<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:itunes="http://www.itunes.com/dtds/podcast-1.0.dtd" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" xmlns:podcast="https://podcastindex.org/namespace/1.0" xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" version="2.0"><channel><title>Barcelona Modernista</title><link>https://www.spreaker.com/podcast/barcelona-modernista--4725833</link><description><![CDATA[En línia de butlletes de Barcelona museus + Sense cuesAquesta visita es una ruta temàtica pensada per recorre els principals edificis emmarcats dins del modernisme català a Barcelona, i en ella podràs descobrir l’obra d’arquitectes tan coneguts com Antonio Gaudí, Josep Puig i Cadafalch i Lluís Domènech i Montaner. El modernisme català, tot i que es part d’una corrent general que sorgeix a tota Europa, a Catalunya adquireix una personalitat pròpia i diferenciada. Això es degut principalment a la intensificació de les diferencies culturals que estava experimentant Catalunya, i especialment Barcelona, pel que fa a la cultura espanyola, en el que es va conèixer com la Renaixença o ressorgiment de la cultura catalana, en un moment de gran desenvolupament urbà i industrial. Pel que podem dir que el modernisme català, com veurem en el nostre recorregut, es un estil urbá i burgés, utilitzat per la burgesia benestant com forma d’expressar la seva identitat catalana en la seves residencies, riquesa i distinció. Al llarg d’aquesta visita contemplaràs edificis tan insòlits i originals com la Casa Batlló o el Paula de la Música Catalana, sin oblidar l’obra de major èxit de Gaudí, la Sagrada Família.Photo Parc Güell, Barcelona by Angela Llop is licensed under CC BY-SA 2.0 _______Podcast based on audio guide Barcelona Modernista  Author: Aurora In the podcast format you may enjoy stories remotely; if you go out and experience the audio tour on location it is adviced to use the izi.TRAVEL application that really guides you and plays stories automaticly based on your position]]></description><atom:link href="https://www.spreaker.com/show/4725833/episodes/feed" rel="self" type="application/rss+xml"/><language>ca</language><category>Society &amp; Culture</category><copyright>Copyright izi Distribution Services</copyright><image><url>https://d3wo5wojvuv7l.cloudfront.net/t_rss_itunes_square_1400/images.spreaker.com/original/2a6579cff704ea6893920df3de32e3a9.jpg</url><title>Barcelona Modernista</title><link>https://www.spreaker.com/podcast/barcelona-modernista--4725833</link></image><lastBuildDate>Fri, 07 Apr 2023 19:19:41 +0000</lastBuildDate><itunes:author>izi Distribution Services</itunes:author><itunes:owner><itunes:name>izi Distribution Services</itunes:name><itunes:email>feeds@spreaker.com</itunes:email></itunes:owner><itunes:image href="https://d3wo5wojvuv7l.cloudfront.net/t_rss_itunes_square_1400/images.spreaker.com/original/2a6579cff704ea6893920df3de32e3a9.jpg"/><itunes:subtitle>En línia de butlletes de Barcelona museus + Sense cuesAquesta visita es una ruta temàtica pensada per recorre els principals edificis emmarcats dins del modernisme català a Barcelona, i en ella podràs descobrir l’obra d’arquitectes tan coneguts com...</itunes:subtitle><itunes:summary><![CDATA[En línia de butlletes de Barcelona museus + Sense cuesAquesta visita es una ruta temàtica pensada per recorre els principals edificis emmarcats dins del modernisme català a Barcelona, i en ella podràs descobrir l’obra d’arquitectes tan coneguts com Antonio Gaudí, Josep Puig i Cadafalch i Lluís Domènech i Montaner. El modernisme català, tot i que es part d’una corrent general que sorgeix a tota Europa, a Catalunya adquireix una personalitat pròpia i diferenciada. Això es degut principalment a la intensificació de les diferencies culturals que estava experimentant Catalunya, i especialment Barcelona, pel que fa a la cultura espanyola, en el que es va conèixer com la Renaixença o ressorgiment de la cultura catalana, en un moment de gran desenvolupament urbà i industrial. Pel que podem dir que el modernisme català, com veurem en el nostre recorregut, es un estil urbá i burgés, utilitzat per la burgesia benestant com forma d’expressar la seva identitat catalana en la seves residencies, riquesa i distinció. Al llarg d’aquesta visita contemplaràs edificis tan insòlits i originals com la Casa Batlló o el Paula de la Música Catalana, sin oblidar l’obra de major èxit de Gaudí, la Sagrada Família.Photo Parc Güell, Barcelona by Angela Llop is licensed under CC BY-SA 2.0 _______Podcast based on audio guide Barcelona Modernista  Author: Aurora In the podcast format you may enjoy stories remotely; if you go out and experience the audio tour on location it is adviced to use the izi.TRAVEL application that really guides you and plays stories automaticly based on your position]]></itunes:summary><itunes:category text="Society &amp; Culture"/><itunes:explicit>false</itunes:explicit><podcast:guid>c6486ed5-8029-5ee9-bedd-c9b003475aaf</podcast:guid><itunes:type>episodic</itunes:type><item><title>Episode 14: Torre Bellesguard</title><link>https://www.spreaker.com/episode/episode-14-torre-bellesguard--42656825</link><description><![CDATA[La Torre Bellesguard o Casa Figueras se situa al carrer Bellesguard nombres 16 al 20, va ser projectada per Antoni Gaudí i construïda sobre les ruïnes d'un antic castell medieval del segle XV, que va ser residència del rei d'Aragó Martí I l'Humà. És per això que encara conserva part d'aquesta estructura original, i també és la causa que l'edifici mostri unes formes rectes molt poc habituals en l'obra de Gaudí. Per a la Torre Bellesguard Gaudí assajaria nous procediments decoratius, com l'ús de la tècnica de mosaic petri per aconseguir un efecte d'encoixinat en la textura de les parets de l'edifici. Per a aquesta tècnica Gaudí utilitzava petites pedres del lloc, que posava sobre motlles de guix de forma quadrada o octogonal; sobre tirava morter i, en extreure les peces, quedava la pedra a la cara exterior. Aquesta tècnica l'havia emprat per primera vegada al Palau Güell i la va emprar de nou al Parc Güell. De la façana el que més destaca és les golfes amb arcs de maó i la volta coronada per una creu de quatre braços, típica de Gaudí. Les golfes és un veritable malbaratament d'imaginació i efectivitat constructiva, ja que, simplement amb l'ús d'aquests arcs de maó llocs de cant, es fa innecessària la utilització de bigues o de qualsevol altre tipus de suport parietal. Actualment la Torre Bellesguard és una propietat privada i pertany a la família Guilera, que continua habitant part de la casa.<br />Photo BellesguardI by GerthMichael is licensed under CC BY-SA 3.0]]></description><guid isPermaLink="false">b3b3bb31-f80d-43a6-85ff-907ea00a2bd4</guid><pubDate>Fri, 25 Dec 2020 13:19:33 +0000</pubDate><enclosure url="https://dts.podtrac.com/redirect.mp3/api.spreaker.com/download/episode/42656825/8e7cd817_d620_425b_a62b_1f5d1a17308b.mp3" length="1505488" type="audio/mpeg"/><itunes:author>izi Distribution Services</itunes:author><itunes:subtitle>La Torre Bellesguard o Casa Figueras se situa al carrer Bellesguard nombres 16 al 20, va ser projectada per Antoni Gaudí i construïda sobre les ruïnes d'un antic castell medieval del segle XV, que va ser residència del rei d'Aragó Martí I l'Humà. És...</itunes:subtitle><itunes:summary><![CDATA[La Torre Bellesguard o Casa Figueras se situa al carrer Bellesguard nombres 16 al 20, va ser projectada per Antoni Gaudí i construïda sobre les ruïnes d'un antic castell medieval del segle XV, que va ser residència del rei d'Aragó Martí I l'Humà. És per això que encara conserva part d'aquesta estructura original, i també és la causa que l'edifici mostri unes formes rectes molt poc habituals en l'obra de Gaudí. Per a la Torre Bellesguard Gaudí assajaria nous procediments decoratius, com l'ús de la tècnica de mosaic petri per aconseguir un efecte d'encoixinat en la textura de les parets de l'edifici. Per a aquesta tècnica Gaudí utilitzava petites pedres del lloc, que posava sobre motlles de guix de forma quadrada o octogonal; sobre tirava morter i, en extreure les peces, quedava la pedra a la cara exterior. Aquesta tècnica l'havia emprat per primera vegada al Palau Güell i la va emprar de nou al Parc Güell. De la façana el que més destaca és les golfes amb arcs de maó i la volta coronada per una creu de quatre braços, típica de Gaudí. Les golfes és un veritable malbaratament d'imaginació i efectivitat constructiva, ja que, simplement amb l'ús d'aquests arcs de maó llocs de cant, es fa innecessària la utilització de bigues o de qualsevol altre tipus de suport parietal. Actualment la Torre Bellesguard és una propietat privada i pertany a la família Guilera, que continua habitant part de la casa.<br />Photo BellesguardI by GerthMichael is licensed under CC BY-SA 3.0]]></itunes:summary><itunes:duration>95</itunes:duration><itunes:explicit>false</itunes:explicit><itunes:image href="https://d3wo5wojvuv7l.cloudfront.net/t_rss_itunes_square_1400/images.spreaker.com/original/2a6579cff704ea6893920df3de32e3a9.jpg"/><itunes:episodeType>full</itunes:episodeType></item><item><title>Episode 13: Parc Güell</title><link>https://www.spreaker.com/episode/episode-13-parc-guell--42656836</link><description><![CDATA[El Parc Güell rep el seu nom d'Eusebi Güell, un ric empresari català que, com ja vam veure en la nostra primera parada d'aquest recorregut al Palau Güell, va encarregar diverses construccions a Gaudí. Per a aquesta ocasió, Güell i Gaudí van concebre un projecte d'habitatges jardí a l'estil anglès, dins d'una urbanització d'alt standing pensada per a la classe burgesa catalana. No obstant això, el projecte va ser tot un fracàs comercial i, encara que les obres de les zones comunes de la urbanització prosseguir fins a l'inici de la Primera Guerra Mundial, després de la mort d'Eusebi Güell, els hereus vendrien el parc a l'ajuntament de Barcelona. El Parc Güell s'emmarca dins del màxim esplendor de l'etapa naturalista de Gaudí, pel que es poden contemplar en ell un gran conjunt d'elements inspirats en la naturalesa, afegint a les seves formes una gran llibertat creativa i una imaginativa creació en la seva decoració. L'estructura del parc es divideix en: l'entrada principal, el drac i l'escalinata, la Plaça de la Natura, el Viaducte de les Jardineres, el Viaducte del Garrofer, el Viaducte del Museu i el Museu Gaudí. L'entrada principal del parc està formada per una porta de ferro, dos pavellons, un magatzem, un refugi per als carruatges i una escalinata principal, que s'ha convertit en tot un símbol de Barcelona i és on es localitza l'escultura del llangardaix, la qual sol confondre amb un drac. Aquesta escalinata dóna accés a la sala Hipòstila o la sala de les Cent Columnes, pensada per funcionar com a mercat per al barri residencial, encara que actualment no compleix cap funció. A sobre d'aquest porxo hi ha una plaça de sorra delimitada per un banc d'estil gaudinià, que té forma de serp i està totalment recobert de trencadís, i desd'aquesta es poden gaudir d'unes bones vistes de Barcelona. Gaudí va crear viaductes d'una amplada suficient per poder transitar pel parc amb els carruatges. Així, el Viaducte de les Jardineres, és d'estil romànic; el Viaducte del Garrofer és d'estil barroc amb columnes en forma d'ona; i el Viaducte del Museu és d'estil gòtic. Finalment, la Casa-Museu Gaudí va ser la residència de l'arquitecte fins a pocs mesos abans de la seva mort, i va ser construïda com a casa de mostra de la urbanització. S'hi pot contemplar una important col·lecció de mobles dissenyats per Gaudí, així com objectes diversos i obres d'alguns dels seus col·laboradors.