llibres hi trobarà sempre rigor intel·lectual, una mirada positiva i constructiva, i una energia narrativa que fa accessibles temes d’alta complexitat sense renunciar a la profunditat.

Aquesta aproximació a la figura de Sigmund Freud resulta especialment valuosa perquè ofereix una síntesi clara i ordenada del seu pensament, del seu recorregut científic i intel·lectual, però també perquè posa en relleu el paper fonamental de Freud com a alliberador de l’ànima humana.

Allà on fins aleshores només es percebia foscor en certes profunditats psicològiques, Freud va postular l’existència d’una capa més fonda: l’inconscient, espai on s’acumulen les pulsions reprimides, les experiències viscudes —especialment durant la infància i la joventut— i les ferides que, en alguns casos, impedeixen la sanació del pacient. Zweig subratlla la transcendència d’aquest canvi de paradigma, que trenca amb la idea d’ànimes defectuoses o psicologies condemnades. No són les pulsions incomprensibles les que bloquegen la persona, sinó els conflictes no resolts de l’inconscient els que condicionen el conjunt de la seva vida psíquica.

La biografia explica amb precisió com Freud, format inicialment com a neuròleg i interessat en la investigació de la histèria, es va veure empès a endinsar-se en l’estudi de la ment humana. L’anàlisi dels actes fallits, la interpretació dels somnis i l’exploració de l’inconscient conduiran a la formulació del mètode psicoanalític, en què el terapeuta acompanya el pacient en una recerca gairebé detectivesca, atent als fils invisibles, les repeticions i les incongruències del discurs.

Els darrers capítols del llibre aborden també qüestions clau com la importància de les pulsions sexuals, la dinàmica del subconscient i l’anàlisi de la societat entesa com un individu col·lectiu, aportant una mirada especialment suggeridora al llegat freudià.

Una biografia rigorosa, clara i apassionant que recomanem de manera entusiasta.]]>https://api.spreaker.com/episode/69642648Wed, 28 Jan 2026 11:42:43 +0000Ràdio GràciaDioni Porta, de la https://www.obagallibreria.cat/, presenta avui la biografia de Sigmund Freud escrita per Stefan Zweig, publicada per https://www.fragmenta.cat/ i traduïda al català per Marc Jiménez Buzzi. Stefan Zweig és un autor àmpliament...Llibreria Obaga, presenta avui la biografia de Sigmund Freud escrita per Stefan Zweig, publicada per Fragmenta Editorial i traduïda al català per Marc Jiménez Buzzi. Stefan Zweig és un autor àmpliament llegit i reconegut per la solidesa de les seves novel·les, assajos i biografies. El lector sap que en els seus llibres hi trobarà sempre rigor intel·lectual, una mirada positiva i constructiva, i una energia narrativa que fa accessibles temes d’alta complexitat sense renunciar a la profunditat.

Aquesta aproximació a la figura de Sigmund Freud resulta especialment valuosa perquè ofereix una síntesi clara i ordenada del seu pensament, del seu recorregut científic i intel·lectual, però també perquè posa en relleu el paper fonamental de Freud com a alliberador de l’ànima humana.

Allà on fins aleshores només es percebia foscor en certes profunditats psicològiques, Freud va postular l’existència d’una capa més fonda: l’inconscient, espai on s’acumulen les pulsions reprimides, les experiències viscudes —especialment durant la infància i la joventut— i les ferides que, en alguns casos, impedeixen la sanació del pacient. Zweig subratlla la transcendència d’aquest canvi de paradigma, que trenca amb la idea d’ànimes defectuoses o psicologies condemnades. No són les pulsions incomprensibles les que bloquegen la persona, sinó els conflictes no resolts de l’inconscient els que condicionen el conjunt de la seva vida psíquica.

La biografia explica amb precisió com Freud, format inicialment com a neuròleg i interessat en la investigació de la histèria, es va veure empès a endinsar-se en l’estudi de la ment humana. L’anàlisi dels actes fallits, la interpretació dels somnis i l’exploració de l’inconscient conduiran a la formulació del mètode psicoanalític, en què el terapeuta acompanya el pacient en una recerca gairebé detectivesca, atent als fils invisibles, les repeticions i les incongruències del discurs.

Els darrers capítols del llibre aborden també qüestions clau com la importància de les pulsions sexuals, la dinàmica del subconscient i l’anàlisi de la societat entesa com un individu col·lectiu, aportant una mirada especialment suggeridora al llegat freudià.