<br />Photo Parc Güell (Barcelona) - 58 by Angela Llop is licensed under  CC BY-SA 2.0]]></description><guid isPermaLink="false">ad179443-dfa4-4ba5-bfba-b7cfbd88dafa</guid><pubDate>Fri, 25 Dec 2020 13:18:33 +0000</pubDate><enclosure url="https://dts.podtrac.com/redirect.mp3/api.spreaker.com/download/episode/42656836/63f5a853_29dc_4c0e_9598_f7a20da4e470.mp3" length="2462614" type="audio/mpeg"/><itunes:author>izi Distribution Services</itunes:author><itunes:subtitle>El Parc Güell rep el seu nom d'Eusebi Güell, un ric empresari català que, com ja vam veure en la nostra primera parada d'aquest recorregut al Palau Güell, va encarregar diverses construccions a Gaudí. Per a aquesta ocasió, Güell i Gaudí van concebre...</itunes:subtitle><itunes:summary><![CDATA[El Parc Güell rep el seu nom d'Eusebi Güell, un ric empresari català que, com ja vam veure en la nostra primera parada d'aquest recorregut al Palau Güell, va encarregar diverses construccions a Gaudí. Per a aquesta ocasió, Güell i Gaudí van concebre un projecte d'habitatges jardí a l'estil anglès, dins d'una urbanització d'alt standing pensada per a la classe burgesa catalana. No obstant això, el projecte va ser tot un fracàs comercial i, encara que les obres de les zones comunes de la urbanització prosseguir fins a l'inici de la Primera Guerra Mundial, després de la mort d'Eusebi Güell, els hereus vendrien el parc a l'ajuntament de Barcelona. El Parc Güell s'emmarca dins del màxim esplendor de l'etapa naturalista de Gaudí, pel que es poden contemplar en ell un gran conjunt d'elements inspirats en la naturalesa, afegint a les seves formes una gran llibertat creativa i una imaginativa creació en la seva decoració. L'estructura del parc es divideix en: l'entrada principal, el drac i l'escalinata, la Plaça de la Natura, el Viaducte de les Jardineres, el Viaducte del Garrofer, el Viaducte del Museu i el Museu Gaudí. L'entrada principal del parc està formada per una porta de ferro, dos pavellons, un magatzem, un refugi per als carruatges i una escalinata principal, que s'ha convertit en tot un símbol de Barcelona i és on es localitza l'escultura del llangardaix, la qual sol confondre amb un drac. Aquesta escalinata dóna accés a la sala Hipòstila o la sala de les Cent Columnes, pensada per funcionar com a mercat per al barri residencial, encara que actualment no compleix cap funció. A sobre d'aquest porxo hi ha una plaça de sorra delimitada per un banc d'estil gaudinià, que té forma de serp i està totalment recobert de trencadís, i desd'aquesta es poden gaudir d'unes bones vistes de Barcelona. Gaudí va crear viaductes d'una amplada suficient per poder transitar pel parc amb els carruatges. Així, el Viaducte de les Jardineres, és d'estil romànic; el Viaducte del Garrofer és d'estil barroc amb columnes en forma d'ona; i el Viaducte del Museu és d'estil gòtic. Finalment, la Casa-Museu Gaudí va ser la residència de l'arquitecte fins a pocs mesos abans de la seva mort, i va ser construïda com a casa de mostra de la urbanització. S'hi pot contemplar una important col·lecció de mobles dissenyats per Gaudí, així com objectes diversos i obres d'alguns dels seus col·laboradors.<br />Photo Parc Güell (Barcelona) - 58 by Angela Llop is licensed under  CC BY-SA 2.0]]></itunes:summary><itunes:duration>154</itunes:duration><itunes:keywords>ell</itunes:keywords><itunes:explicit>false</itunes:explicit><itunes:image href="https://d3wo5wojvuv7l.cloudfront.net/t_rss_itunes_square_1400/images.spreaker.com/original/2a6579cff704ea6893920df3de32e3a9.jpg"/><itunes:episodeType>full</itunes:episodeType></item><item><title>Episode 12: Casa Vicens</title><link>https://www.spreaker.com/episode/episode-12-casa-vicens--42656829</link><description><![CDATA[La Casa Vicens es localitza al número 24 del carrer Carolines, en ple barri de Gràcia, i és la primera obra important que realitzaria el jove Gaudí. L'edifici desprèn una aroma oriental i mudèjar, i sorprèn per l'excessiva decoració que recobreix la façana amb espectaculars rajoles verdes i blanques, que pot tenir la seva explicació en el fet que el seu propietari fos un fabricant de rajoles. Gaudí va projectar aquestes rajoles estampades, que s'intercalen amb el maó vermell, inspirant-se en les flors clavells de moros que adornaven els jardins de la finca, iniciant amb això una etapa naturalista en què l'arquitecte prendria com a referència per als seus dissenys elements de la natura. La decoració d'aquestes rajoles atorguen a la casa un aire peculiar i un fort colorit, que fan asemejarla a les construccions àrabs. A més d'aquest estil mudèjar, també s'aprecien les formes d'inspiració índia i japonesa, com és el fet que els angles es escalonasen per evitar la rigidesa clàssica. La casa es remata amb xemeneies i unes torres en forma de templets. En el seu exterior es pot contemplar així mateix la magnífica reixa de ferro calat amb motius vegetals, tan característica de l'obra de Gaudí, qui la va dissenyar prenent models de fang de les vistoses fulles de margalló del jardí. La Casa Vicens ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco i, a dia d'avui, és propietat del banc andorrà MoraBanc, que té previst convertir l'immoble en una casa-museu i obrir-lo al públic després d'una remodelació.<br />Photo Casa Vicens (Barcelona) - 3 by jorapa is licensed under CC BY-SA 2.0]]></description><guid isPermaLink="false">349f109a-7e88-4dec-a1bb-cf5397bf481e</guid><pubDate>Fri, 25 Dec 2020 13:17:33 +0000</pubDate><enclosure url="https://dts.podtrac.com/redirect.mp3/api.spreaker.com/download/episode/42656829/19bf2810_1bc4_47dc_84bc_b0423479bef3.mp3" length="1548119" type="audio/mpeg"/><itunes:author>izi Distribution Services</itunes:author><itunes:subtitle>La Casa Vicens es localitza al número 24 del carrer Carolines, en ple barri de Gràcia, i és la primera obra important que realitzaria el jove Gaudí. L'edifici desprèn una aroma oriental i mudèjar, i sorprèn per l'excessiva decoració que recobreix la...</itunes:subtitle><itunes:summary><![CDATA[La Casa Vicens es localitza al número 24 del carrer Carolines, en ple barri de Gràcia, i és la primera obra important que realitzaria el jove Gaudí. L'edifici desprèn una aroma oriental i mudèjar, i sorprèn per l'excessiva decoració que recobreix la façana amb espectaculars rajoles verdes i blanques, que pot tenir la seva explicació en el fet que el seu propietari fos un fabricant de rajoles. Gaudí va projectar aquestes rajoles estampades, que s'intercalen amb el maó vermell, inspirant-se en les flors clavells de moros que adornaven els jardins de la finca, iniciant amb això una etapa naturalista en què l'arquitecte prendria com a referència per als seus dissenys elements de la natura. La decoració d'aquestes rajoles atorguen a la casa un aire peculiar i un fort colorit, que fan asemejarla a les construccions àrabs. A més d'aquest estil mudèjar, també s'aprecien les formes d'inspiració índia i japonesa, com és el fet que els angles es escalonasen per evitar la rigidesa clàssica. La casa es remata amb xemeneies i unes torres en forma de templets. En el seu exterior es pot contemplar així mateix la magnífica reixa de ferro calat amb motius vegetals, tan característica de l'obra de Gaudí, qui la va dissenyar prenent models de fang de les vistoses fulles de margalló del jardí. La Casa Vicens ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco i, a dia d'avui, és propietat del banc andorrà MoraBanc, que té previst convertir l'immoble en una casa-museu i obrir-lo al públic després d'una remodelació.<br />Photo Casa Vicens (Barcelona) - 3 by jorapa is licensed under CC BY-SA 2.0]]></itunes:summary><itunes:duration>97</itunes:duration><itunes:explicit>false</itunes:explicit><itunes:image href="https://d3wo5wojvuv7l.cloudfront.net/t_rss_itunes_square_1400/images.spreaker.com/original/2a6579cff704ea6893920df3de32e3a9.jpg"/><itunes:episodeType>full</itunes:episodeType></item><item><title>Episode 11: Sagrada Família</title><link>https://www.spreaker.com/episode/episode-11-sagrada-familia--42656837</link><description><![CDATA[El Temple Expiatori de la Sagrada Família és l'obra modernista més important d'Antoni Gaudí, a la qual va dedicar els seus últims quinze anys de vida per complet, i és també el monument més visitat d'Espanya. La construcció d'aquesta basílica es va iniciar a finals del segle XIX i, a data d'avui (any 2014), encara continuen les obres. La principal raó és que es tracta d'un temple expiatori, és a dir, construït a partir de donacions, es fa realment difícil fixar una data de finalització per a la Sagrada Família. Del seu aspecte actual, Gaudí únicament va arribar a construir la façana del Naixement i la cripta, però, l'arquitecte era molt conscient que no acabaria el projecte de tot el temple, i per això va organitzar la construcció de manera que es pogués dur a terme seguint les seves idees. Entre els elements que més destaquen de l'exterior d'aquest temple es troben les seves façanes, que reben els noms de Façana del Naixement, Façana de la Passió i Façana de la Glòria, i les torres amb els seus pinacles. La Façana del Naixement està orientada al nord-est i dedicada al naixement de Jesús, d'aquí la seva exuberant decoració en la qual tots els elements evoquen a la vida. Es divideix en tres pòrtics en honor a les virtuts teologals de l'Esperança, sent aquest el pòrtic més gran dels tres, en estar dedicat a Jesús, i queda situat a l'esquerra; la Fe, situat a la dreta i dedicat a la Mare de Déu; i finalment el pòrtic de la Caritat, situat al centre i dedicat a sant Josep. Aquesta façana també inclou la Porta de Jesús i queda rematada per l'Arbre de la Vida.La Façana de la Passió té la intenció de reflectir la Passió de Jesús, el sofriment de Crist en la seva crucifixió com redempció dels pecats de l'home. Per això, Gaudí va concebre una façana més austera i simple, gairebé sense ornamentació, on destaqués la nuesa de la pedra, com si es tractés d'un cos reduït a la simplicitat del seu esquelet. En aquesta façana podem observar igualment tres pòrtics dedicats a l'Esperança, la Fe i la Caritat, on destaquen les portes de bronze. El pòrtic de l'Esperança presenta la Porta de la Coronació d'espines, de 5 metres d'altura; en el pòrtic de la Fe es pot observar la Porta de Getsemaní, dedicada a l'oració de Jesús a l'hort de les oliveres; i el pòrtic de la Caritat, al centre, presenta dues portes dedicades a l'Evangeli, en què es poden llegir textos que narren els últims dies de Jesús, i entre les dues portes s'aixeca la columna de la Flagel·lació. La Façana de la Glòria és la façana principal i serà la més gran i monumental quan finalitzen les obres. Dedicada a la Glòria celestial de Jesús, representa el camí ascensional a Déu: la Mort, el Judici Final i la Glòria, així com l'Infern. Pel que fa a les torres, Gaudí va projectar que la Sagrada Família fos un temple de gran alçada, perquè pogués albirar des de qualsevol punt de Barcelona. Per a això, va programar la construcció de 18 torres, de diferent altura en sentit ascendent, mesurant la torre més alta 172 metres d'altura. Les torres es distribueixen a raó de dotze pels apòstols, quatre pels evangelistes, més els cimboris de Jesús i la Mare de Déu. Queden rematades per uns pinacles que adoptaran diferent simbologia segons la volta a la qual vagin destinats.<br />Photo Sagrada Familia 01 by Bernard Gagnon is licensed under  CC BY-SA 3.0]]></description><guid isPermaLink="false">9d968055-4008-4d2a-b3a8-cfc5ee09e829</guid><pubDate>Fri, 25 Dec 2020 13:16:33 +0000</pubDate><enclosure url="https://dts.podtrac.com/redirect.mp3/api.spreaker.com/download/episode/42656837/32df5e62_8f2f_4095_961b_ddaee240125b.mp3" length="3433951" type="audio/mpeg"/><itunes:author>izi Distribution Services</itunes:author><itunes:subtitle>El Temple Expiatori de la Sagrada Família és l'obra modernista més important d'Antoni Gaudí, a la qual va dedicar els seus últims quinze anys de vida per complet, i és també el monument més visitat d'Espanya. La construcció d'aquesta basílica es va...</itunes:subtitle><itunes:summary><![CDATA[El Temple Expiatori de la Sagrada Família és l'obra modernista més important d'Antoni Gaudí, a la qual va dedicar els seus últims quinze anys de vida per complet, i és també el monument més visitat d'Espanya. La construcció d'aquesta basílica es va iniciar a finals del segle XIX i, a data d'avui (any 2014), encara continuen les obres. La principal raó és que es tracta d'un temple expiatori, és a dir, construït a partir de donacions, es fa realment difícil fixar una data de finalització per a la Sagrada Família. Del seu aspecte actual, Gaudí únicament va arribar a construir la façana del Naixement i la cripta, però, l'arquitecte era molt conscient que no acabaria el projecte de tot el temple, i per això va organitzar la construcció de manera que es pogués dur a terme seguint les seves idees. Entre els elements que més destaquen de l'exterior d'aquest temple es troben les seves façanes, que reben els noms de Façana del Naixement, Façana de la Passió i Façana de la Glòria, i les torres amb els seus pinacles. La Façana del Naixement està orientada al nord-est i dedicada al naixement de Jesús, d'aquí la seva exuberant decoració en la qual tots els elements evoquen a la vida. Es divideix en tres pòrtics en honor a les virtuts teologals de l'Esperança, sent aquest el pòrtic més gran dels tres, en estar dedicat a Jesús, i queda situat a l'esquerra; la Fe, situat a la dreta i dedicat a la Mare de Déu; i finalment el pòrtic de la Caritat, situat al centre i dedicat a sant Josep. Aquesta façana també inclou la Porta de Jesús i queda rematada per l'Arbre de la Vida.La Façana de la Passió té la intenció de reflectir la Passió de Jesús, el sofriment de Crist en la seva crucifixió com redempció dels pecats de l'home. Per això, Gaudí va concebre una façana més austera i simple, gairebé sense ornamentació, on destaqués la nuesa de la pedra, com si es tractés d'un cos reduït a la simplicitat del seu esquelet. En aquesta façana podem observar igualment tres pòrtics dedicats a l'Esperança, la Fe i la Caritat, on destaquen les portes de bronze. El pòrtic de l'Esperança presenta la Porta de la Coronació d'espines, de 5 metres d'altura; en el pòrtic de la Fe es pot observar la Porta de Getsemaní, dedicada a l'oració de Jesús a l'hort de les oliveres; i el pòrtic de la Caritat, al centre, presenta dues portes dedicades a l'Evangeli, en què es poden llegir textos que narren els últims dies de Jesús, i entre les dues portes s'aixeca la columna de la Flagel·lació. La Façana de la Glòria és la façana principal i serà la més gran i monumental quan finalitzen les obres. Dedicada a la Glòria celestial de Jesús, representa el camí ascensional a Déu: la Mort, el Judici Final i la Glòria, així com l'Infern. Pel que fa a les torres, Gaudí va projectar que la Sagrada Família fos un temple de gran alçada, perquè pogués albirar des de qualsevol punt de Barcelona. Per a això, va programar la construcció de 18 torres, de diferent altura en sentit ascendent, mesurant la torre més alta 172 metres d'altura. Les torres es distribueixen a raó de dotze pels apòstols, quatre pels evangelistes, més els cimboris de Jesús i la Mare de Déu. Queden rematades per uns pinacles que adoptaran diferent simbologia segons la volta a la qual vagin destinats.<br />Photo Sagrada Familia 01 by Bernard Gagnon is licensed under  CC BY-SA 3.0]]></itunes:summary><itunes:duration>215</itunes:duration><itunes:explicit>false</itunes:explicit><itunes:image href="https://d3wo5wojvuv7l.cloudfront.net/t_rss_itunes_square_1400/images.spreaker.com/original/2a6579cff704ea6893920df3de32e3a9.jpg"/><itunes:episodeType>full</itunes:episodeType></item><item><title>Episode 10: Casa Macaya</title><link>https://www.spreaker.com/episode/episode-10-casa-macaya--42656838</link><description><![CDATA[La Casa Macaya es localitza al número 108 del Passeig de Sant Joan i és un fantàstic edifici modernista de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, per encàrrec de l'industrial Román Macaya Gibert. No obstant això, per la seva situació, ja una mica allunyada de l'epicentre modernista del Passeig de Gràcia, aquest edifici moltes vegades passa desapercebut al turista. Com ja hem pogut comprovar al llarg d'aquesta visita, Puig i Cadafalch va dur a terme diferents treballs residencials per a la consolidada classe burgesa catalana de comerciants i industrials, projectes que s'emmarquen tots ells dins de l'estil imperant de l'època: el modernisme. La façana de la Casa Macaya es troba decorada, a semblança dels palaus medievals, amb estucat blanc, el qual contrasta amb els emmarcats de pedra que sobresurten lleugerament i els tons ocres dels esgrafiats. No obstant això, malgrat aquesta austeritat de les façanes en estucat blanc, a la Casa Macaya no falten elements modernistes, que podem apreciar especialment en els ornaments del seu balcó corregut, l'escala exterior coberta molt decorada, diferents motius florals i al·legòrics, elements clàssics i arabescos en columnes i capitells, esgrafiats, treballs de forja en finestres i balcons, i en la seva petita tribuna. Al capitell de la part esquerra de l'entrada principal s'aprecia la figura d'un ciclista; es tracta d'un detall de l'escultor cap Puig i Cadafalch, que aleshores estava construint la Casa Amatller i es desplaçava entre les dues obres (des del Passeig de Gràcia fins al Passeig de Sant Joan) sobre una bicicleta. El vestíbul i el seu pati interior poden visitar-se, i s'hi pot apreciar un fantàstic conjunt de detalls i l'escalinata que dóna accés a la planta noble. Després d'haver estat usada com a presó durant la Guerra Civil i patir molts desperfectes, la Casa Macaya va ser adquirida per La Caixa, convertint-se en un Centre Cultural dedicat a exposicions d'arts.<br />Photo Casa Macaya (Barcelona) - 1 by Jaume Meneses is licensed under CC BY-SA 2.0]]></description><guid isPermaLink="false">e3135a9c-86ea-41b7-9d90-5a78abe68d00</guid><pubDate>Fri, 25 Dec 2020 13:15:33 +0000</pubDate><enclosure url="https://dts.podtrac.com/redirect.mp3/api.spreaker.com/download/episode/42656838/d2836ece_8228_4ef3_aba5_6baab23e64ec.mp3" length="2065553" type="audio/mpeg"/><itunes:author>izi Distribution Services</itunes:author><itunes:subtitle>La Casa Macaya es localitza al número 108 del Passeig de Sant Joan i és un fantàstic edifici modernista de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, per encàrrec de l'industrial Román Macaya Gibert. No obstant això, per la seva situació, ja una mica...</itunes:subtitle><itunes:summary><![CDATA[La Casa Macaya es localitza al número 108 del Passeig de Sant Joan i és un fantàstic edifici modernista de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, per encàrrec de l'industrial Román Macaya Gibert. No obstant això, per la seva situació, ja una mica allunyada de l'epicentre modernista del Passeig de Gràcia, aquest edifici moltes vegades passa desapercebut al turista. Com ja hem pogut comprovar al llarg d'aquesta visita, Puig i Cadafalch va dur a terme diferents treballs residencials per a la consolidada classe burgesa catalana de comerciants i industrials, projectes que s'emmarquen tots ells dins de l'estil imperant de l'època: el modernisme. La façana de la Casa Macaya es troba decorada, a semblança dels palaus medievals, amb estucat blanc, el qual contrasta amb els emmarcats de pedra que sobresurten lleugerament i els tons ocres dels esgrafiats. No obstant això, malgrat aquesta austeritat de les façanes en estucat blanc, a la Casa Macaya no falten elements modernistes, que podem apreciar especialment en els ornaments del seu balcó corregut, l'escala exterior coberta molt decorada, diferents motius florals i al·legòrics, elements clàssics i arabescos en columnes i capitells, esgrafiats, treballs de forja en finestres i balcons, i en la seva petita tribuna. Al capitell de la part esquerra de l'entrada principal s'aprecia la figura d'un ciclista; es tracta d'un detall de l'escultor cap Puig i Cadafalch, que aleshores estava construint la Casa Amatller i es desplaçava entre les dues obres (des del Passeig de Gràcia fins al Passeig de Sant Joan) sobre una bicicleta. El vestíbul i el seu pati interior poden visitar-se, i s'hi pot apreciar un fantàstic conjunt de detalls i l'escalinata que dóna accés a la planta noble. Després d'haver estat usada com a presó durant la Guerra Civil i patir molts desperfectes, la Casa Macaya va ser adquirida per La Caixa, convertint-se en un Centre Cultural dedicat a exposicions d'arts.