Una biografia rigorosa, clara i apassionant que recomanem de manera entusiasta.]]>230falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/foguerons-de-sa-pobla-a-gracia-2026--69622684Foguerons de sa Pobla a la Vila de Gràcia. Cultura popular, foc, música, glosa i germanor entre Mallorca i Barcelona en uns dies en què el barri batega diferent. 

La programació arrenca divendres 30 de gener al Centre de Cultura Popular La Violeta de Gràcia. A les cinc de la tarda, taller de glosa feminista amb Mallorca Literària: una invitació a jugar amb la paraula, la improvisació i la mirada crítica.

Al vespre, la poesia pren protagonisme amb un recital que uneix el Solstici d’Estiu de joves poetes de la Mediterrània i Veu de Poeta, en un diàleg entre noves veus i trajectòries consolidades de la literatura catalana.

La nit continua al Centre Artesà Tradicionarius, amb la tradicional nit del Tast i l’Oda a la sobrassada.Música d’arrel que no és peça de museu, sinó festa viva.

Dissabte 31 de gener, la cultura popular surt als carrers des del migdia. Els mercats de l’Abaceria i de la Llibertat acullen els foguerons als mercats, amb glosadors i xeremiers de Mallorca i Catalunya passejant entre parades i veïnat.

A La Violeta, els més petits tenen una cita amb les titelles de Teresetes Titirimàgia.
Però quan cau el sol, Gràcia es transforma. A la plaça de la Vila, mostra castellera i plantada de colles de cultura popular de Gràcia i Mallorca. Sonen les xaramies, arrenca la cercavila i el barri es converteix en un riu de figures festives. Gegants, dracs, diables, bastoners, trabucaires: tradició, foc i ritme avançant fins a la plaça de la Virreina.

Allà, a les nou del vespre, arriba un dels moments més màgics: l’encesa del Fogueró.

El foc com a punt de trobada, com a ritual d’hivern, com a excusa per fer comunitat.

Al mateix temps, la plaça del Diamant batega amb la revetla: glosa, cançons de festa, cimbomba, xaramies i tast de productes mallorquins. I no només aquí: carrers i places de tota la Vila s’omplen de foguerons, música i veïnat compartint la nit.

La festa continua fins diumenge, amb més titelles a La Violeta, i forma part d’una programació que s’estén del 15 de gener a l’1 de febrer.

Els foguerons no són només una festa: són memòria, identitat compartida i cultura popular viva. Foc per escalfar l’hivern i també per recordar que la cultura, quan es viu al carrer, ens uneix.]]>https://api.spreaker.com/episode/69622684Tue, 27 Jan 2026 15:46:41 +0000Ràdio GràciaGràcia torna a encendre l’hivern amb una de les celebracions més estimades i amb més aroma mediterrani del calendari: els Foguerons de sa Pobla a la Vila de Gràcia. Cultura popular, foc, música, glosa i germanor entre Mallorca i Barcelona en uns dies...Foguerons de sa Pobla a la Vila de Gràcia. Cultura popular, foc, música, glosa i germanor entre Mallorca i Barcelona en uns dies en què el barri batega diferent. 

La programació arrenca divendres 30 de gener al Centre de Cultura Popular La Violeta de Gràcia. A les cinc de la tarda, taller de glosa feminista amb Mallorca Literària: una invitació a jugar amb la paraula, la improvisació i la mirada crítica.

Al vespre, la poesia pren protagonisme amb un recital que uneix el Solstici d’Estiu de joves poetes de la Mediterrània i Veu de Poeta, en un diàleg entre noves veus i trajectòries consolidades de la literatura catalana.

La nit continua al Centre Artesà Tradicionarius, amb la tradicional nit del Tast i l’Oda a la sobrassada.Música d’arrel que no és peça de museu, sinó festa viva.

Dissabte 31 de gener, la cultura popular surt als carrers des del migdia. Els mercats de l’Abaceria i de la Llibertat acullen els foguerons als mercats, amb glosadors i xeremiers de Mallorca i Catalunya passejant entre parades i veïnat.