<br />Photo Casa Macaya (Barcelona) - 1 by Jaume Meneses is licensed under CC BY-SA 2.0]]></itunes:summary><itunes:duration>130</itunes:duration><itunes:explicit>false</itunes:explicit><itunes:image href="https://d3wo5wojvuv7l.cloudfront.net/t_rss_itunes_square_1400/images.spreaker.com/original/2a6579cff704ea6893920df3de32e3a9.jpg"/><itunes:episodeType>full</itunes:episodeType></item><item><title>Episode 9: Casa Comalat, Palau Quadras i Casa de les Punxes</title><link>https://www.spreaker.com/episode/episode-9-casa-comalat-palau-quadras-i-casa-de-les-punxes--42656831</link><description><![CDATA[Segons avancem per l'Avinguda Diagonal, al número 442 ens trobem amb la Casa Comalat, un dels exemples més originals del modernisme de Barcelona, obra de l'arquitecte Salvador Valeri i Pupurull, i en la qual es poden advertir molts elements de la arquitectura de Gaudí. La Casa Comalat es tracta d'un edifici format per dues façanes diferents, però amb un element formal comú: la corba gaudiniana que la fa assemblar-se en certs aspectes a la Casa Batlló. D'una banda, la façana principal, que s'aixeca sobre l'Avinguda Diagonal, respira un aire més formal i simètric, i en ella destaquen: la tribuna central, acabada en forma de pinacle; els balcons amb les seves baranes de ferro forjat de gran curvatura; i l'obertura calada de la part superior de la façana, de gran decoració floral, i coronada per una torre amb forma de barret d'arlequí revestit de ceràmica vidriada verda. No obstant això, la part del carrer Còrsega és totalment colorista per la decoració a base de ceràmica policromada estesa per tota la façana, amb forma ondulant i amb galeries de fusta tancades per persianes. Continuant per l'Avinguda Diagonal arribem al número 373, on s'emplaça al Palau Quadras o Palau del Baró de Quadras, un altre edifici modernista realitzat per Josep Puig i Cadafalch. Igual que en el cas anterior, es tracta d'una construcció a dues façanes d'estils totalment diferents: d'una banda, un palau neogòtic; de l'altra, un edifici de pisos modernista. Així, si contemplem la casa des de l'Avinguda Diagonal, ens recorda als palaus gòtics del nord d'Europa, amb un estil neoplateresc que realça el caràcter noble de la construcció. El que més destaca d'aquesta façana és sens dubte la seva treballada tribuna correguda, en la qual criden poderosament l'atenció les escultures en forma de bustos de personatges medievals o renaixentistes, de flors, d'escuts heràldics i, a la cantonada esquerra, un Sant Jordi lluitant contra un drac. En canvi, la façana del carrer Rosselló conserva elements de l'antic edifici i està decorada en estil modernista. Actualment, el palau és seu de la Casa Àsia.Finalment, al número 416 de l'Avinguda Diagonal s'aixeca la Casa de les Punxes en forma de Castell gòtic medieval, també obra de Josep Puig i Cadafalch. La façana realitzada en maó destaca pels relleus esculpits en pedra amb dibuixos florals en les seves tribunes i balcons, així com els panells de ceràmica col·locats a la part superior de l'edifici amb clars referències a símbols patriòtics de Catalunya. La casa culmina amb sis torres de forma cònica acabades en punta, d'aquí la seva denominació com Casa de les Punxes, encara que també se la coneix com a Casa Terrades.<br />Photo Salvador.Valeri.i.Pupurull.Casa Comalat.Back.Detail.2.Barcelona by Yearofthedragon is licensed under CC BY-SA 3.0]]></description><guid isPermaLink="false">19427141-1895-4124-bd2d-eda2e7f33744</guid><pubDate>Fri, 25 Dec 2020 13:14:33 +0000</pubDate><enclosure url="https://dts.podtrac.com/redirect.mp3/api.spreaker.com/download/episode/42656831/366b9c62_9148_417f_8f43_f5b1d30abe72.mp3" length="2883499" type="audio/mpeg"/><itunes:author>izi Distribution Services</itunes:author><itunes:subtitle>Segons avancem per l'Avinguda Diagonal, al número 442 ens trobem amb la Casa Comalat, un dels exemples més originals del modernisme de Barcelona, obra de l'arquitecte Salvador Valeri i Pupurull, i en la qual es poden advertir molts elements de la...</itunes:subtitle><itunes:summary><![CDATA[Segons avancem per l'Avinguda Diagonal, al número 442 ens trobem amb la Casa Comalat, un dels exemples més originals del modernisme de Barcelona, obra de l'arquitecte Salvador Valeri i Pupurull, i en la qual es poden advertir molts elements de la arquitectura de Gaudí. La Casa Comalat es tracta d'un edifici format per dues façanes diferents, però amb un element formal comú: la corba gaudiniana que la fa assemblar-se en certs aspectes a la Casa Batlló. D'una banda, la façana principal, que s'aixeca sobre l'Avinguda Diagonal, respira un aire més formal i simètric, i en ella destaquen: la tribuna central, acabada en forma de pinacle; els balcons amb les seves baranes de ferro forjat de gran curvatura; i l'obertura calada de la part superior de la façana, de gran decoració floral, i coronada per una torre amb forma de barret d'arlequí revestit de ceràmica vidriada verda. No obstant això, la part del carrer Còrsega és totalment colorista per la decoració a base de ceràmica policromada estesa per tota la façana, amb forma ondulant i amb galeries de fusta tancades per persianes. Continuant per l'Avinguda Diagonal arribem al número 373, on s'emplaça al Palau Quadras o Palau del Baró de Quadras, un altre edifici modernista realitzat per Josep Puig i Cadafalch. Igual que en el cas anterior, es tracta d'una construcció a dues façanes d'estils totalment diferents: d'una banda, un palau neogòtic; de l'altra, un edifici de pisos modernista. Així, si contemplem la casa des de l'Avinguda Diagonal, ens recorda als palaus gòtics del nord d'Europa, amb un estil neoplateresc que realça el caràcter noble de la construcció. El que més destaca d'aquesta façana és sens dubte la seva treballada tribuna correguda, en la qual criden poderosament l'atenció les escultures en forma de bustos de personatges medievals o renaixentistes, de flors, d'escuts heràldics i, a la cantonada esquerra, un Sant Jordi lluitant contra un drac. En canvi, la façana del carrer Rosselló conserva elements de l'antic edifici i està decorada en estil modernista. Actualment, el palau és seu de la Casa Àsia.Finalment, al número 416 de l'Avinguda Diagonal s'aixeca la Casa de les Punxes en forma de Castell gòtic medieval, també obra de Josep Puig i Cadafalch. La façana realitzada en maó destaca pels relleus esculpits en pedra amb dibuixos florals en les seves tribunes i balcons, així com els panells de ceràmica col·locats a la part superior de l'edifici amb clars referències a símbols patriòtics de Catalunya. La casa culmina amb sis torres de forma cònica acabades en punta, d'aquí la seva denominació com Casa de les Punxes, encara que també se la coneix com a Casa Terrades.<br />Photo Salvador.Valeri.i.Pupurull.Casa Comalat.Back.Detail.2.Barcelona by Yearofthedragon is licensed under CC BY-SA 3.0]]></itunes:summary><itunes:duration>181</itunes:duration><itunes:explicit>false</itunes:explicit><itunes:image href="https://d3wo5wojvuv7l.cloudfront.net/t_rss_itunes_square_1400/images.spreaker.com/original/2a6579cff704ea6893920df3de32e3a9.jpg"/><itunes:episodeType>full</itunes:episodeType></item><item><title>Episode 8: Casa Milà</title><link>https://www.spreaker.com/episode/episode-8-casa-mila--42656827</link><description><![CDATA[La Casa Milà, coneguda popularment com La Pedrera, és un edifici singular, construït a principis del segle XX per l'arquitecte Antoni Gaudí després de rebre l'encàrrec d'un empresari industrial català. En els seus orígens seria un edifici per a la residència familiar i de lloguer de pisos, però actualment és la seu de la Fundació Catalunya-La Pedrera i allotja un important centre cultural de referència a la ciutat de Barcelona. La Pedrera ha estat declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO. La Casa Milà és un reflex de la plenitud artística del seu autor i s'emmarca dins de la seva etapa naturalista, en què l'arquitecte perfecciona el seu estil personal, inspirant-se en les formes orgàniques de la natura. D'aquesta manera, observem com les tres façanes de la Casa Milà presenten una continuïtat d'aspecte i estil que, per la seva forma sinuosa i ondulada, sembla una roca modelada per les ones del mar, raó per la qual sembla rep l'alies de La Pedrera, encara que existeixen diverses interpretacions simbòliques en relació a les formes d'aquesta casa. El conjunt d'entrants i sortints de la façana dóna un dinamisme al conjunt de l'edifici atorgant-li la sensació d'estar en moviment, alhora que crea un joc de llums i ombres en constant canvi segons l'hora del dia o la posició de l'espectador. Els balcons destaquen per les seves baranes en ferro forjat amb forma d'algues. Si observem la culminació de l'edifici, veiem que es troba coronat per un terrat on Gaudí va situar les sortides d'escala, les xemeneies i les torres de ventilació, que per les seves originals formes i el seu disseny innovador creen un autèntic jardí d'escultures a l'aire lliure. Com a curiositat estructural, esmentar que a La Pedrera no hi ha parets de càrrega. L'edifici se sosté sobre una estructura de pilars i bigues metàl·liques que formen un entramat sobre el qual es construeixen les voltes. Aquesta estructura suposa que els envans no suporten càrregues i, per tant, poden col·locar on es desitgin.<br />Photo Milà 28-2-12 by Canaan is licensed under CC BY-SA 4.0]]></description><guid isPermaLink="false">3d7fc00b-7373-4ca1-abaf-bcba06ab8b6e</guid><pubDate>Fri, 25 Dec 2020 13:13:33 +0000</pubDate><enclosure url="https://dts.podtrac.com/redirect.mp3/api.spreaker.com/download/episode/42656827/d6e0e8eb_9b06_40da_a58c_b8e8f4a0aef7.mp3" length="2045909" type="audio/mpeg"/><itunes:author>izi Distribution Services</itunes:author><itunes:subtitle>La Casa Milà, coneguda popularment com La Pedrera, és un edifici singular, construït a principis del segle XX per l'arquitecte Antoni Gaudí després de rebre l'encàrrec d'un empresari industrial català. En els seus orígens seria un edifici per a la...</itunes:subtitle><itunes:summary><![CDATA[La Casa Milà, coneguda popularment com La Pedrera, és un edifici singular, construït a principis del segle XX per l'arquitecte Antoni Gaudí després de rebre l'encàrrec d'un empresari industrial català. En els seus orígens seria un edifici per a la residència familiar i de lloguer de pisos, però actualment és la seu de la Fundació Catalunya-La Pedrera i allotja un important centre cultural de referència a la ciutat de Barcelona. La Pedrera ha estat declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO. La Casa Milà és un reflex de la plenitud artística del seu autor i s'emmarca dins de la seva etapa naturalista, en què l'arquitecte perfecciona el seu estil personal, inspirant-se en les formes orgàniques de la natura. D'aquesta manera, observem com les tres façanes de la Casa Milà presenten una continuïtat d'aspecte i estil que, per la seva forma sinuosa i ondulada, sembla una roca modelada per les ones del mar, raó per la qual sembla rep l'alies de La Pedrera, encara que existeixen diverses interpretacions simbòliques en relació a les formes d'aquesta casa. El conjunt d'entrants i sortints de la façana dóna un dinamisme al conjunt de l'edifici atorgant-li la sensació d'estar en moviment, alhora que crea un joc de llums i ombres en constant canvi segons l'hora del dia o la posició de l'espectador. Els balcons destaquen per les seves baranes en ferro forjat amb forma d'algues. Si observem la culminació de l'edifici, veiem que es troba coronat per un terrat on Gaudí va situar les sortides d'escala, les xemeneies i les torres de ventilació, que per les seves originals formes i el seu disseny innovador creen un autèntic jardí d'escultures a l'aire lliure. Com a curiositat estructural, esmentar que a La Pedrera no hi ha parets de càrrega. L'edifici se sosté sobre una estructura de pilars i bigues metàl·liques que formen un entramat sobre el qual es construeixen les voltes. Aquesta estructura suposa que els envans no suporten càrregues i, per tant, poden col·locar on es desitgin.<br />Photo Milà 28-2-12 by Canaan is licensed under CC BY-SA 4.0]]></itunes:summary><itunes:duration>128</itunes:duration><itunes:explicit>false</itunes:explicit><itunes:image href="https://d3wo5wojvuv7l.cloudfront.net/t_rss_itunes_square_1400/images.spreaker.com/original/2a6579cff704ea6893920df3de32e3a9.jpg"/><itunes:episodeType>full</itunes:episodeType></item><item><title>Episode 7: Palau Montaner i Casa Thomas</title><link>https://www.spreaker.com/episode/episode-7-palau-montaner-i-casa-thomas--42656830</link><description><![CDATA[Al número 278 del carrer Mallorca ens trobem amb el Palau Montaner, una altra de les obres modernistes de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. El propietari de l'Editorial Montaner i Simón, i oncle de l'arquitecte, va encarregar a Domènech la construcció d'aquest palau al qual li va atorgar un estil italianitzant. Tota la part superior de l'edifici està decorada amb grans llenços de mosaic vidriat representant la invenció de la impremta en forma de gran fris per sota del voladís, i en el seu centre apareix un àguila esculpida en pedra que té als seus costats els escuts amb la data de terminació del palau. L'edifici és en l'actualitat la seu de la Delegació del Govern Central a Barcelona.Avançant pel carrer Mallorca, al número 293, observem un altre edifici modernista construït pel mateix autor, Lluís Domènech i Montaner, i que rep el nom de Casa Thomas. Per a aquesta obra l'arquitecte va dotar a la façana d'un estil modernista pur molt decorat. És en aquesta façana amb signes neogòtics on podem advertir la marca clara de l'autor per l'ús de les tonalitats blavoses a les decoracions, marcadament florals, i de les figures de rèptils del vestíbul principal. Si tens ocasió de visitar aquest vestíbul, t'adonaràs que és una joia ornamental basada en la temàtica vegetal, en el qual destaca una espectacular escala de ferro forjat.<br />Photo Palau Montaner P1370297 by Pere López is licensed under CC BY-SA 3.0]]></description><guid isPermaLink="false">c9f18e49-97e3-40c9-ae21-b4b98e91ae8a</guid><pubDate>Fri, 25 Dec 2020 13:12:33 +0000</pubDate><enclosure url="https://dts.podtrac.com/redirect.mp3/api.spreaker.com/download/episode/42656830/14e3cb3d_b2db_4b87_babd_259bdc0c34d2.mp3" length="1551045" type="audio/mpeg"/><itunes:author>izi Distribution Services</itunes:author><itunes:subtitle>Al número 278 del carrer Mallorca ens trobem amb el Palau Montaner, una altra de les obres modernistes de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. El propietari de l'Editorial Montaner i Simón, i oncle de l'arquitecte, va encarregar a Domènech la...</itunes:subtitle><itunes:summary><![CDATA[Al número 278 del carrer Mallorca ens trobem amb el Palau Montaner, una altra de les obres modernistes de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. El propietari de l'Editorial Montaner i Simón, i oncle de l'arquitecte, va encarregar a Domènech la construcció d'aquest palau al qual li va atorgar un estil italianitzant. Tota la part superior de l'edifici està decorada amb grans llenços de mosaic vidriat representant la invenció de la impremta en forma de gran fris per sota del voladís, i en el seu centre apareix un àguila esculpida en pedra que té als seus costats els escuts amb la data de terminació del palau. L'edifici és en l'actualitat la seu de la Delegació del Govern Central a Barcelona.Avançant pel carrer Mallorca, al número 293, observem un altre edifici modernista construït pel mateix autor, Lluís Domènech i Montaner, i que rep el nom de Casa Thomas. Per a aquesta obra l'arquitecte va dotar a la façana d'un estil modernista pur molt decorat. És en aquesta façana amb signes neogòtics on podem advertir la marca clara de l'autor per l'ús de les tonalitats blavoses a les decoracions, marcadament florals, i de les figures de rèptils del vestíbul principal. Si tens ocasió de visitar aquest vestíbul, t'adonaràs que és una joia ornamental basada en la temàtica vegetal, en el qual destaca una espectacular escala de ferro forjat.<br />Photo Palau Montaner P1370297 by Pere López is licensed under CC BY-SA 3.0]]></itunes:summary><itunes:duration>97</itunes:duration><itunes:explicit>false</itunes:explicit><itunes:image href="https://d3wo5wojvuv7l.cloudfront.net/t_rss_itunes_square_1400/images.spreaker.com/original/2a6579cff704ea6893920df3de32e3a9.jpg"/><itunes:episodeType>full</itunes:episodeType></item><item><title>Episode 6: Illa de la Discòrdia</title><link>https://www.spreaker.com/episode/episode-6-illa-de-la-discordia--42656826</link><description><![CDATA[Aquest conjunt d'edificis integrat per la Casa Lleó i Morera, la Casa Amatller i la Casa Batlló, formen part de l'anomenada Illa de la Discòrdia, batejada així per la disparitat d'estils que mostren aquests tres edificis excepcionals. El primer d'ells, la Casa Lleó i Morera, va ser un projecte encarregat per Francesca Morera i Ortiz a començaments del segle XX a l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, qui va realitzar una remodelació de l'anterior edifici aconseguint una autèntica obra modernista. De fet, el propi autor la qualifica com "un Palau de la Música a escala familiar". Si observem la seva façana, trobem contínues al·lusions al cognom de la família, representant la flor de la morera amb diferents materials, i diverses al·legories dels invents del segle XX. La façana està coronada per un templet que destaca sobre l'edifici i li atorga de certa originalitat. Tanmateix, l'esclat del modernisme el trobem a l'interior de l'habitatge, on el visitant podrà gaudir d'un dels conjunts més ben conservats de la ciutat amb vitralls, mosaics, ceràmica, escultura, fusta, marbre i esgrafiat. El vestíbul i l'escala ens mostren les diferents arts aplicades modernistes que els artistes i artesans involucrats en aquesta construcció van saber plasmar a la perfecció partint de les ordres de Domènech i Montaner.A continuació de la Casa Lleó i Morera s'aixeca la Casa Amatller, una brillant obra de Josep Puig i Cadafalch en la que va saber combinar de manera espectacular l'estil neogòtic català amb l'estil flamenc. Aquest últim ho identifiquem pel insòlit rematada superior de l'edifici en forma esglaonada, que li atorga la forma triangular de la casa, realitzat amb rajoles ceràmiques i inspirat en les cases dels Països Baixos. Al vestíbul, on hi ha l'oficina del Centre del Modernisme, es pot contemplar la gran quantitat de columnes, els fanals de bronze i l'elegant escalinata coberta per una espectacular vidriera, que està considerada com una de les millors vidrieres del modernisme. L'últim dels edificis que componen aquesta Illa de la Discòrdia és la Casa Batlló, l'obra més emblemàtica del genial arquitecte Antoni Gaudí i que es pot incloure en la seva etapa naturalista. Gaudí va dotar a la Casa Batlló d'una façana original, fantàstica i plena d'imaginació, i és sens dubte una obra mestra de forma, color i llum. L'exterior de l'edifici destaca per una sèrie d'elements visuals que no s'ha de deixar de veure. En primer lloc, ens trobem amb el revestiment de la façana amb ceràmica de trossos de vidre de diversos colors (el famós trencadís de Gaudí), que creen diversos efectes visuals segons la llum que incideix en ells. A més, destaquen la forma òssia de les columnes, a les quals s'afegeixen formes vegetals; els vidres de colors de forma circular de les finestres; i les baranes de ferro amb forma d'antifaç dels balcons, les quals han estat col·locats sobre peanyes de pedra amb forma de petxina marina. Finalment, la façana culmina en una volta recoberta amb ceràmica vidriada en forma d'escates en tons vermell, verd i blau, que recorda el llom d'un drac. A la seva esquerra s'alça una torre cilíndrica amb forma de bulb (semblant al cap d'un all) decorada amb els anagrames de Jesús, Maria i Josep, i rematada amb la típica creu gaudiniana de quatre braços, orientada als punts cardinals. Per tota aquesta simbologia, una de les interpretacions que s'ha donat a aquesta façana és la de sant Jordi lluitant amb el drac, que les seves víctimes es troben representades per les columnes en forma d'os i els balcons en forma de calavera. Així, la creu de quatre braços seria l'espasa clavada a l'espinada de l'animal, del qual brollaria la sang sobre la ceràmica vermella d'aquesta part de la teulada.<br />Photo Casa Amatller and Casa Batlló by Bernard Gagnon is licensed under CC BY-SA 3.0]]></description><guid isPermaLink="false">b59524b3-c66f-49e1-84c5-346d0690f69d</guid><pubDate>Fri, 25 Dec 2020 13:11:33 +0000</pubDate><enclosure url="https://dts.podtrac.com/redirect.mp3/api.spreaker.com/download/episode/42656826/371446a2_403d_4682_93ad_9be115ee7a65.mp3" length="3954310" type="audio/mpeg"/><itunes:author>izi Distribution Services</itunes:author><itunes:subtitle>Aquest conjunt d'edificis integrat per la Casa Lleó i Morera, la Casa Amatller i la Casa Batlló, formen part de l'anomenada Illa de la Discòrdia, batejada així per la disparitat d'estils que mostren aquests tres edificis excepcionals. El primer...