A La Violeta, els més petits tenen una cita amb les titelles de Teresetes Titirimàgia.
Però quan cau el sol, Gràcia es transforma. A la plaça de la Vila, mostra castellera i plantada de colles de cultura popular de Gràcia i Mallorca. Sonen les xaramies, arrenca la cercavila i el barri es converteix en un riu de figures festives. Gegants, dracs, diables, bastoners, trabucaires: tradició, foc i ritme avançant fins a la plaça de la Virreina.

Allà, a les nou del vespre, arriba un dels moments més màgics: l’encesa del Fogueró.

El foc com a punt de trobada, com a ritual d’hivern, com a excusa per fer comunitat.

Al mateix temps, la plaça del Diamant batega amb la revetla: glosa, cançons de festa, cimbomba, xaramies i tast de productes mallorquins. I no només aquí: carrers i places de tota la Vila s’omplen de foguerons, música i veïnat compartint la nit.

La festa continua fins diumenge, amb més titelles a La Violeta, i forma part d’una programació que s’estén del 15 de gener a l’1 de febrer.

Els foguerons no són només una festa: són memòria, identitat compartida i cultura popular viva. Foc per escalfar l’hivern i també per recordar que la cultura, quan es viu al carrer, ens uneix.]]>285falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/un-classic-de-gracia-la-vermuteria-del-tano--69616586Propera parada: Vermuteria el Tano, al cor de Gràcia.
No és una vermuteria qualsevol, és una d’aquelles de sempre, de tota la vida. Aquí el vermut encara es respecta com cal: sense invents ni postureig. El mostrador és un univers en si mateix, impossible d’abastar d’una sola ullada: escopinyes, navalles, cloïsses, musclos, anxoves, seitons, olives, matrimonis, xipirons…Tot pensat per acompanyar un senyor vermut, que no es beu amb presses, sinó glop a glop. 
El local acumula dècades d’història —ja hem perdut el compte—, però conserva intacta l’atmosfera d’altres temps. Mentre el món gira i canvia, aquí es manté fidel la idea del vermut clàssic.
Si aquestes parets poguessin parlar, explicarien mil i una històries.
Avui, però, és en Tano qui ens en comparteix una.
—Per què es diu Vermuteria del Tano?
—Doncs mira —explica—, el nom va néixer l’any 92. Abans això s’havia dit de tot: cal Mosques, cal Llaunes, cal Misèries… Jo hi havia treballat tres anys amb el Joan, l’antic amo, venia molta gent del barri del Raspall, una colla molt maca, i van començar amb allò de “el Tano, el Tano, el Tano”… i així es va quedar.]]>https://api.spreaker.com/episode/69616586Tue, 27 Jan 2026 08:40:51 +0000Ràdio GràciaAmb tots vosaltres, de nou, les píndoles de lacarinyetacuina. Propera parada: Vermuteria el Tano, al cor de Gràcia. No és una vermuteria qualsevol, és una d’aquelles de sempre, de tota la vida. Aquí el vermut encara es respecta com cal: sense invents...Propera parada: Vermuteria el Tano, al cor de Gràcia.
No és una vermuteria qualsevol, és una d’aquelles de sempre, de tota la vida. Aquí el vermut encara es respecta com cal: sense invents ni postureig. El mostrador és un univers en si mateix, impossible d’abastar d’una sola ullada: escopinyes, navalles, cloïsses, musclos, anxoves, seitons, olives, matrimonis, xipirons…Tot pensat per acompanyar un senyor vermut, que no es beu amb presses, sinó glop a glop. 
El local acumula dècades d’història —ja hem perdut el compte—, però conserva intacta l’atmosfera d’altres temps. Mentre el món gira i canvia, aquí es manté fidel la idea del vermut clàssic.
Si aquestes parets poguessin parlar, explicarien mil i una històries.
Avui, però, és en Tano qui ens en comparteix una.
—Per què es diu Vermuteria del Tano?
—Doncs mira —explica—, el nom va néixer l’any 92. Abans això s’havia dit de tot: cal Mosques, cal Llaunes, cal Misèries… Jo hi havia treballat tres anys amb el Joan, l’antic amo, venia molta gent del barri del Raspall, una colla molt maca, i van començar amb allò de “el Tano, el Tano, el Tano”… i així es va quedar.]]>276falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/casa-guell-cuina-de-tradicio-i-producte--69516215Casa Güell, situat al carrer de Castella, 1, al barri de Sant Martí de Barcelona, s’ha consolidat com una proposta gastronòmica basada en la cuina de mercat, el producte de proximitat i el respecte absolut pel producte de temporada.