</itunes:subtitle><itunes:summary><![CDATA[Aquest conjunt d'edificis integrat per la Casa Lleó i Morera, la Casa Amatller i la Casa Batlló, formen part de l'anomenada Illa de la Discòrdia, batejada així per la disparitat d'estils que mostren aquests tres edificis excepcionals. El primer d'ells, la Casa Lleó i Morera, va ser un projecte encarregat per Francesca Morera i Ortiz a començaments del segle XX a l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, qui va realitzar una remodelació de l'anterior edifici aconseguint una autèntica obra modernista. De fet, el propi autor la qualifica com "un Palau de la Música a escala familiar". Si observem la seva façana, trobem contínues al·lusions al cognom de la família, representant la flor de la morera amb diferents materials, i diverses al·legories dels invents del segle XX. La façana està coronada per un templet que destaca sobre l'edifici i li atorga de certa originalitat. Tanmateix, l'esclat del modernisme el trobem a l'interior de l'habitatge, on el visitant podrà gaudir d'un dels conjunts més ben conservats de la ciutat amb vitralls, mosaics, ceràmica, escultura, fusta, marbre i esgrafiat. El vestíbul i l'escala ens mostren les diferents arts aplicades modernistes que els artistes i artesans involucrats en aquesta construcció van saber plasmar a la perfecció partint de les ordres de Domènech i Montaner.A continuació de la Casa Lleó i Morera s'aixeca la Casa Amatller, una brillant obra de Josep Puig i Cadafalch en la que va saber combinar de manera espectacular l'estil neogòtic català amb l'estil flamenc. Aquest últim ho identifiquem pel insòlit rematada superior de l'edifici en forma esglaonada, que li atorga la forma triangular de la casa, realitzat amb rajoles ceràmiques i inspirat en les cases dels Països Baixos. Al vestíbul, on hi ha l'oficina del Centre del Modernisme, es pot contemplar la gran quantitat de columnes, els fanals de bronze i l'elegant escalinata coberta per una espectacular vidriera, que està considerada com una de les millors vidrieres del modernisme. L'últim dels edificis que componen aquesta Illa de la Discòrdia és la Casa Batlló, l'obra més emblemàtica del genial arquitecte Antoni Gaudí i que es pot incloure en la seva etapa naturalista. Gaudí va dotar a la Casa Batlló d'una façana original, fantàstica i plena d'imaginació, i és sens dubte una obra mestra de forma, color i llum. L'exterior de l'edifici destaca per una sèrie d'elements visuals que no s'ha de deixar de veure. En primer lloc, ens trobem amb el revestiment de la façana amb ceràmica de trossos de vidre de diversos colors (el famós trencadís de Gaudí), que creen diversos efectes visuals segons la llum que incideix en ells. A més, destaquen la forma òssia de les columnes, a les quals s'afegeixen formes vegetals; els vidres de colors de forma circular de les finestres; i les baranes de ferro amb forma d'antifaç dels balcons, les quals han estat col·locats sobre peanyes de pedra amb forma de petxina marina. Finalment, la façana culmina en una volta recoberta amb ceràmica vidriada en forma d'escates en tons vermell, verd i blau, que recorda el llom d'un drac. A la seva esquerra s'alça una torre cilíndrica amb forma de bulb (semblant al cap d'un all) decorada amb els anagrames de Jesús, Maria i Josep, i rematada amb la típica creu gaudiniana de quatre braços, orientada als punts cardinals. Per tota aquesta simbologia, una de les interpretacions que s'ha donat a aquesta façana és la de sant Jordi lluitant amb el drac, que les seves víctimes es troben representades per les columnes en forma d'os i els balcons en forma de calavera. Així, la creu de quatre braços seria l'espasa clavada a l'espinada de l'animal, del qual brollaria la sang sobre la ceràmica vermella d'aquesta part de la teulada.<br />Photo Casa Amatller and Casa Batlló by Bernard Gagnon is licensed under CC BY-SA 3.0]]></itunes:summary><itunes:duration>248</itunes:duration><itunes:explicit>false</itunes:explicit><itunes:image href="https://d3wo5wojvuv7l.cloudfront.net/t_rss_itunes_square_1400/images.spreaker.com/original/2a6579cff704ea6893920df3de32e3a9.jpg"/><itunes:episodeType>full</itunes:episodeType></item><item><title>Episode 5: Casa Calvet</title><link>https://www.spreaker.com/episode/episode-5-casa-calvet--42656835</link><description><![CDATA[La Casa Calvet, ubicada al carrer Casp, és un altre dels exemples d'edifici modernista de l'arquitecte Gaudí. La Casa Calvet va ser construïda en el seu origen amb la finalitat d'habitatge i de lloc d'oficines per a l'empresari tèxtil Pere Calvet, i és la primera i més convencional de les tres cases que Gaudí va dissenyar per a l'Eixample de Barcelona. De fet, molts dels entesos en l'obra de Gaudí consideren la Casa Calvet com l'obra més conservadora de l'arquitecte, ja que ni la simetria, ni l'equilibri, ni l'ordre que caracteritzen la Casa Calvet són habituals en l'obra de Gaudí . L'explicació pot estar deguda al fet que, d'una banda, Gaudí va haver d'encaixar l'edifici entre altres més antics ja existents i, d'altra, tenir present que l'obra estaria situada en un barri elegant. L'interés de la Casa Calvet es centra en la seva façana (plena de simbologia), la decoració del vestíbul i en el disseny del seu mobiliari, purament orgànic i trencant amb tota la moda anterior. El que més crida l'atenció de la façana és la seva tribuna principal del primer pis, en la qual podem apreciar diferents elements decoratius: la inicial del cognom del propietari, un ram d'olivera (símbol de la pau), un xiprer (símbol d'hospitalitat ) i l'escut de Catalunya. La tribuna es remata amb una cúpula esculpida amb dues cornucòpies d'Amaltea, de la qual s'escampen fruites i sobre les quals es posen dues tórtores. A més, la barana de ferro d'aquesta tribuna té una decoració en forma de bolets en honor a l'afició del propietari per la micologia. Un altre element d'interès que apreciem en aquest edifici és la porta d'entrada de ferro forjat, amb un picaporta en forma de creu grega que colpeja contra una xinxa, símbol de la fe aixafant el pecat. Finalment, si alcem la vista cap a la part superior de l'edifici, veiem que aquest queda rematada per uns bustos escultòrics que representen tres sants, i sobre ells la barana del terrat en forma de palma, símbol del martiri.<br />Photo Casa Calvet by Canaan is licensed under CC BY-SA 4.0]]></description><guid isPermaLink="false">0c51aab7-269f-4f6a-8597-f6102d44720d</guid><pubDate>Fri, 25 Dec 2020 13:10:33 +0000</pubDate><enclosure url="https://dts.podtrac.com/redirect.mp3/api.spreaker.com/download/episode/42656835/b7721a3a_6733_47b4_a040_ee7653fa1a53.mp3" length="2097318" type="audio/mpeg"/><itunes:author>izi Distribution Services</itunes:author><itunes:subtitle>La Casa Calvet, ubicada al carrer Casp, és un altre dels exemples d'edifici modernista de l'arquitecte Gaudí. La Casa Calvet va ser construïda en el seu origen amb la finalitat d'habitatge i de lloc d'oficines per a l'empresari tèxtil Pere Calvet, i...</itunes:subtitle><itunes:summary><![CDATA[La Casa Calvet, ubicada al carrer Casp, és un altre dels exemples d'edifici modernista de l'arquitecte Gaudí. La Casa Calvet va ser construïda en el seu origen amb la finalitat d'habitatge i de lloc d'oficines per a l'empresari tèxtil Pere Calvet, i és la primera i més convencional de les tres cases que Gaudí va dissenyar per a l'Eixample de Barcelona. De fet, molts dels entesos en l'obra de Gaudí consideren la Casa Calvet com l'obra més conservadora de l'arquitecte, ja que ni la simetria, ni l'equilibri, ni l'ordre que caracteritzen la Casa Calvet són habituals en l'obra de Gaudí . L'explicació pot estar deguda al fet que, d'una banda, Gaudí va haver d'encaixar l'edifici entre altres més antics ja existents i, d'altra, tenir present que l'obra estaria situada en un barri elegant. L'interés de la Casa Calvet es centra en la seva façana (plena de simbologia), la decoració del vestíbul i en el disseny del seu mobiliari, purament orgànic i trencant amb tota la moda anterior. El que més crida l'atenció de la façana és la seva tribuna principal del primer pis, en la qual podem apreciar diferents elements decoratius: la inicial del cognom del propietari, un ram d'olivera (símbol de la pau), un xiprer (símbol d'hospitalitat ) i l'escut de Catalunya. La tribuna es remata amb una cúpula esculpida amb dues cornucòpies d'Amaltea, de la qual s'escampen fruites i sobre les quals es posen dues tórtores. A més, la barana de ferro d'aquesta tribuna té una decoració en forma de bolets en honor a l'afició del propietari per la micologia. Un altre element d'interès que apreciem en aquest edifici és la porta d'entrada de ferro forjat, amb un picaporta en forma de creu grega que colpeja contra una xinxa, símbol de la fe aixafant el pecat. Finalment, si alcem la vista cap a la part superior de l'edifici, veiem que aquest queda rematada per uns bustos escultòrics que representen tres sants, i sobre ells la barana del terrat en forma de palma, símbol del martiri.<br />Photo Casa Calvet by Canaan is licensed under CC BY-SA 4.0]]></itunes:summary><itunes:duration>132</itunes:duration><itunes:explicit>false</itunes:explicit><itunes:image href="https://d3wo5wojvuv7l.cloudfront.net/t_rss_itunes_square_1400/images.spreaker.com/original/2a6579cff704ea6893920df3de32e3a9.jpg"/><itunes:episodeType>full</itunes:episodeType></item><item><title>Episode 4: Palau de la Música Catalana</title><link>https://www.spreaker.com/episode/episode-4-palau-de-la-musica-catalana--42656828</link><description><![CDATA[El Palau de la Música Catalana, considerat l'edifici més modernista del món, va ser construït a principis del segle XIX per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, un dels grans arquitectes modernistes de Catalunya, com a seu de l'Orfeó Català. Les obres de Domènech i Montaner destaquen fonamentalment per l'excel·lent combinació de la seva racionalitat estructural amb elements ornamentals extraordinaris, inspirats en els corrents arquitectòniques hispà-àrabs i en les línies corbes pròpies del modernisme. Actualment, el Palau de la Música és un punt de trobada ineludible de la vida cultural i social de Catalunya i és l'única sala de concerts modernista que ha estat declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO. En la composició de la seva façana principal destaquen diversos elements. En primer lloc, observem diversos arcs amb grans columnes de maó vermell i ceràmica que donen accés a l'edifici. Més amunt, al primer pis, hi ha un balcó que recorre la façana amb catorze columnes en grups de dues, cobertes amb mosaic de diferents dibuixos. Al segon pis, s'aixequen els bustos sobre columnes, realitzats per Eusebi Arnau, que corresponen, d'esquerra a dreta, als músics Palestrina, Bach i Beethoven, i passat el grup escultòric de la cantonada es troba el bust de Wagner. Aquest grup escultòric que trobem a la cantonada amb el carrer Amadeu Vives rep el nom de la Cançó Popular Catalana. A manera de proa apareixen representats un Sant Jordi, sota una figura femenina en el centre com un gran mascaró de proa, envoltada d'un grup de personatges que representen un mariner, camperols, un ancià, nens, la classe alta de la societat , símbol que el Palau de la Música Catalana era per a tot el poble. En el seu interior, al Palau de la Música s'estructura a La Sala de Concerts, una de les més singulars del món; el Petit Palau, auditori modern ideal per a concerts de cambra o petit format; la Sala d'Assaig de l'Orfeó Català; i la Sala Lluís Millet, un gran saló de descans i trobada.<br />Photo Domènech.i.Montaner.Palau.Musica.Catalana.8.Barcelona by Yearofthedragon is licensed under CC BY-SA 3.0]]></description><guid isPermaLink="false">ad7abef8-e1f6-4138-b9ff-4e5351e46132</guid><pubDate>Fri, 25 Dec 2020 13:09:33 +0000</pubDate><enclosure url="https://dts.podtrac.com/redirect.mp3/api.spreaker.com/download/episode/42656828/a48ec111_a7d4_4dcf_ab1a_9507a4e33949.mp3" length="2108185" type="audio/mpeg"/><itunes:author>izi Distribution Services</itunes:author><itunes:subtitle>El Palau de la Música Catalana, considerat l'edifici més modernista del món, va ser construït a principis del segle XIX per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, un dels grans arquitectes modernistes de Catalunya, com a seu de l'Orfeó Català. Les...</itunes:subtitle><itunes:summary><![CDATA[El Palau de la Música Catalana, considerat l'edifici més modernista del món, va ser construït a principis del segle XIX per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, un dels grans arquitectes modernistes de Catalunya, com a seu de l'Orfeó Català. Les obres de Domènech i Montaner destaquen fonamentalment per l'excel·lent combinació de la seva racionalitat estructural amb elements ornamentals extraordinaris, inspirats en els corrents arquitectòniques hispà-àrabs i en les línies corbes pròpies del modernisme. Actualment, el Palau de la Música és un punt de trobada ineludible de la vida cultural i social de Catalunya i és l'única sala de concerts modernista que ha estat declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO. En la composició de la seva façana principal destaquen diversos elements. En primer lloc, observem diversos arcs amb grans columnes de maó vermell i ceràmica que donen accés a l'edifici. Més amunt, al primer pis, hi ha un balcó que recorre la façana amb catorze columnes en grups de dues, cobertes amb mosaic de diferents dibuixos. Al segon pis, s'aixequen els bustos sobre columnes, realitzats per Eusebi Arnau, que corresponen, d'esquerra a dreta, als músics Palestrina, Bach i Beethoven, i passat el grup escultòric de la cantonada es troba el bust de Wagner. Aquest grup escultòric que trobem a la cantonada amb el carrer Amadeu Vives rep el nom de la Cançó Popular Catalana. A manera de proa apareixen representats un Sant Jordi, sota una figura femenina en el centre com un gran mascaró de proa, envoltada d'un grup de personatges que representen un mariner, camperols, un ancià, nens, la classe alta de la societat , símbol que el Palau de la Música Catalana era per a tot el poble. En el seu interior, al Palau de la Música s'estructura a La Sala de Concerts, una de les més singulars del món; el Petit Palau, auditori modern ideal per a concerts de cambra o petit format; la Sala d'Assaig de l'Orfeó Català; i la Sala Lluís Millet, un gran saló de descans i trobada.<br />Photo Domènech.i.Montaner.Palau.Musica.Catalana.8.Barcelona by Yearofthedragon is licensed under CC BY-SA 3.0]]></itunes:summary><itunes:duration>132</itunes:duration><itunes:explicit>false</itunes:explicit><itunes:image href="https://d3wo5wojvuv7l.cloudfront.net/t_rss_itunes_square_1400/images.spreaker.com/original/2a6579cff704ea6893920df3de32e3a9.jpg"/><itunes:episodeType>full</itunes:episodeType></item><item><title>Episode 3: Casa Martí</title><link>https://www.spreaker.com/episode/episode-3-casa-marti--42656834</link><description><![CDATA[Continuant amb el nostre recorregut per dirigir-nos a la nostra propera parada, la Casa Martí, ens endinsarem fugaçment al barri gòtic de Barcelona, on albirarem la catedral a la nostra mà dreta, de manera que, si vols, pots fer un petit descans aquí abans de prosseguir amb el recorregut. El Barri Gòtic és el nucli més antic de la ciutat de Barcelona i el seu centre històric, i en ell podem contemplar diferents monuments d'interès cultural, entre els quals destaquen la Catedral de Santa Eulàlia i la Santa Creu, la Basílica de la Mercè, la Basílica de Santa Maria del Mar, la Plaça de Sant Jaume (que inclou la Casa de la Ciutat i el Palau de la Generalitat de Catalunya), la Plaça Reial i el Museu d'Història de Barcelona. Un cop hem deixat enrere la catedral, a pocs metres es localitza la Casa Martí, un dels exemples arquitectònics del modernista català Josep Puig i Cadafalch que podem observar a Barcelona. Puig i Cadafalch va ser deixeble de Lluís Domènech i Montaner, del qual parlarem en la nostra següent parada per ser l'autor del Palau de la Música Catalana, i se'l considera l'últim representant del modernisme i el primer del noucentisme català.La Casa Martí és un edifici que s'aixeca al carrer Montsió amb aires de castell medieval i va ser construït a finals del segle XIX. La façana, inspirada en l'estil gòtic europeu, es vesteix amb elements decoratius propis de l'estil modernista català. En ella podem observar precioses vidrieres de colors, el treball meticulós del ferro forjat, les escultures d'Eusebi Arnau en forma de capitells narratius i fins i tot una reproducció de la figura de Sant Jordi a la cantonada. La planta baixa d'aquest edifici alberga en l'actualitat el cafè restaurant "Els Quatre Gats", hereu del primer cafè, taverna i espai de tertúlia que va estar actiu fins a principis del segle XX. En aquest cafè intel·lectuals dels nous corrents bohèmies i modernistes de Barcelona es reunien per celebrar tertúlies, espectacles i concerts. El jove Picasso freqüentava molt aquest local, on per primera vegada es van exposar els seus dibuixos. D'aquesta manera, es pot dir que "Els Quatre Gats" era la porta d'entrada a Barcelona dels nous gustos artístics que venien del nord d'Europa i especialment de França.<br />Photo Puig.i.Cadafalch.Casa.Martí.4Gats.Barcelona.Detail by Yearofthedragon is licensed under CC BY-SA 3.0]]></description><guid isPermaLink="false">4cca9e78-8d32-4c46-99ca-7b908662ff99</guid><pubDate>Fri, 25 Dec 2020 13:08:33 +0000</pubDate><enclosure url="https://dts.podtrac.com/redirect.mp3/api.spreaker.com/download/episode/42656834/65050ff7_e8e6_4e23_bcd4_12bd3cb61e9b.mp3" length="2371081" type="audio/mpeg"/><itunes:author>izi Distribution Services</itunes:author><itunes:subtitle>Continuant amb el nostre recorregut per dirigir-nos a la nostra propera parada, la Casa Martí, ens endinsarem fugaçment al barri gòtic de Barcelona, on albirarem la catedral a la nostra mà dreta, de manera que, si vols, pots fer un petit descans aquí...</itunes:subtitle><itunes:summary><![CDATA[Continuant amb el nostre recorregut per dirigir-nos a la nostra propera parada, la Casa Martí, ens endinsarem fugaçment al barri gòtic de Barcelona, on albirarem la catedral a la nostra mà dreta, de manera que, si vols, pots fer un petit descans aquí abans de prosseguir amb el recorregut. El Barri Gòtic és el nucli més antic de la ciutat de Barcelona i el seu centre històric, i en ell podem contemplar diferents monuments d'interès cultural, entre els quals destaquen la Catedral de Santa Eulàlia i la Santa Creu, la Basílica de la Mercè, la Basílica de Santa Maria del Mar, la Plaça de Sant Jaume (que inclou la Casa de la Ciutat i el Palau de la Generalitat de Catalunya), la Plaça Reial i el Museu d'Història de Barcelona. Un cop hem deixat enrere la catedral, a pocs metres es localitza la Casa Martí, un dels exemples arquitectònics del modernista català Josep Puig i Cadafalch que podem observar a Barcelona. Puig i Cadafalch va ser deixeble de Lluís Domènech i Montaner, del qual parlarem en la nostra següent parada per ser l'autor del Palau de la Música Catalana, i se'l considera l'últim representant del modernisme i el primer del noucentisme català.La Casa Martí és un edifici que s'aixeca al carrer Montsió amb aires de castell medieval i va ser construït a finals del segle XIX. La façana, inspirada en l'estil gòtic europeu, es vesteix amb elements decoratius propis de l'estil modernista català. En ella podem observar precioses vidrieres de colors, el treball meticulós del ferro forjat, les escultures d'Eusebi Arnau en forma de capitells narratius i fins i tot una reproducció de la figura de Sant Jordi a la cantonada. La planta baixa d'aquest edifici alberga en l'actualitat el cafè restaurant "Els Quatre Gats", hereu del primer cafè, taverna i espai de tertúlia que va estar actiu fins a principis del segle XX. En aquest cafè intel·lectuals dels nous corrents bohèmies i modernistes de Barcelona es reunien per celebrar tertúlies, espectacles i concerts. El jove Picasso freqüentava molt aquest local, on per primera vegada es van exposar els seus dibuixos. D'aquesta manera, es pot dir que "Els Quatre Gats" era la porta d'entrada a Barcelona dels nous gustos artístics que venien del nord d'Europa i especialment de França.