  La seva cuina és un homenatge directe a la tradició culinària catalana i a la memòria familiar. Plats que remeten a les iaies i a les mares, a la cuina de sempre, aquella que fa silenci a taula i convida a gaudir sense presses. Els plats de cullera són una de les senyes d’identitat de la casa, pensats per sucar-hi pa i per recuperar sabors clàssics.

Entre les elaboracions destacades cap i pota, cigrons amb bacallà i una oferta variada de cuina tradicional elaborada amb ofici.  La cuina oberta permet veure el treball diari del xef Jordi Llobera Güell, fet que reforça la transparència i la connexió amb el client. Segons el mateix Lluberó, el projecte neix de la voluntat de fer un “memorial a la família”, especialment a la seva àvia i a la seva mare.

Casa Güell és un projecte compartit entre Jordi Llobera Güell, Marc Sarracanta i Miquel Montes Güell, tres socis que han volgut crear un espai on la cuina tingui temps i identitat pròpia. Amb una proposta honesta, arrelada al territori i fidel a la tradició, Casa Güell es presenta com un punt de referència per als amants de la cuina catalana de sempre, feta amb producte, temps i memòria. 

Amb una proposta honesta, arrelada al territori i fidel a la tradició, Casa Güell es presenta com un punt de referència per als amants de la cuina catalana de sempre, feta amb producte, temps i memòria.]]>https://api.spreaker.com/episode/69516215Tue, 20 Jan 2026 09:20:35 +0000Ràdio GràciaEl restaurant https://www.instagram.com/casaguell_bcn/?hl=es, situat al carrer de Castella, 1, al barri de Sant Martí de Barcelona, s’ha consolidat com una proposta gastronòmica basada en la cuina de mercat, el producte de proximitat i el respecte...Casa Güell, situat al carrer de Castella, 1, al barri de Sant Martí de Barcelona, s’ha consolidat com una proposta gastronòmica basada en la cuina de mercat, el producte de proximitat i el respecte absolut pel producte de temporada.

  La seva cuina és un homenatge directe a la tradició culinària catalana i a la memòria familiar. Plats que remeten a les iaies i a les mares, a la cuina de sempre, aquella que fa silenci a taula i convida a gaudir sense presses. Els plats de cullera són una de les senyes d’identitat de la casa, pensats per sucar-hi pa i per recuperar sabors clàssics.

Entre les elaboracions destacades cap i pota, cigrons amb bacallà i una oferta variada de cuina tradicional elaborada amb ofici.  La cuina oberta permet veure el treball diari del xef Jordi Llobera Güell, fet que reforça la transparència i la connexió amb el client. Segons el mateix Lluberó, el projecte neix de la voluntat de fer un “memorial a la família”, especialment a la seva àvia i a la seva mare.

Casa Güell és un projecte compartit entre Jordi Llobera Güell, Marc Sarracanta i Miquel Montes Güell, tres socis que han volgut crear un espai on la cuina tingui temps i identitat pròpia. Amb una proposta honesta, arrelada al territori i fidel a la tradició, Casa Güell es presenta com un punt de referència per als amants de la cuina catalana de sempre, feta amb producte, temps i memòria. 