<br />Photo Puig.i.Cadafalch.Casa.Martí.4Gats.Barcelona.Detail by Yearofthedragon is licensed under CC BY-SA 3.0]]></itunes:summary><itunes:duration>149</itunes:duration><itunes:explicit>false</itunes:explicit><itunes:image href="https://d3wo5wojvuv7l.cloudfront.net/t_rss_itunes_square_1400/images.spreaker.com/original/2a6579cff704ea6893920df3de32e3a9.jpg"/><itunes:episodeType>full</itunes:episodeType></item><item><title>Episode 2: Pla de l'Os</title><link>https://www.spreaker.com/episode/episode-2-pla-de-l-os--42656833</link><description><![CDATA[Caminant per les famoses Rambles de Barcelona, allunyant-nos del port des del Palau Güell, ens trobem en plena avinguda amb un mosaic realitzat per Joan Miró: pintor, escultor, gravador i ceramista espanyol i un dels màxims representants del surrealisme. Encara que aquesta obra no s'inclou dins del modernisme català, hem considerat interessant introduir-la en aquesta visita per la importància del seu autor. Aquest espai s'anomena Pla de l'Os i es tracta d'un paviment construït en llosetes de terratzo. La intenció amb la qual va néixer Pla de l'Os és bastant curiosa, ja que l'obra s'emmarca dins d'un conjunt d'elements ceràmics que l'Ajuntament de Barcelona va encarregar a Miró per donar la benvinguda als visitants que arribessin per terra, mar i aire a la ciutat. Així, a l'aeroport de Barcelona trobem un mural que donaria la benvinguda als viatgers que arriben per aire a la ciutat; l'escultura Dona i Ocell, emplaçada al Parc Joan Miró, de més de 60 metres d'altura, saludaria als viatgers que entren a la ciutat per terra; i finalment aquest mosaic de 400 metres quadrats, situat no gaire lluny al port, donaria la benvinguda als turistes que desembarquen al mar per visitar Barcelona. Si aquesta obra de Joan Miró ha estat del teu interès, gran part de la seva col·lecció, fins i tot algunes de les seves escultures a l'aire lliure, es poden visitar a la Fundació Joan Miró que es localitza a Montjuïc, aquí a Barcelona, i que va ser construïda per Josep Lluís Sert.<br />Photo 2010-08-24 PM Ramblas - Joan Miro by eric is licensed under CC BY 2.0]]></description><guid isPermaLink="false">e291d014-e4c1-4544-8461-65358212d0c5</guid><pubDate>Fri, 25 Dec 2020 13:07:33 +0000</pubDate><enclosure url="https://dts.podtrac.com/redirect.mp3/api.spreaker.com/download/episode/42656833/6ba7ef77_a9b4_4db8_a096_66c357c1ab51.mp3" length="1485426" type="audio/mpeg"/><itunes:author>izi Distribution Services</itunes:author><itunes:subtitle>Caminant per les famoses Rambles de Barcelona, allunyant-nos del port des del Palau Güell, ens trobem en plena avinguda amb un mosaic realitzat per Joan Miró: pintor, escultor, gravador i ceramista espanyol i un dels màxims representants del...</itunes:subtitle><itunes:summary><![CDATA[Caminant per les famoses Rambles de Barcelona, allunyant-nos del port des del Palau Güell, ens trobem en plena avinguda amb un mosaic realitzat per Joan Miró: pintor, escultor, gravador i ceramista espanyol i un dels màxims representants del surrealisme. Encara que aquesta obra no s'inclou dins del modernisme català, hem considerat interessant introduir-la en aquesta visita per la importància del seu autor. Aquest espai s'anomena Pla de l'Os i es tracta d'un paviment construït en llosetes de terratzo. La intenció amb la qual va néixer Pla de l'Os és bastant curiosa, ja que l'obra s'emmarca dins d'un conjunt d'elements ceràmics que l'Ajuntament de Barcelona va encarregar a Miró per donar la benvinguda als visitants que arribessin per terra, mar i aire a la ciutat. Així, a l'aeroport de Barcelona trobem un mural que donaria la benvinguda als viatgers que arriben per aire a la ciutat; l'escultura Dona i Ocell, emplaçada al Parc Joan Miró, de més de 60 metres d'altura, saludaria als viatgers que entren a la ciutat per terra; i finalment aquest mosaic de 400 metres quadrats, situat no gaire lluny al port, donaria la benvinguda als turistes que desembarquen al mar per visitar Barcelona. Si aquesta obra de Joan Miró ha estat del teu interès, gran part de la seva col·lecció, fins i tot algunes de les seves escultures a l'aire lliure, es poden visitar a la Fundació Joan Miró que es localitza a Montjuïc, aquí a Barcelona, i que va ser construïda per Josep Lluís Sert.<br />Photo 2010-08-24 PM Ramblas - Joan Miro by eric is licensed under CC BY 2.0]]></itunes:summary><itunes:duration>93</itunes:duration><itunes:explicit>false</itunes:explicit><itunes:image href="https://d3wo5wojvuv7l.cloudfront.net/t_rss_itunes_square_1400/images.spreaker.com/original/2a6579cff704ea6893920df3de32e3a9.jpg"/><itunes:episodeType>full</itunes:episodeType></item><item><title>Episode 1: Palau Güell</title><link>https://www.spreaker.com/episode/episode-1-palau-guell--42656832</link><description><![CDATA[El nostre recorregut per la Barcelona modernista comença a el Palau Güell, que està localitzat al carrer Nou de la Rambla números 3 i 5 i es un dels edificis que pertanyen al catàleg d’obres arquitectòniques amb les que el famós Antoni Gaudí va obsequiar a aquesta ciutat. Gaudí es el màxim representant del modernisme català. En les seves obres, inspirades en gran mesura en la naturalesa, podem aprecia un marcat estil personal que s’observa per la originalitat de les solucions estructurals que oferia a les seves obres, integrant en totes elles una sèrie de treballs artesanals que ell mateix dominava a la perfecció: ceràmica, vitralleria, forja de ferro o fusteria. En l’actualitat, La Sagrada Família (que ens servirà de punt i final per aquesta visita) es uns dels monuments més visitats d’Espanya.El Palau o Palau Güell va ser un encàrrec que Eusebi Güell, futur comte Güell, va realitzar a Gaudí a finals del segle XIX. Aquesta obra s’emmarca dins del període orientalista de l’arquitecte, en la que destaca el seu marcat gust oriental inspirat en l’art del Llunyà i Pròxim Orient. Gaudí va posar tota la seva obstinació en aquesta obra, ja que seria el seu primer encàrrec important, i prova d’això es que va fer fins a 25 esbossos diferents pel disseny de la façana, la qual finalment va ser construïda en pedra calcària de Garraf. Però Gaudí només no va cuidar amb cura l’aspecte exterior de l’edifici, sinó també el seu interior, estudiant amb eficiència totes les solucions tècniques i estructurals de l’edifici i prestant el màxim detall a aspectes com la il·luminació, la ventilació o la aïllament acústic de l’exterior.L’obra en la seva totalitat té una sumptuosa decoració d’estil mudèjar, on destaquen els sostres enteixinats de fusta i ferro. Si ens fixem en el conjunt de la façana, les portes d’entrada mereixen una especial atenció, ja que en la seva part superior presenten unes reixes calades de ferro forjat, representant dues serps que amb les seves cues formen la lletra G de Güell. Entre les portes es situa una altra gelosia de ferro decorada amb l’escut de Catalunya i un elm amb un drac alat. Alçant la vista cap a la teulada, les seves xemeneies cobren especial rellevància, ja que, lluny de tractar-les amb elements molestos, Gaudí els va donar caràcter decoratiu i va començar amb ell una forma de dissenyar les xemeneies que aniria desenvolupant en les següents obres. Com poder observar, aquestes xemeneies van ser construïdes amb maó recobertes de ceràmica, vidre, marbre o porcellana, amb dissenys variats de vius colors. Al costat de les xemeneies, en la teulada també destaca l’agulla en forma de llanterna, feta igualment de ceràmica i rematada amb un penell-parallamps de ferro, que conté la rosa dels vents, un ratpenat i una creu grega.<br />Photo Palau Güell (2) by Enfo is licensed under CC BY-SA 3.0]]></description><guid isPermaLink="false">94d3f240-f3b1-48ef-aa4b-2f6c00aefdc0</guid><pubDate>Fri, 25 Dec 2020 13:06:33 +0000</pubDate><enclosure url="https://dts.podtrac.com/redirect.mp3/api.spreaker.com/download/episode/42656832/1192be91_7726_430f_87b9_4ea431322ac3.mp3" length="2956224" type="audio/mpeg"/><itunes:author>izi Distribution Services</itunes:author><itunes:subtitle>El nostre recorregut per la Barcelona modernista comença a el Palau Güell, que està localitzat al carrer Nou de la Rambla números 3 i 5 i es un dels edificis que pertanyen al catàleg d’obres arquitectòniques amb les que el famós Antoni Gaudí va...</itunes:subtitle><itunes:summary><![CDATA[El nostre recorregut per la Barcelona modernista comença a el Palau Güell, que està localitzat al carrer Nou de la Rambla números 3 i 5 i es un dels edificis que pertanyen al catàleg d’obres arquitectòniques amb les que el famós Antoni Gaudí va obsequiar a aquesta ciutat. Gaudí es el màxim representant del modernisme català. En les seves obres, inspirades en gran mesura en la naturalesa, podem aprecia un marcat estil personal que s’observa per la originalitat de les solucions estructurals que oferia a les seves obres, integrant en totes elles una sèrie de treballs artesanals que ell mateix dominava a la perfecció: ceràmica, vitralleria, forja de ferro o fusteria. En l’actualitat, La Sagrada Família (que ens servirà de punt i final per aquesta visita) es uns dels monuments més visitats d’Espanya.El Palau o Palau Güell va ser un encàrrec que Eusebi Güell, futur comte Güell, va realitzar a Gaudí a finals del segle XIX. Aquesta obra s’emmarca dins del període orientalista de l’arquitecte, en la que destaca el seu marcat gust oriental inspirat en l’art del Llunyà i Pròxim Orient. Gaudí va posar tota la seva obstinació en aquesta obra, ja que seria el seu primer encàrrec important, i prova d’això es que va fer fins a 25 esbossos diferents pel disseny de la façana, la qual finalment va ser construïda en pedra calcària de Garraf. Però Gaudí només no va cuidar amb cura l’aspecte exterior de l’edifici, sinó també el seu interior, estudiant amb eficiència totes les solucions tècniques i estructurals de l’edifici i prestant el màxim detall a aspectes com la il·luminació, la ventilació o la aïllament acústic de l’exterior.L’obra en la seva totalitat té una sumptuosa decoració d’estil mudèjar, on destaquen els sostres enteixinats de fusta i ferro. Si ens fixem en el conjunt de la façana, les portes d’entrada mereixen una especial atenció, ja que en la seva part superior presenten unes reixes calades de ferro forjat, representant dues serps que amb les seves cues formen la lletra G de Güell. Entre les portes es situa una altra gelosia de ferro decorada amb l’escut de Catalunya i un elm amb un drac alat. Alçant la vista cap a la teulada, les seves xemeneies cobren especial rellevància, ja que, lluny de tractar-les amb elements molestos, Gaudí els va donar caràcter decoratiu i va començar amb ell una forma de dissenyar les xemeneies que aniria desenvolupant en les següents obres. Com poder observar, aquestes xemeneies van ser construïdes amb maó recobertes de ceràmica, vidre, marbre o porcellana, amb dissenys variats de vius colors. Al costat de les xemeneies, en la teulada també destaca l’agulla en forma de llanterna, feta igualment de ceràmica i rematada amb un penell-parallamps de ferro, que conté la rosa dels vents, un ratpenat i una creu grega.<br />Photo Palau Güell (2) by Enfo is licensed under CC BY-SA 3.0]]></itunes:summary><itunes:duration>185</itunes:duration><itunes:keywords>ell</itunes:keywords><itunes:explicit>false</itunes:explicit><itunes:image href="https://d3wo5wojvuv7l.cloudfront.net/t_rss_itunes_square_1400/images.spreaker.com/original/2a6579cff704ea6893920df3de32e3a9.jpg"/><itunes:episodeType>full</itunes:episodeType></item></channel></rss>