Amb una proposta honesta, arrelada al territori i fidel a la tradició, Casa Güell es presenta com un punt de referència per als amants de la cuina catalana de sempre, feta amb producte, temps i memòria.]]>185falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/trad-39-capsules-migdia-homenatge-fabregas--69515832Auditori Jordi Fàbregas, celebrem un concert molt especial.
No el volem definir com un homenatge, sinó més aviat com una celebració dedicada a Jordi Fàbregas, un dels fundadors i l’ànima mater del Centre Artesà Tradicionàrius (CAT). A l’escenari hi serem l’Andreu Paral a la veu, l’Liv Hallum a l’acordió, l’Chiara Giani a la guitarra, en Josep Cordobés a la bateria, la Carla González al contrabaix i jo mateix, en Manu Sabaté, al clarinet baix i la gralla de tenora. El repertori s’ha construït a partir de la música que el Jordi va crear amb els seus grups —La Murga, Coses, Primera Nota i El Pont d’Arcalís—, una música estretament vinculada al Pirineu, que enguany és el fil conductor del festival.]]>https://api.spreaker.com/episode/69515832Tue, 20 Jan 2026 08:46:38 +0000Ràdio GràciaAquest divendres 23 de gener, a l’https://jordifabregas.tradicionarius.cat/inici/biografia, celebrem un https://entradium.com/es/events/faroner-al-cap-de-creus-campaner-a-taull-i-trad-39. No el volem definir com un homenatge, sinó més aviat com una...Auditori Jordi Fàbregas, celebrem un concert molt especial.
No el volem definir com un homenatge, sinó més aviat com una celebració dedicada a Jordi Fàbregas, un dels fundadors i l’ànima mater del Centre Artesà Tradicionàrius (CAT). A l’escenari hi serem l’Andreu Paral a la veu, l’Liv Hallum a l’acordió, l’Chiara Giani a la guitarra, en Josep Cordobés a la bateria, la Carla González al contrabaix i jo mateix, en Manu Sabaté, al clarinet baix i la gralla de tenora. El repertori s’ha construït a partir de la música que el Jordi va crear amb els seus grups —La Murga, Coses, Primera Nota i El Pont d’Arcalís—, una música estretament vinculada al Pirineu, que enguany és el fil conductor del festival.]]>197falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/fanaticos-de-borges-de-jordi-bonells--69515637llibreria Obaga, ens recomana avui Fanàtics de Borges, de Jordi Bonells —Jorge, com el mestre argentí per a l’ocasió—, una novel·la publicada per Ediciones del Subsuelo.

Jordi Bonells és un escriptor barceloní que fa cinquanta-cinc anys que viu a França i que escriu tant en francès com en castellà. Fanáticos de Borges és una novel·la breu, de poc més de cent pàgines, que es llegeix amb un somriure als llavis i amb una ganyota d’admiració: som davant d’un llibre que és una autèntica exhibició literària.

Bonells escriu frases curtíssimes, elèctriques, inusualment breus, que et deixen bocabadat. A través d’aquest estil tan precís construeix una història que sembla casual, però que acaba parlant de moltes coses. De Borges, sí, però no només de Borges.

El narrador explica com va descobrir l’existència de Borges i com, en establir-se a París durant els anys setanta, va fundar amb un grup d’amics i coneguts un club de fanàtics de Borges. A partir d’aquí ens endinsem en la vida i l’obra de l’escriptor argentí, però també en la història personal del narrador i en un triangle social i cultural fascinant entre l’Argentina, França i Espanya, amb convidats tan inesperats com Mick Jagger o Perón.

]]>https://api.spreaker.com/episode/69515637Tue, 20 Jan 2026 08:17:38 +0000Ràdio GràciaEn Dioni Porta, de la https://www.obagallibreria.cat/, ens recomana avui Fanàtics de Borges, de Jordi Bonells —Jorge, com el mestre argentí per a l’ocasió—, una novel·la publicada per https://edicionesdelsubsuelo.com/. Jordi Bonells és un escriptor...llibreria Obaga, ens recomana avui Fanàtics de Borges, de Jordi Bonells —Jorge, com el mestre argentí per a l’ocasió—, una novel·la publicada per Ediciones del Subsuelo.

Jordi Bonells és un escriptor barceloní que fa cinquanta-cinc anys que viu a França i que escriu tant en francès com en castellà. Fanáticos de Borges és una novel·la breu, de poc més de cent pàgines, que es llegeix amb un somriure als llavis i amb una ganyota d’admiració: som davant d’un llibre que és una autèntica exhibició literària.

Bonells escriu frases curtíssimes, elèctriques, inusualment breus, que et deixen bocabadat. A través d’aquest estil tan precís construeix una història que sembla casual, però que acaba parlant de moltes coses. De Borges, sí, però no només de Borges.

El narrador explica com va descobrir l’existència de Borges i com, en establir-se a París durant els anys setanta, va fundar amb un grup d’amics i coneguts un club de fanàtics de Borges. A partir d’aquí ens endinsem en la vida i l’obra de l’escriptor argentí, però també en la història personal del narrador i en un triangle social i cultural fascinant entre l’Argentina, França i Espanya, amb convidats tan inesperats com Mick Jagger o Perón.

]]>241falsefullhttps://www.spreaker.com/episode/butlleti-del-districte-19g--69503842https://api.spreaker.com/episode/69503842Mon, 19 Jan 2026 09:38:37 +0000Ràdio Gràcia208falsefull